21 d’octubre del 2013

Sabiñánigo 2013

Aquest cap de setmana em desplaço a Sabiñánigo (Osca). Les dues curses que hi corro formen part de la Lliga O’Pyrene al mateix temps que la lliga Aragonesa.


Dissabte, a la mitja, no tenim hores de sortida i aquestes es comencen a donar a les 11h. Això permet que molts ens desplacem el mateix dia de la cursa. El viatge es fa una mica llarg, però el terreny val la pena.

La zona utilitzada és molt ràpida tot i que amb força detall de relleu. Surto una mica massa esverat i faig molts, molts errors. Últimament no adequo gens bé el ritme de cursa de les mitges.

Diumenge a la llarga, després d'una nit de pluja, el terreny que ens espera és ben moll. El cel és gris i fosc. M'agrada!

La sortida és a la part est del mapa. Aquesta és una zona força més complicada tècnicament. El sòl és més aspre que a la part oest i la vegetació ofereix poca visibilitat així que començo prudent. Tot i algunes petites errades, faig una bona carrera i puc acabar amb molt més bones sensacions que el dia anterior. Trobo a faltar que el traçat utilitzés més la part est del terreny. Tot i així, gaudeixo molt del recorregut.

Després de dos mesos arrossegant molèsties al tendó rotulià, ara ha arribat el moment de fer una parada per recuperar-me. Em perdré un parell de curses que em motivaven però és el que toca.

14 d’octubre del 2013

Campionat de Catalunya de Mitja - Gurb

Aquest diumenge el U.E.Vic organitzava el Campionat de Catalunya de Mitja Distància a Gurb.

He de reconèixer que el terreny em resulta una sorpresa positiva, doncs no m'imaginava una cursa tant tècnica en aquesta zona tant propera a Vic. Gaudeixo molt!!

Per la informació tècnica prèvia a la cursa, ja es preveia que seria una carrera lenta, amb força desnivell i molt de detall de relleu així que surto amb precaució. L'escala és 1:7500 i tot i així en alguns punts s'ha de parar per poder llegir mapa.
El terreny combina zones de bosc, en general poc transitables, amb zones obertes de marga amb molt de micro-relleu.

Començo encadenant bé el primers controls, especialment la f3 on molts corredors troben problemes en trobar el pas entre verds. A la f6 faig el primer error (1min). Segueixo força bé fins a la f10 on trio fer-lo per l'esquerra i resulta ser més ràpid per la carena, a la dreta. A la f11 crec estar pujant per un esperó obert però estic creuant un tallat infranquejable... hi perdo força temps  i energia (2min). Segueixo fins a meta fent només petites errades (f14 i f17), tenint en compte la dificultat del terreny.



16 de setembre del 2013

Camp. Catalunya de Llarga - Rojals

Després de molts i molts anys, Rojals, petit poblet de menys de 30 habitants situat a la Serra de Prades torna a ser la seu d'un esdeveniment orientador important, el Campionat de Catalunya de Llarga Distància.

L'any 2007 jo hi havia participat en una popular i fa un parell d'anys en un entrenament organitzat pel mateix Club Montsant. De totes formes, desconeixia les grans dimensions del mapa ja que només n'havíem utilitzat una petita part en ambdues ocasions.

Tot i venir en bona forma de les últimes setmanes de competicions, no em preparo aquesta cursa de forma específica. Ni físicament ni tècnica... escala, tipus de terreny, cartografia etc.

Tot i així, la motivació abans de començar la cursa és alta i tot i assegurar els primers controls ben aviat intento prémer físicament tot el que puc. Això em porta a fer més errors dels que hauria desitjat.
En moltes ocasions arrisco en l'atac al control i perdo força temps... 2min a la f3, 1min a la f13, 1min a la f15... més algunes indecisions a les f6 i f22.

El terreny té desnivells de moderats a forts i la vegetació, a excepció dels boscos blancs, és força difícil de travessar i amb poca visibilitat. Gran quantitat de murs i monticles de roques.

És una cursa amb força caràcter físic i mental, doncs els trams més llargs o bé contenen molt de desnivell sobtat o bé transcorren per inacabables pistes forestals (f7, f9 i f16). En definitiva, característiques d'una cursa de llarga distància.

Al vespre correm un Sprint per dins dels carrerons emmurallats del casc antic de Montblanc. Després de l'esforç del matí, costa agafar el ritme i més mantenir-lo. 
A part dels canvis d'hora de sortida d'última hora i de la pobra i espantada gent gran que surt de l'església, la cursa ens passeja snense incidències entre carrerons, places i muralles del poble. Molt divertida! Errors a les f9 i f10.

Diumenge tornarem a Rojals a corre-hi una mitja una mica més llarga de lo habitual.. En aquesta ocasió els traçats transcorren per la part sud i oest més propera al poble.

El terreny és espectacular, molt de detall de relleu i roca, poca visibilitat...etc, però hi ha un parell o tres de coses que fan que la cursa no sigui tot l'èxit que podria haver sigut. 
La vegetació costa molt d'interpretar. Habitualment és molt més densa del que ve dibuixada. Després, els colors de les corbes de nivell i dels controls costen de diferenciar.
I finalment, el control f20 es troba desplaçat uns 100m al est de la ubicació correcte. Afortunadament al lloc correcte hi ha un prebalisat amb el número de codi i els corredors podem deduir l'error. 

