26 d’abril de 2017

Campionat de França de Clubs 2017

Al igual que l'any passat, aquest any torno a córrer als Campionats de França de Clubs amb el Club NORD.
En aquesta ocasió correm a Casteljaloux, per la zona de Burdeus.

El dissabte per la tarda corro el Campionat de França de Mitja en una zona de dunes amb molt poca visibilitat. Tot i la calor i sortir sense ànsies de fer un bon temps, faig una bona cursa doncs pràcticament no faig errors.

L'endemà ens llevem a les 5:45 per tal de poder aaribar a la sortida en massa del CFC. Jo faig l'últim relleu, així que em tocarà esperar el meu torn fins a les 11:30 aprox.

Així com l'any passat vam aconseguir pujar el club a la National-1 (màxima categoria), aquest any hem d'aconseguir mantenir-la, fet que és fins i tot més complicat que pujar.

Tots els 8 corredors fem curses sense grans errors i acabem en 10a posició. Millor del que esperàvem!

Gaudeixo molt del traçat, mapa i terreny. Val la pena les més de 5 hores de viatge!!!

CEO 2017 - Canencia

Aquest any el CEO s'ha disputat a Canencia (Madrid). Com altres anys el format ha sigut molt comprimit. Tot i així, sembla ser que a partir de l'any que ve els CEO es repartiran en dos caps de setmana. En gran part, això s'agraeix, doncs córrer 5 carreres en tant sols 3 dies és excessiu.

Comencem amb una mitja espectacular. Moltes roques en un entorn preciós per després seguir amb una gran, gran vessant pràcticament tota de baixada. Tot i algun error, faig una bona cursa sense errors significatius.

A la tarda, sense pietat, ens esperen els relleus en un mapa que no ofereix massa possibilitats tècniques. Així doncs, es comberteix en una cursa molt i molt física. El traçat tampoc complica massa la cursa.

El dissabte al matí fem un sprint força divertit per dins del municipi de Miraflores de la Sierra. Combina una primera zona rústica per després entrar al poble. Divertit traçat entre carrerons.

A la tarda es corren els relleus mixtes. Jo no els corro però sí que els puc gaudir com a espectador des de dins de la plaça de toros del mateix poble. Resulta molt emocionant la disputa entre els priners equips seniors de catalunya i la comunitat valenciana.

Diumenge, per finalitzar la sèrie de competicions, correm una llarga amb tot el que ha de tenir aquesta modalitat. Llargs trams, duresa física i pocs controls. L'escala 1:15000 no es cap empediment, ja que els controls són col·locats en zones que l'escala permet bé ka seva lectura.
Faig algun error però gaudeixo molt de la cursa.

1 d’abril de 2017

Burgohondo 2017

A la província d'Àvila és troba un petit poblet anomenat Burgohondo.
La gent del poble ben segur que no sabia res de l'orientació fins que l'any passat les ordes de buscafites el van envair. Doncs aquest any altre cop.

Dissabte estrenem mapa al sud-est del municipi en una mitja tècnica i divertida.
Es tracta d'un terreny principalment obert però amb força vegetació a nivell de terra. Hi ha gran quantitat de roques, la qual cosa no és d'estranyar a la Serra de Gredos.
Gaudeixo enormement de la cursa.
Errors a la f5 (2min) i f19 (1'5min).

A la tarda correm un Sprint per terrenys molt diversos. Tant aviat som entre carrerons, entre roques, com dins del riu.
Divertit tot i que massa llarg per tractar-se d'un Sprint.

Diumenge tornem a estrenar mapa a l'oest de Burgohondo amb una llarga de 14'1km.
És una zona possiblement no tant complicada com la de la mitja però no vull dir amb això que sigui fàcil.

La cursa té força trams llargs, com pertoca a aquesta modalitat. Pocs d'aquests són per camí així que hi ha poc temps per relaxar-se.
El traçat és tècnic i dur físicament i mental. Especialment després del canvi de mapa quan veus que queda un bon tros i que has de tornar enrere d'allà mateix a on vens.

