22 de febrer del 2012

POM 2012 - Viseu

I finalment arriba l’esperat POM 2012 que aquest any té la seva seu a Viseu. M’he perdut les dues últimes edicions d’aquest trofeu però sortosament no serà així en aquesta ocasió. Pràcticament la totalitat de la selecció catalana participem en aquests 4 dies de competició, la qual cosa em posa un extra de pressió al mateix temps de motivació.

El número d’inscripcions a la categoria d’Elit és tant elevat, uns 260 que l’organització decideix subdividir-la en categoria d’Elit i Super-Elit en funció del World Ranking. Aquest fet produeix algunes incongruències com que corredors d’alt nivell estiguin a èlit i jo mateix, a super-elit. No obstant, per a mi és una sort, doncs això em permet comparar-me directament amb campions i sub-campions del món. Un luxe!

Divendres arribem a Viseu i ràpidament ens dirigim a fer el Model Event per agafar una idea de com serà el terreny i cartografia que ens espera. M’emporto una gran decepció, ja que és una zona força bruta, sense massa atractiu i en alguna part concreta fins i tot, de dubtosa cartografia. Afortunadament aquesta mostra és molt poc representativa del que ens esperen els propers 4 dies.

Dissabte correm una llarga de 12km. El terreny és molt interessant. La zona, en algun moment em recorda a Moscoso, també Portugal, on vam córrer l’any passat. Ràpidament m’adono que no serà una cursa fàcil. Força detall amb escala 1:15.000 i la densa vegetació que complica la progressió i visibilitat.
Començo massa ràpid i ho pago amb un error ja a la f2 d’uns 3 minuts. A partir d’aquí em centro! No vull dir que no faci més errades però sí de menys importància.

A la nit fem un esprint pel casc antic de Viseu que resulta ser molt més tècnic del que m'esperava. Eleccions d’itinerari complexes, carrerons, passos subterranis… etc etc, fan que compensi posar-se a córrer altre cop després de la llarga del matí. Vaig lent per no cansar-me i tot i així fallo estrepitosament en els trams més compromesos.
.
Diumenge repetim al mateix mapa en una mitja de 5km. Començo molt bé i, tot i alguna indecisió i un parell o tres d’errades (f6 i f9) que em fan sumar un total d’uns 3 minuts, faig una bona cursa. Acabo satisfet.

La part més complicada i divertida, la vesant de la f9 a la f14.
En alguna part del mapa, degut a la quantitat de corredors s’han format "troxes" que faciliten la progressió. Els primers corredors en sortir es veuen perjudicats.
.
.
El dilluns estrenem mapa a Satao en una altra cursa de mitja distància. En aquesta ocasió uns 6’5km. La competició és també WRE així que surto motivat.

El terreny és molt diferent al dels dos primers dies. Hi ha estructures fins a cert punt similars a les dels països nòrdics (salvant les diferències). La cartografia més concretament em recorda a la noruega, molt simplificada i de corbes completes.

Els dos dies anteriors queden eclipsats al costat d’aquest nou terreny de joc. Simplement genial.
Faig errors tot i no ser greus, però el que més noto és la falta de fluidesa durant pràcticament tota la cursa. Acabo decebut de la meva cursa.
.
.
Dimarts sortim a la caça en una llarga de 11,1km. Tornem a ser a Satao però aquest cop correm al nord-est del dia anterior. Aquesta zona és molt més abrupta i salvatge però igual d'interessant. Els desnivells son forts però l’exigència tècnica constant no dona massa temps per lamentacions.

Hi ha dues grans papallones per tal d’evitar seguiments, tot i així al llarg de la cursa et vas retrobant amb el mateixos corredors. Físicament no ho dono tot per evitar errades tècniques per cansament i precipitació, però també faig algun error.

Un altre any el POM no decepciona i torna a oferir-nos terrenys i mapes increibles enmig d’un ambient orientador digne dels països nòrdics i les altes competicions.

14 de febrer del 2012

Costa Blanca 2012


I finalment comença la temporada 2012. Després de molts mesos amb entrenos físics i tècnics arriba la primera cursa oficial de l'any en un terreny, St. Joan d'Alacant, on ja havíem corregut el 2009 però que no per això resultava més senzill.
.
.
Ja en aquella ocasió vam poder apreciar una cartografia de qualitat i de molt de detall en un terreny on els turmells pateixen i on més d'un va tornar amb un esquinç. No obstant les complexes formes de relleu fan d'aquest un repte que no em podia perdre.

Físicament he entrenat molt però principalment fent rodatges llargs i em falta molta velocitat. Tècnicament des de desembre que no toco un mapa decent... ja tenia ganes de tornar-hi. En definitiva, aquesta serà una molt bona ocasió per començar a agafar ritme de cursa.

La petita per primer cop es queda tot el cap de setmana sola amb els avis i deixa als pares que competeixin sense més preocupacions... quina diferència!! :-p

La cursa de dissabte serà de mitja distància i WRE. Especialment en aquesta distància noto molt la falta de ritme però m'alegro de no fer cap error tècnic important. Això sí, petits errors... uns quants. 

Diumenge a la llarga distància comencem amb un tram llarg i d'aquests n'anirem trobant uns quants al llarg de la cursa. Alguns de molt interessants i haig de dir que per a mi... complicats! Faig força més errors que a la mitja tot i no ser errors importants. Aquests son principalment d'elecció i execució de trams llargs.