Comprovant el recorregut amb gps veig que al f20 hi he deixat poc més d'1 minut. Pensava que havia sigut menys! Llàstima perquè, estava gaudint molt de la cursa. 
En general, els 3 o 4 errors que faig no son massa important tenint en compte la dificultat de la zona. Recorregut tècnic i exigent físicament!

10 de setembre del 2013

Karlstad 2013 - Suècia

Aquest cap de setmana em desplaço juntament amb un grup d’Aligots a Karlstad on el Club OK Tyr ens allotgen entre la casa de club i diverses famílies. 
Aquest club té uns 600 membres i una casa de club enorme on hi dormo i a on també ens hi podem cuinar. Impressionant!

A Catalunya hi fa uns dies de fortes turmentes però a nosaltres ens fa sol la temperatura ronda els 21ºC. Els autòctons ja ens diuen que això no és habitual al setembre!

Aquests dies a la zona hi ha un parell de curses amb caràcter de campionat regional on hi participarem i a part ens tenen un parell d'entrenaments preparats. L'últim dia n'organitzem un nosaltres mateixos.

Comencem dissabte amb una mitja en un mapa molt tècnic i amb força desnivell per tractar-se de Suècia. La meva entrada en terreny nòrdic  no és gens encertada i ja al primer control hi deixo uns 5 minuts. A part d'aquest, faig  altres errors i es que porto un ritme de cursa més alt del que puc llegir. Un luxe de carrera!

A la tarda fem un entrenament sortint des del mateix lloc on ens allotgem. Força més fàcil tècnicament.

Diumenge correm una llarga en un terreny molt diferent al del dia anterior. Menys desnivell, menys detall de relleu i més físic. A part de la f2 on perdo el camí en un tram on costa seguir-lo, no faig més errors.

A la tarda fem un entrenament score amb controls permanents. Entre la llarga del matí i aquest, acabo força esgotat.

Dilluns en Lluís i jo muntem un entreno aprofitant algun control permanent de la zona dels boscos de Karlstad.

Ell posa controls a partir de la f1 i jo en ordre invers. Així, a part de muntar l'entreno... podem fer amb condicions mig entrenament. Una zona molt interessant. Ho passo genial tot i alguns errors.

Genial cap de setmana d'orientació escandinava amb bona companyia i amfitrions de luxe! 

2 de setembre del 2013

Campionats de Catalunya Sprint i Nocturn 2013

Finalment aquest cap de setmana a Sant Jaume de Frontanyà disputàvem els Campionats de Catalunya de Sprint i Nocturn.

Correm dos sprints de bosc, classificatòria i final, a la nit la nocturna i diumenge al matí una popular. Tot plegat en menys de 25 hores!

Jo, personalment, em preparo molt específicament per a la nocturna. Durant el mes d'agost faig vuit entrenaments tècnics. Set de nocturns, 5 dels quals son per la zona del Berguedà i 2 a Euskadi. També espero amb ganes els Sprints, però no ho preparo.

Dissabte de bon matí comencem amb la classificatòria del Sprint. Fins a la f6 molt bé, però a partir d'aquí faig la que crec que és la pitjor cursa des de que faig orientació. Em surto de mapa un parell de cops, em passo controls, me'n salto un, en marco un que no és... etc. Simplement horrorós!
Després de tants entrenaments no puc evitar sentir molta frustració.

Afortunadament a la final (“B” evidentment) faig una bona cursa sense pràcticament errors. 
També s'ha de dir que al no optar al campionat, surto sense pressió i no a fons.

Unes quantes hores després ens preparem per a una de les millors nocturnes que s'han fet a Catalunya.
Porto 3 frontals, un de potent però poc fiable, un de petit per llegir el mapa i un de recanvi per si de cas. En definitiva... un il·luminat!

Terreny i traçat molt exigents físicament i tècnica. Sortida en massa però amb una bona dispersió tant amb un llarg primer control amb elecció d'itinerari com amb dues papallones.

Ja de camí al primer control veig que cap dels favorits han optat per la meva mateixa opció. Tot i així, hi arribo pocs segons després i no perdo el grup capdavanter. 
A la f3 fem la primera papallona. En Tommi té l'opció contraria i en Dani, que ve pocs segons darrera meu, té la mateixa que jo. Després de les dues ales, de camí a la f10, em torno a trobar a en Tommi.
Ell porta la iniciativa fins que arribem a la f13. Sembla que anem sols i tenim marge suficient. En aquest punt comencem la segona papallona on tornem a tenir diferent opció i a on decideixo assegurar molt els controls ja que entrem en una zona molt tècnica.
No faig errors i surto de la papallona sense saber si soc davant o darrera. 

Queden 5 controls senzills tècnicament si comparem amb el que portem de cursa. Tot i així, segueixo tranquil i buscant l'itinerari més segur.
Arribo a meta sense saber què! ...no el veig! ...soc primer?? m'ho confirmen! Siiiii! ...quina il·lusió!!

Els entrenaments han donat resultat. He fet una cursa molt neta, amb molt poc temps perdut. Aquest cop sí!!! Molt satisfet!!


Al matí següent fem una popularultimate”, és a dir, sense camins. Tot i que un cop acabada la carrera, observant el mapa complert veig que el fet de no haver-hi camins tampoc ha alterat massa l'itinerari resultant.

La intenció és sortir a gaudir i no exigir-me massa físicament. Però això, en un terreny amb tant de desnivell és impossible. Arribo ben cansat a meta. Això sí, és una cursa molt divertida. Un error important a la f8, la resta bé.

