21 de desembre de 2014

Casserres

Diumenge passat, en motiu de la marató de TV3, el COB organitzava una cursa a Casserres
La cursa també formava part, com a primera prova, de la nova proposta del club en format lliga al berguedà.

El dia es despertava gris i fred però això no va fer que pocs corredors apareguessin a la cursa.

Jo desconeixia el terreny i la veritat, la sorpresa va ser positiva. Principalment, la zona era molt neta i ràpida tot i que també hi havia algun racó de vegetació impassable. Tant a la sortida com a l'arribada corríem per dins del poble.

No faig massa bona cursa, doncs sortint del f2 vaig en direcció totalment oposada. Perdo més de 3min i la moral cau en picat. La resta de cursa la faig sense errors fins altre cop, al sortir del f22 on torno a sortir en direcció contrària. En resum... precipitacions i mala concentració!! Sort que terreny i mapa van compensar la meva actuació.

18 de novembre de 2014

La Cavarère i Lagrasse 2014


Cap de setmana per la zona de Carcassonne. França. Aquesta és la quarta vegada que corro per aquests indrets.

El dissabte pel matí feia un entreno al mapa de Pradelles en Val, on havíem fet una mitja molt tècnica el 2009. 
A part de que no tenen mapes per a tothom i ens hem d'anar passant els existents, l'entreno està bé, tot i que trobo a faltar un traçat interessant abans que molts controls en format score.

Per la tarda tenim un Sprint a Lagrasse, un poblet amb un casc antic preciós. Mapa nou per a mi.

La cursa té algun tram molt interessant, especialment quan s'entra a l'abadia benedictina de Sta. Marie d'Orbieu on s'hi troba un escrit de Carlemany.
No faig massa errors i físicament em noto força bé tot i ser per la tarda.

Diumenge correm al Lac de Cavayère. Aquí hi havíem corregut una nocturna el 2011 i ja recordava la dificultat als vessants i a les zones de vegetació densa.
És un terreny on s'hi pot córrer diverses vegades i seguir treient -hi profit.

Faig molt errors i no acabo gens satisfet de la meva cursa tot i gaudir-ne moltíssim.


2 de novembre de 2014

Martin Kronlund 2014

Aquest cap de setmana s'ha corregut el Martin Kronlund per la zona de La Berzosa.

Feia temps que volia orientar per aquesta zona, doncs en mapes antics ja es preveia tècnica gràcies a la gran quantitat de roques i afloraments rocosos enmig d'una vegetació que dificulta el pas i la visibilitat.

Dissabte, a la llarga correm per zones on la cartografía em desconcerta. És cert que la inmensa quantitat de roques fa que no hi puguin sortir totes, però en cursa es fa difícil determinar quin és el criteri mínim per què aquestes hi siguin o no.

Haig de dir que gaudeixo de la cursa tot i acabar molt, molt cansat. Al pas a la fita no puc més que mirar la meta amb desig però m'anima que només falta un petit bucle.

El sol i la calor que fa junt amb que la zona no té massa ombres, no ajuda.
Faig alguns errors com a la f10, f17 i sobretot f20.


Diumenge correm la mitja molt a prop del mapa del dia anterior. 

El mapa és molt petit però la zona és molt interessant. En aquesta ocasió, la cartografia s'entén molt bé.

Fallo més de 2 minuts a la f1 i decideixo jugar-me-la i anar a fondo la resta de la cursa. Bé, l'estratègia és arriscada i funciona fins a la f16 on pel cansament faig un error massa gran (3min).

M'encanta la zona però no acabo satisfet de la meva cursa.


14 d’octubre de 2014

Trofeu Nazaries 2014

Després d'un any i mig sense córrer una lliga espanyola, en aquesta ocasió em torno a decidir. 
La veritat és que m'ha fet molta il·lusió tornar-hi; el llarg viatge, els dos dies de curses, la visita turística del dissabte per la tarda, el trobar-se amb amics i coneguts tant lluny de casa...

Les curses han sigut a les zones de xaragalls de Guadix i Benalúa. Un indret fantàstic per a fer-hi orientació degut a la gran quantitat de detall de relleu.

