6 Dies d'Annecy

Aquest any a ple mes d'agost es cel.lebra el Festival Savoie Grand Revard. Aquesta es una competició de 6 dies a les proximitats de Aix Les Bains (França). Les curses es realitzen paral.lelament i ens els mateixos terrenys als Campionats del Mon 2011 (WOC). Pel matí correm els practicament 4000 orientadors que participem als 6 dies i per la tarda els representants de cada selecció al WOC.

Els terrenys son completament nous per a mi. Mesos abans he tingut diverses ocasions per a entrenar-hi però per diversos motius les desaprofito totes.

Tot el que sé sobre aquesta zona és que la vegetació és molt densa, no ofereix gaire visibilitat i en moltes ocasions fa molt complicat el progrés. El relleu és caòtic, amb molt de micro-relleu, tot i que amb zones amb forts pendents.  I el sòl és càrstic...  fet que fa força perilloses algunes zones degut a la gran quantitat de lapiaz i petits forats en ocasions tapats per la vegetació.

El 1er dia es corre a Sant François de Sales en una cursa de Llarga Distància. Després de sentir tots els comentaris de la gent que coneix aquests terrenys, començo molt tranquil i intentant assegurar tots els controls. Bé, els rumors son certs, la zona és molt tècnica. Vegetació, relleu i sòl fan molt complicada l'orientació. Tot i començar força bé, aviat cauen els errors. Primer 2min a la f4 i ja cap al final 5 minuts més a la f20. Físicament reservo forces, doncs encara falten 5 dies més de carreres.

El 2on dia es torna a córrer una cursa de Llarga Distància a Sant François de Sales però en una part més a l'oest que la del dia anterior. La cursa comença en una zona realment complicada on la millor opció és sempre la que evita el bosc degut a la lentitut de ritme de cursa que aquest implica. Després sortim a una zona oberta per tornar a entrar a la zona del dia abans.
De camí a la f4 tinc un petit accident quan recolzo un peu en unes branques que es trenquen i se m'enfonsa més enllà del genoll. Paro el cop amb l'altre genoll i tot i passar uns moments molt de dolor, segueixo... pensant que tant sols ha estat un petit ensurt. El dolor ve quan finalitzo la carrera. (Avui fa més d'una setmana del cop i encara me'n resento!)

Físicament apreto molt més que el dia anterior, fet que fa que acabi realment cansat! Faig molts errors, sobretot a la f4 després de la caiguda.

Després d'un dia de descans en el que es corre el Sprint del WOC a les ciutats de Aix Les Bains (semifinal) i Chambery (final), el 3er dia correm una Mitja a La Revard II. Aquest mapa s'ha utilitzat anteriorment per a entrenaments. A mi em fa il.lusió poder-m'hi estrenar, doncs té pinta de molt tècnic.

Tot i tenir algunes zones on la vegetació és realment salvatge i fa pràcticament impossible la progressió, gaudeixo de la zona. Buscar les zones de bosc net i zones obertes és sempre la millor opció! ...si no és que hi ha algun camí! Terreny no apte per a debutants ni per a la tercera edat. ;-)

Segueixo fent molts errors. No hi ha forma de fer una cursa neta!

El 4rt dia correm a La Féclaz en una cursa de Llarga Distància que a mi se'm converteix més aviat en ultrallarga. El bosc es preciós. La zona és tota una vesant amb molt de detall de relleu i amb molts elements de roca. Realment tècnic! Prova d'això és que tota una 8 vegades campiona del món, abandona abans de trobar la seva primera fita.

Em resultaria més fàcil enumerar on he clavat el control que a on no! Error rera error cauen el minuts. Males eleccions d'itinerari, pèrdues constants de contacte amb el mapa, mals atacs al control...etc, etc ...fan que m'estigui força més de 2h al bosc. Si algun dels mapes s'ho mereix, però, és aquest.

