21 de setembre de 2016

Sabiñánigo 2016

Com ja va sent habitual, aquest setembre tornem a Sabiñánigo a corre-hi un parell de curses de la Lliga O'Pyrene.
Per desgràcia meva, els últims dos anys, tot i desplaçar-m'hi com a acompanyant, no hi havia pogut córrer per culpa de les lesions.

En aquesta edició, tornem a la zona oest d'Hostal de Ipiés, que ja havíem utilitzat els anys 2012 i 2013.
Tot i que desitjava molt utilitzar la part est (nova per mi), això no podrà ser, tot i que aquest també és un terreny molt interessant gràcies a la gran quantitat de formes de relleu que conté.

Dissabte correm una mitja divertida, intensa i ràpida. Tot i els forts desnivells, el sòl és net i permet una velocitat alta de carrera.
Faig una bona cursa a excepció del control f11 a on desconfio del que estic fent i acabo perdent un parell de minuts. Al control f1 també hi deixo un minut, concretament per anar fins al triangle i no retallar abans. La veritat és que ni me n'adono.

Diumenge, a la llarga, estrenem una zona nova més a l'oest de la ja coneguda. 
El terreny és preciós... zones amb micro-relleu, zones de forts desnivells, canvis de vegetació...etc fan que gaudeixis molt de la cursa.
No acabo gens satisfet de la meva execució. Fins al control f6 molt bé però a partir d'aquí començo a encadenar error rera error. Fins que no arriba el llarg tram de la f15-f16, a on tampoc crec triar el millor itinerari, no aconsegueixo encadenar més de dos controls seguits correctament.
Torno a casa content d'on hem estat però amb mal regust de boca de la meva orientació durant la llarga.

14 de setembre de 2016

2 Dies de la Cerdanya 2016


Aquest cap de setmana, el CCIO ens ha organitzat un genial cap de setmana d'orientació a la Cerdanya francesa.

Començàvem el dissabte al matí amb una mitja a Les Artigues. Es tracta d'un terreny tècnic i interessant per la gran quantitat de formes de relleu que sovint són força subtils i difícils d'identificar així com una vegetació canviant.

En algun tram trobem algun camí que no apareix al mapa, suposo que creat recentment, i que per alguns moments em fa dubtar molt però en general faig una cursa molt neta. L'excepció, el control f17, segurament el més senzill de la cursa i a on hi deixo 1 minut.

Diumenge estrenem un nou mapa al Llac d'Aude. Un terreny molt proper però molt diferent alhora. Ja existia una mapa de la zona però la seva cartografia estava totalment desfasada.

És tracta d'una zona amb forts pendents i principalment tota en vessant. La sensació és de córrer en un terreny molt salvatge. Grans roques i tallats, extensos aiguamolls i llacs... etc fan que a part de gaudir de la cursa tècnicament, també gaudeixi enormement de les vistes i l'entorn.

És una cursa física alhora que tècnica amb una cartografia simplificada. 

Tot i alguns errors als controls f5, f14  i f15 mantinc contacte en tot moment amb el mapa. Per altra banda, en els trams llargs, crec fer bones eleccions d'itinerari així com una bona execució. Acabo satisfet de la meva cursa.

7 de setembre de 2016

Suècia O-Tour 2016

Després d'un mes d'agost de descans, el primers cinc dies de setembre torno a Suècia com ho porto fent durant els últims anys.
La idea és fer tants entrenaments com sigui possible i, si es pot aprofitar alguna cursa per la zona, doncs molt millor.

De dijous a dilluns m'allotjo a Märsta, a prop d'Uppsala aprofitant els magnífics terrenys que hi ha per la zona.

Durant la planificació de l'estada trobo 3 curses properes durant el cap de setmana i decideixo aprofitar-les.