Dissabte corríem la llarga en un mapa nou on combinàvem zones planes i amb vegetació que dificultava la visibilitat amb els clàssics xaragalls de la zona. Tot i no ser una cursa senzilla en absolut, si que acabo amb la sensació de predomini del factor físic sobre el tècnic. Bé, ja se sap, es tracta d'una llarga.
No faig massa errors tot i algun moment de desconcentració. Acabo satisfet de la cursa.

Diumenge fem la mitja a un terreny on ja s'havia corregut l'any 2008 i on jo hi havia corregut. En aquella època, jo portava un parell d'anys fent orientació i em va semblar una cursa increïblement tècnica. I de fet, ara m'hi segueix semblant tot i haver millorat en relació a llavors.

El recorregut comença per una zona no massa complicada i força física i a partir de la f5 entrem en l'univers de xaragalls que fan que gaudeixi al màxim del circuit. Hagués volgut que no s'acabés mai! Bé, físicament no ho portava tant bé! :-p
Tot i fer una bona cursa, cauen alguns petits errors però que fins a cert punt "m'auto-perdono" degut a la dificultat de la zona.

Cap de setmana dur per la quilometrada en cotxe (8h + 8h) però amb sensacions retrobades i molta felicitat! ;-)

 

6 d’octubre de 2014

Camp. Catalunya de Llarga 2014 a Gurb

Aquest diumenge hem corregut el Campionat de Catalunya de Llarga Distància a Gurb, a tocar de Vic.

El terreny és típic de la zona d'Osona. Zones obertes de marga plenes de xaragalls, camps de sembrat, boscos de vegetació més aviat densa i desnivells sobtats.

Durant el dia anterior i la mateixa matinada plou amb certa intensitat, així que el sòl és humit. Tot i així no trobem el fang que imaginàvem. Durant les hores de cursa ens fa molt bon temps.

L'any passat, en aquest terreny, hi vam córrer una mitja, així que ja tinc una idea de quin tipus d'orientació ens espera. I la veritat és que em trobo força encertat navegant i atacant els controls. 
No perdo contacte amb el mapa pràcticament en cap moment. 

El traçat és de llarga distància, amb pocs controls i amb prioritat a les eleccions de ruta i al factor físic. El fet de córrer a 1:10000 per una zona amb tant de detall de relleu fa que no trobem controls a les zones més tècniques de xaragalls.

Faig algun error (f3, f10, f12) però en termes generals faig una bona cursa. Acabo cansat físicament però molt satisfet!

28 de setembre de 2014

Camp.Catalunya de Relleus 2014 - Rasos

Els relleus sempre són una cursa molt especial i més en una zona com la de Rasos de Peguera.
Aquest és un mapa del Badalona-O, que hem cedit per als relleus 2014 a l'UPC. És per aquest motiu que el nostre equip corríem Fora de Competició. Més que res per una qüestió d'esportivitat. Personalment, he corregut menys aquí que en la majoria de mapes del berguedà.

El nostre primer rellevista, és en Tommi Tolkko. Com ja ens esperàvem, arriba primer. Em comenta que no ha fet més de 10sg d'error, en total. 

Jo, surto en segona posició. La segona, és una posta sense massa pressió i a on, donat al meu baix estat de forma, em sento molt còmode. 
Faig petits errors però cap d'ells de més de 20sg. En total no he perdut més de 1 minut. Per tant, acabo molt satisfet. 
Físicament, se'm fa molt dura. Entrego el relleu en primera posició.

En Lluís Ferrer, a la 3a posta, tot i un parell d'errors de 1min fa un molt bon temps. Arriba en primera posició i, tot i córrer fora de cursa, ens sentim satisfets, orgullosos i campions!!

9 de setembre de 2014

Desert du Carlit 2014

Fantàstic cap de setmana a la cerdanya francesa. Feia setmanes que esperava amb il·lusió que arribessin aquestes competicions, doncs és una zona preciosa i a més a més tècnica.

El divendres tinc la sort de poder pujar ben aviat i un cop instal·lat espero a la nit per poder fer un entreno-o nocturn. La ràpida sensació de cansament em fa pensar atemorit en la llarga de diumenge on correrem entre 2000m i 2300m d'alçada.

