Gouveia 2013 - Portugal

Després d'haver-me perdut el POM per lesió, em feia il·lusió tornar a viatjar a Portugal a fer-hi, com son habituals en aquest país, competicions de qualitat. El motiu han sigut els Campionats Ibèrics.

El context era la Serra da Estrela, una de les serralades més altes de Portugal. El centre de competició es trobava a Gouveia, on es faria el sprint i on molt a prop jo hi feia un entrenament només arribar.

Com comentava, divendres arribo aviat i tinc temps de sobres per fer un entreno a prop de on m'allotjo. Aprofito una cursa que s'havia corregut l'any passat i hi faig un circuit mig score, mig retallat. La zona és força oberta i per culpa d'uns incendis recents la vegetació permet passar per tot a reu. Gran quantitat de detall de roca però... tot i que a primer cop d'ull sembli molt tècnic, un cop allí s'interpreta tot molt bé. L'escala 1:7500 també fa fàcil la lectura del mapa. 

De camí a l'allotjament passo amb cotxe per dins de mapa sense ser-ne conscient i penso... "aquesta zona seria preciosa per a fer-hi orientació". Bé, poc després m'adono que serà on hi farem la llarga de diumenge.

Dissabte, però, comencem amb una Mitja que ja aconsegueix que valgui la pena viatjar fins a tant lluny. La opinió general dels presents és que el terreny és brut, i no deixa de ser cert, però això fa que la visibilitat sigui molt reduïda i per tant augmenta el nivell tècnic. Per altra banda, parlem d'un sotabosc que no punxa ni esgarrinxa.

Faig una cursa força neta, exceptuant a la f2 on m'aventuro a travessar un conjunt de roques pel dret i a la f12 on hi perdo poc més de 1min entre dubtes i correccions. Surto satisfet però cansat dels forts desnivells. 

A la tarda tenim el Sprint al municipi de Gouveia. Sincerament, ha sigut una sorpresa positiva. Carrerons molt estrets i un petit parc laberíntic per una banda i alguna zona on havies d'anticipar molt bé, doncs era fàcil escollir una ruta errònia.

Faig una cursa dolenta. Ja de camí a la f1 perdo molt de temps i em desmotivo força. El desnivell se'm fa molt dur i sumat al fet de córrer per la tarda després de dinar, fa que no gaudeixi tot el que donava de sí una cursa com aquesta.

Diumenge ens espera la "joia de la corona". Si fins ara havia gaudit, diumenge, a la Llarga... molt més!

Tres busos de l'organització desplacen als corredors fins a la zona de sortides a 3km del centre de competició. Fa un dia calorós, els que surtin últims passaran calor.

Només agafar el mapa, a 1:15000, ja veig que m'agradarà. Tot i així, no tinc massa temps per fer-hi un cop d'ull general, doncs el primer tram, els més llarg del circuit no el vull fallar o l'arrastraré durant tota la cursa.

Aviso que, com passa sovint, al veure el mapa no et fas una idea de com és el terreny a no sé que coneguis la zona. 

Com comentava amb la mitja, la vegetació fa d'aquesta una cursa molt dura. Dedueixo que per motius de lectura, s'han rebaixat el graus de penetrabilitat tant del bosc com de les zones obertes. Això fa que, busquis els camins en primer terme o bé el bosc blanc si no hi ha altre opció. Els majors errors que faig venen en les eleccions de ruta on no prioritzo suficientment l'aproximació per camí (f11, f17, f19).

L'únic crítica a l'organització és que calculen força malament els temps de la llarga, doncs el guanyador hi està més de 2 hores. No és que això sigui un inconvenient, però de saber-ho sí que hauria previst portar camelbak i alguna barreta.

A partir del control f17, la cursa se'm comença a fer dura de debò. Ja porto 1h 45min i encara em falta molt per acabar. Això, sumat als forts desnivells fa que l'únic que eviti que abandoni al passar per la fita vista sigui l'orgull d'acabar-la després de tant d'esforç.

Un cop arribo a meta... estic rebentat físicament però ho he passat tant bé que aviat me n'oblido.

2 Dies del Berguedà 2013

Després de força mesos tornem cap al Cadí amb els 2 Dies del Berguedà, organitzat conjuntament entre el COB i el Farra-O.

El dissabte a Espinalbet correm una mitja en un terreny parcialment nevat on encara no hi havia competit mai.

Desnivells entre moderats i forts fan que ja de camí al primer control m'adoni de quin és el ritme que no haig de dur. 

A part d'un error de 1min a la f8 no fallo en excés i acabo força satisfet. La sensació final, però, és de falta de ritme físic.

El terreny està preciós després de les nevades dels últims dies. Idíl·lic.

Diumenge ens espera una llarga en un terreny i mapa nou, Taravil. La zona és molt neta i ràpida exceptuant a la part més nord. Alguns camins son difícils d'identificar ja que la zona no està massa trillada. 

No hi ha rastre de neu i fa un dia radiant. Fa fresqueta, però que aviat et treus del damunt quan et poses a córrer.

