22 de gener de 2012

The Wild Boar Rogaining 2012

Aquest dissabte corríem el The Wild Boar Rogaining a l'Espluga Calba. La 4a edició de la prova però la meva segona vegada.
L'any passat tot i acabar destroçat, vaig disfrutar molt, així que aquest 2012 volia repetir. Aquest any havia fet diversos rodatges llargs (un de fins a pràcticament 4h) les setmanes anteriors a la prova per tal d'anar més preparat físicament, però la mala sort faria acte de presència i una forta gastroenteritis m'arruinaria l'alimentació i els entrenaments durant tota la setmana anterior a la prova. 
El dia anterior a la cursa em plantejo seriosament si assistir-hi o no i finalment decideixo participar-hi principalment pensant amb el meu company d'equip, en Joan Brugarolas, company de parc i de torn a bombers.
Ell està més fort físicament que jo, i especialment en aquestes circumstàncies, així que serà el motor del vaixell, jo faré de timó. El nom de l'equip: Pop-O  (nom molt escaient donades les circumstàncies!)

La cursa comença i tècnicament no fem errors. Clavem tots els controls del primer a l'últim. Les errades que fem son d'elecció d'itinerari. Per exemple, després del control 82 volem fer el 45 però m'acabo dirigint al 54 al llegir el número del revés. Bé, no té més transcendència però al ser a l'inici de cursa, sí que ens serveix per posa-nos alerta. Després de la 93 ve un moment crític de la cursa, doncs físiològicament no em noto gens bé i a més a més prenem la decisió d'arriscar-nos a atacar el control 83 sortint-nos de mapa intencionadament per evitar desnivell. Ens surt bé la jugada i paral.lelament el meu estomac sembla sentir-se millor.
A part d'això, passades les 2 primeres hores, ja començo a arrastrar-me. Les cames no em responen i més d'un cop em plantejo abandonar, però en Joan i l'autoestima m'animen a continuar. Caminem molt més estona que l'any passat però anem fent sense fer errors. Passades les 3h començo a animar-me tot i sentir-me molt i molt cansat, però serà un cop atravessem el mur de les 4h que em motivo i noto una millora física substancial (prova de la importància mental en la competició).

Som al control 51 i ens falten 45min per les 6h. Físicament estic eufòric. Tenim dubtes però valorem que tenim temps suficient per allunyar-nos altra cop per tal de sumar uns 9 punts més. Un cop marquem el control 35 ens queden 20min per arribar a meta i tornem a dubtar. Anem a meta o ens arrisquem a fer el control 44?  finalment el deixem estar i finalitzem 15min abans d'hora... un error.
El quilòmetre de tornada al poble se'm fa etern, però quan arribo, m'espera tota la familia per sorpresa. Una alegria enorme!!!!
Tant en Joan com jo acabem molt satisfets i orgullosos de la nostra cursa.

2 comentaris:

Pilar ha dit...

No expliques que vau fer podi, tot i trobar-te fisicament debilitat. Felicitats per l'esforç i la constància. A tots dos.
I també per la victòria.
No haviem estat mai a Espluga Calba i ens va agradar molt.

Benet ha dit...

Bé... explico sols lo important!! ;-)