Creuant el riu crec que un tronc em lliurarà de mullar-me però s'enfonsa i acabo amb l'aigua fins al pit. Freda, freda! ;-)
Acabo molt cansat físicament però havent gaudit molt.

26 de març de 2017

Springtime in Larzac 2017

Feia tant sols 15 dies que havia estat a la zona , tot i la llunyania, el repte tècnic dels terrenys de Larzac em motiva a tornar-hi.

Dissabte correm una mitja a Le Caylar Oest. Tot i que gaudeixo molt de la cursa, em sap greu que no ens hagin fet entrar a la zona sud-oest del mapa.
Els principals errors vénen a la f8 (1min) i a la f10 (2min). La cursa és molt ràpida.

Diumenge anem al Foret de l'Escandorgue a fer-hi una llarga.
El terreny és genial. Moltes formacions rocoses enmig d'una vegetació molt densa. Tant és així que sovint no veus les grans roques de més de 5 metres fins que no hi ets just a tocar.

Faig força bona cursa tot i un error a la f1 (2min) i un a la f18 (3min) quan ja estava a punt d'acabar. Aquests fan molta ràbia.
La resta força neta tot i alguna petita imprecisió.

L'únic punt negatiu de la cursa és al control f4 que és troba desplaçada 20 o 30 metres al sud. Afortunadament no hi deixo més que 1 minut rastrejant.

No em canso de córrer en aquests terrenys. Sempre et plantegen un repte per més cops que hi hagis estat.

 

10 de març de 2017

Nocturna Can Vilallonga

Ahir corríem una nocturna a Can VilallongaCassà de la Selva.

Cursa de 4'1km lineals, completament de bosc i amb el luxe adicional de poder córrer amb sportident.

És curiós com un terreny que conec tant bé, doncs el mapa l'he fet jo, quan hi corres de nit ja no resulta tant familiar.

Se m'apaga el frontal de camí al control 21. Sort que en porto un de petit per llegir el mapa i, tot i que amb moltes més dificultats, puc acabar la cursa.

7 de març de 2017

Stage d'hivern FCOC 2017

Aquest any el tradicional stage d'hivern organitzat per la FCOC, ha estat a la zona de Guardamar. Concretament als impressionants i recentment actualitzats mapes de Guardamar Nord i Centre i, també al nou mapa Guardamar Sud.

Aquest és un terreny de dunes que resulta un repte tècnic constant però que al mateix temps no és especialment físic per l'absència de forts desnivells i pel tou sòl arenós.

De divendres a diumenge els orientadors catalans han realitzat fins a 6 sessions d'entrenament. Dues d'elles nocturnes i una de cronometrada amb sportident. 

La col·locació i retirada de les bases sportident ,així com la comprovació de tots els controls del stage l’han portat a terme els membres de la selecció catalana.

Com a responsable del stage, sento gran satisfacció per la resposta i participació dels 55 orientadors catalans, a qui no els ha importat desplaçar-se a pràcticament 600km per entrenar, millorar i gaudir del bon ambient.

1 de març de 2017

Costa Càlida 2017

Aquest cap de setmana passat correm el Costa Càlida per les rodalies de Cehegín. Me l'havia perdut els últims anys però aquest hi volia ser.

Corro les tres curses del cap de setmana; llarga, sprint i mitja. 


Dissabte al matí fem una llarga de pràcticament 14km. He de dir que no la gaudeixo gaire, se'm fa dura i no és un terreny que m'emocioni massa.


A la tarda corro el sprint. No havia orientat mai a Cehegín i he de dir que m'emporto una molt grata sorpresa.
És de les poques vegades que gaudeixo molt més d'una cursa urbana que la de bosc.

Diumenge tornem al bosc. Aquest cop a la mitja. Passo una bona estona, especialment a la part sud-est a on hi ha gran quantitat de xaragalls.

Després del cap de setmana, la conclusió és que em falten moltes competicions.

30 de desembre de 2016

Nocturna Manlleu 2016

Aquest dijous i a les portes del 2017 corro la que serà l'última cursa de l'any.

Surto des de El Vendrell en direcció a Manlleu/Torelló amb ganes de córrer els 5'7km de cursa que ens esperen en un mapa nou (si més no per a mi) que és tot un misteri.

