31 de juliol de 2013

OO-Cup 2013 - Bohinjska

Aquest any el OO-Cup (Eslovènia) se celebrava a la zona del Parc Nacional de Triglav. M'allotjo a Bohinjska Bistrica, mateix lloc del centre de competició.

Les curses es faran en dues zones diferents, Rovtarica i Soriska Planina. Ambdues per sobre dels 1300 metres, fet que ens permet córrer amb una temperatura més que acceptable en aquesta època de l'any. I és que si a la zona de competició estem a 21C, a baix al poble arribem fins als 35C.

Al igual que l'any anterior corro a la categoria M21 Ultimate. És a dir, mapa sense camins.


Després de 3'5 hores de cotxe, arribo a l'allotjament i em disposo a fer el mapa d'entrenament que ofereix l'organització. No és representatiu d'aquests dies tot i estar al costat de la zona de competició. Crec que poques vegades he entrenat en una zona amb tant de desnivell!

El 1er dia tenim 4'1km a la part sud del mapa Stonah. És una zona amb molt de detall de relleu i on has de vigilar on poses els peus. Surto molt cautelós i encadeno bé els primers controls. A partir de la f7 començo a tenir problemes. 
L'última part del traçat és en una part amb formes de relleu més subtil i on cauen alguns minuts més. Poc content de la meva carrera... però sense errors greus.

El 2on dia ens movem a Rovtarica. Aquí trobem un tipus de mapa força diferent. Grans dolines i formes de relleu grans i més visibilitat. En general, més senzill tècnicament si ho comparem al dia anterior. El terreny tampoc és massa pedregós, fet que permet un ritme de cursa força alt.


Faig alguns errors... especialment a la f7 i d'altres a l'atac al control al influenciar-me per altres corredors o controls molt propers.

El 3er dia repetim a Rovtarica. Per a mi, és una cursa una mica decebedora, ja que repetim a la mateixa zona del dia anterior amb excepció d'un nou petit trosset al nord. 

Em dona la sensació que tornar a córrer en aquest mapa no m'aporta massa. Possiblement el factor calor tampoc m'ajuda. Al igual que el dia abans, surto més tard de les 13h. 
El millor de la cursa, els dos trams llargs. Acostumo a fallar en aquest tipus de trams, així que és on he de posar més concentració.
La idea inicial és completar la cursa a un ritme còmode i sense errors, però entre la f1 i f3 acumulo ja més de 5 min d'error. Em pesaran molt durant la resta de carrera.

El 4rt dia correm a la part nord de Stonah. Tant sols aquesta carrera, ja justifica tot el viatge. El terreny és espectacular. Moltíssim detall de relleu en tot el mapa, complicades zones de vesant amb molt pendent, molt elements de roca... etc, fan d'aquesta una de les curses que més gaudeixo des de fa molt de temps.

Surto molt conservador, fins i tot diria que atemorit després de veure una i altre vegada el mapa antic, però poc a poc vaig agafant confiança i puc anar accelerant el ritme. Bé, després dels dos dies anteriors tampoc vaig sobrat de forces.

Un total de 6min d'error entre la f5, f20 i f27. Tenint en compte la dificultat del terreny, acabo satisfet.


El 5è i últim dia ens espera una mitja curteta a una part nova que és contigua amb el mapa que em fet servir d'entrenament el primer dia.

Segons ens diuen, el mapa té molt de detall de relleu i per això correm a 1:7500 a diferència del 1:10000 de tots els dies anteriors. Un cop hem corregut, diria que sí, la zona té molt de detall, però no més que el dia anterior.

Però si alguna cosa sí que té el terreny, és desnivell. És per aquest motiu que molt encertadament ens col·loquen la sortida a dalt de tot. I com que ens trobem en unes pistes d'esquí, de quina manera podríem pujar millor que amb telecadira! 

Així que després d'una passejada assegut fins al cim, correm en una mapa que combina una zona de vesant i molt pendent amb una de més tècnica.
Faig una molt bona cursa i no crec haver perdut més que alguns segons en l'atac a algun control. Millor forma per acomiadar-me del OO-Cup, impossible!!

Com ja va sent habitual a Eslovènia, tot un seguit de curses de gran nivell tècnic amb una organització excel·lent.