2 de setembre de 2009

3 dies d'Auvergne - Clermont Ferrand

.
Després de més de dos anys desitjant correr en els terrenys de Clermont-Ferrand, finalment aquest més d'agost he pogut estrenar-m'hi.
.
Han sigut 3 dies de competició per terrenys volcanics amb molt de detall de micro-relleu i en zones de molt poca visibilitat degut a la densa vegetació. Això no vol dir que fos un terreny brut, sinó tot el contrari, boscos preciososde difícil progressió i que no permeten veure a gaire distància. Tot això augmentava la ja elevada dificultat tècnica del terreny.
.
El 1er dia de competició correm en el terreny menys interessant dels tres dies. Només començar, al agafar el mapa se'm fa algo extrany ja que tot i ser a escala 1:10000 i notractar-se d'un Sprint, està dibuixat a ISSOM 2007.
Els traçats en alguna ocasió no exigeixen gaire dificultat tècnica ja que almenys un parell de fites es troben enmig de camins (f4 i f9). Sortint de la f10 cometo un error al confondre un camí per un altre. En general és una cursa moltràpida.
.
.
A la tarda, decideixo fer un entrenamenten un mapa realment tècnic i que per desgràcia no utilitzarem en les competicions d'aquests dies. Montlosier, on es va correr la Copa del Món del 2006. M'hagués agradat poder correr el recorregut de la Final Masculina però ni disposava delmapa amb aquests traçats, ni volia cansar-me massa de cara a l'endemà. A més a més tampoc disposem de fites al bosci en un terreny tant i tant tècnic com aquest la seguretat de que et trobes al lloc correcte en alguns moments és baixa.
Faig un recorregut score. La zona de més al Nord és possiblement una de les més difícils on he corregut mai!
.
.
El 2on dia correm a Mazayes. Una zona realment tècnica i bonica de fagedes impressionants. Son algo més de 10km amb poc desnivell. La part Est del mapa possiblement notingui tant d'al·licient però les aprofiten per posar-hi una parell o tres de trams amb elecció de ruta.
La cursa em va bé, sobretot al principi a on la lectura del mapa a escala 1:10000 és fa difícil. Cometo errors a les f17 i f22.
.
.
El 3er i últim dia correm a Aydat. Aquesta és una zona increiblement tècnica i d'orientació precisa. Pocs dies he disfrutat tant fent orientaciócom aquest passat diumenge a Aydat.
.
Arribo a la sortida després d'1km corrent a fondo per no fer tard i ja han cridat als de la meva hora però m'incorporo al meu minut a temps ...pels pèls!!
Començo molt bé la cursa, una mica lent perque no vull perdre el contacte amb el mapa en cap moment, però segur.
De camí capa la f14 passo el moment més difícil de la cursa. La meva intenció és xocar amb els murs de pedra del nordde la fita i a partir d'allí llegir detingudament el relleu fins al control però em desvio a l'esquerra. Quan m'adono que ja els hauria d'haver trobat intento resituar-me però per uns moments penso que hauré de fer-ho en els camps de cultiu de l'oest del mapa i tornar a atacar-la de nou. Per sort meva em resituo en el petit camí sota la carena. He perdut força temps però podria haver sigut molt pitjor. A partir d'aquí decideixo arriscar menys.
.Color del text
Quina enveja tenir aquests terrenys! No m'extranya que a França tinguin el nivell que tenen. Ja desitjo tornar-hi ben aviat!!
.