Fins a meitat de cursa gaudeixo molt però a partir d'aquí començo a patir físicament. I me n'adono especialment quan surto de la f21 que ja no sé ni cap a on vaig ni per què i just recordo com em dic! :-P   Les principals errades a les f12, f20 i f22. 

CEO 2013 - Navalcan

Com és habitual, durant la Setmana Santa s'han celebrat els Campionats d'Espanya d'Orientació. En aquesta ocasió han sigut a Navalcan (Toledo) en una zona on ja s'hi havia corregut fa uns anys.

Les previsions meteorològiques eren força adverses però finalment, exceptuant el dia de la llarga, el temps ens acompanya.

Degut a les circumstàncies personals i com a conseqüència, un mal estat de forma físic i tècnic, em prenc aquestes curses com a unes més i no com a objectiu de temporada com altres anys. Per aquest motiu, també, m'aventuro a viatjar per primer cop tant lluny i jo tot sol amb la petita, la qual cosa implica estar més pendent d'ella que de les carreres en sí. Haig de reconèixer que l'experiència ha sigut de lo més positiva. Això sí, gràcies en moltes ocasions a l'ajuda dels amics.

Divendres tot sortint de la casa on ens allotgem, em plantejo seriosament si quedar-m'hi o arriscar-me a anar fins a la zona de competició. Plou força i desconec com estarà la zona del centre de competició. Afortunadament, m'animo a desplaçar-m'hi i, tot i fer un mal dia per sortir amb nens, a la guarderia els tenen molt ben protegits de pluja, vent i fred.

A la llarga, tenia decidit de dies enrere no fer-la tota, doncs no sé si aguantaré tantes curses en tants pocs dies. El recorregut que faig, però, el gaudeixo molt, tot i fallar escandalosament aquí i allà. Em costen les distàncies, em menjo molts ratllats i tanques innecessaris... etc,etc.

A estones plou a bots i barrals, els camins estan fangosos, els aiguamolls son basses i els torrents semblen canals. Pròxims a meta un control t'obliga a posar-te dins l'aigua fins a la cintura. En resum, una aventura de les que m'agraden.

Dissabte, el dia canvia radicalment, surt el sol i fa un dia radiant. Fins i tot em cremo la pell després de moltes hores sota el sol entre els relleus i el sprint.

Als Relleus faig la 1era posta i segueixo fent errades i més errades. Corro en el segon equip de Catalunya i acabem en 6a posició.

Tot i fer molt bon dia el terreny segueix moll i, ja de camí al triangle, les ordes de corredors ens enfanguissem  els uns als altres de mala manera.

Després de 6 horetes fent temps, finalment corro el que serà un divertit Sprint de bosc. Començo força bé, però seguint amb la dinàmica de les dues curses anteriors acabo fent errors greus, a la f6 i f8.

I finalment, diumenge, arriba la Mitja. Aquesta es corre en una zona amb gran quantitat de roques on és important agafar el criteri de generalització, doncs totes no hi poden figurar.

De totes les curses del cap de setmana, és en la que acabo amb més bones sensacions, ja que tot i uns moments de dubte de camí a la f1. després mantinc el contacte amb el mapa en tot moment. Molts trams curts i pocs de navegació fan que tampoc tinguis gran marge de confusió. Com a conseqüència, els errors cauen més en l'atac que en l'aproximació.

Seguidament i un cop acabada la cursa... cotxe i ave de viatge cap a casa amb l'Uxia que millor i més fàcil no m'ho podia haver posat.

Mesos enrere, no creia pas que pogués corre aquest CEO, així que la sensació global és molt satisfactòria.

Roques Encantades

Aquest ha sigut un cap de setmana d'orientació. Dos esprints al baix llobregat i una llarga a la garrotxa.

Dissabte participava en un parell de Sprints consecutius a Sant Joan Despí amb l'intenció d'entrenar una mica i fer-ho amb mapa i a prop de casa. Físicament, no em noto massa còmode en distàncies tant curtes.

La zona no és massa tècnica, però és una bona excusa per fer uns entrenaments amb certa intensitat.

Diumenge es corria la tercera copa catalana al mapa Turó d'Armadans Roques Encantades, al municipi de Sant Feliu de Pallerols. 

El terreny és preciós; fagedes, prats i una zona d'una forta vesant on hi trobem tot de roques, les roques encantades. Tot això, fa que puguem gaudir d'un matí ennuvolat i fresc.

Ja havíem corregut en aquest mapa el 2011, així que ja sabia que la zona valia la pena. 

Quan arriba el moment d'inscriure'm a la carrera, decideixo fer-ho a H35 per evitar córrer a 1:15000, doncs estic una mica cansat de curses on és més difícil llegir el mapa que interpretar-lo i orientar-m'hi correctament. Finalment corro a HE, ja que H35 acabarà fent-ho a la mateixa escala. Explico tot això perquè vull destacar que aquest és dels pocs mapes catalans dels darrers anys on córrer a 1:15000 és viable. La impressió és bona i això també acompanya. 