El mapa i terreny no deceben i ens ofereixen un interessant i tècnic repte de principi a fi. Gaudeixo molt de tota la cursa.

Com a error meu a destacar, l'atac a la f10 a on hi deixo 2min per trobar el passadís d'entrada que porta al control. I possiblement l'elecció d'itinerari de la f7 a on deu ser més ràpid rodejant per l'esquerra.

6 de novembre de 2016

Cantonigròs 2016

Aquest dissabte hem corregut la que és l'última Copa Catalana de la temporada 2016 i ho hem fet a Cantonigròs (Osona).

Tot i no fer gaire fred, hi ha gran quantitat de boira i això representa un plus de dificultat a la cursa. A part, ho fa força més divertit, doncs algun control que a priori pot semblar senzill, deixa de ser-ho. 
El terreny és molt maco i especialment a aquesta època de l'any amb la tota la fulla a terra.

De camí al primer control agafo un corriol pensant que n'agafo un altre i això em porta a sortir-me de mapa. Hi deixo molts minuts i encara no he arribat a la f1. A resultes d'això no puc evitar fer la resta de cursa totalment desmotivat.
Per diferents motius, ja venia mentalment poc preparat per a la cursa i el resultat no podia altre.

26 d’octubre de 2016

Dos Dies del Berguedà 2016

Cap de setmana per les rodalies de Gironella corrent els 2 Dies del Berguedà.
Dissabte tenim els Campionats de Catalunya de Sprint i ho fem en terreny de bosc, al mapa de Sant Marc.
Aquest és un terreny que sempre que puges en direcció a Berga es veu a mà esquerra i a on sempre havia desitjat poder-hi orientar per la gran quantitat de roques que s'hi intueixen. Finalment, el COB ens brinda la possibilitat de corre-hi i ho fa amb dues curses sprint; qualificatòria i final.

La qualificatòria és en la zona més senzilla del mapa però tot i així és fàcil fer-hi petites errades que et poden fàcilment deixar fora de la final.
Faig dos petits errors (40sg+20sg) però em classifico.

La final és en una part molt més tècnica i amb més desnivell. Moltes roques, tallats i afloraments rocosos a escala 1:4000 fan que hagis d'estar molt concentrat en tot moment.
Cauen alguns errors, especialment a la f5 o a la f16. Acabo satisfet de la cursa tot i amb la sensació de poder haver afinat una mica més.
En qualsevol cas, gaudeixo moltíssim d'ambdues curses.

Diumenge, correm una mitja a Cal Rosal (Olvan). A la informació prèvia de la cursa se'ns diu que aquesta pot tenir una durada lleugerament superior al d'una mitja perquè així ens poden fer arribar a la part més maca del mapa (fent referència a la part est).
Bé, per la meva naturalesa més pròxima a la d'un senglar que a la d'un orientador, he de dir que a on gaudeixo especialment és a la part oest. No és que m'agradi esgarrinxar-me, sinó que prefereixo les zones sense visibilitat a on has d'avançar a cegues confiant amb la teva capacitat de portar bé el rumb.

Dit això, bon mapa i terreny que sorprèn positivament. Faig més errors dels desitjables i en controls no especialment complicats.

17 d’octubre de 2016

Trofeu Quijotes 2016 - Conca

Magnífics terrenys han sigut els que ens han posat a disposició aquest cap de setmana a la Ciutat Encantada de Conca en el Trofeo Quijotes.

Dissabte comencem amb una llarga que, a part de dura també és molt tècnica. No faig grans errors però sí que vaig acumulant petites errades aquí i allà. Físicament acabo força esgotat. 
De camí a la f19 envesteixo una roca amb el genoll i quan se'm refreda pràcticament no el puc doblegar. Per uns moments penso que l'endemà no podré córrer.

Per sort meva, dos ibuprofenos  i força gel em permeten gaudir al màxim de la divertidíssima mitja que ens espera diumenge.

Pràcticament cap control sense dificultat no et permet que baixis la guàrdia ni un instant. Recordo que en cert moment de la cursa (no sé exactament quan) m'adono que he d'obligar-me a centrar-me doncs se'm fa feixuc estar tanta estona concentrat.