Bon cap de setmana d'orientació, ideal per motivar-se i seguir entrenant de cara a les properes curses!

22 de gener del 2012

The Wild Boar Rogaining 2012

Aquest dissabte corríem el The Wild Boar Rogaining a l'Espluga Calba. La 4a edició de la prova però la meva segona vegada.
L'any passat tot i acabar destroçat, vaig disfrutar molt, així que aquest 2012 volia repetir. Aquest any havia fet diversos rodatges llargs (un de fins a pràcticament 4h) les setmanes anteriors a la prova per tal d'anar més preparat físicament, però la mala sort faria acte de presència i una forta gastroenteritis m'arruinaria l'alimentació i els entrenaments durant tota la setmana anterior a la prova. 
El dia anterior a la cursa em plantejo seriosament si assistir-hi o no i finalment decideixo participar-hi principalment pensant amb el meu company d'equip, en Joan Brugarolas, company de parc i de torn a bombers.
Ell està més fort físicament que jo, i especialment en aquestes circumstàncies, així que serà el motor del vaixell, jo faré de timó. El nom de l'equip: Pop-O  (nom molt escaient donades les circumstàncies!)

La cursa comença i tècnicament no fem errors. Clavem tots els controls del primer a l'últim. Les errades que fem son d'elecció d'itinerari. Per exemple, després del control 82 volem fer el 45 però m'acabo dirigint al 54 al llegir el número del revés. Bé, no té més transcendència però al ser a l'inici de cursa, sí que ens serveix per posa-nos alerta. Després de la 93 ve un moment crític de la cursa, doncs físiològicament no em noto gens bé i a més a més prenem la decisió d'arriscar-nos a atacar el control 83 sortint-nos de mapa intencionadament per evitar desnivell. Ens surt bé la jugada i paral.lelament el meu estomac sembla sentir-se millor.
A part d'això, passades les 2 primeres hores, ja començo a arrastrar-me. Les cames no em responen i més d'un cop em plantejo abandonar, però en Joan i l'autoestima m'animen a continuar. Caminem molt més estona que l'any passat però anem fent sense fer errors. Passades les 3h començo a animar-me tot i sentir-me molt i molt cansat, però serà un cop atravessem el mur de les 4h que em motivo i noto una millora física substancial (prova de la importància mental en la competició).

Som al control 51 i ens falten 45min per les 6h. Físicament estic eufòric. Tenim dubtes però valorem que tenim temps suficient per allunyar-nos altra cop per tal de sumar uns 9 punts més. Un cop marquem el control 35 ens queden 20min per arribar a meta i tornem a dubtar. Anem a meta o ens arrisquem a fer el control 44?  finalment el deixem estar i finalitzem 15min abans d'hora... un error.
El quilòmetre de tornada al poble se'm fa etern, però quan arribo, m'espera tota la familia per sorpresa. Una alegria enorme!!!!
Tant en Joan com jo acabem molt satisfets i orgullosos de la nostra cursa.

14 de gener del 2012

12 de gener del 2012

Rei de Bombers - Nocturna Fita Mòbil

Dimarts dia 10 corria la ja tradicional Cursa del Rei de Bombers (4a edició). Carrera de muntanya entre bombers i cada any en una zona diferent. En aquesta ocasió, ha sigut per la zona de St. Quirze del Vallès.

Un total de 12km i no massa desnivell, uns 350 metres aproximadament. Començo fort i vaig en primera posició en els quilòmetres inicials però a mitja cursa ja m'han avançat 4 i veig a un company que s'apropa. Els minuts van pasant i en una forta i llarga pujada del recorregut n'avanço 2. Falta un quilòmetre i ho dóno tot per conservar aquesta posició. Porto uns 100m de ventatge amb els perseguidors quan em passo un trencall. No veig les cintes!! Quina decepció després de tot l'esforç!!! Però per sort meva, veig una pista que puja en la direcció que suposadament havia d'anar. La pujo i al arribar a dalt em trobo al grupet perseguidor!! He perdut la ventatja que els duia però no la posició! Unes últimes pujades mortals i cap a meta. Bon entreno físic!
.
Dimecres dia 11, la Nocturna de La Fita Mòbil. Poques hores abans de l'inici de cursa, la meva petita no sé com s'ho fa, però em tanca al cel obert de casa. Ella és a dins i jo a fora. A dins està "segura" però... i si es fa mal? Intento que m'obri però pobreta no se'n surt (té 18 mesos). Em poso força nerviós i penso amb trucar als bombers però... quan truqui potser soni al menjador de casa ;-)  ...tampoc tinc el mòbil a sobre!! Bé, ventatjes de l'ofici, després d'uns 7 o 8 minuts eterns, aconsegueixo entrar. Després de la meva aventureta domèstica, córrer a la nocturna m'anirà genial per treure'm l'ensurt de sobre. (foto de l'artista)
La cursa te 4 controls que només hi son durant uns períodes de temps concret. Com si per mi un score no tingués prou dificultat, ara li afegeixen això!! Si vols marcar totes les mòbils, pràcticament no pots fallar en cap o no hi ets a temps. Fins a 3/4 de cursa vaig totalment a remolc d'en Tommi i en Pol. A partir d'allí se m'escapen i tot i que els torno a veure a la f36 no els aguanto el ritme i em marxen altre cop.
Divertit però físicament molt cansat de les dures pujades.