Gran cap de setmana d'orientació! Mapa, terreny, traçats i organització excel·lents!! Gaudint al màxim!!

15 d’agost del 2013

Nocturna Aguilar de Segarra

Aquest dimecres em desplaço a la comarca del Bages per córrer una nocturna al municipi d’Aguilar de Segarra.

El terreny combina zones ràpides de sembrats amb boscos aspres que tot i ser dibuixats blancs, son força densos en quant a sotabosc. Sense zones urbanes però amb una amplia xarxa de camins.

Amb sortides cada 2 minuts, comencem travessant d'oest a est el mapa per la zona de més camps. Ja a la f1 m'enganxo un parell de minuts intentant desxifrar quina de les moltes roques és la que està dibuixada al mapa. Ja de tornada ensopego a la f16 quan me la jugo al intentar travessar un verd1 però és impossible. Em resulta complicat remuntar per on he baixat... hi deixo uns 2’5min.

Bon mapa, bon traçat i un cop finalitzada la cursa... piscina, botifarrada, begudes i fruita refrescant per a tothom. Què més es pot demanar?!

31 de juliol del 2013

OO-Cup 2013 - Bohinjska

Aquest any el OO-Cup (Eslovènia) se celebrava a la zona del Parc Nacional de Triglav. M'allotjo a Bohinjska Bistrica, mateix lloc del centre de competició.

Les curses es faran en dues zones diferents, Rovtarica i Soriska Planina. Ambdues per sobre dels 1300 metres, fet que ens permet córrer amb una temperatura més que acceptable en aquesta època de l'any. I és que si a la zona de competició estem a 21C, a baix al poble arribem fins als 35C.

Al igual que l'any anterior corro a la categoria M21 Ultimate. És a dir, mapa sense camins.


Després de 3'5 hores de cotxe, arribo a l'allotjament i em disposo a fer el mapa d'entrenament que ofereix l'organització. No és representatiu d'aquests dies tot i estar al costat de la zona de competició. Crec que poques vegades he entrenat en una zona amb tant de desnivell!

El 1er dia tenim 4'1km a la part sud del mapa Stonah. És una zona amb molt de detall de relleu i on has de vigilar on poses els peus. Surto molt cautelós i encadeno bé els primers controls. A partir de la f7 començo a tenir problemes. 
L'última part del traçat és en una part amb formes de relleu més subtil i on cauen alguns minuts més. Poc content de la meva carrera... però sense errors greus.

El 2on dia ens movem a Rovtarica. Aquí trobem un tipus de mapa força diferent. Grans dolines i formes de relleu grans i més visibilitat. En general, més senzill tècnicament si ho comparem al dia anterior. El terreny tampoc és massa pedregós, fet que permet un ritme de cursa força alt.


Faig alguns errors... especialment a la f7 i d'altres a l'atac al control al influenciar-me per altres corredors o controls molt propers.

El 3er dia repetim a Rovtarica. Per a mi, és una cursa una mica decebedora, ja que repetim a la mateixa zona del dia anterior amb excepció d'un nou petit trosset al nord. 

Em dona la sensació que tornar a córrer en aquest mapa no m'aporta massa. Possiblement el factor calor tampoc m'ajuda. Al igual que el dia abans, surto més tard de les 13h. 
El millor de la cursa, els dos trams llargs. Acostumo a fallar en aquest tipus de trams, així que és on he de posar més concentració.
La idea inicial és completar la cursa a un ritme còmode i sense errors, però entre la f1 i f3 acumulo ja més de 5 min d'error. Em pesaran molt durant la resta de carrera.

El 4rt dia correm a la part nord de Stonah. Tant sols aquesta carrera, ja justifica tot el viatge. El terreny és espectacular. Moltíssim detall de relleu en tot el mapa, complicades zones de vesant amb molt pendent, molt elements de roca... etc, fan d'aquesta una de les curses que més gaudeixo des de fa molt de temps.

Surto molt conservador, fins i tot diria que atemorit després de veure una i altre vegada el mapa antic, però poc a poc vaig agafant confiança i puc anar accelerant el ritme. Bé, després dels dos dies anteriors tampoc vaig sobrat de forces.

Un total de 6min d'error entre la f5, f20 i f27. Tenint en compte la dificultat del terreny, acabo satisfet.


El 5è i últim dia ens espera una mitja curteta a una part nova que és contigua amb el mapa que em fet servir d'entrenament el primer dia.

Segons ens diuen, el mapa té molt de detall de relleu i per això correm a 1:7500 a diferència del 1:10000 de tots els dies anteriors. Un cop hem corregut, diria que sí, la zona té molt de detall, però no més que el dia anterior.

Però si alguna cosa sí que té el terreny, és desnivell. És per aquest motiu que molt encertadament ens col·loquen la sortida a dalt de tot. I com que ens trobem en unes pistes d'esquí, de quina manera podríem pujar millor que amb telecadira! 

Així que després d'una passejada assegut fins al cim, correm en una mapa que combina una zona de vesant i molt pendent amb una de més tècnica.
Faig una molt bona cursa i no crec haver perdut més que alguns segons en l'atac a algun control. Millor forma per acomiadar-me del OO-Cup, impossible!!

Com ja va sent habitual a Eslovènia, tot un seguit de curses de gran nivell tècnic amb una organització excel·lent.