El 5è dia tornem a córrer a La Féclaz en una cursa de Mitja Distància. La zona, però, no és la del dia anterior.

L'objectiu del dia és no cometre errors! És igual la velocitat de cursa, però vull evitar pèrdues de més d'1 minut en cap control. Bé, diuen que la intenció és el que compte? ...perque ja a la f1 cau més d'un minutet i és a la f6 on rastrejant la zona acabo totalment desorientat deixant una minutada impropia!

Sento certa frustració però encara em queda un últim dia per arreglar-ho o acabar amb millor regust de boca.

Físicament em noto millor del que m'esperava. Tot i els dies de cursa que portem i el fort cop al genoll, puc córrer millor del que m'esperava.

El 6è i últim dia també torna a ser a La Féclaz. Aquest cop, a la part on s'ha corregut la final de la Mitja Distància del WOC. Tant sols agafar el mapa m'adono que a més a més també farem el mateix recorregut que al WOC (exceptuant un bucle final).

Faig una bona cursa tot i que no puc dir que neta, ja que cauen 3min a la f5. Tot i així, acabo força satisfet.

El terreny és increible. Un bosc molt net amb moltíssim detall de relleu i roca. Digne d'una final de Campionat del Món. Un luxe poder-hi córrer.

Entreno a la Montagne de Bange

Feia molts mesos i mesos que havia vist el mapa de La Montagne de Bange en moltes i diferents webs d'orientadors d'arreu del món i des del primer moment que tan sols pensava en quin dia hi podria córrer jo també. Bé, doncs aquest dia ha arribat!

Només donar un cop d'ull al mapa ja es pot apreciar que el relleu i microrelleu son el plat fort del dia i que, a part d'això, existèixen innumerables elements rocosos. Tots els comentaris sobre la zona dels orientadors que hi han corregut son d'autèntica admiració vers la seva dificultat tècnica així com la dificultat de progrés enmig del lapiaz i la densa vegetació.

És a dir... començo l'entreno amb tooootes les alertes posades, ritme baix i controlant molt bé on soc en cada moment. Asseguro els atacs i trio amb cura el itineraris a seguir.

Suposo que precisament per tot això, puc dir que gaudeixo com mai d'aquest entrenament. Passo algun petit ensurt quan en algun tram perdo momentàniament el contacte amb el mapa però tot plegat sense més trascendència.

Trigo 1h 15min per fer uns 5km! ...i això que faig molts pocs errors!! Suposo que la fluidesa és el que realment marca la diferència en aquest tipus de terreny.

Un mapa increíblement bo en un terreny que posa a prova a l'orientador!

Entrenos a la Cerdanya Francesa

.

Durant la setmana anterior a la cursa de La Quillane 2011 i els entenaments oficials al Desert du Carlit, que organitzàvem la selecció catalana juntament amb la FCOC, hem pogut entrenar en els magnífics terrenys de la cerdanya francesa. Tot i haver corregut molts cops en aquesta zona, la cartografia m’és pràcticament nova.

A part de tots el preparatius de la cursa han sigut uns dies on l’alçada (de 1700m a 2300m) i els forts desnivells augmentaven la duresa física i mental dels entrenos.

Per a alguns i algunes, aquestes son les últimes setmanes de preparació de cara al WOC, però per a mi, no deixen de ser entrenaments de volum de pre-temporada. Així que intento aprofitar al màxim l’estança i fer tants quilòmetres com sigui possible. A part d’això, faig un parell de nocturnes per anar preparant un dels meus reptes/il.lusions, el Tiomila 2012.

Tots els mapes son cartografiats per en Tommi així que son al més pur estil escandinau, la qual cosa ja m’agrada i m'interessa.