Dies enrere, amb la idea que aquesta seria una cursa llarga i dura, em plantejo retallar. Un cop allà, decideixo fer-la tota però portar un ritme còmode. Aquest fet fa que no faci cap error important.

L'únic apunt negatiu de la cursa és l'errònia ubicació de la f12 que es troba al tàlveg de més al nord de camí a la f13. Afortunadament, aquest fet no em talla el ritme de cursa ja que quan arribo a la zona, l'organització ja n'és conscient i hi tenen un membre per avisar-nos.

Lipica Open 2013

Després de molts i molts dies sense competir, finalment arriba l’ocasió. A Lipica, Eslovènia, se celebren el X-tremor i el Lipica Open. Aquests son dos trofeus consecutius que reuneixen a molts corredors de nivell internacional i que es disputen en els típics i meravellosos terrenys càrstics eslovens. 

Tot i no trobar-me en bon estat de forma, em fa una il·lusió terrible corre-hi però un imprevist familiar d'última hora m’impedeix viatjar cap a la zona de les competicions. 

Inicialment, i molt decebut, em faig la idea de que al igual que al POM i a Villalcarrillo, altre cop em perdo unes curses que prometen... però finalment em compro un nou bitllet d'avió per tal de poder aprofitar les competicions del cap de setmana (Lipica). 

El dia d'arribada, després de mil combinacions (metro, bus, avió, bus, tren, tren i cotxe) finalment arribo a la Trieste, a pocs quilòmetres de la zona de competició i on ens allotgem. 

Aprofitant que encara hi ha les teles de l’última cursa, puc aprofitar per fer un entrenament de luxe al mapa on s’ha corregut els últims dos dies. 

Després de 40 minuts suaus de plaer pels boscos eslovens, veig que els 10km del dia següent se’m faran molt llargs, doncs durant els últims 2 mesos acumulo poc més de 5 o 6h dentreno. 

Plou suau i fa boira... ideal per a gaudir encara més del paisatge.

El dissabte, només girar el mapa de la llarga veig un mapa molt carregat d'informació i per tant de difícil lectura especialment durant es primers controls. Les zones de lapiaz son lentes però fora d'aquestes el ritme de cursa pot ser elevat. Dolines i murs i més murs i dolines fan d'aquesta una cursa realment divertida.

Gaudeixo com feia temps que no ho feia. Això sí, inicialment agafo un ritme que aviat he d'afluixar i arribo a meta mig marejat, tot i haver estat tant sols 1h 23min de carrera. 

A la mitja del dia següent ens espera un terreny lleugerament diferent. La influència humana no és tant elevada i la vegetació és molt més neta. Al igual que el dia anterior, no faig errors importants i gaudeixo al màxim.

Nocturna de La Virreina

Després de setmanes sense córrer amb o sense mapa, torno a posar-me les bambes per ficar i treure controls a la segona edició de la Nocturna de La Virreina.

Tot i  les previsions de pluja, la nit ens respecta (especialment al fitero). A part, no fa gens de fred. Rondem els 12C.

Surto de casa a les 16h i després de comprar l'avituallament començo a penjar controls a les 18h aproximadament. Les sensacions a l'esquena son bones, però l'estat de forma és llastimós! Fins a cert punt em fa certa gràcia... serà interessant quan pugui o vulgui tornar a agafar la forma.

Aproximadament a les 23h acabo de recollir fites i marxo cap a casa. Cansat però content de que tot hagi anat bé. Tothom ha tornat sa i estalvi i crec que en termes generals, força contents de la cursa.

Costa Blanca 2013 - Villena

Comença la Lliga Espanyola 2013 amb el Costa Blanca. Les dues curses, mitja i llarga es corren a la Sierra de Salinas, a Villena.

Comencem dissabte amb la mitja, que a més a més de lliga també es WRE, així que observem l'assistència d'alguns estrangers.

El terreny és aspre tant pel que fa al sòl com per la vegetació. Has de lluitar constantment amb el sotabosc i branques baixes al mateix temps que tens que vigilar de no relliscar o deixar un turmell en el terra pedregós i esmicolat.

Tot i la duresa del terreny, l'orientació hi és divertida. La poca visibilitat augmenta considerablement l'exigència tècnica .

A excepció de la f3 on hi deixo uns imperdonables 9min, a la resta de cursa no hi faig grans errors. Tot i ser una mitja, el temps de guanyador ha superat en 10min el temps previst en aquesta modalitat.

Diumenge, a la llarga ja puc preveure que necessitaré pel voltant de 2 hores per fer un circuit amb menys controls que el dia anterior però amb molt més desnivell a proporció.

El meu estat físic degut a un període d'inactivitat per lesió fa que noti molt més la mala forma física en relació al dissabte. Se'm fa llarga, especialment  després del control f13. Fallo especialment les f8, f16 i f17.