5 de gener del 2012

Entrenos FADO 2011 - Barbate

Del 26 al 30 de desembre realitzo cinc dies d'entrenaments a Caños de Meca dins del marc del curs de Nadal organitzat per la FADO. La zona és la mateixa que la de l'any passat, el parc natural de La Breña i Marismes de Barbate. Una zona realment tècnica i interessant.

Amb excepció d'un dels entrenaments, tots els controls son cintes color granate poc visibles, la qual cosa incrementa la dificultat tècnica de les sessions. No obstant, moltes d'aquestes tenen un petit reflectant, la qual cosa permet fer nocturnes sense aquesta dificultat afegida. Desafortunadament, en aquesta edició no trepitjarem el mapa de Punta Paloma que tant interessant va resultar l'any passat.

Arribo el dia 26 a la tarda així que no puc fer el primer dels entrenos programats, però sí soc a temps de fer el segon (imatge). A tots els entrenaments se'ls han eliminat els camins per tal d'augmentar-ne el nivell tècnic.

El dia 27 pel matí fem un entreno de memòria (entreno-2) per parelles realment interessant. Durant 30sg memoritzes el màxim de controls possibles i seguidament realitzes el tram memoritzat. Un cop perds el fil o arribes al límit de lo memoritzat, passes el torn al teu company. Bon excercici d'on treure conclusions.

Per la nit fem una nocturna (entreno-3). Em noto molt fluix tècnicament i faig molts errors. Alguns controls han sigut retirats a la tarda per l'organització, la qual cosa em dóna un extra d'inseguretat. Després de l'experiència decideixo que cada una de les seguents nits, realitzaré una nocturna per treure el màxim de profit als entrenos.

El dia 28 serà possiblement el dia més dur pel que a mi respecte, doncs faig 3 entrenaments (entreno-4)(entreno-5). Dos pel matí d'uns 7km cada un i un de nocturn. En aquest últim recupero la confiança perduda en la primera nocturna (imatge).
Al final de la jornada acabo força cansat tot i que satisfet.

En aquests, al igual que en la majoria de les sessions el traçat és molt obert per tal de que la gent no coincideixi en els mateixos trams i t'aixequin els controls. De totes formes, jo al entrenar per lliure, procuro montar-m'ho de manera per no coincidir amb els grups grans al bosc.


El dia 29 faig un primer entreno principalment de rumbs (entreno-7) en una zona que desconeixia totalment i que presenta una orografia amb més pendents i menys microrelleu (l'ordre dels controls que jo faig no coincideix amb el de la imatge).
Descanso tota la tarda per sortir fresc a la nit. A l'entreno nocturn se li han eliminat camins i tallafocs i fins i tot te longitudinalment una finestra en blanc  de est a oest (entreno-8). Li tinc força respecte a aquest entreno, doncs resituar-se de nit pot arribar a ser molt complicat. A part, és el penúltim entreno del stage i no vull marxar amb mal regust de boca. A part de la f8 a on m'haig de resituar i perdo força temps, faig un bon entreno.

El dia 30 ja només em queda un circuit per passadissos sense massa dificultat (entreno-9) i avió cap a Bilbao on m'espera la familia. Allí, les temperatures ja no seran com les de Càdiz però tot i així podré fer el primer entreno tècnic del 2012 entre les precioses rouredes i fagedes basques

En conjunt, molts dies d'orientació tècnica amb un principalment clima primaveral. Bon final i inici d'any!!

22 de desembre del 2011

Nocturna St Fost de Campsentelles

.
Aquest dimecres he muntat la primera de les dues nocturnes que organitzo aquest any.
En aquesta primera ocasió ha sigut a la Serralada de Marina, dins del municipi de Sant Fost de Campsentelles.

En general, aquesta zona està dominada per boscos de molt poca penetrabilitat però en aquest reconet al sud del poble, trobem uns quants espais de bosc net i zones semiobertes amb possibilitats.
El mapa va ser cartografiat l'any 2008 i ha sigut actualitzat a finals del 2011. Aquest ha sigut el segon cop que s'utilitzava.

La nit no és massa freda (10ºC) però sí que amb força humitat a l'ambient. Es dona la sortida en massa del circuit llarg a les 20:03 i a les 20:07 la del circuit curt.

Després d'uns 47 minuts arriba el primer corredor! ...bé, per ser més concret... corredora, l'Ona Ràfols (podeu veure el seu track a l'imatge) i en pocs segons en Tommi Tolkko. En uns instants arriben els primers corredors del circuit curt i en 6 minuts el tercer corredor del llarg, en Vicenç Clarena.

Podeu consultar aquí les: Classificacions

Es fan les 22:00 i toca recollir. Després d'entrenar pel matí i muntar el circuit per la tarda, costa tornar-se a ficar les malles i tornar-hi, però els comentaris dels corredors d'haver-ho passat bé, m'animen i m'hi fico!

Molt agraït a tots els participants i en especial als col.laboradors: Jordi Arumí, Vicenç Clarena i Dani Daví!!

Fins la propera, a La Virreina.... més i millor!!
.

20 de desembre del 2011

Platja de la Mar Bella


Aquest dissabte corria dos esprints a la Platja de la Mar Bella (Barcelona).

Tot i no ser la meva modalitat preferida, m’agrada poder practicar-ne de tant en tant amb la finalitat de millorar les capacitats tècniques a ritme alt de carrera.

