22 de juliol del 2011

Open Croatia 2011

.
El Open Croatia 2011 aquest any es cel.lebrava a les proximitats de Delnice. Aquest es un municipi croat proper a Eslovènia i que es troba just al sud del Parc Natural de Risnjak.

La competició en sí constava d’un total de 5 curses; 2 mitges, 1 esprint i 2 llargues, sent el resultat final la suma dels 5 temps obtinguts en les diferents carreres. Aquest sistema no és gaire just, doncs les curses de llarga distància tenen més pes que les de mitja i molt més que les d’esprint, però és així. S’ha de dir que és un sistema força comú en molts països tot i que no a tot arreu.

Personalment l’objectiu principal en aquesta competició és purament gaudir dels terrenys i intentar millorar tècnicament en aquells mapes tant tècnics. Físicament no vinc en el millor dels moments, però ja hi comptava.

L’organització, tot i que el Club OK Ris Delnice no sembla tenir massa components, és impecable. Traçats, informació previa, speaker, entrenaments, mapes, terrenys, resultats…etc tot pefecte. Mostra del bon funcionament és que amb prou feines t’adonaves que hi eren. A més a més, tot i les dimensions de l’esdeveniment, no tenien cap problema en atendre peticions personals com hores de sortida separades per a pares o com en el meu cas que el director de cursa es va desplaçar expressament al centre de competició per passar-me els mapes d’entenament tres dies abans de que aquest obrís.

L’única crítica, i comentat des d’una visió constructiva i molt personal, és l’hora d’inici de les curses. Les 4h de la tarda durant el mes de juliol. Ja sé que és algo bastant comú per tot Europa però tenint en compte l’època de l’any, aquest fet afegia un grau extra de duresa a les curses. I per si no fos poc, per aquestes dates passem una forta onada de calor a Croàcia. A més a més, s’hi afegia el fet de que el 4rt dia si sorties a última hora (aproximadament a les 18h) no et podies permetre massa errors, doncs a les 20h a dins del bosc no s’hi veu. (van a la mateixa hora d’aquí tot estar molt més al est).
Bé, tot i això, la màxima felicitació pels organitzadors!

El quan a les curses…

- 1er diaVrsicak. Cursa de Mitja distància en un espai que combina dues zones molt diferents. Al nord on la vegetació és més feixuga i on és ple de lapiaz i elements rocosos significatius i al sud on trobem un bosc totalment net amb molta visibilitat, amb tot de dolines i pràcticament cap element de roca.

Començo prou bé fins que arribo a la f6 on faig un error greu. Possiblement el pitjor dels cincs dies (uns 3min perduts). En diverses ocasions en el mateix tram intento trobar els camins que hi ha al bosc però aquests son tant i tant poc visibles i vaig tant i tant cansat de les pujades inicials que els perdo o passo de llarg.

- 2on diaKrk. Cursa Esprint al turístic poble que es troba a l’illa del mateix nom.
Fa una calor impressionant, gairebé inaguantable. Em dutxo, amb roba i tot, tres cops abans de sortir a córrer. (…i no soc l’únic!)

La cursa està bé, divertida i força tècnica però no és precisament pel que he vingut a Croàcia. Això sí, compta amb dues zones molt diferents que la fan atractiva. Una part de carrerons i l’altre de parc.

Faig un parell d’errors importants, un a la f13 i l’altre a la f18. En total perdo més de 1min. Molt per tractar-se d’un esprint!!

- 3er diaSungerski Lug. Cursa de Mitja distància. Un dels millors terrenys on he corregut mai!! Un bosc preciós, increíble, de fades, d’arbres centenaris rodejats de molsa i molta humitat. La llum que hi entra crea uns escenaris dignes dels boscos escandinaus però amb una vegetació diferent i especial.

A part de l’entorn, tècnicament és una cursa amb molta dificultat. La vegetació no et permet tota la visibilitat que desitjaries i el relleu és tan subtil que es fa necessària l’equidistància 2’5m. Els corriols son altre cop pràcticament imperceptibles.

Cal remarcar l’alta qualitat del mapa (m’he assabentat que aquí utilitzen el sistema Lidar en l’el.laboració dels mapes com algo habitual)

La zona és molt i molt plana. El desnivell total previst sobre 6’1km és de 20 metres. Fem canvi de mapa a la f14
Faig errors, un total de 5min aproximadament, no obstant no em sembla massa degut a la dificultat tècnica de la zona.



- 4rt diaDelnice. Cursa de Llarga distància. Aquest cop correm al mateix poble on ens allotgem. De fet, l’apartament on dormim és dins de mapa. Això és tota una comoditat pel que fa a la Uxia, la Silvia i jo.
El recorregut és propi d’una llarga de veritat. És a dir, escala 1:15000 i amb un recorregut amb trams llargs on el fonamental és l’elecció d’itinerari.
En aquest terreny l’opció “camí” és habitualment més ràpida que “camp a través”.

Tan sols començar ja ens posen a prova i així segueixen durant els 11km de cursa. En la major part de trams és més complicat decidir per on aniràs que no pas fer-ho. Una llarga!!
Faig pocs errors tot i que segur que alguna tria d’itinerari podria haver estat més encertat.
Començo la cursa a les 18h així que quan soc a les 3 últimes fites, la claror del dia al estar dins del bosc, m’obliga a fer curtes parades per poder llegir el mapa.

- 5è diaDelnice. Cursa de Llarga-Mitja distància. Repetim mapa. El temps de guanyador surt uns 64min així que no podríem parlar de llarga distància en el sentit estricte i a més a més els traçats son més propers als d’una mitja (8'7km).
Casualitat o error de traçat, reconec un parell de zones del dia anterior (f11 i f17). Tot i això és una cursa interessant que combina trams curts i tècnics amb d’altres de més llargs amb elecció de ruta.