Dissabte al matí ja tenia previst no córrer la score que es fa a Odeillo i espero a la tarda, quan disputa un sprint a Mont Louís. La cursa promet, doncs aquesta es desenvolupa per dins i els voltants de la ciutadella fortificada de la vila. L'exèrcit francès encara hi té una guarnició.

La cursa no decep! Murs, ponts, passos subterranis i escales on no hi passen dues persones fan que no puguis baixar la guàrdia ni un instant.
No veig per enlloc els 120m de desnivell que ens anuncia l'organització, però no els trobo a faltar!! :-p


Diumenge al matí correm al mapa del Desert du Carlit. No és la primera vegada que hi corro, però sí que és la primera que s'hi fa una cursa, doncs es tracta d'una zona protegida i suposo que deu ser complicat aconseguir-ne l'autorització.

La zona és meravellosa. Tècnica, física i molt maca. Sobre el llac de Les Bulloses tot un seguit de petits llacs envoltats de turons fan que juntament amb una cartografia nòrdica, em senti com si fos altre cop a Noruega.

A part de la distància, el traçat és també de llarga.... trams llargs d'elecció d'itinerari, pocs controls i exigent físicament. Tot i acabar molt cansat, acabo millor del que m'esperava, ja que calculava estar més estona de la que finalment necessito per realitzar el recorregut.

Acabo satisfet de la meva cursa tot i alguns errors que en un primer moment considero de poca importància però que un cop descarregat el track del gps, veig que no ho són tant.

26 d’agost de 2014

Suècia O-Tour 2014

Tenia 3 dies per poder-me escapar, així que ho aprofito i volo a Estocolm. Des d'aquí començo un o-tour per diferents zones del país aprofitant mapes i terrenys de molta, no...  moltíssima qualitat! 

En total faig uns 900km en cotxe però els reparteixo de manera que no arribo a fer-ne més de 150 de seguits per evitar molta estona al volant seguida.

Entre dissabte a la tarda i diumenge al matí, faig 6 entrenos.
- Començo per Lumsheden
- L'endemà diumenge: Nora pel matí i Eskilstuna per la tarda. 
- I finalment dilluns al matí: Vasteras (final mitja woc 2004) i dos entrenos a Lunsen, Uppsala (imatges).

Reconec cert risc en córrer per aquests indrets, sol i tant lluny de casa... però en certes ocasions no queda més opció que arriscar. Mai porto mòbil en entrenos... ni en els nocturns, però en aquesta ocasió, l'agafo. Una altra cosa és que hi hagi cobertura dins del bosc! ...ni ho miro! 

Els entrenos son de 10km cadascun a excepció dels del dilluns que son de 6, 5 i 7km. Un total de massa quilòmetres pel meu estat de forma... però vull aprofitar al màxim el viatge!! Ho pago... en algun moment arribo a esgotar-me fins al punt "d'apajarar-me"!!!

Quasi en totes les sessions em plou en algun moment o altre i la temperatura ronda els 10ºC. Així que, les condicions son ideals per gaudir del bosc.

L'últim, és un entreno amb "només corbes". El repte no és fàcil, doncs a part de que l'equidistància és 2'5m i el relleu força subtil, la vegetació no permet massa visibilitat. 
Una mica arriscat deixar-lo pel final per si no va bé i el conseqüent mal gust de boca. Però finalment, tot i moments de "pànic" en que perdo el contacte amb el mapa, aconsegueixo finalitzar bé i la recompensa és doble.

Curt, intens... amb ganes de repetir!

6 d’agost de 2014

Fjord-O Vest 2014 - Førde

Feia anys que volia visitar els fjords. Havia estat en un parell d'ocasions a Noruega però mai per aquesta zona. Així que aquestes competicions eren ideals per a gaudir de curses espectaculars al mateix temps que visitar llocs meravellosos.

Aterrem la família sencera a Bergen, on passem el primer dia i podem fer de guiri clàssic: menjar salmó i visitar el barri històric de Bryggen. L'endemà, una decebedora visita al zoo de la mateixa ciutat, pensada especialment per l'Uxia i... tot seguit, unes 3h de cotxe cap al nord, a Førde, on serà la seu de les competicions.