Ambdues curses no presentaven massa dificultat tècnica, resultant així, fundamentalment físiques.
Reconeixo que després de molts dies fent rodatges llargs i lents, córrer dos esprints a màxima intensitat, se'm fa dur.

11 de desembre del 2011

Stage - desembre 2011

Com ja va sent habitual, durant el pont de desembre m'agafo les vacances per poder fer una o-escapada amb d'altres orientadors, però mai abans n'havia fet una com aquesta.

- 9 dies d'orientació, dels quals 2 a Catalunya 2 a Alacant, 1 a Múrcia, 1 a l'Aveyron i 3 a Auvergne (França).
- un total de 2970km en cotxe.
- 5 allotjaments diferents
- 16 entrenaments amb:
    * passadissos, finestres, bucles, de nit, sols corbes, sense brúixola...
    * escales 1:5000, 1:7500, 1:8000, 1:10000, 1:12000...
    * equidistàncies a 5m i 2'5m,
    * terrenys pre-pirinencs, de dunes, de xaragalls, de roques, vulcànics.
    * temps d'entreno de 39 minuts a 2hores 44min.
    * 334 controls
    * de 6ºC a 18ºC,  ...amb pluja o vent o sol.

En resum, una marató d'orietació en alguns dels millors terrenys que he trepitjat mai!!!

23 de novembre del 2011

Ciutadella de Roses - Castell de Figueres

.
Últim cap de setmana de competició de l'any a terres gironines. Es cel.lebren el Campionat de Catalunya d'Esprint i una Copa Catalana de Mitja.

Dubto fins a l'últim moment de si córrer o no, doncs porto tota la setmana força refredat i sense poder entrenar. Tot i així, molt malament m'hauria de trobar per perdre'm una ocasió com aquesta on s'estrenen dos mapes.

Dissabte a la Ciutadella de Roses es corre l'esprint. És un terreny perfecte per a aquest tipus de modalitat. Murs, dobles alçades, passos dificils de veure i un bon traçat fan que, tot i no ser aquesta la meva modalitat preferida, disfruti molt de la cursa.
Em noto fluix físicament, però sobretot estic insegur, lent i indecís tècnicament.

Diumenge correrem una mitja a Figueres. Tot i les previsions de pluja, finalment fa un bon dia per gaudir del magnífic Castell de Sant Ferran i entorn.
Traçat que combina zones rústiques semiobertes amb els interiors del castell. Faig dos errors importants a la f14 i f20.

Fi de temporada, comença l'època de volum d'entrenaments per encarar amb bones condicions la temporada 2012.

7 de novembre del 2011

Camp. Catalunya Campdevànol

.
Aquest cap de setmana es cel.lebràven els Campionats de Catalunya de Mitja i Llarga Distància a Campdevànol (al Ripollès).
Tot i no ser l'objectiu principal de la temporada, aquestes dues curses figuràven com a segon objectiu en la meva agenda. No obstant això, per diferents motius, no les praparo com es necessari i com a conseqüència, la meva autoconfiança pel que fa a la meva forma física, tècnica i mental no és la idònia per fer uns bons campionats.

Dissabte correm la Mitja. Faig una bona cursa tot i que no lo suficiet, doncs em quedo a 23sg del podi.
El terreny i cartografia son esplèndits, amb moltes similituts en quant a formes del relleu, desnivells i vegetació a mapes de la zona com St.Jaume de frontanyà, Vallcebre, Saldes, Pobla de Lillet...etc.
Gaudeixo moltísssim de principi a fi. Comencem amb 3 controls molt ràpids per seguidament entrar a la zona de bosc i de forts desnivells. De la f11 a la f20, molts canvis de direcció en una part neta i tènica i finalment 4 últims controls en vessant i poca visibilitat. Trobo a faltar algun tram amb elecció de ruta. Fallo les f11, f18 i especialment la f21.
Sensació agredolça, doncs ho passo genial i faig una cursa acceptable però no assoleixo l'objectiu marcat, fer podi.

Diumenge correm la Llarga. No surto tant motivat com el dia anterior i físicament, em noto molt desgastat, doncs a la mitja de dissabte ho he donat tot. Tot i així, la intenció, és fer-ho lo millor possible i deixar-hi totes les reserves disponibles!!
Pràcticament més de 40 minuts fins a la zona de sortida. Voldrà dir que el terreny s'ho val? ...sí, efectivament, el terreny no decepciona!

Després de córrer a 1:7500 a la mitja, necessito un parell de controls per habituar-me al canvi d'escala. En aquesta ocasió a 1:10000.
No faig una mala cursa però acumulo cauen molts segons error rera error (...f2, f10, f13, f14, f18, f20 i f22) Cap de molt important però sí en el conjunt.
Traçat divertit, amb molts controls però per ser una llarga, no massa eleccions de ruta. Un cop arribaves a la f24 dona la sensació que la cursa pràcticament ha acabat, però res d'això. Aquests 3 últims controls seran l'últim repte de la cursa.

Magnífic cap de setmana d'orientació i Campionats de Catalunya! Felicitats a l'organització!!
.

25 d’octubre del 2011

Challenge Alaric'o 2011

.
Tres curses en menys de 20h és el que ens esperava a Carcasona i rodalies en el Challenge Alaric'o 2011.
.
A 3 hores de casa tornava a córrer en aquest trofeu després 2 anys, ocasió en la que havia sigut en terrenys realment interessants.