19 de juliol del 2013

O'Tramontane - França

Enmig de les fortes calors del mes de juliol, intentem escapar-ne desplaçant-nos a la Cerdanya francesa. I ho fem amb cinc dies de curses, tres de les quals se celebren al Pirineu (Font Romeu, Bolquere) i les dues restants per la zona de Narbona.
Tot plegat forma part del O'Tramontane. Curses organitzades entre 4 clubs: COORE, RDPA, COTE66 i CCIO. Tot i tractar-se d'un mateix trofeu, no hi ha suma total dels 5 dies. Son carreres independents en aquest aspecte.

El primer dia correm una mitja per la tarda, sota una pluja intermitent al mapa Pla de Barres
Tot i l'excel·lent terreny i condicions de fresca, no puc gaudir de la cursa com desitjava, doncs tot i no haver menjat res durant les 4 hores anteriors, em noto l'estomac ple. Últimament no responc gens bé físicament a les tardes.
Faig un error greu a la f10 i algun de menys significatiu a les f2, f3 i f17.

L'endemà correm una llarga a un mapa que es completament nou per a mi, Les Airelles. Tot i trobar-se molt a prop de la zona del dia anterior, el terreny és força diferent. Poc detall de relleu i força orientació per vesant és el que domina.

És preciós, amb molts aiguamolls per on es pot córrer sense dificultat i amb alternança de zones obertes amb boscos amb molt o bé poca visibilitat.
L'alçada de la zona fa que físicament em noti força cansat.
No faig errors greus però si que acumulo alguns minuts d'error cap a final de cursa quan ja estic més fatigat.

El tercer dia, correm una llarga al ja molt conegut mapa de La Quillane. S'ha fet una petita ampliació del mapa per la part sud.

De camí a la sortida em noto molt cansat, però al ser una cursa amb no massa desnivell, especialment al principi, de seguida em motivo i vaig accelerant el ritme.

Agafo molta confiança després de 10 controls sense pràcticament fallar gens i no soc prou conservador amb l'itinerari a la f11. Em cauen 5 minuts!! D'aquí a meta no faig errors significatius.

Molt plaent i agradable córrer aquí. Sembla ben bé que siguem a Escandinàvia. No m'hagués importat córrer els dos dies restants en aquests paratges.

Després d'un dia de descans, ens desplacem a la zona de Narbona. Aquí les temperatures ja no son ni de bon tros tant agradables com els dies anteriors. Més ben dit, son espantoses!! De bon matí, de seguida ens enfilem als 30ºC.
Els terrenys son aspres i secs i amb poc bosc passable on refugiar-se del sol. Tot i així, els mapes son de bona qualitat i això ja em compensa.

La primera de les curses és a Montbrun des Corbières, en un mapa on ja hi havia corregut feia un parell d'anys.
Fonamentals les eleccions de ruta i interpretar bé els passos entre verds 3. Me la jugo a l'atac a la f7 travessant un verd impassable i em surt bé. Pocs errors en general a part de 1min la f6 

El sòl, és molt dur i a part de trencar definitivament el calçat, me'n ressento de la ferida a la planta del peu feta a Llers.

L'últim dia ens espera una mitja a prop de Narbona. Surto el primer de la meva categoria i ho agraeixo de cara a la calor, però em menjo tot de garric de menys de 1 metre d'alçada per on ningú ha obert trilla davant meu. 
Cursa principalment física entre desnivell i sotabosc on dominen les zones obertes amb bona visibilitat. Faig un parell d'errors, a la f1 i f13.

Bones curses i bon entrenament de cara al OO-Cup que comença d'aquí a 1 setmana!!

8 de juliol del 2013

Arenys de Munt

Aquest diumenge corríem a Arenys de Munt en un d'aquells dies de rigorós estiu. Les temperatures ronden els 30ºC i no hi ha un sol núvol que ens faci una mica d'ombra. La xafogor és molt alta.

Els forts desnivells i la vegetació de la zona faran encara més dura la cursa.

Tot i intentar assegurar els primers controls, ja a la f2 faig un error de 8min que em pesarà durant tota la carrera. 

En algunes eleccions de ruta tampoc estic massa encertat i perdo força temps. Conseqüència d'una d'aquestes males eleccions, de camí a la f11 se’m creuen els cables i crec anar cap a la f12. Així que error en targeta. Després de lluitar els desnivells, vegetació i les altes temperatures no puc evitar frustrar-me una mica. Tot i així, aprofito l'entrenament.

2 de juliol del 2013

Entrenament La Mussara

Aprofitant que em trobava passant uns dies a prop de la zona, em desplaço als entrenaments que el club Montsant organitza a La Mussara. Tot i així, tinc pràcticament 1 hora de cotxe fins al punt de trobada.

Un cop allí, a part d'un recorregut tipus cursa (imatge), fem diversos exercicis tipus memòria i passadís. Desgraciadament, no puc quedar-m'hi fins al vespre i aprofitar la resta d'entrenaments preparats. 
Tot i així, a la tarda, de tornada al barcelonès faig un entreno amb mapa per la zona del Vallès.

Tot plegat, un passet més per recuperar la forma després de mig any poc afortunat ple
de lesions i molèsties.

24 de juny del 2013

Takas 2013 - Lituània

Aquest juny, després de sis anys seguits anant al Jukola, decideixo canviar de destí i provar terrenys desconeguts. El nou destí serà Druskininkai, Lituània.