Finalitza el Open Croatia 2011. Un autèntic plaer! Ja tant sols em queda un dia a Croàcia per aprofitar els terrenys càrstics al màxim i cap a casa. Acabo molt satisfet de l’experiència!

21 de juliol del 2011

Entrenos a Croàcia

.
Fa ja deu dies marxava entussiasmat cap a Croàcia per a competir en el Open Croatia 2011.
Aquesta és una competició de 5 dies en que es combinen les modalitats de cursa: mitja, esprint i llarga i que organitzava el Club OK Ris Delnice.

Aquest mateix Club posava a disposició dels interessats tres entrenaments amb controls en mapes relativament propers a Delnice i també oferia els mapes de l’edició de l’any passat però sense fites.


En total puc realitzar 4 entrenos. Tres abans de les competicions oficials i un després.
Personalment prioritzo l’oportunitat de córrer tot el possible en aquells magnífics terrenys al cansament que això pugui generar de cara a la competició.

- El 1er dels entrenos el realitzo a Crni Lug, població practicament inmersa en el Parc Natural de Risnjak.

És el primer contacte amb aquests terrenys però no m’és del tot extrany, doncs fa un parell d’anys vaig córrer a Eslovenia on el relleu i vegetació son similars.
Les primeres sensacions… la vegetació no permet massa la visibilitat, roques dibuixades simplement com a zona rocosa, molts camins tan sols es reconeixen si saps que hi ets... i en general, que la velocitat de cursa es baixa. Això sí, es veu a venir que ho passarem realment bé!!



- El 2on entreno és a Biljevina, també una zona colindant a Risnjak. Al mapa se li han extret els camins però com comentava abans, en moltes ocasions aquest fet és pràcticament indiferent.

L’entreno és interessantísim. La dificultat de mantenir un rumb, de córrer amb agilitat sobre el lapiaz i l’abundant brancam a terra i de no fer errors paral.lels és un repte constant.
Aquest mapa tant sols s’ha utilitzat un cop abans en uns campionats militars. Quin privilegi poder-hi entrenar!

- Pel 3er entreno m’haig de desplaçar una mica més. Aquest cop a la zona de Krezulna, que és a la part nord de l’enorme parc natural de Risnjak. Per evitar els calors sofocants d’aquells dies em llevo a les 5:30 per aprofiar la fresca matinal. Tot i ser aquestes hores la temperatura i humitat son força sofocants.

El terreny és diferent, més continental tot i que amb tot de característiques càrstiques. Al donar-me el mapa, el del Club Ok Delnice em deia: - Aquest terreny és força més extrem! ...i efectivament, la generalització és important degut a les enomes formacions rocoses, els desnivells son forts i en general sembla que sigui a un lloc totalment diferent al dels dos dies anteriors.

Em prenc l’entreno molt tranquilament, doncs a l’andemà comença el Open Croatia 2011.
.

- Faig ara un petit salt en el temps i me’n vaig al dia després de les competicions.
 Ha arribat el moment de marxar però tot i tenir que marxar d’hora, torno a fer un 4rt entreno matinal. Aquest cop a Malo Selo, mapa que conecta amb el del 1er dia de competició per la part nord-oest.

Decideixo obligar-me a passar el màxim possible sobre la línia d’unió entre controls tot i que no sigui la millor elecció. Divertit com a exercici però lent. M’ho prenc com un entrenament de recuperació dels 5 dies anteriors.

Tot un luxe d'entrenaments!! ...tant per per la dificultat tècnica d'aquests com per la bellesa de l'entorn!!
.

4 de juliol del 2011

Dos Dies del Berguedà

.
Després de molts dies de feina, finalment arribaven els Dos dies del Berguedà. Aquest trofeu el co-organitzem el Badalona Orientació i el Club Orientació Berguedà i consisteix en dues curses, una de Mitja Distància a Saldes i una de Llarga a Vallcebre.

Els preparatius de Saldes van a càrrec nostre i, tot i ser un club petit aconseguim que les coses funcionin i que la gent gaudeixi dels magnífics terrenys del peu del Pedraforca.
Personalment acabo molt cansat, millor dit... extenuat degut a la tensió i estrés de tots els preparatius i a les poques hores de son de dijous i divendres. Bé, qui ha organitzat alguna cursa ja sap del que parlo!!

És per tot això que dissàbte a la tarda després de recollir-ho tot, em plantejo si em compensarà córrer a Vallcebre el dia següent. Intento sopar bé, hidratar-me millor i dormir tant com l’Uxia em deixa i… al matí següent ja veurem.

Diumenge al matí, sembla que vol ploure, això m’anima! Millor córrer sota la pluja que sota un sol de justicia! Em sento cansat però no penso desaprofitar l’oportunitat d’una cursa al berguedà!

Arribo a la zona de sortides i sense massa temps per pensar-m’ho inicio la cursa. Després d’uns petits moments de confusió de camí a la f1, vaig entrant en mapa i començo a disfrutar. Forts desnivells amb algun respir entremig i aviat arriba la principal elecció de ruta de la cursa, el tram de la f8, tria de la qual no estic massa satisfet. Plou a estones però lo just per refrescar-me i sense que m'arribi a molestar.

Segueixen tot un seguit de trams en unes zones molt maques fins que arriba la complicada zona de la f18 a la f21. Llençant-m'hi amb un excés de confiança, hi deixo uns quants minuts però m’encanta l'entorn! Els principals errors de la cursa… f7 (1min), f13 (45sg), f17 (1min) i f18 (3min).

Finalment, me n'alegro d'haver-hi corregut, una cursa interessant!
.