Faig bona cursa tot i perdre contacte en més d'una ocasió. Tot i així, és el meu dia de sort ja que cada cop em reubico amb rapidesa i no faig cap errada important.

4 d’octubre de 2016

Santpedor 2016

Aquest diumenge corríem una mitja de Copa Catalana a Santpedor organitzada pel club UPC, tot i que el mapa era cedit pel COC.

El terreny no és tècnicament massa exigent. Aquest fet, juntament amb un traçat de molts controls curts i sense trams d'elecció d'itinerari fan que es converteixi en una cursa molt, molt física.

Així que es posen a prova els nostres estats de forma física juntament amb la capacitat de ràpida lectura i presa de decisions.

Faig pocs errors i tots són de pocs segons en l'atac al control. Acabo la cursa donant-ho tot i exhaust.

21 de setembre de 2016

Sabiñánigo 2016

Com ja va sent habitual, aquest setembre tornem a Sabiñánigo a corre-hi un parell de curses de la Lliga O'Pyrene.
Per desgràcia meva, els últims dos anys, tot i desplaçar-m'hi com a acompanyant, no hi havia pogut córrer per culpa de les lesions.

En aquesta edició, tornem a la zona oest d'Hostal de Ipiés, que ja havíem utilitzat els anys 2012 i 2013.
Tot i que desitjava molt utilitzar la part est (nova per mi), això no podrà ser, tot i que aquest també és un terreny molt interessant gràcies a la gran quantitat de formes de relleu que conté.

Dissabte correm una mitja divertida, intensa i ràpida. Tot i els forts desnivells, el sòl és net i permet una velocitat alta de carrera.
Faig una bona cursa a excepció del control f11 a on desconfio del que estic fent i acabo perdent un parell de minuts. Al control f1 també hi deixo un minut, concretament per anar fins al triangle i no retallar abans. La veritat és que ni me n'adono.

Diumenge, a la llarga, estrenem una zona nova més a l'oest de la ja coneguda. 
El terreny és preciós... zones amb micro-relleu, zones de forts desnivells, canvis de vegetació...etc fan que gaudeixis molt de la cursa.
No acabo gens satisfet de la meva execució. Fins al control f6 molt bé però a partir d'aquí començo a encadenar error rera error. Fins que no arriba el llarg tram de la f15-f16, a on tampoc crec triar el millor itinerari, no aconsegueixo encadenar més de dos controls seguits correctament.
Torno a casa content d'on hem estat però amb mal regust de boca de la meva orientació durant la llarga.

14 de setembre de 2016

2 Dies de la Cerdanya 2016


Aquest cap de setmana, el CCIO ens ha organitzat un genial cap de setmana d'orientació a la Cerdanya francesa.

Començàvem el dissabte al matí amb una mitja a Les Artigues. Es tracta d'un terreny tècnic i interessant per la gran quantitat de formes de relleu que sovint són força subtils i difícils d'identificar així com una vegetació canviant.

En algun tram trobem algun camí que no apareix al mapa, suposo que creat recentment, i que per alguns moments em fa dubtar molt però en general faig una cursa molt neta. L'excepció, el control f17, segurament el més senzill de la cursa i a on hi deixo 1 minut.

Diumenge estrenem un nou mapa al Llac d'Aude. Un terreny molt proper però molt diferent alhora. Ja existia una mapa de la zona però la seva cartografia estava totalment desfasada.

És tracta d'una zona amb forts pendents i principalment tota en vessant. La sensació és de córrer en un terreny molt salvatge. Grans roques i tallats, extensos aiguamolls i llacs... etc fan que a part de gaudir de la cursa tècnicament, també gaudeixi enormement de les vistes i l'entorn.

És una cursa física alhora que tècnica amb una cartografia simplificada. 

Tot i alguns errors als controls f5, f14  i f15 mantinc contacte en tot moment amb el mapa. Per altra banda, en els trams llargs, crec fer bones eleccions d'itinerari així com una bona execució. Acabo satisfet de la meva cursa.

