25 de juny del 2012

Etang de Lers


Tan sols una setmana després del Jukola, semblava que poques curses podrien igualar el nivell de la carrera finesa però res d'això. A l'Etang de Lers (França), aquest cap de setmana hem pogut gaudir d'uns terrenys espectaculars, tant per la bellesa de la zona com per la dificultat i exigència física i tècnica.

S'ha de dir, però, que dissabte solament fèiem un petit tast del que realment seria el plat fort, la llarga de diumenge.

Tot i alçar-se el dia amb núvols, a migdia ja feia un sol de justícia i la calor era forta.
A la 13h començava la mitja i jo era el primer corredor del meu circuit. Males noticies, doncs en alguns ratllats era jo qui obria pas (de f10 a meta).

Faig una bona cursa, amb errors de pocs segons a l'atac d'algun control. La part més interessant és de l'inici a la f6 i m'informen a l'arribada que diumenge serà tot d'aquest estil. Perfecte!!

A la llarga de diumenge, avisat de la dificultat tècnica, començo prudent i assegurant. Algunes zones molt tècniques i aspres em recorden a la del woc2011, d'altres més obertes i amb molt de detall de relleu em transporten al mapa del Desert du Carlit. En definitiva... un luxe!!

El format de llarga distància queda ben representat en els 2 llargs trams del traçat (f4-f5 i f7-f8) on necessito uns 20min aproximadament per cada un.
Em deixo uns 2min a la f12 i faig petites errades en el atac d'algun control però cap error greu tenint en compte la dificultat del terreny.
Pateixo un petit contratemps des de la f14 a meta amb el calçat (fotoque tot i no impedir-me córrer del tot, si que em desconcentra una mica 

Es evident que el Pirineu per les dues vessants encara ens reserva molts i molts terrenys increïbles per a l'orientació.

19 de juny del 2012

Jukola 2012 - Valio

I tornem a Finlàndia a córrer el Jukola, la cursa de relleus més important del món. Aquest serà el 6è cop que hi vaig però no deixa de ser tot un repte, extremadament emocionant!
Aquest any es corre a Vantaa, molt a prop de Helsinki, així doncs l'equip s'evita grans desplaçaments un cop arribem a l'aeroport.

Tan sols aterrem, ens dirigim a fer el primer dels 3 entrenaments que farem abans de la competició. Aquests entrenaments, a part de ser la millor forma d'habituar-se a la cartografia i terrenys escandinaus, son un plaer en sí mateixos. Si en algun lloc existeixen fades, follets i d'altres personatges de conte, és aquí!!
La simplificació dels  elements de roca, la vegetació i les formes de relleu és significativa. Has d'obviar constantment molts elements que no son significatius però que probablement trobaries en cartografies d'altres països. 

El mapa de la dreta és del tercer entreno. Vaig fer un rodatge curt per no cansar-me massa el dia abans de la cursa i especialment després d'haver fet un llarg i extenuant entreno amb sortides en massa  i dispersió el dia anterior.


El Catalonia Team consta dels següents corredors:

        1er relleu (12'8km): Marc Serrallonga
        2on relleu (12'8km): Pol Ràfols
        3er relleu (14'1km): Biel Ràfols
        4rt relleu (7'8km): Pau Llorens
        5è relleu (8'2km): Eduard Solé
        6è relleu (10,3km): Lluís Bedós      
        7è relleu (15'2km): Benet Totusaus

A les 22:30 del dissabte comença la carrera amb una sortida en massa de 1689 corredors embogits per trobar una bona posició inicial i que és dirigeixen a un de tres possibles controls (degut a la dispersió).
Es formen rius d'orientadors que desapareixen dins del bosc durant els últims instants de claror del dia.

  - En Marc fa una posta increïble, millorant la de l'any passat i entrega el relleu en 48a posició, tant sols a 4'5min del primer equip.
  - Seguidament en Pol, de nit de principi a fi, tot i fer una molt bona carrera perd 42 posicions, doncs en Marc ho ha fet extremadament bé i mantenir la posició no és fàcil. Amb tot això, entrega el relleu en 90a posició!! 
  - Qui rep el tercer relleu és en Biel, qui en un tren d'alta velocitat recupera 22 posicions! Fa un crono realment bo! L'equip va 68è... però ja hem gastat els corredors més forts... :-P
  - En Pau i l'Edu s'estrenen al Jukola i també en terres fineses. Tenint en compte aquest fet, fan bones postes però perden 10 i 23 posicions respectivament. 
Gràcies a la curta nit escandinava, l'Edu ja ha pogut sortir sense frontal. Anem en 101a posició a falta de 2 corredors.
   - Surt en Lluís, qui no té el millor dia, acusa el cansament de les setmanes prèvies a la competició i després d'un parell d'errors perd 13 posicions més.