Dissabte a la tarda repetíem terreny de joc del 2009, corrent dins de la ciutat mitjaval de Carcasona. Però en aquesta ocasió ho feiem de dia i en una cursa de relleus.
Com és habitual, els relleus tenen aquella gràcia especial que juntament amb els laberintics carrerons i muralles de la ciutat fan força emocionant la cursa.
No faig una cursa massa bona després de fallar la f7 i f17 però passo una bona estona. No em prenc la cursa al 100% d'intensitat però a partir de la f13, la coincidèndia amb un corredor francès em porta a donar-ho tot i especialment a l'esprint final.


A la nit, després d'unes poques horetes, ens desplacem al llac de La Cavayère.
Allí ens esperen uns 4'4km en un terreny plagat de xaragalls. La cursa és molt tècnica, i especialment pel fet de ser de nit. A part d'això, la vegetació impedeix totalment la visibilitat.
La cartografia simplifica els elements de relleu que en la realitat son molt més pronunciats del que dibuixa al paper.
Faig una cursa molt irregular. Alguns trams complicats els resolc sense problemes però d'altres arribo a perdre-hi fins a 6 minunts. Em costa especialment entendre la zona de la f3 i f11.
Una cursa més que interessant, tècnica i divertida. Em quedo amb ganes de repetir-hi.

Diumenge al matí ens espera una llarga a Conhilac-Montbrun. Surto últim i tot i així, per diferents motius haig de fer un calentament realment intens per arribar a la zona de sortida. Arribo quan ja estan recollint la zona de sortides, però puc córrer el circuit sense veure afectat el meu crono.
El traçat prioritza les eleccions de ruta, tot i que en els dos trams més llargs no hi ha massa opcions. Jo personalment acabo passant 3 cops per un mateixa zona (esperó sobre les f2 i f3).
És una cursa més física que tècnica, tot i així faig algunes petites errades a l'inici i especialment a la f5.
Bon cap de setmana orientador tot i acabar força cansat després de les tres competicions.
.

17 d’octubre del 2011

Copa a Prades

.
L'any 2007 va ser l'últim cop que corria a Prades i aquest diumenge després de 4 anys hi tornava.
El record que tenia de l'últim cop era d'un terreny on s'havia de lluitar molt amb la vegetació i d'una gran zona d'avellaners a l'oest del mapa on la visibilitat és pràcticament nula.

Bé, tot i que l'organització ens avisa que els temporals han embrutat molt la zona, no aprecio massa canvi.
Començo tranquil i assegurant i... la cosa va força bé. Tot i batallar amb roures, pi roig i força sotabosc ho passo molt bé, ja que controlo en tot moment.

Arribo a la f15 sense pràcticament errors deixant enrera la part boscosa del circuit.
A partir d'aquí, comença la part d'avellaners. Subestimo la dificultat d'aquest sector i cauen més de 6min d'error entre la f15, f16 i f18. Aparentment semblen trams senzills, però la molt reduida visibilitat i la direcció dels arbres et desvia amb facilitat.
Uns últims controls entre els carrerons del poble i cap a meta.
.

9 d’octubre del 2011

Entrenos a la Cerdanya Francesa

.
Aquest cap de setmana pujàvem un grupet de catalans a entrenar a la Cerdanya Francesa.
Per motius laborals tan sols puc aprofitar el dissabte, tot i així, les 5h de viatje entre anada i tornada son recompensades pels magnifics terrenys pirinencs.
Entrenem en un mapa molt proper al de Les Artigues i acualitzat recentment. Tot un luxe!
Pel matí fem una primera sessió i després de dinar una segona abans de baixar corrent cap a Barcelona.
Les previsions meteorològiques son de molt de fred, però res d'això, amb samarreta i sense problemes!Gaudeixo moltíssim exceptuant els últims 10 minuts quan degut a la "urgència" per marxar haig de deixar estar els últims 3 controls.

2 d’octubre del 2011

Camp. de Catalunya de Relleus 2011

.
Després de les setmanes que envoltaven el curs d'orientació que vaig donar, finalment torna la normalitat de les curses!! I ho fa amb una de les curses més emocionants de l'any a l'entorn català: el Campionat de Catalunya de Relleus, a St Martí Sescorts.

Per diferents motius un dels habituals membres del Badalona-O, no pot córrer amb la qual cosa incorporem al primer equip un fitxatge femení de qualitat contrastada, l'Annabel.

Les previsions son bones, doncs els nostres principals rivals, el COC tampoc tenen als habituals entre els seus corredors aquest any. És a dir, tenim possibilitats de revalidar el campionat...!
Però, com tothom sap, els relleus no son dos i dos son quatre i per si fos poc, aquest any, altres equips venen amb molta força i motivació i no pensen regalar res!! Aquests, principalment, son: els Xino-xano, els Farra-O, el COB i els Grions.

- Bé, entrant en matèria... al nostre primer relleu corre en Lluís Ferrer, qui fa un carreron i ja a la fita vista arriba primer juntament amb els Xinos. Bé, comencem molt bé!!! Finalment, acaba el seu relleu en primera posició, tot i donar-nos un ensurt d'infart quan arribant a meta, per uns curts però eterns instants dona la sensació que s'ha saltat un bucle o alguna cosa per l'estil al dubtar en el tram cap a la f200. Tot queda en una anècdota i sortim líders juntament amb els Xinos. Els equips restants van arribant, però la sensació és que ho tenim encarat!!