- La primera es tracta d'una nocturna de 9km a Ärla. Faig una cursa conservadora per evitar les perdudes de l'any passat a la nocturna a Sigtuna.
Acabo satisfet, doncs mantinc contacte amb el mapa pràcticament en tot moment. No obstant faig un error absurd que em costa 5 minuts a la f14. Gaudeixo de la cursa tot i que acabo amb la sensació que el traçat podria haver aprofitat més les parts interessants del mapa, a part del llarg tram sense massa interès de la f10-f11.


- Dissabte, sense massa hores de descans, corro una llarga a Strömma. Els tres entrenaments i nocturna dels dos dies anteriors fan que els 12'7km se'm facin força llargs. No obstant, gaudeixo moltíssim de la cursa de principi a fi. La zona és tècnica i l'entorn es preciós.

A diferència de tots els mapes utilitzats durant aquests dies, aquí correm amb equidistància a 5 metres, donat que el terreny està conformat de formes més pronunciades.

Com a llarga que és, correm a 1:15000. Això no representa cap inconvenient doncs la cartografia es prou simplificada per a aquesta escala.


- Diumenge, torno a córrer una llarga. Aquest cop tambe de 12'6km però en un terreny molt diferent al del dia anterior. Aquí, a Skepptuna, el relleu és molt més subtil i planer. Per altra banda la vegetació és força més densa, especialment en la part oest del mapa.

Se'ns avisa que hi ha força camins no dibuixats al mapa. Més ben dit, es tracta de les trilles creades pels corredors que el 2015 van córrer el Tiomila. No obstant, en cap moment porten a confusió.

Preocupat de en quin estat acabaria la cursa, porto prou avituallament a sobre per no buidar-me com el dia anterior. No només acabo bé la cursa, sinó que per la tarda puc aguantar un entreno més.

Dilluns toca tornar cap a casa després de cinc entrenaments i tres curses. Molt i molt cansat però content d'haver pogut gaudir dels increïbles terrenys suecs.

1 d’agost de 2016

OO-Cup 2016

La OO-Cup d'aquest any ha estat especial en quant a que, per primera vegada, s'ha disputat en 3 països diferents. Aquests han sigut; Àustria, Itàlia i Eslovènia.
A part d'aquest al·licient, també s'ha de comptar en que ha sigut l'any amb més participació i en uns terrenys difícilment immillorables.

Per contra, personalment ha sigut un viatge poc afortunat pel que al transport es refereix. Començant amb 3 hores de retard en la sortida de l'avió d'anada. Seguint per 3'5 hores de cotxe per fer un trajecte de 1'5h per culpa de la visita del president rus a la zona i els conseqüents talls de carreteres. I per finalitzar les 2 hores de retard en l'avió de tornada a Barcelona, que finalment aterra a les 3h de la matinada.

Pel que fa a la meteorologia, tot i alguns aiguats intensos, a mi no em plou en cap de les 5 curses. La calor és alta però a dins del bosc s'està bé.

- El 1er dia correm a Àustria, a pocs minuts de la casa a on ens allotgem, a Villach. El mapa és espectacular. Moltes formes de relleu i  micro-relleu amb forts desnivells i en un terreny de sòl aspre que et dóna poc temps per llegir el mapa i t'obliga a estar constantment controlant per no topar amb branques o pedres.
Físicament em noto molt cansat i pateixo força. Tècnicament faig diversos errors però especialment a la f26.

- El 2on dia ens desplacem a Itàlia, concretament al Laghi di Fusine. Aquest és un entorn meravellós, dels de passejar tot fent fotos i a on fer un bany a les aigües de color blau cel dels dos llacs que hi ha.

Pel que fa a l'orientació, és encara més espectacular. Roques, grans tallats i multitud de formés de relleu fan realment molt tècnica la zona. El sòl et permet córrer però en qualsevol moment perds contacte amb el mapa i rel·localitzar-te és molt complicat. Cauen molts errors però tot i així acabo satisfet de la cursa.

- El 3er dia repetim al mateix mapa del dia anterior però a part d'utilitzar la zona de roques també fem servir una part al sud dels llacs a on el tipus d'orientació és molt diferent.
Els rumbs i la vegetació juguen un paper especial en aquesta nova part.
Tot i tractar-se d'una cursa tècnica, el factor físic hi juga una part molt important.