El nom de la competició: Takas 2013 i es tracta de 4 dies de competicions amb sortida a la caça l'últim dia. Seran 3 curses de bosc i un sprint urbà.

A part dels lituans hi ha força afluència de bielorussos, letons i russos. Paral·lelament es disputen també curses de Btt-O. El nivell organitzatiu és excel·lent.

L'últim dia que vaig córrer va ser pels relleus a Llers on em vaig lesionar el peu. Així que viatjo i ni tant sols sé si podré o no córrer... afortunadament amb un terra tant tou, no tindré cap problema. L'únic inconvenient serà l'estat de forma després de 11 dies totalment parat.

Viatgem el dimecres a la tarda i dijous tenim la primera cursa. No obstant, és a partir de les 16h, així que pel matí farem un petit entreno a 30km de la zona de competició.

Tots els mapes que utilitzem aquests dies i tots els que he pogut veure amb antelació son amb equidistància 2'5 metres, doncs el país no té sistemes muntanyosos.

A la tarda comencem amb la primera cursa i ens esperen 7'9km dins d’un mar de dunes
Surto com si d'una mitja es tractés i com si estigués en plena forma, però molt aviat m'adono que no puc mantenir el ritme. A part, el terreny és molt net i amb molt bona visibilitat, fets que encara permeten córrer més ràpid. 
Fallo la f1 principalment i les f16 i f19.
Ho dono tot i acabo rebentat. Del sobre-esforç (dedueixo) a la nit començo a trobar-me malament de l'estomac.

El divendres tenim 11'5km a l'est de la mateixa zona del dia anterior. En vistes del cansament del dia anterior, decideixo sortir molt tranquil, tot i així no puc mantenir-lo i he de caminar en moltes ocasions. És desesperant veure com en 11 dies he perdut tant! ...però, agraeixo poder córrer, doncs no ho tenia clar abans d’arribar al país. Fallo la f11 i la f17.

El tercer dia, el dissabte correrem un Sprint a Druskininkai en una zona residencial no excessivament tècnica. El mapa combina una zona urbana amb un petit parc. Divertit però no és el tipus de cursa que més gaudeixo. No faig pràcticament errors però el ritme és baix.

I finalment diumenge, a pocs centenars de metres d'on ens allotgem, ens esperen 9'5km amb sortida a la caça. El terreny és encara més ràpid que els dos primers dies. En alguna zona tot és tant pla que només et pots guiar de la brúixola. A banda, en algunes parts la vegetació ja no és tant neta com els dies anteriors.
No tinc intenció de donar-ho tot, però atrapo a un parell que sortien abans meu i... ja se sap, m'acabo picant! Fallo la f4 i principalment la f10.

Quatre dies de curses en terrenys de luxe i de molta qualitat!!

10 de juny del 2013

Camp. Catalunya Relleus 2013 - Llers

Els sempre emocionants Campionats de Catalunya de Relleus es celebraven aquest any a Llers, en un mapa utilitzat el 2010 però que semblava un altre de completament nou.

Desgraciadament, els incendis del 2012 van arrasar grans extensions de bosc del Empordà, i Llers, no en va ser una excepció. Per a l'orientació, però, s'ha de dir que antigament aquest mapa era molt limitat ja que tenia moltes zones de vegetació molt densa per on no es podia transitar i que ara son obertes o de bosc net de sotabosc.

Molts imaginaven que la cursa seria poc tècnica, però la gran quantitat de murs i algunes zones molt pedregoses feien que haguessis de mirar molt bé per on trepitjaves en comptes de mirar el mapa. Jo, personalment vaig poder-ho comprovar quan de camí a la f11 una branca cremada punxeguda em va travessar el calçat per la sola i se'm va clavar al peu. El dolor va augmentar ràpidament i intensa però en calent vaig acabar la cursa. Avui no puc ni caminar, ni recolzar el peu, ni tant sols calçar-me!

Els meus companys d'equip, en Tommi Tolkko i en Lluís Ferrer, com és habitual, van fer molt bones curses i em van entregar el relleu en primera posició. Abans de sortir sabia que disposava de uns 3min per davant dels GO-Xtrem i d'uns 5min per davant del COC. No era massa però si feia una bona cursa seria suficient.

Bé, començo molt bé, clavant tots els controls fins que a la f6 em cauen més de 3 minuts d'errors. Jo no me n'assabento però el corredor dels Grions em veu. Afortunadament, jo no a ell i segueixo concentrat fent la meva cursa. Vaig molt fort i el cansament és alt. Trobo bé els controls fins just abans de la f11 on em clavo la maleïda branca. A la f13 perdo uns 30sg més, però ja soc molt a prop de la fita vista i l'últim bucle és curt i senzill. De camí a la f16 miro enrere i no veig ningú Afluixo una mica tot assegurant els controls restants.
Una cursa molt emocionant que gaudeixo moltíssim tot i acumular una nova ferida de guerra, fet que ja comença a ser habitual aquest 2013.

4 de juny del 2013

Rogaining Serra Catllaràs

Aquest diumenge pujava fins al Santuari de Falgars per córrer al rogaining popular que es feia paral·lelament al de copa catalana.

Sense estar al 100% de l'esquena i just abans dels campionats de Catalunya de relleus, no volia fer una cursa de 6h així que 3h serien més que suficients i ideals per gaudir dels meravellosos terrenys de la Serra de Catllaràs. Com que aquest any la sort no m'acompanya, durant la setmana anterior tampoc puc entrenar per una infecció en un dit del peu.