Gaudeixo molt del cap de setmana però la part negativa tot plegat és que quan arribo a casa després de 5h de cotxe, torno a tenir fortes molèsties d'esquena que m'obliguen replantejar-me la temporada.

Stage Pre-CEO 2013 - Aveyron

Cada any la FCOC organitza un stage d'entrenaments en un terreny lo més semblant possible als CEO. En aquesta ocasió ha sigut a la zona de l'Aveyron, una de les meves preferides per la seva exigència tècnica.

Com ja va sent habitual en els meus últims desplaçaments a Le Caylar, les condicions meteorològiques son força dolentes. I és que durant tot el cap de setmana ha estat plovent, el sòl estava nevat, les temperatures rondaven els 0ºC i el vent bufava a 40km/h amb ratxes de fins a 90km/h.

Després de 15 dies parat per molèsties a l'esquena que... per cert, no he solucionat, no sé si aguantaré més d'un entreno seguit. Tot i els dubtes de si fer o no aquests entrenos surto el matí de dissabte després de treballar i en unes 3'5 hores soc a la zona.

El camí d'accés a l'entreno està inaccessible així que toca fer un parell de quilòmetres extres fins al triangle d'anada i un parell més de tornada.

Les condicions adverses aviat se m'obliden quan entro en els tècnics laberints de roca del mapa Els Rocs de Lauredou. L'únic moment crític és de camí a la f15 on el vent bufa amb molta força que amb l'únic que puc pensar és amb el dolor a la cara que pateixo degut al fred. Un circuit que seria tot un repte en un dia de sol es converteix en una aventura.

Per la tarda... bé, unes 3 horetes més tard, faig un segon entreno al mapa de Les Rives molt a prop de Le Caylar. El circuit és força més curt però igual de tècnic.

La zona té gran quantitat d'elements de roca i poc desnivell. El cartògraf, Ray Hulse no és el mateix al del matí, Marian Cotirta, i això obliga a canviar de xip ja que la representació de les roques varia força.

Un cop fet l'entreno, tot i estar congelat, estic doblement satisfet ja que poc abans de començar-lo estava pràcticament decidit a quedar-me refugiat a l'hotel.

Al matí de diumenge, surt el sol i sembla que ens farà un dia radiant tot i trobar-nos a -3C. Però quan estem a punt d'arribar al mapa de Les Bouzigasses comença a nevar amb intensitat i el vent bufa amb més força que mai.
Tot el grup decidim anar a fer l'entreno que teníem previst fer a la tarda al Llac de Salagou.i evitar-nos quedar atrapats a les aquelles carreteres secundaries enmig del no res.

Al llac, l'alçada és inferior i les condicions meteorològiques son molt més favorables. Aquest últim entreno és molt diferent als anteriors, en aquest substituïm la dificultat tècnica dels laberints de roques pels de xaragalls. 

Seguidament ja baixem cap a terres més càlides. Possiblement no hagi pogut aprofitar dos dies d'entreno tot lo desitjat, però s'ha fet el que s'ha pogut degudes les circumstàncies. 

Rogaining popular - Sant Cugat

Diumenge feia un dia perfecte per sortir a córrer per la Serra de Collserola i ho feia dins del context d'un rogaining popular amb fins recaptatoris per a la marató de TV3.

Seguidament se celebrava, al mateix municipi, la festa fcoc amb entrega de trofeus de copa catalana, o'pyrene i campions de catalunya juntament amb un dinar/piscolabis.

Comencem la cursa des de Sant Cugat pocs minuts després de les 10h del matí després d'uns instants de confusió amb l'entrega de mapes. Passats uns minuts per planificar l'itinerari ens donen la sortida. Iniciem les 3h pels corriols de Collserola.

Ja coneixem el terreny... molt de desnivell i bosc pràcticament impenetrable a tot a reu. Així que toca seguir camins i fins i tot evitar-ne els poc distingibles, doncs molts son impracticables. Sempre hi ha algun moment que te la pots jugar i sortir del camí, però et pot sortir molt car i les esgarrinxades dels meus braços en son la prova.

A l'inici es tot pujada i més pujada però diria que muscularment i articular, se'm fa més dura la baixada. Pateixo especialment els últims 5 minuts en que inútilment premo l'accelerador al màxim per no arribar més enllà de les 3h.

Bon entrenament de pretemporada!

Nocturna a Can Barata

Ara que ja fa fred i que les nits son tant i tant llargues... és el moment de la Lliga Nocturna! Com és habitual, en mapes vells o semi-vells, més o menys actualitzats, amb un circuit llarg i un de curt, amb caràcter d'entrenament i amb l'objectiu de tocar mapa i anar escalfant motors de cara a la temporada 2013.

Així doncs, aquest dimecres estrenàvem la lliga a Can Barata (St. Cugat). Tot i ser un mapa antic, s'ha actualitzat recentment. Crec que hi havia corregut un cop però amb un mapa de ciclo-o.

La penetrabilitat del bosc és força reduïda, així que bàsicament és una cursa per camins. La infinitat de camins, caminets i corriols fa que constantment hagis d'estar concentrat en assegurar quin agafes i quin deixes.

