16 de març del 2015

Stage - Le Caylar 2015

Com cada any, la FCOC organitza un stage pre-CEO de cap de setmana al que, per poc que pugui, intento anar. I aquest any no ha sigut una excepció.
Com en alguna altra ocasió ens hem desplaçat a la zona de l'Aveyron degut al altíssim grau tècnic dels seus terrenys i mapes. És cert que la zona té poca similitud als terrenys del CEO que es disputarà a Valladolid, però les amplíssimes possibilitats que ofereix compensen.

Per tal d'aprofitar els dies al màxim, comencem només arribar divendres a la nit amb una nocturna al mapa de Le Caylar poble. És un dels mapes més antics de la regió però molt aprofitabe. A més a més, surts i acabes des del mateix hotel.

Dissabte, ens espera una dia atapeït. Pel matí a La Couvertoirade (un clàssic ja per molts), a la tarda a Sta. Eulalia de Cernon i al vespre a una zona propera a l'hotel.
Durant tot el dia ens fa un dia perfecte però a l'últim entreno comença a ploure i passo força fred (1ºC). No obstant, és un dels millors entrenos del stage juntament amb el de diumenge al matí.

A la nit podem veure com comença a nevar amb certa intensitat i deduïm que l'endemà no podrem desplaçar-nos al mapa de Le Patus, Però finalment les carreteres no queden cobertes i podem córrer-hi.
Aquest últim entreno de diumenge (imatges) és per gaudir-lo de principi a fi. Comencem en una zona de bosc molt coberta de neu i a on avançar és complicat. La vegetació ha variat i el gran número de camins son molt difícils de seguir. Deu ni do en Tommi per col·locar els controls en aquesta part!!

Diguem que si superaves la prova de foc inicial després venia lo millor. Molts passadissos de vegetació o de roques que t'obligaven a llegir amb molta cura. I tot mentre la neu no para de caure. Faig un error important a la f13 però en general acabo força satisfet especialment per acabar tot i la duresa de l'entorn.

12 de març del 2015

Lipica Open 2015

Cinc dies de curses a Eslovènia, dins del marc del Lipica Open 2015. Ja feia mesos que ho esperava amb moltes, moltes ganes. Desafortunadament coincidia amb el Costa Calida.

Com altres vegades vol a Treviso i en dues hores som a Trieste, on ens allotgem.
Les curses seran en terreny càrstic principalment. Així que... dolines i lapiaz seran els elements més característics, juntament amb una vegetació que, tot i estar sense fulla degut a l'època de l'any, normalment s'ha de lluitar.

- El 1er dia correm al mapa Lipica i és on millor ho passo de tots els dies.
El terreny és molt pla i només es veu modificat orogràficament per la multitut de dolines que conté. Estàs quasi sempre navegant sense massa més referències que la brúixola. Les principals refrències són les dolines que et vas trobant però que se semblen totes les unes a les altres.

Comencem en una zona relativament més senzilla i seguidament, quan ja estem confiants, entrem a la part nord on la gran quantitat de lapiaz i depresions fa molt complicada la navegació.
Tot i gaudir molt, és el dia que tècnicament pitjor ho faig. En un parell d'ocasions perdo el contacte amb el mapa i m'he de resituar. Desastre!

- El 2on dia correm una llarga a un terreny ja conegut per mi, doncs hi vaig córrer fa un parell d'anys, Vahta.

Els principals errors venen per les males eleccions i/o execusions de ruta. A partir de la f19 pateixo molt físicament. Se m'acaba la bateria.
És trist però fallo algun tram similar a algun que ja havia corregut fa dos anys.
Em costa molt llegir els corriols entre murs i això fa que en moltes ocasions agafi rutes que no són les més ràpides ni de bon tros.

- El 3er dia ens desplacem més al nord, junt al poble de Ajdovscina. El terreny és de característiques molt diferents al dels dies anteriors. Una primera part de principalment vesant i una segona d'un altiplà amb vegetació semioberta i amb molts elements d'origen humà.
A part de ser el dia amb menys interès, em salto la f25. Em sap molt de greu, doncs no estava fent una mala cursa i a més a més deixo d'entrar a la classificació dels 5 dies.

- El 4rt dia tornem a Ajdovscina, però a l'est del mapa del dia antetior. És una zona molt divertida amb molts detalls de roca i de relleu en vesant. Faig pocs errors.

Durant tots els dies de curses fa força vent però aquest dia en concret, en fa de fort. He de dir, però, que un cop dins al bosc es nota poc i ni me n'adono.

Faig algun error però poc important. Físicamentm a les pujades és on veig que estic acumulant molt cansament.

- El 5è i últim dia correm a Dutovlje en un terreny força ràpid i altre cop amb desenes de dolines, murs i lapiaz. No faig una bona cursa. A part d'errors a f1 i f11, no trio bé l'itinerari d'alguns trams i em noto amb poca fluidesa.

Els terrenys, mapes, traçats i organització de tots cinc dies són espectaculars. Només una petita crítica en referència al color i transparència dels traçats que sovint fan difícil llegir quin control estàs buscant.

En resum, cinc dies de carreres d'alta dificultat tècnica que em fan veure quantíssim tinc a millorar. Físicament, ho dono tot a cada cursa.

3 de març del 2015

AOM 2015 - Punta Umbria


Lliga espanyola a Punta Umbria (Huelva) en el Andalusia Orienteering Meeting.

Ens desplacem en AVE fins a Sevilla (4'5 hores) i des d'allí fins a la zona de competició en cotxe en poc més d'una hora.

- El dissabte correm la mitja en un terreny de dunes on hi ha gran quantitat de formes de relleu i a on gestionar les zones de vegetació és important. 
De fet, gràcies a la baixa visibilitat que ofereix la vegetació, el terreny es converteix en més tècnic i interessant.

La cursa és WRE i això atrau a corredors internacionals. Tenim la sort de poder competir al costat de corredors com Daniel Hubman, Edgard Bertuks, Alasdair Mcleod, Scott Fraser...etc.

Faig una cursa amb petites errades a l'atac d'algun control, però cap error important. Possiblement, però, sí que hauria d'haver evitat alguna zona de vegetació densa. Físicament la cursa és molt exigent.

- Diumenge correm una llarga de 15km però que resulten ser molt ràpids.
La sortida és en massa amb diverses papallones per evitat seguiments. La primera part del traçat, personalment em resulta poc interessant. Molt físic i ràpid.

A partir de la f19 fem un tram llarg i entrem en una zona divertidísima de dunes amb micro-relleu i molts canvis de direcció. Gaudeixo al màxim.
Pràcticament no faig errors en aquesta zona, tot i desviar-me molt a la dreta a la f28.
Acabat aquest sector, un altre tram llarg cap a la zona inicial i a enfilar meta.

Satisfet de les meves dues curses tècnicament, però no massa físicament.