Comencem a les 12h del migdia, la temperatura és ideal i fa un dia assolellat.

L'escala és 1:15000 i l'equidistància és de 10 metres. El mapa està més detallat que el d'un rogaining en quant a la vegetació. El desnivells son molt forts.
Inicialment calculo que haig de poder fer uns 15km lineals, però no comptava amb tant de desnivell. Intento traçar el més recte possible per compensar, però acabo fent tant sols uns
11km lineals.

Faig pocs errors exceptuant a la f35. No entenc la vegetació (veig molts arbres tal·lats recentment) i vaig molt just de temps, així que haig de deixar-la. No puc evitar frustrar-me després del desnivell que aquesta implica quan ja vaig just de forces.

Gaudeixo de la cursa, especialment per poder haver fet gran part del recorregut fora de camins. Bon entreno en un entorn magnífic.

13 de maig del 2013

Trofeu Pinares 2013

Ens desplacem cap al municipi de San Leonardo de Yagüe (Sòria) al Trofeo Pinares 2013.

Ja havíem corregut en aquests indrets l'any passat, així que sabíem que els terrenys serien de luxe. 

Ens allotgem a escassos 1500 metres dels diferents punts de sortida de les curses, fet poc habitual. Estic acostumats a trobar allotjament a molts quilometres de les zones de competició.

El temps ens acompanya durant tot el cap de setmana ja que tot i sortir a escalfar a 4C ben aviat el sol escalfa l'ambient.

Dissabte comencem al matí amb una mitja amb un traçat molt interessant.
Canvis de direcció constants, zones de carrera ràpida, d'altres de més lentes i tècniques amb roques o  vegetació densa feien molt divertida la carrera.

A la tarda, ens espera un sprint de bosc, fet que sempre motiva a tornar-se a posar els claus tot i haver corregut poques hores abans.

El mapa ha sigut fet a ISSOM 2007 especialment per a l'ocasió.

Surto força tranquil amb la intenció de no cansar-me massa i sobretot de no fallar. Tot i així faig força més errors dels que desitjaria.

L'escala 1:4000 possiblement és el que més em costa assimilar i em menjo més d'un control al no acabar d'interioritzar les distàncies.

Diumenge, ens espera una llarga en una zona generalment molt neta i ràpida. El terreny és preciós.
Començo fallant ja al primer control i fallo també en alguns dels punts algo més tècnics de la cursa com la f9 o la f19.

Físicament també acabo força cansat així que no puc dir que acabi massa satisfet de la meva cursa en termes generals tot i haver gaudit molt del terreny.


15 d’abril del 2013

Gouveia 2013 - Portugal

Després d'haver-me perdut el POM per lesió, em feia il·lusió tornar a viatjar a Portugal a fer-hi, com son habituals en aquest país, competicions de qualitat. El motiu han sigut els Campionats Ibèrics.

El context era la Serra da Estrela, una de les serralades més altes de Portugal. El centre de competició es trobava a Gouveia, on es faria el sprint i on molt a prop jo hi feia un entrenament només arribar.

Com comentava, divendres arribo aviat i tinc temps de sobres per fer un entreno a prop de on m'allotjo. Aprofito una cursa que s'havia corregut l'any passat i hi faig un circuit mig score, mig retallat. La zona és força oberta i per culpa d'uns incendis recents la vegetació permet passar per tot a reu. Gran quantitat de detall de roca però... tot i que a primer cop d'ull sembli molt tècnic, un cop allí s'interpreta tot molt bé. L'escala 1:7500 també fa fàcil la lectura del mapa. 

De camí a l'allotjament passo amb cotxe per dins de mapa sense ser-ne conscient i penso... "aquesta zona seria preciosa per a fer-hi orientació". Bé, poc després m'adono que serà on hi farem la llarga de diumenge.

Dissabte, però, comencem amb una Mitja que ja aconsegueix que valgui la pena viatjar fins a tant lluny. La opinió general dels presents és que el terreny és brut, i no deixa de ser cert, però això fa que la visibilitat sigui molt reduïda i per tant augmenta el nivell tècnic. Per altra banda, parlem d'un sotabosc que no punxa ni esgarrinxa.

Faig una cursa força neta, exceptuant a la f2 on m'aventuro a travessar un conjunt de roques pel dret i a la f12 on hi perdo poc més de 1min entre dubtes i correccions. Surto satisfet però cansat dels forts desnivells. 

A la tarda tenim el Sprint al municipi de Gouveia. Sincerament, ha sigut una sorpresa positiva. Carrerons molt estrets i un petit parc laberíntic per una banda i alguna zona on havies d'anticipar molt bé, doncs era fàcil escollir una ruta errònia.
Faig una cursa dolenta. Ja de camí a la f1 perdo molt de temps i em desmotivo força. El desnivell se'm fa molt dur i sumat al fet de córrer per la tarda després de dinar, fa que no gaudeixi tot el que donava de sí una cursa com aquesta.

Diumenge ens espera la "joia de la corona". Si fins ara havia gaudit, diumenge, a la Llarga... molt més!
Tres busos de l'organització desplacen als corredors fins a la zona de sortides a 3km del centre de competició. Fa un dia calorós, els que surtin últims passaran calor.

Només agafar el mapa, a 1:15000, ja veig que m'agradarà. Tot i així, no tinc massa temps per fer-hi un cop d'ull general, doncs el primer tram, els més llarg del circuit no el vull fallar o l'arrastraré durant tota la cursa.