La cursa és principalment d'elecció d'itineraris i de precisió en l'atac al control en una zona amb força desnivell i de poca visibilitat i densa vegetació.

Em diverteixo però faig força errors... bé, això tot just comença!! 

Rogaining d'Urkiola

Tot i que no soc molt entusiasta dels rogainings, sí que desitjava córrer el que es feia aquest cap de setmana al parc natural d’Urkiola amb sortida al municipi de Otxandio (Vizcaya). 

El terreny era el que a priori em motivava més, doncs ja en coneixia les precioses fagedes. Per altra banda el fet de que correguéssim amb mapa d'orientació, no simplificat, a 1:15000 i fossin cinc hores en comptes de sis, també era un atractiu afegit per a mi. 

La cursa era dissabte així que divendres de bon matí sortíem amb en Joan, company de bombers i d'equip, i fèiem un entreno de poc més de 1h de camí a Vitòria on ens allotjàvem. 

Com ja vam fer al rogaining de l’Espluga Calba, jo portava l’orientació i ell se’n cuidava de no oblidar hidratar-nos i alimentar-nos adequadament. 

L’estratègia en quan a la tria de controls s’havia de fer en 15min i, tot i haver fet una bona elecció d'itineraris, sí que fallàvem al calcular que no es podien fer tots els controls quan sí era possible. Ens n'adonem d'això massa tard quan ja n'hem deixat algun molt enrere. Tornem a meta 22min abans d'hora. Això sumat als 15min de “error” que fem, es temps suficient per haver fet les 4 que vam deixar. (comencem per la f34.)

L’únic errada tècnica que fem és a la f81 (7min) on fem un error paral·lel entre tàlvegs. A part, perdem 3min més a la f47 al atrevir-nos a seguir un corriol que acaba sent pràcticament un atzucac i uns llargs 5min més al parar al santuari d’Urkiola (al nord del mapa) a omplir els camelbak d’aigua. 

Acabem realment cansats, com és d'esperar, però satisfets d'haver gaudit dels increïbles boscos, prats, muntanyes i sobretot vistes!!!

Entreno a Saldes

El passat dijous em desplaço a Saldes a fer un entreno amb la intenció de preparar el rogaining del proper cap de setmana a Urkiola (Euskadi) i de pas col·locar els prebalissats de les sessions pràctiques del curs d'orientació que vaig fer el passat dissabte.

Entre la llargada del circuit i el fet de col·locar algunes cintes tot assegurant-me de la correcta ubicació, acabo estant pràcticament 4h al bosc. Acabo força cansat, especialment després de les 2h de cotxe fins a casa.

Tot i ser un mapa que ja he tocat molt, segueixen havent-hi racons que encara no he trepitjat. És una zona realment interessant tècnicament i dura físicament.

Camp.Cat de Relleus 2012 - Malanyeu

Aquest diumenge de novembre s'ha celebrat el que és possiblement una de les millors cites anuals de casa nostra, el Campionat de Catalunya de Relleus.

En aquesta ocasió l'ha organitzat el Club COB en un terreny immillorable, Malanyeu, al berguedà.

Com cada any, tots els clubs conformen els seus equips pensant en obtenir els millors resultats possibles i ho fan en un ordre que també els doni la màxima avantatja.

Quan apareixen els llistats tancats d'equips, trobem algunes sorpreses tant en l'ordre i els membres d'alguns equips.

A l'equip senior del Badalona Orientació corro amb els habituals companys de relleus de les últimes temporades, en Lluís Ferrer i en Tommi Tolkko, dos experimentats orientadors amb qui fa un parell d'anys vam fer podi als Campionats d'Espanya de Guadalajara.

En Tommi corre en primera posició, en Lluís en segona i jo faig l'última posta. L'estratègia és; en Tommi, com és habitual, fa ús de la seva tècnica i forma física i ens dona un marge més que suficient perque tant en Lluís com jo podem fer algun error i mantenir la primera posició. 

Bé, en Tommi arriba uns 3min per davant del COC, a priori màxim rival. No és un avantatja tant ampli com esperàvem, però prou alt tenint en compte que la nit anterior ha fet un rogaining de 6h!!

En Lluís, qui aparentment entrena i competeix menys de l'equip, arriba amb uns 5min d'avantatja davant dels GO-Xtrem i uns 8min del COC. O bé entrena més del que diu... o bé és molt bon competidor!! ;-)

Jo surto amb marge suficient com per poder fer errors i mantenir la primera posició. Començo bé fins a la f5  on perdo 2'5min. Em començo a ficar nerviós! ...de camí a la f7 se'm creuen els cables i penso que vaig a la f8! Per sort me n'adono i corregeixo l'error (això sí, després de marcar la f8).

A partir d'aquest punt ja no torno a fallar. En total puc haver perdut uns 4min.

Poc després de passar per la fita vista sento al públic animar a algun corredor darrera meu i per alguns instants penso que em trepitgen els talons, però poc abans de la f19 veig al corredor del COC dirigint-se a la f13. A partir d'aquest moment segueixo tranquil i relaxat el que em queda de cursa.

