28 de març del 2012

Trofeu Adamuz

Cap de setmana a Córdoba en la que és la 4a lliga espanyola de l'any. Concretament ens desplacem al municipi d'Adamuz on s'hi situarà el centre de competició però d'on encara tenim 30min fins als Montes Comunales, zona de competició.
.
Els mapes antics de la zona prometen en quant a que presenten tota una zona de xaragalls. Fins i tot arriben a recordar-me als mapes murcians. Però el terreny en sí serà molt i molt diferent. Aquest és net, molt net i amb molta visibilitat. Aquest fet acaba significant un tipus de carrera més físic que tècnic.

Dissabte ens esperen dues curses. La primera serà una mitja de poc més de 6km. M'avisen que és molt ràpida i així me la prenc des del primer minut. 
Només començar ens trobem un triangle situat en una zona poc lògica, doncs has d'arribar-hi i tornar enrere per dirigir-te al primer control. Després d'això, gas i a fondo.
Faig un primer error a la f10 a on em trobo en un tàlveg que no apareix al mapa i que es troba paral·lel al sud d'on es troba el control. Bé, error meu per no atacar des de dalt. Segueixo bé fins que torno a fallar a la f20. Error greu de pràcticament 1min en un terreny que no admet pèrdues de tant de temps.

A la tarda correm la que serà la segona cursa, un Sprint de bosc. 
Personalment esperava molt més d'aquesta cursa. Em trobo amb uns traçats terriblement senzills que en molts controls sembla que correm a iniciació.
Físicament em noto cansat, com és lògic, després de la mitja del matí però corro tot el que puc.

Diumenge, després d'una mala nit amb fortes molèsties estomacals, amb prou feines puc sortir del cotxe. Lamentablement em perdo la llarga, que prometia, i passo un dia espantós de inacabables hores de tornada a casa.

20 de març del 2012

Campionat Catalunya de Sprint 2012 - Cornellà


Cap de setmana dedicat plenament als Sprints. Tot i no ser la meva modalitat preferida, un cop m'hi fico, pràcticament sempre gaudeixo del repte. Interpretar els múltiples passos laberíntics en parcs, jardins, i carrerons i triar la millor opció en el mínim temps possible no és tasca fàcil. Habitualment vaig massa "passat de voltes", trio massa ràpid i obvio possibilitats. És per això que tot i tractar-se d'una modalitat "no de bosc" ho passo bé i procuro no deixar de banda i millorar.

Dissabte, el primer dels 3 Sprints que corria aquest cap de setmana era a la Vila Olímpica de la Vall d'Hebron. Molts controls i papallones en un espai molt petit. Escala 1:3000 amb la que les coses passen molt i molt ràpid i sense temps per a reaccionar. No tinc temps per anticipar que ja soc al control o me n'he desviat. Interessant, molt interessant!

El segon Sprint, 5 minuts després i sense pràcticament temps per descansar és a l'entorn del Velòdrom d'Horta. Se'm farà dur i faré un error important de camí a la f10. És un altre estil que l'anterior, amb més temps entre controls però també amb punts concrets delicats. És un bon entrenament per l'endemà al Campionat de Catalunya en el sentit que m'adono que haig de portar millor el control de la ruta i la meva situació.

Diumenge el Campionat de Catalunya de Sprint al Parc Can Mercader, Cornellà.
Escalfo com puc i surto al 100%. Mentalment estic motivat. Petit moment de pànic quan tinc dificultats per veure les cintes que porten al triangle. En un inici soc prudent, em centro en el primer control i m'oblido de  tota la informació que m'arriba de cop.
Conforme avança la cursa vaig agafant confiança. He començat bé i fort, aviat veig al corredor que sortia 1min davant meu. El vaig veient però no l'atrapo, finalment se m'escapa.
Trio els itineraris ràpid i no ho faig del tot malament. Avanço amb fluïdesa tot i que en alguna ocasió surto malament del control o haig d'afluixar per llegir bé el mapa.
Personalment trobo que, a excepció d'algun punt concret, la cursa és predominantment física.

Els dos errors que faig son a la mateixa zona, a la f12 i a la f16. A la f12 quasi entro a la zona de la f16 i quan  vaig a la f16 me la passo de llarg. Traduït en temps no han sigut errades excessivament greus però sí que han acumulat segons decisius. El car objectiu del podi, se m'escapa per uns 20sg aproximadament... a prop però no lo suficient!!
Lo positiu... acabo el cap de setmana amb bones sensacions físiques i tècniques.