Aviso que, com passa sovint, al veure el mapa no et fas una idea de com és el terreny a no sé que coneguis la zona. 

Com comentava amb la mitja, la vegetació fa d'aquesta una cursa molt dura. Dedueixo que per motius de lectura, s'han rebaixat el graus de penetrabilitat tant del bosc com de les zones obertes. Això fa que, busquis els camins en primer terme o bé el bosc blanc si no hi ha altre opció. Els majors errors que faig venen en les eleccions de ruta on no prioritzo suficientment l'aproximació per camí (f11, f17, f19).

L'únic crítica a l'organització és que calculen força malament els temps de la llarga, doncs el guanyador hi està més de 2 hores. No és que això sigui un inconvenient, però de saber-ho sí que hauria previst portar camelbak i alguna barreta.

A partir del control f17, la cursa se'm comença a fer dura de debò. Ja porto 1h 45min i encara em falta molt per acabar. Això, sumat als forts desnivells fa que l'únic que eviti que abandoni al passar per la fita vista sigui l'orgull d'acabar-la després de tant d'esforç.
Un cop arribo a meta... estic rebentat físicament però ho he passat tant bé que aviat me n'oblido.

8 d’abril del 2013

2 Dies del Berguedà 2013

Després de força mesos tornem cap al Cadí amb els 2 Dies del Berguedà, organitzat conjuntament entre el COB i el Farra-O.

El dissabte a Espinalbet correm una mitja en un terreny parcialment nevat on encara no hi havia competit mai.

Desnivells entre moderats i forts fan que ja de camí al primer control m'adoni de quin és el ritme que no haig de dur. 
A part d'un error de 1min a la f8 no fallo en excés i acabo força satisfet. La sensació final, però, és de falta de ritme físic.
El terreny està preciós després de les nevades dels últims dies. Idíl·lic.

Diumenge ens espera una llarga en un terreny i mapa nou, Taravil. La zona és molt neta i ràpida exceptuant a la part més nord. Alguns camins son difícils d'identificar ja que la zona no està massa trillada. 

No hi ha rastre de neu i fa un dia radiant. Fa fresqueta, però que aviat et treus del damunt quan et poses a córrer.

Fins a meitat de cursa gaudeixo molt però a partir d'aquí començo a patir físicament. I me n'adono especialment quan surto de la f21 que ja no sé ni cap a on vaig ni per què i just recordo com em dic! :-P   Les principals errades a les f12, f20 i f22

3 d’abril del 2013

CEO 2013 - Navalcan

Com és habitual, durant la Setmana Santa s'han celebrat els Campionats d'Espanya d'Orientació. En aquesta ocasió han sigut a Navalcan (Toledo) en una zona on ja s'hi havia corregut fa uns anys.

Les previsions meteorològiques eren força adverses però finalment, exceptuant el dia de la llarga, el temps ens acompanya.

Degut a les circumstàncies personals i com a conseqüència, un mal estat de forma físic i tècnic, em prenc aquestes curses com a unes més i no com a objectiu de temporada com altres anys. Per aquest motiu, també, m'aventuro a viatjar per primer cop tant lluny i jo tot sol amb la petita, la qual cosa implica estar més pendent d'ella que de les carreres en sí. Haig de reconèixer que l'experiència ha sigut de lo més positiva. Això sí, gràcies en moltes ocasions a l'ajuda dels amics.

Divendres tot sortint de la casa on ens allotgem, em plantejo seriosament si quedar-m'hi o arriscar-me a anar fins a la zona de competició. Plou força i desconec com estarà la zona del centre de competició. Afortunadament, m'animo a desplaçar-m'hi i, tot i fer un mal dia per sortir amb nens, a la guarderia els tenen molt ben protegits de pluja, vent i fred.

A la llarga, tenia decidit de dies enrere no fer-la tota, doncs no sé si aguantaré tantes curses en tants pocs dies. El recorregut que faig, però, el gaudeixo molt, tot i fallar escandalosament aquí i allà. Em costen les distàncies, em menjo molts ratllats i tanques innecessaris... etc,etc.

A estones plou a bots i barrals, els camins estan fangosos, els aiguamolls son basses i els torrents semblen canals. Pròxims a meta un control t'obliga a posar-te dins l'aigua fins a la cintura. En resum, una aventura de les que m'agraden.

Dissabte, el dia canvia radicalment, surt el sol i fa un dia radiant. Fins i tot em cremo la pell després de moltes hores sota el sol entre els relleus i el sprint.

Als Relleus faig la 1era posta i segueixo fent errades i més errades. Corro en el segon equip de Catalunya i acabem en 6a posició.
Tot i fer molt bon dia el terreny segueix moll i, ja de camí al triangle, les ordes de corredors ens enfanguissem  els uns als altres de mala manera.

Després de 6 horetes fent temps, finalment corro el que serà un divertit Sprint de bosc. Començo força bé, però seguint amb la dinàmica de les dues curses anteriors acabo fent errors greus, a la f6 i f8.

I finalment, diumenge, arriba la Mitja. Aquesta es corre en una zona amb gran quantitat de roques on és important agafar el criteri de generalització, doncs totes no hi poden figurar.

De totes les curses del cap de setmana, és en la que acabo amb més bones sensacions, ja que tot i uns moments de dubte de camí a la f1. després mantinc el contacte amb el mapa en tot moment. Molts trams curts i pocs de navegació fan que tampoc tinguis gran marge de confusió. Com a conseqüència, els errors cauen més en l'atac que en l'aproximació.

