15 d’abril del 2013

Gouveia 2013 - Portugal

Després d'haver-me perdut el POM per lesió, em feia il·lusió tornar a viatjar a Portugal a fer-hi, com son habituals en aquest país, competicions de qualitat. El motiu han sigut els Campionats Ibèrics.

El context era la Serra da Estrela, una de les serralades més altes de Portugal. El centre de competició es trobava a Gouveia, on es faria el sprint i on molt a prop jo hi feia un entrenament només arribar.

Com comentava, divendres arribo aviat i tinc temps de sobres per fer un entreno a prop de on m'allotjo. Aprofito una cursa que s'havia corregut l'any passat i hi faig un circuit mig score, mig retallat. La zona és força oberta i per culpa d'uns incendis recents la vegetació permet passar per tot a reu. Gran quantitat de detall de roca però... tot i que a primer cop d'ull sembli molt tècnic, un cop allí s'interpreta tot molt bé. L'escala 1:7500 també fa fàcil la lectura del mapa. 

De camí a l'allotjament passo amb cotxe per dins de mapa sense ser-ne conscient i penso... "aquesta zona seria preciosa per a fer-hi orientació". Bé, poc després m'adono que serà on hi farem la llarga de diumenge.

Dissabte, però, comencem amb una Mitja que ja aconsegueix que valgui la pena viatjar fins a tant lluny. La opinió general dels presents és que el terreny és brut, i no deixa de ser cert, però això fa que la visibilitat sigui molt reduïda i per tant augmenta el nivell tècnic. Per altra banda, parlem d'un sotabosc que no punxa ni esgarrinxa.

Faig una cursa força neta, exceptuant a la f2 on m'aventuro a travessar un conjunt de roques pel dret i a la f12 on hi perdo poc més de 1min entre dubtes i correccions. Surto satisfet però cansat dels forts desnivells. 

A la tarda tenim el Sprint al municipi de Gouveia. Sincerament, ha sigut una sorpresa positiva. Carrerons molt estrets i un petit parc laberíntic per una banda i alguna zona on havies d'anticipar molt bé, doncs era fàcil escollir una ruta errònia.
Faig una cursa dolenta. Ja de camí a la f1 perdo molt de temps i em desmotivo força. El desnivell se'm fa molt dur i sumat al fet de córrer per la tarda després de dinar, fa que no gaudeixi tot el que donava de sí una cursa com aquesta.

Diumenge ens espera la "joia de la corona". Si fins ara havia gaudit, diumenge, a la Llarga... molt més!
Tres busos de l'organització desplacen als corredors fins a la zona de sortides a 3km del centre de competició. Fa un dia calorós, els que surtin últims passaran calor.

Només agafar el mapa, a 1:15000, ja veig que m'agradarà. Tot i així, no tinc massa temps per fer-hi un cop d'ull general, doncs el primer tram, els més llarg del circuit no el vull fallar o l'arrastraré durant tota la cursa.

Aviso que, com passa sovint, al veure el mapa no et fas una idea de com és el terreny a no sé que coneguis la zona. 

Com comentava amb la mitja, la vegetació fa d'aquesta una cursa molt dura. Dedueixo que per motius de lectura, s'han rebaixat el graus de penetrabilitat tant del bosc com de les zones obertes. Això fa que, busquis els camins en primer terme o bé el bosc blanc si no hi ha altre opció. Els majors errors que faig venen en les eleccions de ruta on no prioritzo suficientment l'aproximació per camí (f11, f17, f19).

L'únic crítica a l'organització és que calculen força malament els temps de la llarga, doncs el guanyador hi està més de 2 hores. No és que això sigui un inconvenient, però de saber-ho sí que hauria previst portar camelbak i alguna barreta.

A partir del control f17, la cursa se'm comença a fer dura de debò. Ja porto 1h 45min i encara em falta molt per acabar. Això, sumat als forts desnivells fa que l'únic que eviti que abandoni al passar per la fita vista sigui l'orgull d'acabar-la després de tant d'esforç.
Un cop arribo a meta... estic rebentat físicament però ho he passat tant bé que aviat me n'oblido.

8 d’abril del 2013

2 Dies del Berguedà 2013

Després de força mesos tornem cap al Cadí amb els 2 Dies del Berguedà, organitzat conjuntament entre el COB i el Farra-O.