Finalment acabem en primera posició. En segona posició a 9min arriba el Xinoxano i en tercera posició els GO-Xtrem a 2sg. Aquests dos juntament amb el U.E.Vic i el COC es disputen el podi a l'esprint en el que és un final realment emocionant!!

Sabiñánigo 2012

Cap de setmana de lliga O’Pyrene a Sabiñanigo (Huesca). A poc més de 3h de Barcelona trobem el que serà un autèntic  luxe de terreny per a l’orientació.

Dissabte tenim una mitja en una zona de densa vegetació que redueix molt la visibilitat i sovint t’obliga a desviar-te de l’itinerari triat. Paral·lelament, la gran quantitat de xaragalls i formes de relleu fan d’aquesta una cursa tècnica i complicada.

Surto més ràpid del que el terreny em permet i ja a la f2 començo a fallar l’atac al control al igual que faré amb molts dels que vindran a continuació. A part d’això a la f10 em desvio totalment a l’esquerra i feina per ressituar-me.

A banda de fer una cursa terriblement dolenta, gaudeixo d’aquest terrenys aspre i lluitador.

Diumenge a la llarga, tot i córrer al mateix mapa, n’utilitzem majoritàriament una part situada més a l’oest i que resulta ser molt diferent principalment pel que fa al sòl i a la vegetació. Molt més net i ràpid però amb interessant orografia. No obstant, tant a l’inici com al final del traçat, repetim la zona del dissabte.

Em diverteixo especialment a la zona sud del mapa on el relleu dibuixa gran quantitat de formes.

Tot i millorar la cursa del dia anterior, segueixo fallant més del que desitjaria. Entre d'altres errors, fallo ja la f1 i en més d'un tram no trio el millor itinerari. Els errors son de poc temps, però que resulta ser molt degut a la menor dificultat tècnica de la zona.  

L’únic punt negatiu de la jornada és la falta de 3 controls que desmereixen el que ha sigut un plaer de cursa.

Copa a Los Segalassos

Després de dos anys, tornem a competir a Los Segalassos, mapa situat a la serra de Prades.

La zona és petita però el fet de que la vegetació permeti poca visibilitat fa que tot i repetir-hi, seguim trobant-hi dificultat tècnica. El terreny és força aspre tot i així és una zona que m'agrada.

Pel cap de setmana ens donen previsions de molta pluja i així és. Tot i haver-hi moments de calma, s'intercalen moments d'aiguats. Per altra banda no fa fred, així que no deixa de ser més... una aventura!

Sabent que correm a 1:15000, com ja va sent habitual, vull començar tranquil i assegurar el primer control. Doncs bé, en aquest ja cau el primer error. A partir d'aquí encadeno uns quants controls bé pero a la f7 em surto de mapa i torno a perdre-hi temps. En aquest punt tenim canvi de mapa.

Torno a fallar a la f16 on m'adono massa tard que no puc travessar la carretera per on voldria.

Aquesta ha sigut l'última copa catalana del 2012! Tant de bo que la temporada 2013 tingui el nivell d'aquest any!

Trofeu Navarra - Urbasa

Durant aquest passat pont de la constitució ens desplaçàvem al parc natural d'Urbasa a córrer 3 dies de curses impressionants.

Tot i córrer a Navarra, per proximitat amb familiars, m'allotjava a Elorrio, petit i preciós poble de Vizcaya. L'únic inconvenient és que cada dia tenia dues hores de desplaçaments.

El 1er dia ens esperava una mitja increible. A escala 1:4000 i esquidistància 2m corríem entre laberints de roques de formació càrstica combinat amb una zona de dolines i sòl net.

Les diferents zones requerien diferents velocitats de cursa. La dificultat tècnica era realment alta. La qualitat del mapa feia que en un terreny tant i tant complexe fos un plaer corre-hi.

Faig dos errors d'uns 2 i 3min a la f12 i f17 més algun altre de menys important.

El 2on dia correm una llarga en un terreny contigu al del dia anterior. El mapa presenta una complexa zona de roques a la part nord.

EL ritme de cursa en general és alt. La visibilitat és bona tot i que es redueix força a la part sud del mapa on hi trobem una zona molt interessant.

Faig tres errors importants... a la f5 on tot i passar pel costat del control no el veig ja que es troba força amagat, a la f6 i a la f8 on marco un altre control que es troba a escassos 10m del meu i on no comprovo el codi.

A la resta de cursa pràcticament no fallo i porto un bon ritme. Hem fet sortida a la caça i aconsegueixo caçar a dos corredors que sortien abans meu però no em servirà de res... doncs és error en tarja.

El 3er dia ens espera una mitja. El temps de guanyador acaba sent una mica més elevat del d'una mitja però val la pena cada minut corregut en aquesta zona.