- El 4rt dia ens desplacem a Eslovènia. Concretament a Soriska Planina.
En aquest mapa i en el del dia següent ja hi havia corregut l'any 2013 però serà un plaer repetir-hi.

Comencem amb una zona amb moltíssim desnivell. Segurament és el mapa amb les pendents més pronunciades que he corregut mai. L'existència d'un telefèric, ja que es tracta d'unes pistes d'esquí, fa que la sortida es pugui situar a dalt de tot i així no fer uns desnivells acumulats extrems.
Gran part del mapa és obert. No obstant això també hi ha zones de bosc que en general són força denses i poden ser lentes de travessar.

- El 5è dia correm a Stonah. Aquest és el mapa a on l'any 2002 es va iniciar el OO-Cup i és una zona realment idíl·lica per a la pràctica de l'orientació.

Es tracta d'un terreny càrstic que combina multitud de formacions típiques com poden ser dolines, simes, lapiaz...etc amb grans formacions i desnivells. El sòl és, en termes generals, força net.

Començo a les 14:00, sent jo l'últim corredor de la categoria. Així que no hi ha massa gent al bosc. Faig una bona cursa i gaudeixo moltíssim de tot el circuit. Difícil acomiadar-me millor d'aquests fantàstics dies per terres estrangeres.

19 de juliol de 2016

O'France 2016 - Larzac

Sis dies de curses amb un dia de descans entremig ha sigut el que ens han preparat al O'France 2016. La zona de competició, la ja molt coneguda pels seus meravellosos i ultratècnics terrenys, la zona de Larzac.

Diumenge comencem el pròleg, un Sprint al poble de Nant, a on ens allotgem. Ja de bon matí mentre esmorzem sentim els corredors córrer per l'estret carreró al que dóna la finestra del nostre menjador.

Fa una calor espantosa i no puc sinó pensar que aquests dies que vindran podran ser molt i molt durs degut a les tant altes temperatures, les llargues distàncies dels recorreguts (fins a 15km molt tècnics) i el tipus de terreny amb molt poques ombres.
Corro el Sprint tot prenent-me'l bàsicament com una forma d'activar-me de cara a la cursa del dia següent.

- Dilluns comencen les curses de debò. Al nou mapa de Puech Roucous fem una cursa de llarga distància de 15'3km amb canvi de mapa al control 26.
Afortunadament, ens llevem amb un dia de turmenta i baixada de temperatures. Gràcies a això, la duresa de la cursa disminueix considerablement.
De tots els dies, aquest és el menys tècnic, tot i així faig més d'un error. Acabo satisfet d'haver finalitzat la cursa en molt més bones condicions físiques de les que m'esperava.

- Dimarts seguim amb una altra llarga distància. El centre de competició segueix sent el mateix al del dia anterior.
En aquesta ocasió utilitzem una zona de bosc que ja al 2008 havíem conegut combinada amb zones semiobertes clàssiques de la zona. La gran quantitat d'elements rocosos càrstics, típics de la zona fan molt divertida la cursa. També són determinants  les diverses taques de verds 3 que esquitxen tot el mapa. 
Possiblement el que més gaudeixo és la combinació d'orientació en zona de bosc amb poca visibilitat, de semioberts càrstics i de vesant. Una cursa genial!

- Dimecres correm una mitja per la mateixa zona però estrenant-ne una nova part. Combinem també diferents tipus d'orientació. En aquesta ocasió, s'afegeixen les vessants amb gran quantitat de roques i molt poca visibilitat que seran un atractiu nou al dels dies anteriors.
No acabo gens satisfet de la meva cursa tot i gaudir al màxim del terreny i mapa.

