25 d’abril de 2014

CEO 2014 - Antequera

-Sí, Doctor, he recaigut! He intentat deixar-ho però el síndrome d'abstinència era massa fort. Tot el meu entorn em cridava a doblegar-me davant dels impulsos més primaris. Tornaré a controlar-me! ...si més no, durant uns mesos!

No era pas la meva idea inicial, però finalment vaig córrer durant aquests dies de Setmana Santa al CEO d'Antequera. No volia ni tant sols apropar-me a la zona de competició per no morir-me d'enveja, però... soc dèbil!

A dia d'avui, segueixo amb les mateixes molèsties al genoll però amb una mentalitat nova: "no em convé córrer, així que només ho faré quan hi hagi una cursa que realment valgui la pena!” No estaré en forma, per tant faré més pena que glòria però gaudiré que al capdavall és el més important! 

Bé, pel que fa al CEO, em vaig apuntar a última hora a les curses OPEN tant de la llarga com de la mitja. Al sprint vaig córrer el circuit de veterans.

Els terrenys en sí, no van ser espectaculars. Però suficient com per fer-me gaudir altre cop de l'orientació després de tants mesos d'abstinència.

La llarga és va córrer sota un sol que ens va deixar la pell cremada a més d'un. Era un terreny amb força desnivell, aspre, i sotabosc. Vaig veure els traçats de diferents categories i em van agradar en quant a les eleccions de ruta tot i que per a molts, fer-los baixar a la zona de competició per fer un canvi de mapa va resultar poc agraït i força repetitiu.

Als relleus no hi vaig ser, però veient les imatges de boira que m'enviaven els presents, em va fer força enveja perdre-m'ho. Segurament és per això que després de visitar Ronda, que és el que vaig estar fent amb la Silvia i l’Uxia pel matí, a la tarda em decideixo a fer el sprint. Divertit però sense ser un terreny amb unes possibilitats tècniques massa extraordinàries.

A la mitja, si els dies anteriors havia fet primer sol i després boira, llavors ens esperava pluja. Que bé pels corredors, però quina llàstima perquè l'Uxia no va poder fer el correxic! Ens va saber molt de greu! A la cursa ho vaig passar molt bé. I més perquè aquest cop, a diferència de la llarga, em deixen uns mitjons i no acabo destrossat de cames. El terreny te menys desnivell i això fa que no acabi tant cansat. Tècnicament algun error però poc important.

En fi, me n'alegro de no haver-m'ho perdut!! Ara porto uns dies de més molèsties de lo habitual però ha valgut la pena!!! Ens veiem!!


2 comentaris:

vilbo ha dit...

Me'n alegro que, si més no, hagis pogut tornar a gaudir, ni que sigui una mica, d'aquest magnífic esport.
T'esperem aviat, i en forma!!!

Benet ha dit...

Gràcies Lleí!! Espero veure'ns ben aviat