Ens allotgem a prop de Viksdalen, en una cabana preciosa d'un camping perdut enmig de terra de ningú. L'entorn és idíl·lic! És tranquil, amb vistes precioses i envoltat de vegetació.

Els terrenys on correm durant aquests quatre dies són molt diferents entre sí. No m'esperava tanta varietat en una mateixa zona. Ara, si una cosa tenen en comú és la gran quantitat d'aiguamolls que contenen. 

Degut a les pluges constants que ens acompanyen durant tota l'estança, encara van més carregats d'aigua. Arriben a ser esgotadors! Constantment enfonsante i lluitant per progressar. Gaudeixo molt de les zones humides, però durant aquests dies quasi acaben amb mi!!

El primer dia correm a Kråkenesmarka. És una zona amb desnivells moderats i amb diferents zones de vegetació. Fins i tot una gran taca de verd 3 al ben mig del mapa. Pensava que de verds 3 no n'hi havia per aquelles latituds!! 
La vegetació és molt generalitzada i sovint els blancs corresponen a zones d'arbres molt dispersos. Gaudeixo moltíssim! Un dels millors dies dels quatre, sens dubte.

El segon dia correm a l'arxipèlag de Værlandet. Per accedir-hi hem de pujar a un ferri que en 30min ens porta a la zona de competició.
És una zona pràcticament oberta en la seva totalitat. És caracteritza per grans blocs de roca conglomerada de fins a 100m d'alçada que afloren sobtadament del terra. Només hi ha dues opcions en els itineraris..., o fas desnivells extres per sobra els afloraments rocosos o vas per les zones d'aiguamolls on avançar és farragós.


El divendres, dia de descans, aprofitem per visitar el Nærøyfjord, el fjord navegable més estret del món i afluent del Sognefjord, el segon fjord més llarg del món.

Dissabte, el 3er dia de competicions, correrem a prop de Førde en un terreny preciós, molt obert i net. Paral·lelament es corre el Campionat de Noruega d'Ultrallarga. Fan 23'4km! Em fan enveja per les parts de mapa que toquen, però seria massa pel meu estat de forma més la resta de cursa.

I finalment diumenge competim a Bøyadalen, just a sota d'una llengua del glaciar Jostedalsbreen, el més gran de l'Europa continental. 
El terreny és brutal. Poca visibilitat, molt de detall de microrelleu, molta roca...! L'únic inconvenient és que per culpa de les constants pluges, a falta de 2 controls ens fan parar. 
Alguns ens atrevim a travessar el riu que impedeix el pas i finalitzem el recorregut però trenca força el ritme de cursa.

A la tarda toca tornar cap a Bergen per l'endamà agafar l'avió de matinada. Voldria repetir ben aviat per què l'experiència ha sigut brutal, però malauradament aquest país és extremadament car.

16 de juliol de 2014

Entrenos per la Cerdanya

Aprofitant un dia entre setmana pujo a la Cerdanya a fer-hi un parell d'entrenaments. I és que en un parell de setmanes marxo al Fjord-O Vest 2014, a Noruega i voldria tocar un mínim de mapes abans.

Em trobo amb un amic que s'està uns dies amb la família al càmping Pla de Barres i fem un entreno al mapa del mateix nom. Com no pot ser d'altra manera gaudeixo de la zona durant l'hora i mitja que dura el recorregut. La vegetació, els aiguamolls, el relleu... etc, fan que un no és cansi mai de córrer en aquests paratges per més vegades que hi hagi corregut.

Un cop acabat el circuit, temps de canviar-me de roba i ràpid fins a Malniu. El camí de pujada en cotxe per l'estreta carretereta és fa llarg i farragós però a dalt t'espera la recompensa.

És una zona preciosa! ...tot i que molt diferent a la d'abans. Molt de desnivell, vegetació més aspre, grans quantitats de roques sovint en forma de tartera...etc fan d'aquest un entreno molt diferent.
Per cert, al refugi, a part de cobrar-te 3€ per accedir en cotxe a l'esplanada de dalt, també et poden subministrar mapes d'un circuit permanent amb 3 recorreguts de diferent dificultat.