7 de setembre de 2016

Suècia O-Tour 2016

Després d'un mes d'agost de descans, el primers cinc dies de setembre torno a Suècia com ho porto fent durant els últims anys.
La idea és fer tants entrenaments com sigui possible i, si es pot aprofitar alguna cursa per la zona, doncs molt millor.

De dijous a dilluns m'allotjo a Märsta, a prop d'Uppsala aprofitant els magnífics terrenys que hi ha per la zona.

Durant la planificació de l'estada trobo 3 curses properes durant el cap de setmana i decideixo aprofitar-les.

- La primera es tracta d'una nocturna de 9km a Ärla. Faig una cursa conservadora per evitar les perdudes de l'any passat a la nocturna a Sigtuna.
Acabo satisfet, doncs mantinc contacte amb el mapa pràcticament en tot moment. No obstant faig un error absurd que em costa 5 minuts a la f14. Gaudeixo de la cursa tot i que acabo amb la sensació que el traçat podria haver aprofitat més les parts interessants del mapa, a part del llarg tram sense massa interès de la f10-f11.

- Dissabte, sense massa hores de descans, corro una llarga a Strömma. Els tres entrenaments i nocturna dels dos dies anteriors fan que els 12'7km se'm facin força llargs. No obstant, gaudeixo moltíssim de la cursa de principi a fi. La zona és tècnica i l'entorn es preciós.

A diferència de tots els mapes utilitzats durant aquests dies, aquí correm amb equidistància a 5 metres, donat que el terreny està conformat de formes més pronunciades.

Com a llarga que és, correm a 1:15000. Això no representa cap inconvenient doncs la cartografia es prou simplificada per a aquesta escala.

- Diumenge, torno a córrer una llarga. Aquest cop tambe de 12'6km però en un terreny molt diferent al del dia anterior. Aquí, a Skepptuna, el relleu és molt més subtil i planer. Per altra banda la vegetació és força més densa, especialment en la part oest del mapa.

Se'ns avisa que hi ha força camins no dibuixats al mapa. Més ben dit, es tracta de les trilles creades pels corredors que el 2015 van córrer el Tiomila. No obstant, en cap moment porten a confusió.

Preocupat de en quin estat acabaria la cursa, porto prou avituallament a sobre per no buidar-me com el dia anterior. No només acabo bé la cursa, sinó que per la tarda puc aguantar un entreno més.

Dilluns toca tornar cap a casa després de cinc entrenaments i tres curses. Molt i molt cansat però content d'haver pogut gaudir dels increïbles terrenys suecs.

1 d’agost de 2016

OO-Cup 2016

La OO-Cup d'aquest any ha estat especial en quant a que, per primera vegada, s'ha disputat en 3 països diferents. Aquests han sigut; Àustria, Itàlia i Eslovènia.
A part d'aquest al·licient, també s'ha de comptar en que ha sigut l'any amb més participació i en uns terrenys difícilment immillorables.

Per contra, personalment ha sigut un viatge poc afortunat pel que al transport es refereix. Començant amb 3 hores de retard en la sortida de l'avió d'anada. Seguint per 3'5 hores de cotxe per fer un trajecte de 1'5h per culpa de la visita del president rus a la zona i els conseqüents talls de carreteres. I per finalitzar les 2 hores de retard en l'avió de tornada a Barcelona, que finalment aterra a les 3h de la matinada.

Pel que fa a la meteorologia, tot i alguns aiguats intensos, a mi no em plou en cap de les 5 curses. La calor és alta però a dins del bosc s'està bé.

- El 1er dia correm a Àustria, a pocs minuts de la casa a on ens allotgem, a Villach. El mapa és espectacular. Moltes formes de relleu i  micro-relleu amb forts desnivells i en un terreny de sòl aspre que et dóna poc temps per llegir el mapa i t'obliga a estar constantment controlant per no topar amb branques o pedres.
Físicament em noto molt cansat i pateixo força. Tècnicament faig diversos errors però especialment a la f26.