- Després d'un dia de descans, arranquem amb "el mapa"! Les Bouzigases!! Ja utilitzat al 2008, aquest és un dels millors mapes de la zona pel que al nivell tècnic es refereix. En aquesta edició, l'escala no serà 1:5000 sinó 1:7500, amb la qual cosa encara s'haurà d'afinar millor la vista i concentració.
Tot i tractar-se d'una mitja, els temps de guanyador s'escapen considerablement del previst però no crec que ningú li sàpiga greu, doncs cada minut corregut en aquest mapa val més del doble que en qualsevol altre.
Faig una cursa dolenta degut a 3 errors; f5, f11 i f14. Molts i molts minuts d'error per no saber adequar ni la velocitat de cursa ni el tipus d'orientació.

- I finalment dissabte correm l'última cursa, una llarga, també a Les Bouzigases, però aquest cop combinant una zona menys tècnica a l'oest amb la mateixa de la mitja del dia anterior.

Gust agre-dolç per mi, doncs tot i que estic fent una cursa més que bona, al control 23, a falta de 2 controls, perdo 10 minuts. Fins al moment havia controlat la situació en tot moment però al entrar a la zona més tècnica del mapa, em relaxo i tot i ser a pocs metres del control en dues ocasions, no sé on sóc i em cauen gran quantitat de minuts.

Després de tot, gran satisfacció de poder acabar amb totes les curses. La veritat és que venint dels 5 dies de Sòria i amb les llargues distàncies que teníem, no confiava en poder acabar-les totes.
Com sempre Larzac no decep! És sens dubte un dels millors i més tècnics terrenys que conec.

8 de juliol de 2016

Trofeu Pinares 2016


Cinc dies i sis curses són les que hem corregut durant aquests dies a Sòria en el Trofeo Pinares.

Alguns mapes no eren nous, d'altres sí. Tot i així els ja utilitzats en edicions anteriors, jo no els coneixia massa. Així que, per la meva part, doble luxe.

El 1er dia fèiem una mitja al mapa de Navaleno. La zona és molt maca i presenta molts elements rocosos que augmenten la dificultat tècnica. Els traçats són una mica llargs per tractar-se d'una llarga.
Fa molta calor, això pot haver afectat en els temps de guanyadors. El desnivell també s'afegeix a la duresa de la cursa.
Faig força errors i sobretot acabo molt cansat, preguntant-me com aguantaré els dies que queden.


El 2on dia ens espera una llarga, llarguíssima a St. Leonardo de Yagüe. El traçat és molt adequat per a la modalitat. Llargs trams, duresa, eleccions d'itinerari...

Entenc que és una cursa pensada per a 90 minuts del guanyador però finalment se'n van als 102min. Sortint a les 11:36 pateixo la calor des del primer moment. Tot i així, sabent de la distància de la cursa, porto camel-bak i m'ho prenc amb calma i finalitzo dignament.

Gaudeixo molt, doncs a part de llargs trams de navegació també hi ha dificultat tècnica en l'atac als controls.


El 3er dia consisteix en dos Sprints. El primer és a Playa Pita, junt al càmping a on ens allotgem. És un sprint de bosc, la qual cosa sempre és d'agrair. La vegetació és qui és decisiva en l'orientació doncs és força densa i et desvia amb facilitat. Personalment ho passo molt bé tot i fer un desastre de cursa.

A la tarda correm a Vinuesa un Sprint urbà. Bé, no tinc massa a dir d'aquesta cursa. Jo ja no gaudeixo massa els sprints urbans i a part el poble tampoc resulta tenir multitud de carrerons que poguessin dificultar la carrera. El desnivell és força elevat i fa que els temps surtin lleugerament per sobre del previst.


Els 4rt dia estrenem mapa a Covaleda. Ja al centre de competició veiem que el bosc és molt net i que la velocitat de cursa serà molt elevada.