Seguidament i un cop acabada la cursa... cotxe i ave de viatge cap a casa amb l'Uxia que millor i més fàcil no m'ho podia haver posat.
Mesos enrere, no creia pas que pogués corre aquest CEO, així que la sensació global és molt satisfactòria.

18 de març del 2013

Roques Encantades

Aquest ha sigut un cap de setmana d'orientació. Dos esprints al baix llobregat i una llarga a la garrotxa.

Dissabte participava en un parell de Sprints consecutius a Sant Joan Despí amb l'intenció d'entrenar una mica i fer-ho amb mapa i a prop de casa. Físicament, no em noto massa còmode en distàncies tant curtes.

La zona no és massa tècnica, però és una bona excusa per fer uns entrenaments amb certa intensitat.

Diumenge es corria la tercera copa catalana al mapa Turó d'Armadans Roques Encantades, al municipi de Sant Feliu de Pallerols

El terreny és preciós; fagedes, prats i una zona d'una forta vesant on hi trobem tot de roques, les roques encantades. Tot això, fa que puguem gaudir d'un matí ennuvolat i fresc.
Ja havíem corregut en aquest mapa el 2011, així que ja sabia que la zona valia la pena. 

Quan arriba el moment d'inscriure'm a la carrera, decideixo fer-ho a H35 per evitar córrer a 1:15000, doncs estic una mica cansat de curses on és més difícil llegir el mapa que interpretar-lo i orientar-m'hi correctament. Finalment corro a HE, ja que H35 acabarà fent-ho a la mateixa escala. Explico tot això perquè vull destacar que aquest és dels pocs mapes catalans dels darrers anys on córrer a 1:15000 és viable. La impressió és bona i això també acompanya. 

Dies enrere, amb la idea que aquesta seria una cursa llarga i dura, em plantejo retallar. Un cop allà, decideixo fer-la tota però portar un ritme còmode. Aquest fet fa que no faci cap error important.

L'únic apunt negatiu de la cursa és l'errònia ubicació de la f12 que es troba al tàlveg de més al nord de camí a la f13. Afortunadament, aquest fet no em talla el ritme de cursa ja que quan arribo a la zona, l'organització ja n'és conscient i hi tenen un membre per avisar-nos.

12 de març del 2013

Lipica Open 2013

Després de molts i molts dies sense competir, finalment arriba l’ocasió. A Lipica, Eslovènia, se celebren el X-tremor i el Lipica Open. Aquests son dos trofeus consecutius que reuneixen a molts corredors de nivell internacional i que es disputen en els típics i meravellosos terrenys càrstics eslovens. 

Tot i no trobar-me en bon estat de forma, em fa una il·lusió terrible corre-hi però un imprevist familiar d'última hora m’impedeix viatjar cap a la zona de les competicions. 
Inicialment, i molt decebut, em faig la idea de que al igual que al POM i a Villalcarrillo, altre cop em perdo unes curses que prometen... però finalment em compro un nou bitllet d'avió per tal de poder aprofitar les competicions del cap de setmana (Lipica). 

El dia d'arribada, després de mil combinacions (metro, bus, avió, bus, tren, tren i cotxe) finalment arribo a la Trieste, a pocs quilòmetres de la zona de competició i on ens allotgem. 

Aprofitant que encara hi ha les teles de l’última cursa, puc aprofitar per fer un entrenament de luxe al mapa on s’ha corregut els últims dos dies. 
Després de 40 minuts suaus de plaer pels boscos eslovens, veig que els 10km del dia següent se’m faran molt llargs, doncs durant els últims 2 mesos acumulo poc més de 5 o 6h dentreno. 
Plou suau i fa boira... ideal per a gaudir encara més del paisatge.


El dissabte, només girar el mapa de la llarga veig un mapa molt carregat d'informació i per tant de difícil lectura especialment durant es primers controls. Les zones de lapiaz son lentes però fora d'aquestes el ritme de cursa pot ser elevat. Dolines i murs i més murs i dolines fan d'aquesta una cursa realment divertida.

Gaudeixo com feia temps que no ho feia. Això sí, inicialment agafo un ritme que aviat he d'afluixar i arribo a meta mig marejat, tot i haver estat tant sols 1h 23min de carrera. 

A la mitja del dia següent ens espera un terreny lleugerament diferent. La influència humana no és tant elevada i la vegetació és molt més neta. Al igual que el dia anterior, no faig errors importants i gaudeixo al màxim.

22 de febrer del 2013

Nocturna de La Virreina

Després de setmanes sense córrer amb o sense mapa, torno a posar-me les bambes per ficar i treure controls a la segona edició de la Nocturna de La Virreina.
Tot i  les previsions de pluja, la nit ens respecta (especialment al fitero). A part, no fa gens de fred. Rondem els 12C.

Surto de casa a les 16h i després de comprar l'avituallament començo a penjar controls a les 18h aproximadament. Les sensacions a l'esquena son bones, però l'estat de forma és llastimós! Fins a cert punt em fa certa gràcia... serà interessant quan pugui o vulgui tornar a agafar la forma.

Aproximadament a les 23h acabo de recollir fites i marxo cap a casa. Cansat però content de que tot hagi anat bé. Tothom ha tornat sa i estalvi i crec que en termes generals, força contents de la cursa.