18 de març del 2013

Roques Encantades

Aquest ha sigut un cap de setmana d'orientació. Dos esprints al baix llobregat i una llarga a la garrotxa.

Dissabte participava en un parell de Sprints consecutius a Sant Joan Despí amb l'intenció d'entrenar una mica i fer-ho amb mapa i a prop de casa. Físicament, no em noto massa còmode en distàncies tant curtes.

La zona no és massa tècnica, però és una bona excusa per fer uns entrenaments amb certa intensitat.

Diumenge es corria la tercera copa catalana al mapa Turó d'Armadans Roques Encantades, al municipi de Sant Feliu de Pallerols

El terreny és preciós; fagedes, prats i una zona d'una forta vesant on hi trobem tot de roques, les roques encantades. Tot això, fa que puguem gaudir d'un matí ennuvolat i fresc.
Ja havíem corregut en aquest mapa el 2011, així que ja sabia que la zona valia la pena. 

Quan arriba el moment d'inscriure'm a la carrera, decideixo fer-ho a H35 per evitar córrer a 1:15000, doncs estic una mica cansat de curses on és més difícil llegir el mapa que interpretar-lo i orientar-m'hi correctament. Finalment corro a HE, ja que H35 acabarà fent-ho a la mateixa escala. Explico tot això perquè vull destacar que aquest és dels pocs mapes catalans dels darrers anys on córrer a 1:15000 és viable. La impressió és bona i això també acompanya. 

Dies enrere, amb la idea que aquesta seria una cursa llarga i dura, em plantejo retallar. Un cop allà, decideixo fer-la tota però portar un ritme còmode. Aquest fet fa que no faci cap error important.

L'únic apunt negatiu de la cursa és l'errònia ubicació de la f12 que es troba al tàlveg de més al nord de camí a la f13. Afortunadament, aquest fet no em talla el ritme de cursa ja que quan arribo a la zona, l'organització ja n'és conscient i hi tenen un membre per avisar-nos.

12 de març del 2013

Lipica Open 2013

Després de molts i molts dies sense competir, finalment arriba l’ocasió. A Lipica, Eslovènia, se celebren el X-tremor i el Lipica Open. Aquests son dos trofeus consecutius que reuneixen a molts corredors de nivell internacional i que es disputen en els típics i meravellosos terrenys càrstics eslovens. 

Tot i no trobar-me en bon estat de forma, em fa una il·lusió terrible corre-hi però un imprevist familiar d'última hora m’impedeix viatjar cap a la zona de les competicions. 
Inicialment, i molt decebut, em faig la idea de que al igual que al POM i a Villalcarrillo, altre cop em perdo unes curses que prometen... però finalment em compro un nou bitllet d'avió per tal de poder aprofitar les competicions del cap de setmana (Lipica). 

El dia d'arribada, després de mil combinacions (metro, bus, avió, bus, tren, tren i cotxe) finalment arribo a la Trieste, a pocs quilòmetres de la zona de competició i on ens allotgem. 

Aprofitant que encara hi ha les teles de l’última cursa, puc aprofitar per fer un entrenament de luxe al mapa on s’ha corregut els últims dos dies. 
Després de 40 minuts suaus de plaer pels boscos eslovens, veig que els 10km del dia següent se’m faran molt llargs, doncs durant els últims 2 mesos acumulo poc més de 5 o 6h dentreno. 
Plou suau i fa boira... ideal per a gaudir encara més del paisatge.


El dissabte, només girar el mapa de la llarga veig un mapa molt carregat d'informació i per tant de difícil lectura especialment durant es primers controls. Les zones de lapiaz son lentes però fora d'aquestes el ritme de cursa pot ser elevat. Dolines i murs i més murs i dolines fan d'aquesta una cursa realment divertida.

Gaudeixo com feia temps que no ho feia. Això sí, inicialment agafo un ritme que aviat he d'afluixar i arribo a meta mig marejat, tot i haver estat tant sols 1h 23min de carrera. 

A la mitja del dia següent ens espera un terreny lleugerament diferent. La influència humana no és tant elevada i la vegetació és molt més neta. Al igual que el dia anterior, no faig errors importants i gaudeixo al màxim.