30 de juny del 2014

Vallcebre 2014

Em feia molta il·lusió córrer a Vallcebre en aquesta ocasió. L'últim cop que s'hi va fer una cursa va ser el 2011 i jo en tenia un molt bon record.

Aquell cop recordo que hi corria el dia després d'haver fet de director cursa a Saldes i estar esgotat. 

Aquest cap de setmana ha sigut molt diferent! Allotjats en un apartament al mateix poble i sense més preocupacions que gaudir de les curses.

Com era d'esperar, dissabte que teníem la mitja que a més a més era Campionat de Catalunya, és corria per la part nord del mapa on hi ha un raconet molt tècnic, carregat d'elements i poca visibilitat. Com que aquesta part és petita i no donava per fer-hi tota una mitja, també ens enviaven més al sud, a una zona més física tot i que no per això senzilla.

Faig errors en els controls més fàcils de la cursa...f3, f4 i f12 i petits dubtes en algun altre. No acabo gens satisfet tècnicament de la meva cursa tot i gaudir-la. Físicament, molt més cansat del que m'esperava.

Diumenge correm la llarga, principalment per la part sud del mapa a on és combinen prats i zones boscoses i on és ple de xaragalls. La presència de força camins dóna la possibilitat a moltes eleccions de ruta. El desnivell és elevat així que el factor físic serà molt important.

Faig pocs errors i trio bé les eleccions d'itinerari. Això sí, a la f14 em quedo sense energies. L'últim bucle el faig arrossegant-me.
Errors: f1, sortida de la f11 i f16. Cap d'ells de gran.

Un cop acabada cursa, fer el correxic, parlar i despedir-se de tothom... dinem a l'apartament, dutxeta i contents cap a casa. 

Un excel·lent cap de setmana d'orientació entre amics.

16 de juny del 2014

Jukola 2014 - Kuopio

Inicialment, aquest any, tenia pensat anar a Finlàndia a córrer amb qualsevol equip a qui li faltés un corredor (no és difícil trobar equips on no són prou gent) però, poc a poc, corredor a corredor vaig anar trobant gent motivada a córrer l'edició d'enguany del Jukola a Kuopio.

No em pensava pas que tornaria a córrer el Jukola, per les molèsties al genoll i tot això, però no ha sigut així!! Només és qüestió de plantejar-s'ho d'una altra manera. Anar-hi a gaudir i assumir que no correràs al màxim de les teves possibilitats. Però pots passar-ho genial de totes formes!

Abans de la competició, fem un parell d'entrenos. Val a dir que tot i gaudir moltíssim del jukola, té la peculiaretat que el tipus d'orientació que hi fas és molt "concreta", doncs saber seguir i deixar les trilles generades pels milers de corredors que et precedeixen quan cal, és bàsic. Això fa que no naveguis com ho faries en una cursa habitual. Bé, doncs ens els entrenaments que sempre faig abans de la cursa, puc orientar més de la manera "habitual".

Aquest és el meu 7è Jukola, i encara mai havia corregut la 3a posta, així que era una bona ocasió per estrenar-m'hi. La meva idea era que començaria de nit i acabaria amb els primers rajos de sol. Però degut a la latitud de Kuopio i a la nit serena en la que correm, poca foscor he d'afrontar, si més no absoluta.

Començo la cursa a un ritme tranquil, doncs sé que no puc mantenir un ritme alt durant els 10'3km que m'esperen. I és a la f1 on faig el pitjor error de la cursa... hi deixo 4min! 

No és fàcil tornar-se a motivar però aviat aconsegueixo oblidar-me'n i mantinc un ritme molt més alt del que m'esperava durant la resta de curssa. Més errors...? sí algun més com 1min a la f3, uns 30sg a la f13 i uns 30sg a la f21. I especialment em dolen els quasi 3min a la f24 (l'última, la que seria la 200) ja que el control està dibuixat a dins del bosc i en realitat el control es troba força desplaçada al camp que porta a meta. Em sap greu per què havia estat forçant el ritme amb èxit durant l'últim bucle per aconseguir baixar dels 100min de cursa i finalment no pot ser gràcies a aquesta anomalia que encara no entenc per què es permet l'organització. En fi, tot i això acabo molt satisfet de la meva carrera.

El terreny és fantàstic, com és habitual! Zones molt netes, d'altres on has de lluitar amb la vegetació. Molt de detall de relleu i elements rocosos... I sí, és veritat que presenta força desnivell. Ja de fet, l'organització avisava que era una de les edicions amb més desnivell acumulat d'aquesta competició. A part, segons els desnivells calculats per l'organització, el meu circuit és el que més desnivell presenta tot i no ser el més llarg! 

L'equip: batejat com a Trencapins estava conformat per en Pablo Corbí (1er), en Lluís Ferrer (2on), en Benet Totusaus (jo) a la 3a posta, l'Ampa Gil (4a), en Roi Ubeira (5a), en Ramon Aubets (6a) i en Lluís Bedós (7a). Tots fem bones postes, cadascú conforme a les pròpies possibilitats. I ben segur que tots gaudeixen tant o més que jo!!!

Recuperat del genoll? No, però si puc anar fent curses d'aquest nivell i amb un ritme com el que he pogut portar, doncs em dóno per més que satisfet.

Només em queda que dir...:  A on és l'edició Jukola-2015???