Vaig molt just de temps, així que un cop acabo, sense temps de recuperar l'alè, agafo el cotxe i tornada als boscos de cotxes, corriols d'asfalt i roques en forma de pisos de bcn. Acabo esgotat però satisfet.

30 de juny de 2014

Vallcebre 2014

Em feia molta il·lusió córrer a Vallcebre en aquesta ocasió. L'últim cop que s'hi va fer una cursa va ser el 2011 i jo en tenia un molt bon record.

Aquell cop recordo que hi corria el dia després d'haver fet de director cursa a Saldes i estar esgotat. 

Aquest cap de setmana ha sigut molt diferent! Allotjats en un apartament al mateix poble i sense més preocupacions que gaudir de les curses.

Com era d'esperar, dissabte que teníem la mitja que a més a més era Campionat de Catalunya, és corria per la part nord del mapa on hi ha un raconet molt tècnic, carregat d'elements i poca visibilitat. Com que aquesta part és petita i no donava per fer-hi tota una mitja, també ens enviaven més al sud, a una zona més física tot i que no per això senzilla.

Faig errors en els controls més fàcils de la cursa...f3, f4 i f12 i petits dubtes en algun altre. No acabo gens satisfet tècnicament de la meva cursa tot i gaudir-la. Físicament, molt més cansat del que m'esperava.

Diumenge correm la llarga, principalment per la part sud del mapa a on és combinen prats i zones boscoses i on és ple de xaragalls. La presència de força camins dóna la possibilitat a moltes eleccions de ruta. El desnivell és elevat així que el factor físic serà molt important.

Faig pocs errors i trio bé les eleccions d'itinerari. Això sí, a la f14 em quedo sense energies. L'últim bucle el faig arrossegant-me.
Errors: f1, sortida de la f11 i f16. Cap d'ells de gran.

Un cop acabada cursa, fer el correxic, parlar i despedir-se de tothom... dinem a l'apartament, dutxeta i contents cap a casa. 

Un excel·lent cap de setmana d'orientació entre amics.

16 de juny de 2014

Jukola 2014 - Kuopio

Inicialment, aquest any, tenia pensat anar a Finlàndia a córrer amb qualsevol equip a qui li faltés un corredor (no és difícil trobar equips on no són prou gent) però, poc a poc, corredor a corredor vaig anar trobant gent motivada a córrer l'edició d'enguany del Jukola a Kuopio.

No em pensava pas que tornaria a córrer el Jukola, per les molèsties al genoll i tot això, però no ha sigut així!! Només és qüestió de plantejar-s'ho d'una altra manera. Anar-hi a gaudir i assumir que no correràs al màxim de les teves possibilitats. Però pots passar-ho genial de totes formes!

Abans de la competició, fem un parell d'entrenos. Val a dir que tot i gaudir moltíssim del jukola, té la peculiaretat que el tipus d'orientació que hi fas és molt "concreta", doncs saber seguir i deixar les trilles generades pels milers de corredors que et precedeixen quan cal, és bàsic. Això fa que no naveguis com ho faries en una cursa habitual. Bé, doncs ens els entrenaments que sempre faig abans de la cursa, puc orientar més de la manera "habitual".

Aquest és el meu 7è Jukola, i encara mai havia corregut la 3a posta, així que era una bona ocasió per estrenar-m'hi. La meva idea era que començaria de nit i acabaria amb els primers rajos de sol. Però degut a la latitud de Kuopio i a la nit serena en la que correm, poca foscor he d'afrontar, si més no absoluta.

Començo la cursa a un ritme tranquil, doncs sé que no puc mantenir un ritme alt durant els 10'3km que m'esperen. I és a la f1 on faig el pitjor error de la cursa... hi deixo 4min! 