De seguida, només començar la cursa entrem en una zona de roques preciosa i a part és tècnica. En aquesta zona la vegetació ja no és tant neta, fet que per a mi és un punt a favor.
Em diverteixo molt a tota la cursa però lamento no haver pogut aprofitar més la zona tècnica de roques. Pensava que l'utilitzaríem al dia següent però finalment no és així. Suposo que es prioritza la navegació i aspecte físic al tractar-se d'una llarga.
A partir del control 11 començo a notar un fort dolor al genoll i la veritat que em desanimo força. Tot i així no afluixo ni abandono.


El 5è dia tornem a Covaleda però com deia abans, en una zona nova. Correm una mitja al·lucinant. 
La zona és plena de roques i el traçat ens submergeix entre elles. Molts controls i canvis de direcció fan que em diverteixi de principi a fi. Faig un error d'uns 2min al primer control però la resta la soluciono bé.


A part de la cursa també gaudeixo de veure que el genoll no em molesta. A veure com evoluciona...!

Felicitats a tota l'organització per a la mega-currada organitzativa que ens ha fet gaudir al més alt nivell!!!

30 de juny de 2016

Sant Jaume de Frontanyà 2016

Cap de setmana de Copa Catalana a Sant Jaume de Frontanyà. En aquesta ocasió estrenem una zona nova.

Dissabte correm una mitja immersos de ple en les calors estiuenques, fet que augmenta la duresa del terreny en sí.

Començo bé la cursa amb poques i petites errades fins que arribo a la f11 a on començo a perdre el control de la situació. No sé si per ganes de recuperar el temps perdut o pel propi cansament, però faig tot un seguit d'errors en controls, a priori sense massa complicació, que fan que acabi perdent una minutada.
El terreny tot i no ser força net, no proporciona massa visibilitat. Els desnivells són força pronunciats. El mapa, està molt ben dibuixat.

Diumenge, a la llarga començo fallant 2 minuts el 1er control. Això, juntament amb una elecció de ruta cap al 2on control de la que ja en cursa no em sento gens satisfet fa que arrossegui un cert desànim durant tota la carrera.

Físicament em noto cansat des del primer moment. No sé si la calor hi fa, si no he recuperat bé de la "ultrallarga" del jukola o si simplement no estic prou en forma, però em noto lent i cansat.

Gran cap de setmana d'orientació i un autèntic plaer estrenar mapa en un terreny com aquest.

21 de juny de 2016

Jukola 2016 - Lappeenranta

Després de molts mesos preparant-lo, tant en la vessant organitzativa com en la esportiva, finalment arriba el Jukola. Aquest any es corre a pocs quilòmetres al sud de Lappeenranta, a prop de la frontera amb Rússia.

Després de les diferents proves de selecció que es van fer aquest any, un grup de 11 persones (7 nois i 4 noies) ens desplacem a Helsinki divendres per tal de fer-hi un primer entrenament i instal·lar-nos a prop d'Imatra.

Dissabte al migdia corren les noies el Venla amb l'equip:

1- Amparo Gil - 7'0km
2- Laura Serra - 6'7km
3- Cristina Bertran - 5'9km
4- Ludmila Fuster - 9'0km

L'equip queda en la 339a posició de 1387 equips inscrits.

I a les 11 de la nit els nois comencem el Jukola. L'equip català esta composat per:

1- Pau Llorens 10'6km
2- Pol Ràfols - 12'7km
3- Biel Ràfols - 14'1km
4- Eloi Martí - 8'4km
5- Jordi Sales - 8'6km
6- Lluís Bedós - 12'4km
7- Benet Totusaus - 16'6km

Després de 2 hores i 12 minuts acabo el meu relleu. No he fet massa errors tenint en compte la llargada de la cursa però físicament acabo esgotat i totalment buit. Segurament no venia físicament tot lo bé que hauria desitjat.
L'equip quedem en la 179a posició dels 1707 equips inscrits. No millorem la 112a posició del 2012 però ho hem intentat. Més motivació per l'any que ve!!

13 de juny de 2016

Campionat Catalunya Relleus 2016 - Capolat

Excel·lent Campionat de Catalunya de Relleus el que ha organitzat el Farra-O aquest diumenge a Capolat.

