22 de gener de 2013

Stage Pre-CEO 2013 - Aveyron

Cada any la FCOC organitza un stage d'entrenaments en un terreny lo més semblant possible als CEO. En aquesta ocasió ha sigut a la zona de l'Aveyron, una de les meves preferides per la seva exigència tècnica.

Com ja va sent habitual en els meus últims desplaçaments a Le Caylar, les condicions meteorològiques son força dolentes. I és que durant tot el cap de setmana ha estat plovent, el sòl estava nevat, les temperatures rondaven els 0ºC i el vent bufava a 40km/h amb ratxes de fins a 90km/h.


Després de 15 dies parat per molèsties a l'esquena que... per cert, no he solucionat, no sé si aguantaré més d'un entreno seguit. Tot i els dubtes de si fer o no aquests entrenos surto el matí de dissabte després de treballar i en unes 3'5 hores soc a la zona.

El camí d'accés a l'entreno està inaccessible així que toca fer un parell de quilòmetres extres fins al triangle d'anada i un parell més de tornada.
Les condicions adverses aviat se m'obliden quan entro en els tècnics laberints de roca del mapa Els Rocs de Lauredou. L'únic moment crític és de camí a la f15 on el vent bufa amb molta força que amb l'únic que puc pensar és amb el dolor a la cara que pateixo degut al fred. Un circuit que seria tot un repte en un dia de sol es converteix en una aventura.

Per la tarda... bé, unes 3 horetes més tard, faig un segon entreno al mapa de Les Rives molt a prop de Le Caylar. El circuit és força més curt però igual de tècnic.
La zona té gran quantitat d'elements de roca i poc desnivell. El cartògraf, Ray Hulse no és el mateix al del matí, Marian Cotirta, i això obliga a canviar de xip ja que la representació de les roques varia força.
Un cop fet l'entreno, tot i estar congelat, estic doblement satisfet ja que poc abans de començar-lo estava pràcticament decidit a quedar-me refugiat a l'hotel.

Al matí de diumenge, surt el sol i sembla que ens farà un dia radiant tot i trobar-nos a -3C. Però quan estem a punt d'arribar al mapa de Les Bouzigasses comença a nevar amb intensitat i el vent bufa amb més força que mai.
Tot el grup decidim anar a fer l'entreno que teníem previst fer a la tarda al Llac de Salagou.i evitar-nos quedar atrapats a les aquelles carreteres secundaries enmig del no res.

Al llac, l'alçada és inferior i les condicions meteorològiques son molt més favorables. Aquest últim entreno és molt diferent als anteriors, en aquest substituïm la dificultat tècnica dels laberints de roques pels de xaragalls

Seguidament ja baixem cap a terres més càlides. Possiblement no hagi pogut aprofitar dos dies d'entreno tot lo desitjat, però s'ha fet el que s'ha pogut degudes les circumstàncies.