No és fàcil tornar-se a motivar però aviat aconsegueixo oblidar-me'n i mantinc un ritme molt més alt del que m'esperava durant la resta de curssa. Més errors...? sí algun més com 1min a la f3, uns 30sg a la f13 i uns 30sg a la f21. I especialment em dolen els quasi 3min a la f24 (l'última, la que seria la 200) ja que el control està dibuixat a dins del bosc i en realitat el control es troba força desplaçada al camp que porta a meta. Em sap greu per què havia estat forçant el ritme amb èxit durant l'últim bucle per aconseguir baixar dels 100min de cursa i finalment no pot ser gràcies a aquesta anomalia que encara no entenc per què es permet l'organització. En fi, tot i això acabo molt satisfet de la meva carrera.

El terreny és fantàstic, com és habitual! Zones molt netes, d'altres on has de lluitar amb la vegetació. Molt de detall de relleu i elements rocosos... I sí, és veritat que presenta força desnivell. Ja de fet, l'organització avisava que era una de les edicions amb més desnivell acumulat d'aquesta competició. A part, segons els desnivells calculats per l'organització, el meu circuit és el que més desnivell presenta tot i no ser el més llarg! 

L'equip: batejat com a Trencapins estava conformat per en Pablo Corbí (1er), en Lluís Ferrer (2on), en Benet Totusaus (jo) a la 3a posta, l'Ampa Gil (4a), en Roi Ubeira (5a), en Ramon Aubets (6a) i en Lluís Bedós (7a). Tots fem bones postes, cadascú conforme a les pròpies possibilitats. I ben segur que tots gaudeixen tant o més que jo!!!

Recuperat del genoll? No, però si puc anar fent curses d'aquest nivell i amb un ritme com el que he pogut portar, doncs em dóno per més que satisfet.

Només em queda que dir...:  A on és l'edició Jukola-2015???

25 d’abril de 2014

CEO 2014 - Antequera

-Sí, Doctor, he recaigut! He intentat deixar-ho però el síndrome d'abstinència era massa fort. Tot el meu entorn em cridava a doblegar-me davant dels impulsos més primaris. Tornaré a controlar-me! ...si més no, durant uns mesos!

No era pas la meva idea inicial, però finalment vaig córrer durant aquests dies de Setmana Santa al CEO d'Antequera. No volia ni tant sols apropar-me a la zona de competició per no morir-me d'enveja, però... soc dèbil!

A dia d'avui, segueixo amb les mateixes molèsties al genoll però amb una mentalitat nova: "no em convé córrer, així que només ho faré quan hi hagi una cursa que realment valgui la pena!” No estaré en forma, per tant faré més pena que glòria però gaudiré que al capdavall és el més important! 

Bé, pel que fa al CEO, em vaig apuntar a última hora a les curses OPEN tant de la llarga com de la mitja. Al sprint vaig córrer el circuit de veterans.

Els terrenys en sí, no van ser espectaculars. Però suficient com per fer-me gaudir altre cop de l'orientació després de tants mesos d'abstinència.

La llarga és va córrer sota un sol que ens va deixar la pell cremada a més d'un. Era un terreny amb força desnivell, aspre, i sotabosc. Vaig veure els traçats de diferents categories i em van agradar en quant a les eleccions de ruta tot i que per a molts, fer-los baixar a la zona de competició per fer un canvi de mapa va resultar poc agraït i força repetitiu.

Als relleus no hi vaig ser, però veient les imatges de boira que m'enviaven els presents, em va fer força enveja perdre-m'ho. Segurament és per això que després de visitar Ronda, que és el que vaig estar fent amb la Silvia i l’Uxia pel matí, a la tarda em decideixo a fer el sprint. Divertit però sense ser un terreny amb unes possibilitats tècniques massa extraordinàries.

A la mitja, si els dies anteriors havia fet primer sol i després boira, llavors ens esperava pluja. Que bé pels corredors, però quina llàstima perquè l'Uxia no va poder fer el correxic! Ens va saber molt de greu! A la cursa ho vaig passar molt bé. I més perquè aquest cop, a diferència de la llarga, em deixen uns mitjons i no acabo destrossat de cames. El terreny te menys desnivell i això fa que no acabi tant cansat. Tècnicament algun error però poc important.

En fi, me n'alegro de no haver-m'ho perdut!! Ara porto uns dies de més molèsties de lo habitual però ha valgut la pena!!! Ens veiem!!