- El 2on dia ens desplacem a Itàlia, concretament al Laghi di Fusine. Aquest és un entorn meravellós, dels de passejar tot fent fotos i a on fer un bany a les aigües de color blau cel dels dos llacs que hi ha.

Pel que fa a l'orientació, és encara més espectacular. Roques, grans tallats i multitud de formés de relleu fan realment molt tècnica la zona. El sòl et permet córrer però en qualsevol moment perds contacte amb el mapa i rel·localitzar-te és molt complicat. Cauen molts errors però tot i així acabo satisfet de la cursa.

- El 3er dia repetim al mateix mapa del dia anterior però a part d'utilitzar la zona de roques també fem servir una part al sud dels llacs a on el tipus d'orientació és molt diferent.
Els rumbs i la vegetació juguen un paper especial en aquesta nova part.
Tot i tractar-se d'una cursa tècnica, el factor físic hi juga una part molt important.

- El 4rt dia ens desplacem a Eslovènia. Concretament a Soriska Planina.
En aquest mapa i en el del dia següent ja hi havia corregut l'any 2013 però serà un plaer repetir-hi.

Comencem amb una zona amb moltíssim desnivell. Segurament és el mapa amb les pendents més pronunciades que he corregut mai. L'existència d'un telefèric, ja que es tracta d'unes pistes d'esquí, fa que la sortida es pugui situar a dalt de tot i així no fer uns desnivells acumulats extrems.
Gran part del mapa és obert. No obstant això també hi ha zones de bosc que en general són força denses i poden ser lentes de travessar.

- El 5è dia correm a Stonah. Aquest és el mapa a on l'any 2002 es va iniciar el OO-Cup i és una zona realment idíl·lica per a la pràctica de l'orientació.

Es tracta d'un terreny càrstic que combina multitud de formacions típiques com poden ser dolines, simes, lapiaz...etc amb grans formacions i desnivells. El sòl és, en termes generals, força net.

Començo a les 14:00, sent jo l'últim corredor de la categoria. Així que no hi ha massa gent al bosc. Faig una bona cursa i gaudeixo moltíssim de tot el circuit. Difícil acomiadar-me millor d'aquests fantàstics dies per terres estrangeres.

19 de juliol de 2016

O'France 2016 - Larzac

Sis dies de curses amb un dia de descans entremig ha sigut el que ens han preparat al O'France 2016. La zona de competició, la ja molt coneguda pels seus meravellosos i ultratècnics terrenys, la zona de Larzac.

Diumenge comencem el pròleg, un Sprint al poble de Nant, a on ens allotgem. Ja de bon matí mentre esmorzem sentim els corredors córrer per l'estret carreró al que dóna la finestra del nostre menjador.

Fa una calor espantosa i no puc sinó pensar que aquests dies que vindran podran ser molt i molt durs degut a les tant altes temperatures, les llargues distàncies dels recorreguts (fins a 15km molt tècnics) i el tipus de terreny amb molt poques ombres.
Corro el Sprint tot prenent-me'l bàsicament com una forma d'activar-me de cara a la cursa del dia següent.

- Dilluns comencen les curses de debò. Al nou mapa de Puech Roucous fem una cursa de llarga distància de 15'3km amb canvi de mapa al control 26.
Afortunadament, ens llevem amb un dia de turmenta i baixada de temperatures. Gràcies a això, la duresa de la cursa disminueix considerablement.
De tots els dies, aquest és el menys tècnic, tot i així faig més d'un error. Acabo satisfet d'haver finalitzat la cursa en molt més bones condicions físiques de les que m'esperava.

- Dimarts seguim amb una altra llarga distància. El centre de competició segueix sent el mateix al del dia anterior.
En aquesta ocasió utilitzem una zona de bosc que ja al 2008 havíem conegut combinada amb zones semiobertes clàssiques de la zona. La gran quantitat d'elements rocosos càrstics, típics de la zona fan molt divertida la cursa. També són determinants  les diverses taques de verds 3 que esquitxen tot el mapa. 
Possiblement el que més gaudeixo és la combinació d'orientació en zona de bosc amb poca visibilitat, de semioberts càrstics i de vesant. Una cursa genial!