Comencem força lluny de la zona d'arribada i de camí a la sortida disposem d'un petit mapa d'escalfament que m'anirà molt bé de cara a assimilar millor el criteri cartogràfic.

Després de molts i molts dies sense encadenar una bona carrera, es trenca el malefici i puc gaudir d'una carrera sense pràcticament errors i amb fluïdesa. Surto poc accelerat ja que físicament em noto molt cansat del dia anterior i tècnicament he comprovat els dos dies anteriors que les cames em van més ràpid que el cap.

Tres dies increíbles on diuen que tornaran a organitzar el setembre del 2013 però... sincerament, no crec que jo tardi tant en tornar-hi!! ;-)

2 dies d'Osona

Cap de setmana d'orientació a Osona. Concretament a Sant Martí Sescorts i Santa Maria de Corcó.

Després de la setmana de molts i llargs entrenos a La Féclaz, em noto molt millor físicament del que m'esperava. Per altra banda, tècnicament hauria d'estar força millor però queda comprovat que estic al "pou"!! No encadeno una bona cursa des de fa més d'un mes i això és bastant tenint en compte que algun cap de setmana en fem dues. Bé, al mal temps, bona cara!

Dissabte a St. Martí Sescorts faig un error des d'un inici al no adaptar-me al criteri cartogràfic de la vegetació. Abans del segon control ja porto sobre meu una minutada d'errors que juntament amb que no ho estic passant bé, l'innecessària escala 1:15000 i que trenco la turmellera de camí a la f7 em desmoralitzen lo suficient com per abandonar. Feia molt i molt de temps que no deixava una cursa a mitges.

Diumenge a Sta. Maria de Corcó estrenem mapa. Correm una mitja una mica més llarga del normal però on ho passo molt bé des del primer moment. 

Entro bé al mapa i tot i fallar alguns controls no estic fent cap error greu fins que de camí a la f19, suposo que fruit de l'esgotament físic, llegeixo que vaig a la f20 i em salto l'anterior. Bé, ja ho comentava abans... estic al pou. Quan no és una cosa n'és una altra!

Tot i així, gaudeixo d'un terreny complicat i un mapa molt detallat i treballat que fan que en una zona molt petita puguem passar una molt bona estona.
Dos dies... dos "roscos"! ...però ja tinc el cap a Urbasa amb l'esperança de sortir d'aquesta mala ratxa de curses i de que mapes, terrenys i traçats siguin tant espectaculars com s'espera!!

Entrenaments a La Féclaz

Després de molt i molt de temps planificant-ho, finalment aquesta setmana passada m’he desplaçat a La Féclaz, dins del parc natural del Massís de Bauges (França). 

Als 6 dies del O’Festival Savoie Grand Revard de l’any passat ja vaig decidir que aquella zona la volia trepitjar de nou per l’altíssim nivell tècnic i duresa del terreny. 

Han estat 7 dies doblant entrenaments, matí i tarda i on no sé si n'hauré après o no, però on sí que puc dir que he gaudit al màxim. 

Algunes parts del mapa on he corregut han sigut modificades; o bé per l’aparició de nous camins o per la tala d’arbrat i el conseqüent brancatge al terra que fa quasi impossible l’avanç. No obstant, això és bona senyal, doncs denota que aquí es cuiden del bosc. El que encara no he descobert és quin criteri fan servir en quan a la zona concreta a netejar. Sincerament no sembla seguir una lògica concreta, tot i que segur que hi és.

Des de casa, quan em plantejava els entrenaments, semblaven una cosa però un cop allí han sigut una altra. I és que resulta que el que jo pensava que necessitaria uns 60min, ha acabat sent cada dia de 1h 45min a 2h 20min. El sòl càrstic ple de lapiaz i moll, la densa vegetació, el brancatge a terra i la dificultat tècnica del relleu feien molt lenta la velocitat de carrera. 

Tenint en compte que doblava matí i tarda i que de mitjana tenia de 30 a 40min extres trotant entre arribar al triangle i tornar de meta... doncs al final les cames, genolls, cul i esquena em clamaven descans!

El temps tampoc ho feia massa fàcil... doncs hi havia molta boira, ha plogut més de la meitat de deies i feia força fred (7C).

Els d’aquesta setmana han sigut 12 entrenaments però en un sol mapa!! I és que estem parlant d’un mapa de 50km2. Impressionant! El principal cartògraf de la zona és en Marian Cotirta (40km2), qui ha cartografiat també terrenys tant tècnics com els de l’Aveyron i els d’Auvegne. Segons explica ell mateix, ha necessitat 4000 hores aproximadament, entre treball de camp i digitalització. Tractant-se d’un terreny amb tanta quantitat de detall de relleu i d’una superfície tant extensa, no es gens estrany. (entrevista M.C) 

La cartografia està molt simplificada i és que hi ha tantíssimes microformes que seria impossible encabir-ho tot fins i tot a escales més grans que la de 1:10.000. Possiblement un dels principals reptes d'aquesta zona és interpretar què és significatiu i per tant estarà dibuixat i què no. 