- 1er Entreno. Dimarts al matí corro a Les Artigues, mapa molt proper a Bolquere, poble on ens allotjem. L’entreno consisteix en un recorregut sense camins ni elements rocosos. Bàsicament podríem dir que de “només corbes”.
Tot i notar ja l’alçada, estic bé tècnicament i faig pocs errors. Els principals a la f3 i a la f9. Bona entrada en mapa i “en zona”! La pluja no aconsegueix espatllar la sessió i tot i acabar remullat, ho passo molt bé!

- 2on Entreno. Dimarts a la nit segueix plovent. Primera nocturna. Haig d’esperar a pràcticament les 22h perque sigui fosc però l’espera val la pena. Corro al mapa de La Quillane aprofitant els prebalisats de la cursa del proper dissabte. Començo molt bé però a partir de la f7 comencen a torçar-se les coses i faig errors importants.
.
M’adono que haig de millorar molt corrent de nit. Tot i així acabo molt satisfet dels exercicis de rumb a través dels aiguamolls. Molt gratificant córrer amb tèrmica a finals de juliol! Qui ho diria després de les fortes calors que vam passar a Croàcia!

- 3er Entreno. Dimecres al matí torno a córrer a Les Artigues. Aquest cop amb el mapa al complert però a 1:15000. Tot i que aquest cop corro sense fites, el mapa no dona opció a dubtes. Disfruto molt del llarg recorregut tot i acabar físicament molt més cansat del que m’esperava. A partir de la f10 el traçat comença a saltar a banda i banda de la carena, i això juntament amb l’alçada és el que principalment li dóna duresa física al recorregut.

Per la tarda decideixo descansar! …una altra nocturna tot i que m’hagués anat molt bé…hauria sigut massa! ;-)

- 4rt Entreno. Dijous al matí al Pla de Barrès col.loco jo les fites en un mapa que limita al nord amb el de La Quillane i al sud amb el de Les Artigues. Aquest fa mínim 10 anys que no s’actualitza i a part d’això té algunes incongruències com: diferents equidistàncies dins el mateix mapa, molts elements mal ubicats (roques principalment) i alguns camins inexistents.
Així que, tot i tractar-se d’una zona molt maca i amb possibilitats, no puc dir que la gaudeixi massa.

- 5è Entreno. Dijous a la nit torno amb les nocturnes a La Quillane. En un primer moment sembla que he après la lliçó de l’anterior nocturna però aviat començo a encadenar un seguit d’errors importants sumant en total més de 15min d’error. Desastrós! Decebedor!

Entre que començo tard i la durada de l’entreno, acabo tardíssim i amb la moral força baixa. Més em val posar-me en serio amb les nocturnes si vull córrer al Tiomila.

- 6è Entreno. Divendres pujo al Llac de les Bulloses per fer els dos entrenos que tenim preparats per al diumenge. Decideixo fer-los seguits així que ja puc preveure que serà un entrenament llarg tenint en compte l’alçada de la zona (2300m) i els forts desnivells d’alguns dels trams.

El primer bucle recorre la part nord del mapa del Desert du Carlit on es ple d’elements rocosos, els desnivells son forts i el relleu dibuixa tot de formes interessantísimes que et posen a prova.

L’entorn és increíble! Val la pena pujar a la zona ni que només sigui per veure les vistes des de sobre el llac de les Bulloses.

El segon bucle es mou per la part sud del mapa on hi han zones molt obertes, té menys desnivell i menys detall de roca i relleu. De camí a la f5 començo a notar-me molt molt cansat. Suposo que entre la nocturna del dia anterior, l’alçada i els desnivells les meves forces estan ja a la reserva.
En un primer moment decideixo retallar de la f6 a la f9 però un cop m’hi trobo penso… “és l’últim entrenament serios de la setmana, aprofita l’ocasió!” i així ho faig tot i acabar amb totes les reserves.

Dissabte i diumenge toca organitzar. La cursa i entenaments oficials funcionen molt bé i crec que la gent en surt satisfeta. Tot el grup d'organitzadors s'ho pren tot molt seriosament i això es nota durant els moments de cursa en que tot va rodat.
.