- El segon relleu, l'Annabel F. Valledor, a la f3 fa un error important d'uns 7 minuts. La cosa se'ns complica. Al pas per la fita vista ja no anem primers ni segons!!
El COB i els Xinos han agafat el lideratge. Per altra banda, el COC, els Aligots i el Farra fan un bon relleu i, amb poc temps de diferència, els quatre formem el grup perseguidor!! La cosa s'ha ficat emocionant!!

- De camí a la f1 i f2 ens veiem el Badalona-O, Farra, COC i Aligots. Jo, personalment, penso en fer la meva cursa i que si haig d'escapar-me sigui per l'error d'ells i no per augmentar el meu ritme per sobre de les meves possibilitats!! Després d'un error general dels primers 3 corredors, de camí a la f6 aconsegueixo deixar-los enrera, però no sé per quants segons...! Possiblement ells em vegin però jo, no em giro a comprovar!
A la vista (f10) passo en 3a posició a la general. Però a la f11 després d'un petit error, veig al Farra que m'atrapa, al COC, no el veig però no deu ser lluny. Dels dos equips liders, els Xinos i el COB, no se'n sap res!!

Seguim junts amb el Farra fins a la f15 on jo acabo marcant el seu control. El meu és uns 40 metres més al sud. Rectifico ràpid, però penso haver perdut tota possibilitat d'atrapar-lo. Tot i així accelero i a la f16 ens tornem a trobar. Ara no se'm pot escapar!!!! Doncs bé, la meva dispersió a la f17 és uns escassos 30 o 40 metres més llunyana de cara a meta i tot i no fallar-la, quan surto d'aquesta ja el veig molt lluny! Just aquí, també puc finalment veure al corredor dels Xinos que és a prop, però no lo suficient per caçar-lo. Premo les dents tot el que puc però son massa endavant. Per més desgràcia meva/nostre, el jove i potent corredor del COC apareix del no res i cara a meta, fa un canvi que jo no puc seguir!! Finalment el nostre equip acaba 5è per darrera del COB, Farra, COC i Xino-xano.
El nostre resultat... francament dolent, però l'emoció de la carrera... impressionant!! i el terreny i mapa ajuden a que això sigui així!! Felicitats a l'organització i als guanyadors!!

Diumenge correm una mitja a l'Esquirol. És un terreny força ràpid i amb bona visibilitat exceptuant als fons de vall. No és ni la primera ni la segona vegada que hi corro però crec que és el primer cop que en cursa.

Petit error a la f1 i després de la f3 on es podia perdre força temps, la cosa va força bé. Físicament, em noto molt cansat. Després d'unes setmanes cartografiant, no estic en la millor forma, però vull enganyar-me i demostrar-me a mi mateix que sí!!
Error greu de 2'20' a la f10. Difícil recuperar! Posteriorment cauen alguns segons més a les f13 i f22.
Cursa ràpida amb molts controls i canvis de direcció. Bon cap de setmana d'orientació!!
.

18 de setembre del 2011

Curs d'Orientació de Competició

.
després de:


- moltíssimes hores creant la web del curs.
- incomptables hores preparant una presentació per a la part teòrica.
- més de 120 diapositives amb desenes d'exemples pràctics.
- més de 50 hores cartografiant el mapa de La Virreina.
- més de 50 hores cartografiant al mapa de St Fost de Campsentelles.
- incomptables hores digitalitzant abmdós mapes.
- desenes d'hores de traçats i comprovació de circuits....


     ....pràcticament tot és a punt pel curs: Orientació de Competició.
.

11 de setembre del 2011

Turó d'Armadans i Roques Encantades

.
Aquest diumenge es corria el Campionat de Catalunya d'Ultrallarga al Santuari de La Salut. El terreny és al costat mateix del mapa de Rupit. Bé, fins i tot hi apareix una petita part d'aquest.

Jo, després de pensar-m'ho bastant, decideixo no córrer l'ultrallarga per diferents motius... el principal és que no estic preparat per a una ultrallarga després de 10 dies de parada total d'entrenaments per catografiar el mapa de La Virreina. També podria afegir-hi que surto de guardia, que després m'esperen 6h viatge fins a Euskal Herria... i moltes altres excuses! Així que faig un altre circuit!

El recorregut és principalment físic fins que arribem a l'última part on entrem en una preciosa zona de d'enormes roques. Aquesta última part és realment interessant i tot i ser ja a final de cursa se'm fa molt curta!!
Pràcticament no faig errors, la qual cosa m'anima després de córrer als 6 Dies de França on no hi havia forma de fer una cursa neta. Físicament... millor del que m'esperava.

26 d’agost del 2011

6 Dies d'Annecy

Aquest any a ple mes d'agost es cel.lebra el Festival Savoie Grand Revard. Aquesta es una competició de 6 dies a les proximitats de Aix Les Bains (França). Les curses es realitzen paral.lelament i ens els mateixos terrenys als Campionats del Mon 2011 (WOC). Pel matí correm els practicament 4000 orientadors que participem als 6 dies i per la tarda els representants de cada selecció al WOC.

Els terrenys son completament nous per a mi. Mesos abans he tingut diverses ocasions per a entrenar-hi però per diversos motius les desaprofito totes.
Tot el que sé sobre aquesta zona és que la vegetació és molt densa, no ofereix gaire visibilitat i en moltes ocasions fa molt complicat el progrés. El relleu és caòtic, amb molt de micro-relleu, tot i que amb zones amb forts pendents.  I el sòl és càrstic...  fet que fa força perilloses algunes zones degut a la gran quantitat de lapiaz i petits forats en ocasions tapats per la vegetació.