- Dimecres correm una mitja per la mateixa zona però estrenant-ne una nova part. Combinem també diferents tipus d'orientació. En aquesta ocasió, s'afegeixen les vessants amb gran quantitat de roques i molt poca visibilitat que seran un atractiu nou al dels dies anteriors.
No acabo gens satisfet de la meva cursa tot i gaudir al màxim del terreny i mapa.

- Després d'un dia de descans, arranquem amb "el mapa"! Les Bouzigases!! Ja utilitzat al 2008, aquest és un dels millors mapes de la zona pel que al nivell tècnic es refereix. En aquesta edició, l'escala no serà 1:5000 sinó 1:7500, amb la qual cosa encara s'haurà d'afinar millor la vista i concentració.
Tot i tractar-se d'una mitja, els temps de guanyador s'escapen considerablement del previst però no crec que ningú li sàpiga greu, doncs cada minut corregut en aquest mapa val més del doble que en qualsevol altre.
Faig una cursa dolenta degut a 3 errors; f5, f11 i f14. Molts i molts minuts d'error per no saber adequar ni la velocitat de cursa ni el tipus d'orientació.

- I finalment dissabte correm l'última cursa, una llarga, també a Les Bouzigases, però aquest cop combinant una zona menys tècnica a l'oest amb la mateixa de la mitja del dia anterior.

Gust agre-dolç per mi, doncs tot i que estic fent una cursa més que bona, al control 23, a falta de 2 controls, perdo 10 minuts. Fins al moment havia controlat la situació en tot moment però al entrar a la zona més tècnica del mapa, em relaxo i tot i ser a pocs metres del control en dues ocasions, no sé on sóc i em cauen gran quantitat de minuts.

Després de tot, gran satisfacció de poder acabar amb totes les curses. La veritat és que venint dels 5 dies de Sòria i amb les llargues distàncies que teníem, no confiava en poder acabar-les totes.
Com sempre Larzac no decep! És sens dubte un dels millors i més tècnics terrenys que conec.

8 de juliol de 2016

Trofeu Pinares 2016


Cinc dies i sis curses són les que hem corregut durant aquests dies a Sòria en el Trofeo Pinares.

Alguns mapes no eren nous, d'altres sí. Tot i així els ja utilitzats en edicions anteriors, jo no els coneixia massa. Així que, per la meva part, doble luxe.

El 1er dia fèiem una mitja al mapa de Navaleno. La zona és molt maca i presenta molts elements rocosos que augmenten la dificultat tècnica. Els traçats són una mica llargs per tractar-se d'una llarga.
Fa molta calor, això pot haver afectat en els temps de guanyadors. El desnivell també s'afegeix a la duresa de la cursa.
Faig força errors i sobretot acabo molt cansat, preguntant-me com aguantaré els dies que queden.


El 2on dia ens espera una llarga, llarguíssima a St. Leonardo de Yagüe. El traçat és molt adequat per a la modalitat. Llargs trams, duresa, eleccions d'itinerari...

Entenc que és una cursa pensada per a 90 minuts del guanyador però finalment se'n van als 102min. Sortint a les 11:36 pateixo la calor des del primer moment. Tot i així, sabent de la distància de la cursa, porto camel-bak i m'ho prenc amb calma i finalitzo dignament.

Gaudeixo molt, doncs a part de llargs trams de navegació també hi ha dificultat tècnica en l'atac als controls.


El 3er dia consisteix en dos Sprints. El primer és a Playa Pita, junt al càmping a on ens allotgem. És un sprint de bosc, la qual cosa sempre és d'agrair. La vegetació és qui és decisiva en l'orientació doncs és força densa i et desvia amb facilitat. Personalment ho passo molt bé tot i fer un desastre de cursa.

A la tarda correm a Vinuesa un Sprint urbà. Bé, no tinc massa a dir d'aquesta cursa. Jo ja no gaudeixo massa els sprints urbans i a part el poble tampoc resulta tenir multitud de carrerons que poguessin dificultar la carrera. El desnivell és força elevat i fa que els temps surtin lleugerament per sobre del previst.