El dissabte a Espinalbet correm una mitja en un terreny parcialment nevat on encara no hi havia competit mai.

Desnivells entre moderats i forts fan que ja de camí al primer control m'adoni de quin és el ritme que no haig de dur. 
A part d'un error de 1min a la f8 no fallo en excés i acabo força satisfet. La sensació final, però, és de falta de ritme físic.
El terreny està preciós després de les nevades dels últims dies. Idíl·lic.

Diumenge ens espera una llarga en un terreny i mapa nou, Taravil. La zona és molt neta i ràpida exceptuant a la part més nord. Alguns camins son difícils d'identificar ja que la zona no està massa trillada. 

No hi ha rastre de neu i fa un dia radiant. Fa fresqueta, però que aviat et treus del damunt quan et poses a córrer.

Fins a meitat de cursa gaudeixo molt però a partir d'aquí començo a patir físicament. I me n'adono especialment quan surto de la f21 que ja no sé ni cap a on vaig ni per què i just recordo com em dic! :-P   Les principals errades a les f12, f20 i f22

3 d’abril del 2013

CEO 2013 - Navalcan

Com és habitual, durant la Setmana Santa s'han celebrat els Campionats d'Espanya d'Orientació. En aquesta ocasió han sigut a Navalcan (Toledo) en una zona on ja s'hi havia corregut fa uns anys.

Les previsions meteorològiques eren força adverses però finalment, exceptuant el dia de la llarga, el temps ens acompanya.

Degut a les circumstàncies personals i com a conseqüència, un mal estat de forma físic i tècnic, em prenc aquestes curses com a unes més i no com a objectiu de temporada com altres anys. Per aquest motiu, també, m'aventuro a viatjar per primer cop tant lluny i jo tot sol amb la petita, la qual cosa implica estar més pendent d'ella que de les carreres en sí. Haig de reconèixer que l'experiència ha sigut de lo més positiva. Això sí, gràcies en moltes ocasions a l'ajuda dels amics.

Divendres tot sortint de la casa on ens allotgem, em plantejo seriosament si quedar-m'hi o arriscar-me a anar fins a la zona de competició. Plou força i desconec com estarà la zona del centre de competició. Afortunadament, m'animo a desplaçar-m'hi i, tot i fer un mal dia per sortir amb nens, a la guarderia els tenen molt ben protegits de pluja, vent i fred.

A la llarga, tenia decidit de dies enrere no fer-la tota, doncs no sé si aguantaré tantes curses en tants pocs dies. El recorregut que faig, però, el gaudeixo molt, tot i fallar escandalosament aquí i allà. Em costen les distàncies, em menjo molts ratllats i tanques innecessaris... etc,etc.

A estones plou a bots i barrals, els camins estan fangosos, els aiguamolls son basses i els torrents semblen canals. Pròxims a meta un control t'obliga a posar-te dins l'aigua fins a la cintura. En resum, una aventura de les que m'agraden.

Dissabte, el dia canvia radicalment, surt el sol i fa un dia radiant. Fins i tot em cremo la pell després de moltes hores sota el sol entre els relleus i el sprint.

Als Relleus faig la 1era posta i segueixo fent errades i més errades. Corro en el segon equip de Catalunya i acabem en 6a posició.
Tot i fer molt bon dia el terreny segueix moll i, ja de camí al triangle, les ordes de corredors ens enfanguissem  els uns als altres de mala manera.

Després de 6 horetes fent temps, finalment corro el que serà un divertit Sprint de bosc. Començo força bé, però seguint amb la dinàmica de les dues curses anteriors acabo fent errors greus, a la f6 i f8.

I finalment, diumenge, arriba la Mitja. Aquesta es corre en una zona amb gran quantitat de roques on és important agafar el criteri de generalització, doncs totes no hi poden figurar.

De totes les curses del cap de setmana, és en la que acabo amb més bones sensacions, ja que tot i uns moments de dubte de camí a la f1. després mantinc el contacte amb el mapa en tot moment. Molts trams curts i pocs de navegació fan que tampoc tinguis gran marge de confusió. Com a conseqüència, els errors cauen més en l'atac que en l'aproximació.

Seguidament i un cop acabada la cursa... cotxe i ave de viatge cap a casa amb l'Uxia que millor i més fàcil no m'ho podia haver posat.
Mesos enrere, no creia pas que pogués corre aquest CEO, així que la sensació global és molt satisfactòria.