El 1er dia es corre a Sant François de Sales en una cursa de Llarga Distància. Després de sentir tots els comentaris de la gent que coneix aquests terrenys, començo molt tranquil i intentant assegurar tots els controls. Bé, els rumors son certs, la zona és molt tècnica. Vegetació, relleu i sòl fan molt complicada l'orientació. Tot i començar força bé, aviat cauen els errors. Primer 2min a la f4 i ja cap al final 5 minuts més a la f20. Físicament reservo forces, doncs encara falten 5 dies més de carreres.

El 2on dia es torna a córrer una cursa de Llarga Distància a Sant François de Sales però en una part més a l'oest que la del dia anterior. La cursa comença en una zona realment complicada on la millor opció és sempre la que evita el bosc degut a la lentitut de ritme de cursa que aquest implica. Després sortim a una zona oberta per tornar a entrar a la zona del dia abans.
De camí a la f4 tinc un petit accident quan recolzo un peu en unes branques que es trenquen i se m'enfonsa més enllà del genoll. Paro el cop amb l'altre genoll i tot i passar uns moments molt de dolor, segueixo... pensant que tant sols ha estat un petit ensurt. El dolor ve quan finalitzo la carrera. (Avui fa més d'una setmana del cop i encara me'n resento!)

Físicament apreto molt més que el dia anterior, fet que fa que acabi realment cansat! Faig molts errors, sobretot a la f4 després de la caiguda.

Després d'un dia de descans en el que es corre el Sprint del WOC a les ciutats de Aix Les Bains (semifinal) i Chambery (final), el 3er dia correm una Mitja a La Revard II. Aquest mapa s'ha utilitzat anteriorment per a entrenaments. A mi em fa il.lusió poder-m'hi estrenar, doncs té pinta de molt tècnic.

Tot i tenir algunes zones on la vegetació és realment salvatge i fa pràcticament impossible la progressió, gaudeixo de la zona. Buscar les zones de bosc net i zones obertes és sempre la millor opció! ...si no és que hi ha algun camí! Terreny no apte per a debutants ni per a la tercera edat. ;-)
Segueixo fent molts errors. No hi ha forma de fer una cursa neta!

El 4rt dia correm a La Féclaz en una cursa de Llarga Distància que a mi se'm converteix més aviat en ultrallarga. El bosc es preciós. La zona és tota una vesant amb molt de detall de relleu i amb molts elements de roca. Realment tècnic! Prova d'això és que tota una 8 vegades campiona del món, abandona abans de trobar la seva primera fita.

Em resultaria més fàcil enumerar on he clavat el control que a on no! Error rera error cauen el minuts. Males eleccions d'itinerari, pèrdues constants de contacte amb el mapa, mals atacs al control...etc, etc ...fan que m'estigui força més de 2h al bosc. Si algun dels mapes s'ho mereix, però, és aquest.

El 5è dia tornem a córrer a La Féclaz en una cursa de Mitja Distància. La zona, però, no és la del dia anterior.

L'objectiu del dia és no cometre errors! És igual la velocitat de cursa, però vull evitar pèrdues de més d'1 minut en cap control. Bé, diuen que la intenció és el que compte? ...perque ja a la f1 cau més d'un minutet i és a la f6 on rastrejant la zona acabo totalment desorientat deixant una minutada impropia!
Sento certa frustració però encara em queda un últim dia per arreglar-ho o acabar amb millor regust de boca.

Físicament em noto millor del que m'esperava. Tot i els dies de cursa que portem i el fort cop al genoll, puc córrer millor del que m'esperava.

El 6è i últim dia també torna a ser a La Féclaz. Aquest cop, a la part on s'ha corregut la final de la Mitja Distància del WOC. Tant sols agafar el mapa m'adono que a més a més també farem el mateix recorregut que al WOC (exceptuant un bucle final).
Faig una bona cursa tot i que no puc dir que neta, ja que cauen 3min a la f5. Tot i així, acabo força satisfet.

El terreny és increible. Un bosc molt net amb moltíssim detall de relleu i roca. Digne d'una final de Campionat del Món. Un luxe poder-hi córrer.

12 d’agost del 2011

Entreno a la Montagne de Bange

Feia molts mesos i mesos que havia vist el mapa de La Montagne de Bange en moltes i diferents webs d'orientadors d'arreu del món i des del primer moment que tan sols pensava en quin dia hi podria córrer jo també. Bé, doncs aquest dia ha arribat!

Només donar un cop d'ull al mapa ja es pot apreciar que el relleu i microrelleu son el plat fort del dia i que, a part d'això, existèixen innumerables elements rocosos. Tots els comentaris sobre la zona dels orientadors que hi han corregut son d'autèntica admiració vers la seva dificultat tècnica així com la dificultat de progrés enmig del lapiaz i la densa vegetació.

És a dir... començo l'entreno amb tooootes les alertes posades, ritme baix i controlant molt bé on soc en cada moment. Asseguro els atacs i trio amb cura el itineraris a seguir.
Suposo que precisament per tot això, puc dir que gaudeixo com mai d'aquest entrenament. Passo algun petit ensurt quan en algun tram perdo momentàniament el contacte amb el mapa però tot plegat sense més trascendència.