Ara que es comença a utilitzar la nova tecnologia “Lidar” en els mapes d’orientació (veieu aquest interessant document), realment m’encantaria veure aquesta mateixa zona cartografiada a partir d’aquest tipus de mapes base.

Durant aquests dies he tingut la impressionant sort de tot de camí a un dels entrenaments, trobar-me un cartell on posava: “course d’orientation” i és que tot i no saber-ho, es feien dues curses aquests dies aquí. Bé, jo no portava ni SportIdent ni el maleït certificat mèdic que aquí sempre demanen però sí que podia córrer el circuit i aprofitar uns traçats fets per algú altre que no fos jo mateix (com els de tots els entrenos) i la seguretat de la ubicació dels controls. Tot i portar molts dies aquí faig una cursa llastimosa! 

Aquestes son les vistes de l'apartament on m'estava! ...és el mapa de la final de mitja del woc2011. Només calia obrir la porta i... ja!

El propietari de la casa on m’allotjava, quan s’assabenta que faig orientació em diu: 

- Veus aquesta casa aquí davant (a 100m)? ...doncs aquí hi viu un orientador!

...i jo li pregunto:  - Ah sí?, i com és diu? 

I em respon: - Es diu Thierry Gueorgiou, el coneixes? ...em sembla que es molt bo!

 ...jo: - Sí, sí, força bo!  :-P 

A les curses d’aquest cap de setmana, també hi era! ...no és estrany, viu ...o vivia dins la zona de competició!

En fi... que m'he tret temporalment el mono d'aquests terrenys i mapes, però em vindrà de nou!!! ...ho noto!!!!!

Camp. Cat. Ultrallarga - Gósol

Després de 3 anys sense córrer a Gósol, hi tornem i ho fem disputant-nos el Campionat de Catalunya d'Ultrallarga Distància.

Personalment, no soc molt de "ultra's" i especialment si la sortida és en massa, però haig de reconèixer que en un terreny com aquest, val la pena.

El mapa combina zones de xaragalls amb zones de vesant amb poc detall de relleu. En general el desnivell és moderat/fort i la vegetació fa que la visibilitat no sigui massa elevada. Tot això fa que, tot i sortir en massa, en termes generals, sigui difícil que hi hagin seguiments.

Si una cosa, però, té de divertit aquest tipus de sortida és que vas coincidint amb certs corredors i pots saber en quina posició et trobes. Tot i que, sempre hi ha alguna sorpresa!!

El traçat és d'uns 13km i 750m de desnivell. Molts controls i trams no excessivament llargs, tot i tractar-se d'una ultrallarga distància. Un parell de papallones dispersaran als corredors.

Físicament no començo amb massa bones sensacions... no he pogut escalfar massa i el dia anterior he estat de casament. Tot i les molèsties de genoll de les últimes setmanes, durant la cursa no me'n ressento.

Tècnicament no acabo gens satisfet de la cursa. Faig un primer error a la f12 on em desvio a l'esquerra al atacar el control i d'altres errades a la f6, f15, f20, f21 i f29. Però el pitjor error ve a la f24 quan començo l'última papallona. Em desvio a l'esquerra marcant erròniament la f27. a partir d'aquí segueixo amb la f25, f26 i f27 on m'adono que allí, ja hi he estat. 

En aquest moment se'm plantegen dues opcions... abandonar o tornar a començar. Opto per seguir, tenint que refer tooota la papallona sencera... continuo amb tota la intensitat possible, però totalment decebut!

Trofeu Ciutat de Cuenca

Aquest cap de setmana se celebrava el Trofeu Ciutat de Cuenca dins del marc de la lliga espanyola.

Les curses es feien a uns 15min de la ciutat de Cuenca i força a prop de la coneguda ciutat encantada. És per aquest motiu que fins a cert punt m'havia fet il·lusions de que en algun aspecte la zona tingués alguna semblança... en plan: laberints de roca, però no és el cas.

Dissabte correm la llarga. El sol pica fort, tot i que a l'ombra la temperatura és acceptable. Els corredors que surten últims pateixen la calor intensament.

El terreny és molt net i amb molta visibilitat... massa pel meu gust. Aquest fet fa que es vegin molts controls des de lluny i que la cursa adquireixi un caire més físic.

Perdo algo de temps a les f12, f15, f18 i a l'elecció d'itinerari de la f19, però cap d'ells és un error greu.

Diumenge correm la mitja a la mateixa zona. Així doncs, s'espera una cursa ràpida i així és.

Cometo molts més errors que al dia anterior... segurament deguts a l'augment del ritme de carrera.

El primer error ve a la f7 on no distingeixo en quin dels arbres característics es troba el control, f11 on m'obro massa al final del recorregut i l'atac al control de la f13 i f21. Massa errors per tractar-se d'una mitja i tant ràpida.

Físicament em noto bé però no motivat a donar-ho tot.

Un cop acabada la cursa... sortim corrent a busca la petita que passa el cap de setmana encantada amb el avis però que nosaltres ja trobem a faltar!! :-p