1 d’agost de 2016

OO-Cup 2016

La OO-Cup d'aquest any ha estat especial en quant a que, per primera vegada, s'ha disputat en 3 països diferents. Aquests han sigut; Àustria, Itàlia i Eslovènia.
A part d'aquest al·licient, també s'ha de comptar en que ha sigut l'any amb més participació i en uns terrenys difícilment immillorables.

Per contra, personalment ha sigut un viatge poc afortunat pel que al transport es refereix. Començant amb 3 hores de retard en la sortida de l'avió d'anada. Seguint per 3'5 hores de cotxe per fer un trajecte de 1'5h per culpa de la visita del president rus a la zona i els conseqüents talls de carreteres. I per finalitzar les 2 hores de retard en l'avió de tornada a Barcelona, que finalment aterra a les 3h de la matinada.

Pel que fa a la meteorologia, tot i alguns aiguats intensos, a mi no em plou en cap de les 5 curses. La calor és alta però a dins del bosc s'està bé.

- El 1er dia correm a Àustria, a pocs minuts de la casa a on ens allotgem, a Villach. El mapa és espectacular. Moltes formes de relleu i  micro-relleu amb forts desnivells i en un terreny de sòl aspre que et dóna poc temps per llegir el mapa i t'obliga a estar constantment controlant per no topar amb branques o pedres.
Físicament em noto molt cansat i pateixo força. Tècnicament faig diversos errors però especialment a la f26.

- El 2on dia ens desplacem a Itàlia, concretament al Laghi di Fusine. Aquest és un entorn meravellós, dels de passejar tot fent fotos i a on fer un bany a les aigües de color blau cel dels dos llacs que hi ha.

Pel que fa a l'orientació, és encara més espectacular. Roques, grans tallats i multitud de formés de relleu fan realment molt tècnica la zona. El sòl et permet córrer però en qualsevol moment perds contacte amb el mapa i rel·localitzar-te és molt complicat. Cauen molts errors però tot i així acabo satisfet de la cursa.

- El 3er dia repetim al mateix mapa del dia anterior però a part d'utilitzar la zona de roques també fem servir una part al sud dels llacs a on el tipus d'orientació és molt diferent.
Els rumbs i la vegetació juguen un paper especial en aquesta nova part.
Tot i tractar-se d'una cursa tècnica, el factor físic hi juga una part molt important.

- El 4rt dia ens desplacem a Eslovènia. Concretament a Soriska Planina.
En aquest mapa i en el del dia següent ja hi havia corregut l'any 2013 però serà un plaer repetir-hi.

Comencem amb una zona amb moltíssim desnivell. Segurament és el mapa amb les pendents més pronunciades que he corregut mai. L'existència d'un telefèric, ja que es tracta d'unes pistes d'esquí, fa que la sortida es pugui situar a dalt de tot i així no fer uns desnivells acumulats extrems.
Gran part del mapa és obert. No obstant això també hi ha zones de bosc que en general són força denses i poden ser lentes de travessar.

- El 5è dia correm a Stonah. Aquest és el mapa a on l'any 2002 es va iniciar el OO-Cup i és una zona realment idíl·lica per a la pràctica de l'orientació.

Es tracta d'un terreny càrstic que combina multitud de formacions típiques com poden ser dolines, simes, lapiaz...etc amb grans formacions i desnivells. El sòl és, en termes generals, força net.

Començo a les 14:00, sent jo l'últim corredor de la categoria. Així que no hi ha massa gent al bosc. Faig una bona cursa i gaudeixo moltíssim de tot el circuit. Difícil acomiadar-me millor d'aquests fantàstics dies per terres estrangeres.