Aquest any, com portem fent des del 2007, al primer equip sénior del Badalona-O corríem en Tommi TölkköLluís Ferrer i jo.
En aquesta ocasió, però, per primera corro el primer relleu. No és que em faci gaire il·lusió, doncs no sóc molt entusiasta de les sortides en massa però per variar i altres motius decidim fer-ho així.

La sortida en massa és puntual a les 10h. Al primer control hi ha dispersió però a la f2 ja em trobo amb l'Edu(VIC), B2(XXO) i Tarrés(COB). Crec que ningú més... o si més no, no m'hi fixo.

Aproximadament a la f5 perdem al COB i seguim els altres tres corredors junts. A la f11 ells dos perden alguns segons al desviar-se a la dreta i aconsegueixo obrir un petit forat però que el VIC em recupera arribant a la f12 i el XXO a la f14.
Concretament en aquesta f14 és on faig l'únic error de la cursa. Perdo entre 1'5 o 2 minuts i se m'escapen de cara a la fita vista. Finalment entrego el relleu a en Lluís a 1'45min del XXO i VIC .

En Lluís, recupera aquest desavantatge ja a la seva f3 i fa un molt bon temps entregant a en Tommi amb 5 minuts d'avantatge davant del VIC.

En Tommi, fa un relleu rapidíssim i confirma la nostra victòria deixant l'equip 15min per davant del segon classificat, el VIC. Completa el podi el COB. Felicitats a tots dos i al Farra per l'organització!

6 de juny de 2016

Prades i Segalassos

Cap de setmana d'orientació per les Muntanyes de Prades. El Club Montsant organitzava dues curses en dos terrenys a només 6km de distància l'un de l'altre però molt diferents entre sí.

Dissabte comencem amb una mitja al mapa de Prades. Aquest és un mapa ja usat anteriorment que sempre m'ha agradat molt, especialment a la tardor quan les fulles de roure es tornen de tons vermellosos i ocres.

La vegetació és molt densa i de difícil progressió. Tot i així, no en surto més esgarrinxat del compte.
Per donar més aventura a la cursa, en el moment de començar plou amb molta intensitat i fins i tot pedrega. De camí al triangle estic com si hagués acabat de sortir de la dutxa.

No faig cap error exorbitant, tot i que el terreny hi convida, però sí molts de mitjos. A la f3, f10, f11, f12 i f15.
Gaudeixo enormement tot i que, tècnicament, no faig la cursa que jo hauria desitjat.

Diumenge anem a Los Segalassos. A diferència del dia anterior, fa un sol i una calor que no ens esperàvem.

La vegetació, d'alzina principalment, fa que hagis d'anar esquivant-la i buscant els passos constantment.
Aquí també faig més errors dels que voldria. Especialment a la f14 a on cauen 3'5min. per confiat i també petits errors i imprecisions vàries.  La f3 es trobava desplaçada i també hi perdo més d'un minut.

Físicament se'm fa força dura doncs tot i no haver grans desnivells, el fet d'avançar mig encorbat sota els alzinars em va desgastant.

En definitiva, dues curses populars que gaudeixo molt i uns bons entrenaments especialment a 1a setmana del Campionat de Catalunya de Relleus a Capolat i a 2es del Jukola a Lappeeranta.

12 de maig de 2016

Campionat de França de Clubs - Sault


Aquest cap de setmana passat un grup de catalans ens hem desplaçat a Sault, a prop d'Avinyó per disputar el Campionat de França de Clubs.

Dissabte a la tarda es corria el Camp. de França de Mitja. El terreny era molt pla, amb una gran xarxa de camins i amb una vegetació molt densa.
Els traçats no em van semblar massa interessants però el terreny era ideal per a practicar els rumbs entre zones de poca visibilitat i difícil progrés.
Faig molts errors i ben aviat em desmotivo. Tampoc vull desgastar-me més del compte, doncs al dia següent tenim la cursa per la que som aquí.