12 de març del 2012

Canet 2012 - Sprints a Miramar

Aquest ha estat un cap de setmana de curses a prop de casa. Començàvem el dissabte corrent a Miramar i després diumenge a Canet de Mar, en la que seria la primera cursa de copa catalana del 2012.

Els dos Sprints que corríem per la zona del Poble Sec de Barcelona resultàven força tècnics degut als múltiples caminets i escales dels jardins Costa i Llobet i força físics pel desnivell de la zona.

Un condicionant important és que no se’ns permetia sortir dels camins per tal de respectar els jardins. Fins a cert punt, això resulta ser un afegit interessant de la cursa. El que jo descobriré més tard és que aquesta condició és exclusiva per la part sud del mapa. En fi, això tampoc canvia significativament les meves eleccions de ruta.
.
Diumenge a Canet de Mar ens espera una mitja. Els que coneixem la zona ja sabem que els desnivells son molt forts i que és important no perdre contacte amb el mapa o un error pot significar molts metres de desnivell extra.
Comencem el recorregut amb uns quants controls en baixada. Soc conscient del perill que això comporta i que per altra banda, tard o d’hora tot això ho haurem de remuntar. No puc evitar sentir-me motivat. Vaig amb força fluïdesa i m'estic divertint molt.

Després de la primera vesant, un control entre la vegetació i canvi de vesant. Tot molt bé fins que arriba la f13. Al arribar a la zona de roques el meu cervellet comença a llegir com si estés buscant la f14. Evidentment no em quadra res fins que me n'adono del meu error. Desmotivat després d’una minutada d’error, necessito un parell de controls per convencem de no abandonar.
 En fi, els dies van passant i segueixo sense afinar!

5 de març del 2012

Costa Càlida 2012

Després del POM aquest cop em desplaço a Múrcia per córrer el Costa Càlida 2012 a l'Alcayna (Molina de Segura).
La motivació és alta, doncs el CEO s'apropa i cada cop més, espero anar-me trobant més a prop del punt de forma tant físic com tècnic.

Els terrenys murcians sempre m'han agradat degut a la gran quantitat de xaragalls, que no son sinó laberints formats per les aigües que representen una gran dificultat al realitzar qualsevol elecció d'itinerari. Trio l'opció llarga però fàcil pel camí o vaig molt més directe però saltant torrents i arriscant-me a errors paral·lels? Difícilment hi hagi una solució evident per a tots els trams i per a tots els corredors... i és aquí on és el repte i la diversió.

Dissabte, a la llarga, arribava a la zona de sortides sent el primer corredor de totes les categories en sortir. Eren les 9:15 i ja feia calor. Penso... pobres corredors que surten a les 12h. Per una estona és com si el mapa fos per mi sol.
Pel paisatge que vaig veient tot fent l'escalfament, sembla que tot serà un terreny aspre i obert però un cop sonen el "pips" i arribes al triangle ja veus totes les zones de bosc per on aviat et submergiràs. 

Dubtós però sense grans errors vaig avançant fins que arribo a la f6 on tinc el primer error important. No massa més tard a la f10 corro sense control fins acabar fora de mapa... aquests errors ja no els hauria de fer!!! Quan torno a entrar-hi tampoc sé ben bé a quina alçada soc. Perdo la motivació tot i no deixar de prémer les dents.
Al acabar tinc la sensació d'haver triat malament l'itinerari en la major part de trams llargs. Estic decebut. Físicament m'he notat molt bé tot i portar uns dies amb antibiòtic.
.
Diumenge, a la mitja, desitjo que el traçador em torni a ficar en els terrenys del dia anterior per millorar el mal regust de boca però no serà així. En comptes, correm per la mateixa Alcayna combinant zones urbanes amb zones de xaragalls amb forts desnivells. No puc dir que ho gaudeixi igual però està força bé.

La sortida és a la caça, això és un al·licient extra. Faig un parell d'errors de 30sg i 1min 30sg a les f1 i f11. Em costa especialment llegir els desnivells quan hi ha zones urbanes entremig.

Conclusions... com de costum el Costa Càlida és sinònim de qualitat. Tècnicament no acabo tot lo satisfet que esperava de les meves curses. Seguirem entrenant!!