30 de juny del 2015

Malanyeu 2015

Aquest cap de setmana hem corregut els 2 Dies del Berguedà al petit poble de Malanyeu.
A part del trofeu de dos dies en sí mateix, s'hi jugaven més coses en aquestes curses. Per una banda el Campionat de Catalunya de Mitja Distància (dissabte) i per l'altre, dues de les quatre curses classificatòries per a l'equip català que anirà al Nighthawk Relay a Noruega (l'objectiu competitiu és quedar entre els 4 millors classificats)

L'objectiu principal, com sempre, és gaudir de l'orientació i val a dir que l'organització del COB, com ja ens tenen acostumats, ho aconsegueix amb escreix.

Dissabte a la tarda, com dèia, fem el C.Cat. de Mitja. Tot i desagradar-me força córrer per la tarda i fer una calor espantosa, poc després d'arribar al triangle ja me n'he oblidat i ho dóno tot des del primer a l'últim control.
Faig petits errors de més o menys importància però un d'imperdonable a la f8. Hi perdo 3 minuts. Catastrofic per als meus objetius però no tiro la tovallola i segueixo lluitant fins al final. Acabo poc menys que destroçat físicament.
El circuit és tècnic i molt físic amb algunes pujades i baixades molt sobtades. L'entorn preciós!

Diumenge a la llarga sortim a la caça. Seguim amb calors altes però no al nivell del dia anterior a la tarda. Així com a la mitja corríem en una zona coneguda (relleus 2012) el mapa de la llarga és nou. I com ens havien advertit, aquesta nova part és molt interessant i maca.

El traçat comença amb un tram molt llarg que encerto en elecció d'itinerari i ejecució però seguidament encadeno dos errors greus a les f2 (2'5min) i f4 (3'5min) que em fan perdre tota possibilitat d'una bona classificació. Això no treu que gaudeixi moltíssim de la resta de cursa. Físicament se'm fa dura però ho gestiono bé.

Cap de setmana genial de curses tot i que, competitivament, no com desitjava en quant a les aspiracions personals de cara al Nighthawk Relay. No passa res, a Sant Jaume de Frontanyà ho aconseguirem!

23 de juny del 2015

Aia, Parc Natural de Pagoeta

Aquest cap de setmana corríem a Aia, Guipúscoa. Dins del parc natural de Pagoeta. Es tractava de dues curses mitja i llarga. També es feia un sprint, al que no participo dins del mateix poble.

Dissabte fem una mitja dins del jardí botànic d'Iturraran i rodalies. Es tracta d'una zona amb forts desnivells i amb vegetació molt densa. La humitat de l'entorn és alta i això sempre ho fa tot molt més atractiu.
Els traçats es veuen molt supeditats al terreny que en gran mesura és de verds impassables o molt lents de travessar. No obstant, crec que es podria haver evitat una mica de desnivell  (p.e: de f13 a f15, 150m). Això contribueix a que tot i tractar-se d'una mitja, els temps de guanyador surtin molt alts (50min). Bona cartografia, al igual que a la cursa de diumenge.

Faig una cursa amb només un error, però greu. Doncs em salto la f9 i no me n'adono fins després de córrer 500 metres que he de desfer i tornar a fer. Total, uns 5 minuts perduts.

L'endemà correrem una llarga en un paratge molt diferent al de dissabte. És molt maco, el gaudeixo des del primer minut fins a l'últim.

Els desnivells segueixen sent elevats però la vegetació és passable arreu. No obstant, el sòl és lluitador, tant per la presència de roques com de branques de tal·la no retirades. Les zones obertes presenten força vegetació però són maques de passar. Una zona a la part nord del mapa amb presència de tallats i roques ho fa tot encara més interessant.

Ja a punt d'acabar, se'm comencen a esborrar parts del mapa però afortunadament no afecta massa al meu traçat.

Físicament m'he cansat molt però acabo satisfet de la meva cursa tot i els errors de les f15, f18, f20 i f23.

16 de juny del 2015

Jukola 2015 - Louna

Arriba el juny i com cada any, també arriba el Jukola. Aquesta edició es organitzada per dos clubs: el Paimion Rasti i el TurunnSuunnistajat. La zona on se celebra és al sud de la ciutat de Paimio, a prop de Turku.

En aquesta ocasió, correré amb l'equip que el Club Montsant coordina. Som gent de Catalunya, França, Anglaterra i Finlàndia amb la intenció de fer-ho lo millor possible a nivell individual i col·lectiu però amb l'objectiu principal de gaudir d'aquests terrenys i de la competició de relleus més important del món.

Dijous arribem després de 4 hores de vol i directes a fer un primer entrenament prop de Helsinki. L'endemà, divendres, un segon entrenament al mateix mapa i directes cap a Paimio. Aquí aconseguim el mapa model event i ja podem començar a veure la quantitat de corredors que aquest any ha reunit el Jukola. Som 18.115 orientadors repartits en 1781 equips Jukola i 1412 equips Venla (noies). Tot un record per a aquesta competició.

Aquest any, al igual que l'anterior, corro el 3er relleu. Així que, calculo començar a córrer per allà les 3h o 4h de la matinada. Així que durant la tarda intento descansar i dormir una mica per no estar més cansat del compte.

Donen la sortida dels 1781 equips a les 23h i la bogeria comença. En Sebas corre el primer relleu, aquest li passa a l'Abel i a les 3:06 exactament començo a córrer jo.

Començo els 15'7km de cursa amb una tirada molt llarga on faig un primer error d'atac al control. Error absurd però així va! 
Vaig fent amb petits errors seguint les trilles que no he de seguir però porto un bon ritme de carrera. Veig com vaig avançant corredors i això m'anima. 
Errors també a la f7, f12, f23 i f25. En total calculo un total de 8minuts d'error. Molt més del que voldria.
Pago el ritme intens de la primera hora de cursa però mentalment lluito per no baixar-lo fins al final. Així que puc dir que ho dóno tot. L'únic que m'incomoda enormement és que, des del control 14, amb l'ull esquerre hi veig totalment borrós fruit d'una branca que m'espatega a la cara. No em fa perdre temps, però sí que em resulta molt molest.

Amb un temps final de 2h 03min, entrego el relleu a en Glen (4rt), després li tocarà a en Marcus (5è), l'Anna (6a) i finalment en Nicolas (7è).
Un control erroni d'aquest últim farà que finalment quedem desqualificats però ja se sap... a les curses de relleus això passa.

El fet és que un any més, i en van 8, puc gaudir d'una de les millors carreres d'orientació que es fan.