4 de juny de 2012

Trofeu Malniu

Terrenys increïbles és el que ens esperava a Meranges durant el Trofeu Malniu que s'ha disputat durant aquest cap de setmana i on la cursa de dissabte tenia el valor afegit de ser Campionat de Catalunya de Mitja Distància.

L'entorn del refugi de Malniu no ha decebut. Bosc pirinenc de diferents penetrabilitats, rierols, llacs, aiguamolls, prats alpins, zones de gran quantitat de roques, tarteres... i tot en un espai on al punt més baix del mapa érem a 2050m sobre el nivell del mar.


Dissabte, al que és el Camp. de Catalunya de Mitja surto a per totes, no tinc intenció de reservar res! Fa un dia preciós amb un sol radiant i molt bona temperatura.

En quant a la meva cursa... un parell de dies després m'adono que m'he oblidat d'un parell de coses prou importants. Primer, de gaudir de la cursa en sí al obsessionar-me en fer un bon resultat i segon, de valorar adequadament els diferents trams tot prenent riscos massa elevats.
Com és d'esperar, amb aquestes dues premisses, faig una mala cursa. Faig errors importants a la f9, f16, f21 i especialment a la f15 on cauen molts minuts.

Decebut després d'haver preparat aquesta cursa des d'abril. Per altra banda l'entorn és immillorable i tinc la sensació de no haver-lo gaudit plenament.

Diumenge ens llevem amb mal dia. El temps ha canviat radicalment. Durant la nit el vent ha arrancat tendes a la zona de competició, ha plogut amb força i han baixat les temperatures. De cremar-te sota els raigs del sol a abrigar-te amb tota la roba, que no portes.

En més d'una ocasió em plantejo de si sortir a córrer o no. Deixar la petita a la guarderia amb aquest dia de pluja i fred, no em fa massa gràcia però finalment decideixo treure'm el mal regust de boca del dissabte i surto a córrer. Això sí, apuro fins l'últim moment i començo sense ni haver escalfat.

Tenim 8km de cursa. Surto a no fer errors i també a gaudir de la cursa i així ho faig especialment durant el bucle de la f5 a la f10. És una zona preciosa. El pràcticament no veure a cap corredor juntament amb el dia gris i tapat i la boira que puja per les vessants donen al lloc un aspecte inhòspit que m'encanta.
De camí a la f5 em noto la roba tota amarada d'aigua de pluja i enganxada al cos! Passo alguns moments de fred però que aviat se'm passa gràcies als forts desnivells.
Faig errors però no de greus. Acabo amb bones sensacions tot i amb ganes de tornar a la zona.

No falla, els dies que menys motivat surts, son els que finalment acabes passant-ho millor! Cap de setmana de luxe!!