Diumenge ens llevem a les 5h del matí, ja que a les 7h comença l'inici del Camp. de França de Clubs i a més a més estem a 1 hora de camí.

En aquest campionat els cubs presenten els seus equips composats de corredors de diferents edat i sexe i en funció de la classificació del club de l'any passat estan a una "divisió" o altre.
El meu club francès, el NORD, es trobava a divisió "National-2" (ha ha 4 nivells, des de National-1 a National-4).

El terreny és força similar al del dia anterior.

Entre l'esforç de tots els 8 corredors que anem sortint per relleus aconseguim pujar a National-1 per l'any que ve. Entre els catalans del meu equip hi havia en Lluís Bedós i en Tommi Tölkkö.

Una gran experiència, més que pels mapes i terrenys en sí, per l'ambient general i el gran esperit d'equip del NORD. 

4 de maig de 2016

C. Cat. Llarga - Castell Requesens

Aquest cap de setmana hem corregut per l'entorn del Castell de Requesens, municipi de La Jonquera.

Dissabte corríem una mitja i diumenge una llarga. Aquesta última era Campionat de Catalunya de Llarga Distància.
Estrenem mapa, així que no tenia ni idea del que ens esperava. He de reconèixer que m'esperava una zona molt diferent. La sorpresa ha sigut positiva.

A la mitja ens correm un terreny molt tècnic per la gran quantitat de roques i per una vegetació que redueix força la visibilitat. No hi ha massa desnivell.
El criteri cartogràfic en quant a les roques no és fàcil de captar en cursa.

Faig bona cursa tot i alguns errors a les f13, f 21 i f22. Per la dificultat de la zona acabo satisfet de la meva carrera. Físicament acabo molt cansat.

Diumenge a la llarga, no començo gens bé. Faig errors quasi en cada control fins que arribo a la f7. A partir d'aquí començo a estar força més encertat en termes generals.

El terreny i traçat són ideals per a una llarga... salvatge, forts desnivells, trams llargs. Els boscos d'alzina surera i de faig a la part nord-oest són un terreny de joc magnífic.

Ho passo genial durant tota la cursa tot i el mal inici. Un cap de setmana de curses genial.

24 d’abril de 2016

C.Cat.Nocturn i C.Cat.Mitja - La Pobla de Lillet

El passat cap de setmana es disputaven els Campionats de Catalunya Nocturn i de Mitja Distància a La Pobla de Lillet.
A priori la cursa nocturna em feia molt de respecte i en canvi la mitja l'afrontava més relaxat.

La cursa nocturna era amb sortida en massa, per tant, ja ens esperàvem un llunyà primer control amb elecció d'itinerari per començar a dispersar els corredors.

Sense temps de pensar-m'ho massa per no perdre el tren, trio l'opció més directe però amb menys tram de camí. Molt a remolc arribo bé al 1er control. En Pau Llorens, ens deixa enrere, no podem seguir el seu ritme. 

Al 2on control comencen les papallones. Aquí em sento molt còmode i encapçalo el grup de la meva variant.
Al sortir de la papallona, a la f9 vaig en segona posició, sense saber-ho, darrere d'en Pau. De camí a la f10 m'atrapa en Tommi Tölkkö i també s'afegeix en Quim Vich.

En Tommi porta el control fins a la f14, on se m'estava escapant però falla l'atac. A partir d'aquí uns controls ell i uns jo fins a la f21 a on ell decideix reduir el ritme. Seguim jo i en Quim fins a la f24 a on apreto i el deixo enrere fins arribar a meta.
Sabia que havia fet una bona cursa, però no m'esperava ni de lluny que acabava en segona posició. Molt satisfet de la classificaciói de la meva cursa.
Bona estratègia, encert tècnic i foça sort!

Al Camp. Cat. de Mitja de diumenge ens espera una cursa divertida amb molts controls i canvis de direcció. Gaudeixo molt tot i que també pateixo el seu desnivell.

Faig moltes errades, tècnicament no surto gens content de la meva cursa. Ja des del primer control cauen segons i minuts en molts controls. No obstant acabo força satisfet amb l'aspecte físic.