Trigo 1h 15min per fer uns 5km! ...i això que faig molts pocs errors!! Suposo que la fluidesa és el que realment marca la diferència en aquest tipus de terreny.

Un mapa increíblement bo en un terreny que posa a prova a l'orientador!

2 d’agost del 2011

Entrenos a la Cerdanya Francesa

.
Durant la setmana anterior a la cursa de La Quillane 2011 i els entenaments oficials al Desert du Carlit, que organitzàvem la selecció catalana juntament amb la FCOC, hem pogut entrenar en els magnífics terrenys de la cerdanya francesa. Tot i haver corregut molts cops en aquesta zona, la cartografia m’és pràcticament nova.
A part de tots el preparatius de la cursa han sigut uns dies on l’alçada (de 1700m a 2300m) i els forts desnivells augmentaven la duresa física i mental dels entrenos.

Per a alguns i algunes, aquestes son les últimes setmanes de preparació de cara al WOC, però per a mi, no deixen de ser entrenaments de volum de pre-temporada. Així que intento aprofitar al màxim l’estança i fer tants quilòmetres com sigui possible. A part d’això, faig un parell de nocturnes per anar preparant un dels meus reptes/il.lusions, el Tiomila 2012.
Tots els mapes son cartografiats per en Tommi així que son al més pur estil escandinau, la qual cosa ja m’agrada i m'interessa.

- 1er Entreno. Dimarts al matí corro a Les Artigues, mapa molt proper a Bolquere, poble on ens allotjem. L’entreno consisteix en un recorregut sense camins ni elements rocosos. Bàsicament podríem dir que de “només corbes”.
Tot i notar ja l’alçada, estic bé tècnicament i faig pocs errors. Els principals a la f3 i a la f9. Bona entrada en mapa i “en zona”! La pluja no aconsegueix espatllar la sessió i tot i acabar remullat, ho passo molt bé!

- 2on Entreno. Dimarts a la nit segueix plovent. Primera nocturna. Haig d’esperar a pràcticament les 22h perque sigui fosc però l’espera val la pena. Corro al mapa de La Quillane aprofitant els prebalisats de la cursa del proper dissabte. Començo molt bé però a partir de la f7 comencen a torçar-se les coses i faig errors importants.
.
M’adono que haig de millorar molt corrent de nit. Tot i així acabo molt satisfet dels exercicis de rumb a través dels aiguamolls. Molt gratificant córrer amb tèrmica a finals de juliol! Qui ho diria després de les fortes calors que vam passar a Croàcia!



- 3er Entreno. Dimecres al matí torno a córrer a Les Artigues. Aquest cop amb el mapa al complert però a 1:15000. Tot i que aquest cop corro sense fites, el mapa no dona opció a dubtes. Disfruto molt del llarg recorregut tot i acabar físicament molt més cansat del que m’esperava. A partir de la f10 el traçat comença a saltar a banda i banda de la carena, i això juntament amb l’alçada és el que principalment li dóna duresa física al recorregut.
Per la tarda decideixo descansar! …una altra nocturna tot i que m’hagués anat molt bé…hauria sigut massa! ;-)

- 4rt Entreno. Dijous al matí al Pla de Barrès col.loco jo les fites en un mapa que limita al nord amb el de La Quillane i al sud amb el de Les Artigues. Aquest fa mínim 10 anys que no s’actualitza i a part d’això té algunes incongruències com: diferents equidistàncies dins el mateix mapa, molts elements mal ubicats (roques principalment) i alguns camins inexistents.
Així que, tot i tractar-se d’una zona molt maca i amb possibilitats, no puc dir que la gaudeixi massa.


- 5è Entreno. Dijous a la nit torno amb les nocturnes a La Quillane. En un primer moment sembla que he après la lliçó de l’anterior nocturna però aviat començo a encadenar un seguit d’errors importants sumant en total més de 15min d’error. Desastrós! Decebedor!

Entre que començo tard i la durada de l’entreno, acabo tardíssim i amb la moral força baixa. Més em val posar-me en serio amb les nocturnes si vull córrer al Tiomila.



- 6è Entreno. Divendres pujo al Llac de les Bulloses per fer els dos entrenos que tenim preparats per al diumenge. Decideixo fer-los seguits així que ja puc preveure que serà un entrenament llarg tenint en compte l’alçada de la zona (2300m) i els forts desnivells d’alguns dels trams.

El primer bucle recorre la part nord del mapa del Desert du Carlit on es ple d’elements rocosos, els desnivells son forts i el relleu dibuixa tot de formes interessantísimes que et posen a prova.

L’entorn és increíble! Val la pena pujar a la zona ni que només sigui per veure les vistes des de sobre el llac de les Bulloses.


El segon bucle es mou per la part sud del mapa on hi han zones molt obertes, té menys desnivell i menys detall de roca i relleu. De camí a la f5 començo a notar-me molt molt cansat. Suposo que entre la nocturna del dia anterior, l’alçada i els desnivells les meves forces estan ja a la reserva.
En un primer moment decideixo retallar de la f6 a la f9 però un cop m’hi trobo penso… “és l’últim entrenament serios de la setmana, aprofita l’ocasió!” i així ho faig tot i acabar amb totes les reserves.

Dissabte i diumenge toca organitzar. La cursa i entenaments oficials funcionen molt bé i crec que la gent en surt satisfeta. Tot el grup d'organitzadors s'ho pren tot molt seriosament i això es nota durant els moments de cursa en que tot va rodat.
.