M'entrega el relleu en 114a posició! L'any passat vam aconseguir la 148a! Em pregunto... podré mantenir-la... o millorar-la?
Finalment ha arribat el moment! Fora nervis, fora pressions i a fer la millor cursa possible i a gaudir!!
Son algo més de 15km així que no puc començar volent menjar-m'ho tot o petaré a mitja cursa! Procuro donar un ràpid cop d'ull al mapa durant els llargs 1025m fins al triangle i intento plegar-lo lo millor possible (fet no massa fàcil, doncs estem parlant d'un dinA2).

Em trobo molts i molts corredors però son de postes anteriors a la meva i he de sortir, sovint, de la trotxa per avançar-los. 
Faig un primer error d'1min a la f4 però no torno a fallar significativament fins a la f31 (3min) on tot i ser just a sobre el tallat, no el veig i dono tombs absurdament tot desesperant-me!! 
Finalment puc dir que estic satisfet de la meva cursa. He portat un ritme no massa alt però constant. Just per aguantar el 17km que m'acaben marcant el gps.

Coincideixo amb un corredor de la f12 a la f22. Tot i tirar jo del mini-tren, em transmet certa seguretat i m'obliga a no afluixar físicament.
Arribo a meta realment cansat però content, doncs no perdo posicions sinó que en guanyo un parellet deixant a l'equip finalment en 112a posició. El nostre millor resultat fins al moment!!


Després de tot, la conclusió és... quant falta pel Jukola 2013

4 de juny del 2012

Trofeu Malniu

Terrenys increïbles és el que ens esperava a Meranges durant el Trofeu Malniu que s'ha disputat durant aquest cap de setmana i on la cursa de dissabte tenia el valor afegit de ser Campionat de Catalunya de Mitja Distància.

L'entorn del refugi de Malniu no ha decebut. Bosc pirinenc de diferents penetrabilitats, rierols, llacs, aiguamolls, prats alpins, zones de gran quantitat de roques, tarteres... i tot en un espai on al punt més baix del mapa érem a 2050m sobre el nivell del mar.


Dissabte, al que és el Camp. de Catalunya de Mitja surto a per totes, no tinc intenció de reservar res! Fa un dia preciós amb un sol radiant i molt bona temperatura.

En quant a la meva cursa... un parell de dies després m'adono que m'he oblidat d'un parell de coses prou importants. Primer, de gaudir de la cursa en sí al obsessionar-me en fer un bon resultat i segon, de valorar adequadament els diferents trams tot prenent riscos massa elevats.
Com és d'esperar, amb aquestes dues premisses, faig una mala cursa. Faig errors importants a la f9, f16, f21 i especialment a la f15 on cauen molts minuts.

Decebut després d'haver preparat aquesta cursa des d'abril. Per altra banda l'entorn és immillorable i tinc la sensació de no haver-lo gaudit plenament.

Diumenge ens llevem amb mal dia. El temps ha canviat radicalment. Durant la nit el vent ha arrancat tendes a la zona de competició, ha plogut amb força i han baixat les temperatures. De cremar-te sota els raigs del sol a abrigar-te amb tota la roba, que no portes.

En més d'una ocasió em plantejo de si sortir a córrer o no. Deixar la petita a la guarderia amb aquest dia de pluja i fred, no em fa massa gràcia però finalment decideixo treure'm el mal regust de boca del dissabte i surto a córrer. Això sí, apuro fins l'últim moment i començo sense ni haver escalfat.

Tenim 8km de cursa. Surto a no fer errors i també a gaudir de la cursa i així ho faig especialment durant el bucle de la f5 a la f10. És una zona preciosa. El pràcticament no veure a cap corredor juntament amb el dia gris i tapat i la boira que puja per les vessants donen al lloc un aspecte inhòspit que m'encanta.
De camí a la f5 em noto la roba tota amarada d'aigua de pluja i enganxada al cos! Passo alguns moments de fred però que aviat se'm passa gràcies als forts desnivells.
Faig errors però no de greus. Acabo amb bones sensacions tot i amb ganes de tornar a la zona.

No falla, els dies que menys motivat surts, son els que finalment acabes passant-ho millor! Cap de setmana de luxe!!