15 d’abril de 2016

Le Caylar 2016

Aquest cap de setmana passat ens desplacem a França. Concretament a córrer dos dies de competicions als excel·lents mapes de la zona de Larzac

Comencem amb una llarga de 11km a l'actualitzat mapa de l'oest de Le Caylar. En algunes parts hi havia corregut feia molts anys amb el mapa antic.

És un mapa amb zones molt tècniques formades per laberints de roques d'origen càrstic i d'altres molt ràpides de grans explanades molt netes.

Fa un dia especialment ventós. Fins i tot, en alguna part el córrer en contra el vent es fa força dur.
Tècnicament faig un gran error a la f7. Cauen 12 minuts fins que no sóc capaç de resituar-me. En quant a l'aspecte físic acabo força satisfet.

L'endemà correm al mapa de Le Caylar poble. És una part re-cartografiada a 1:4000 i amb equidistància 2'5m. És un autèntic repte de concentració a on rarament pots baixar la guàrdia.

Em plantejo córrer a un ritme còmode però sense errors però no hi ha manera. Faig moltes errades ja des del primer control. Faig una cursa desastrosa. 

2 d’abril de 2016

Easter4 - Eslovènia

Per aquesta setmana santa un grup de catalans i amics decidim desplaçar-nos a Eslovènia amb la promesa de grans terrenys. I efectivament, podem gaudir de 4 dies de curses de meravellosos i alhora molt tècnics terrenys.
El trofeu Easter4 consta de 4 dies de curses. És la seva primera edició i qui sap... potser amb el temps acabi sent tant conegut com el OO-Cup, Lipica Open o Bubo Cup.

Dijous volem a Treviso des d'on ens desplacem a Osp, a on ens allotgem. Les curses comencen l'endemà.

- El primer dia correm al ja conegut mapa de Lipica. És un terreny totalment pla amb multitud de dolines i lapiaz per tot arreu. La vegetació no ofereix massa visibilitat i sovint obliga a desviar-te. Tot plegat fa que aquest mapa sigui especialment tècnic.
A la cursa no faig cap error important. Acabo content de la meva cursa doncs l'altre cop que hi vaig córrer no vaig estar gens encertat.

- El segon dia estrenem mapa a prop de Podgrad. Tot i tractar-se també d'un terreny càrstic, en aquesta zona el relleu és més pronunciat. Més desnivell i més visibilitat tot i que el sòl segueix sent molt irregular.
No començo gens bé la cursa quan a la f4 hi deixo uns quatre minuts i a la f5 un minut més. A partir d'aquí em centro una mica més i acabo una resta de carrera acceptable.

- El tercer dia repetim al mateix mapa a Podgrad. No obstant estrenem un 50% de mapa més.

Correm a 1:10000 a diferència dels dos dies anteriors, que ho fèiem a 1:7500. Acabo molt satisfet de la cursa ja que pràcticament faig una cursa totalment neta. Millorable l'elecció d'itinerari a la f2 però sense perdre contacte amb el mapa en cap moment i sense errors a l'atac als controls.

- I finalment, el quart dia estrenem un altre mapa a les rodalies de Sezana. El tipus de terreny és molt diferent als anteriors. És tracta d'una zona amb molt poc desnivell amb tot de dolines de diferents tamanys però amb vegetació dispersa que impedia molt la visibilitat. El sòl segueix sent pedregós però tot i així la velocitat de cursa és molt elevada. Molts controls són un exercici de rumb a màxima velocitat.

Fallo un parell de minuts al primer control i dos minuts més a la f19 a part de tot de petites errades als atacs als controls.
Físicament em noto molt fos. A part de ser el 4rt dia de curses, el terreny exigeix un ritme alt en tot moment i a 3/4 de cursa ho começo a notar.

Tornem a casa a les tantes de la nit del mateix dia, cansats però molt satisfets dels magnífics dies de carreres.