Els 4rt dia estrenem mapa a Covaleda. Ja al centre de competició veiem que el bosc és molt net i que la velocitat de cursa serà molt elevada.

De seguida, només començar la cursa entrem en una zona de roques preciosa i a part és tècnica. En aquesta zona la vegetació ja no és tant neta, fet que per a mi és un punt a favor.
Em diverteixo molt a tota la cursa però lamento no haver pogut aprofitar més la zona tècnica de roques. Pensava que l'utilitzaríem al dia següent però finalment no és així. Suposo que es prioritza la navegació i aspecte físic al tractar-se d'una llarga.
A partir del control 11 començo a notar un fort dolor al genoll i la veritat que em desanimo força. Tot i així no afluixo ni abandono.


El 5è dia tornem a Covaleda però com deia abans, en una zona nova. Correm una mitja al·lucinant. 
La zona és plena de roques i el traçat ens submergeix entre elles. Molts controls i canvis de direcció fan que em diverteixi de principi a fi. Faig un error d'uns 2min al primer control però la resta la soluciono bé.


A part de la cursa també gaudeixo de veure que el genoll no em molesta. A veure com evoluciona...!

Felicitats a tota l'organització per a la mega-currada organitzativa que ens ha fet gaudir al més alt nivell!!!

30 de juny de 2016

Sant Jaume de Frontanyà 2016

Cap de setmana de Copa Catalana a Sant Jaume de Frontanyà. En aquesta ocasió estrenem una zona nova.

Dissabte correm una mitja immersos de ple en les calors estiuenques, fet que augmenta la duresa del terreny en sí.

Començo bé la cursa amb poques i petites errades fins que arribo a la f11 a on començo a perdre el control de la situació. No sé si per ganes de recuperar el temps perdut o pel propi cansament, però faig tot un seguit d'errors en controls, a priori sense massa complicació, que fan que acabi perdent una minutada.
El terreny tot i no ser força net, no proporciona massa visibilitat. Els desnivells són força pronunciats. El mapa, està molt ben dibuixat.

Diumenge, a la llarga començo fallant 2 minuts el 1er control. Això, juntament amb una elecció de ruta cap al 2on control de la que ja en cursa no em sento gens satisfet fa que arrossegui un cert desànim durant tota la carrera.

Físicament em noto cansat des del primer moment. No sé si la calor hi fa, si no he recuperat bé de la "ultrallarga" del jukola o si simplement no estic prou en forma, però em noto lent i cansat.

Gran cap de setmana d'orientació i un autèntic plaer estrenar mapa en un terreny com aquest.

21 de juny de 2016

Jukola 2016 - Lappeenranta

Després de molts mesos preparant-lo, tant en la vessant organitzativa com en la esportiva, finalment arriba el Jukola. Aquest any es corre a pocs quilòmetres al sud de Lappeenranta, a prop de la frontera amb Rússia.

Després de les diferents proves de selecció que es van fer aquest any, un grup de 11 persones (7 nois i 4 noies) ens desplacem a Helsinki divendres per tal de fer-hi un primer entrenament i instal·lar-nos a prop d'Imatra.

Dissabte al migdia corren les noies el Venla amb l'equip:

1- Amparo Gil - 7'0km
2- Laura Serra - 6'7km
3- Cristina Bertran - 5'9km
4- Ludmila Fuster - 9'0km

L'equip queda en la 339a posició de 1387 equips inscrits.

I a les 11 de la nit els nois comencem el Jukola. L'equip català esta composat per:

1- Pau Llorens 10'6km
2- Pol Ràfols - 12'7km
3- Biel Ràfols - 14'1km
4- Eloi Martí - 8'4km
5- Jordi Sales - 8'6km
6- Lluís Bedós - 12'4km
7- Benet Totusaus - 16'6km

Després de 2 hores i 12 minuts acabo el meu relleu. No he fet massa errors tenint en compte la llargada de la cursa però físicament acabo esgotat i totalment buit. Segurament no venia físicament tot lo bé que hauria desitjat.
L'equip quedem en la 179a posició dels 1707 equips inscrits. No millorem la 112a posició del 2012 però ho hem intentat. Més motivació per l'any que ve!!