3 d’octubre de 2012

Entrenaments a La Féclaz

Després de molt i molt de temps planificant-ho, finalment aquesta setmana passada m’he desplaçat a La Féclaz, dins del parc natural del Massís de Bauges (França). 

Als 6 dies del O’Festival Savoie Grand Revard de l’any passat ja vaig decidir que aquella zona la volia trepitjar de nou per l’altíssim nivell tècnic i duresa del terreny. 
Han estat 7 dies doblant entrenaments, matí i tarda i on no sé si n'hauré après o no, però on sí que puc dir que he gaudit al màxim. 

Algunes parts del mapa on he corregut han sigut modificades; o bé per l’aparició de nous camins o per la tala d’arbrat i el conseqüent brancatge al terra que fa quasi impossible l’avanç. No obstant, això és bona senyal, doncs denota que aquí es cuiden del bosc. El que encara no he descobert és quin criteri fan servir en quan a la zona concreta a netejar. Sincerament no sembla seguir una lògica concreta, tot i que segur que hi és.

Des de casa, quan em plantejava els entrenaments, semblaven una cosa però un cop allí han sigut una altra. I és que resulta que el que jo pensava que necessitaria uns 60min, ha acabat sent cada dia de 1h 45min a 2h 20min. El sòl càrstic ple de lapiaz i moll, la densa vegetació, el brancatge a terra i la dificultat tècnica del relleu feien molt lenta la velocitat de carrera. 
Tenint en compte que doblava matí i tarda i que de mitjana tenia de 30 a 40min extres trotant entre arribar al triangle i tornar de meta... doncs al final les cames, genolls, cul i esquena em clamaven descans!

El temps tampoc ho feia massa fàcil... doncs hi havia molta boira, ha plogut més de la meitat de deies i feia força fred (7C).

Els d’aquesta setmana han sigut 12 entrenaments però en un sol mapa!! I és que estem parlant d’un mapa de 50km2. Impressionant! El principal cartògraf de la zona és en Marian Cotirta (40km2), qui ha cartografiat també terrenys tant tècnics com els de l’Aveyron i els d’Auvegne. Segons explica ell mateix, ha necessitat 4000 hores aproximadament, entre treball de camp i digitalització. Tractant-se d’un terreny amb tanta quantitat de detall de relleu i d’una superfície tant extensa, no es gens estrany. (entrevista M.C

La cartografia està molt simplificada i és que hi ha tantíssimes microformes que seria impossible encabir-ho tot fins i tot a escales més grans que la de 1:10.000. Possiblement un dels principals reptes d'aquesta zona és interpretar què és significatiu i per tant estarà dibuixat i què no. 
Ara que es comença a utilitzar la nova tecnologia “Lidar” en els mapes d’orientació (veieu aquest interessant document), realment m’encantaria veure aquesta mateixa zona cartografiada a partir d’aquest tipus de mapes base.

Durant aquests dies he tingut la impressionant sort de tot de camí a un dels entrenaments, trobar-me un cartell on posava: “course d’orientation” i és que tot i no saber-ho, es feien dues curses aquests dies aquí. Bé, jo no portava ni SportIdent ni el maleït certificat mèdic que aquí sempre demanen però sí que podia córrer el circuit i aprofitar uns traçats fets per algú altre que no fos jo mateix (com els de tots els entrenos) i la seguretat de la ubicació dels controls. Tot i portar molts dies aquí faig una cursa llastimosa! 

Aquestes son les vistes de l'apartament on m'estava! ...és el mapa de la final de mitja del woc2011. Només calia obrir la porta i... ja!
El propietari de la casa on m’allotjava, quan s’assabenta que faig orientació em diu: 
Veus aquesta casa aquí davant (a 100m)? ...doncs aquí hi viu un orientador!
...i jo li pregunto:  - Ah sí?, i com és diu
I em respon: - Es diu Thierry Gueorgiou, el coneixes? ...em sembla que es molt bo!
 ...jo: - Sí, sí, força bo!  :-P 
A les curses d’aquest cap de setmana, també hi era! ...no és estrany, viu ...o vivia dins la zona de competició!

En fi... que m'he tret temporalment el mono d'aquests terrenys i mapes, però em vindrà de nou!!! ...ho noto!!!!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

He flipat de veure el mapa. No entenc res. I segur que a la realitat es pitjor.

CArles