Etang de Lers

Tan sols una setmana després del Jukola, semblava que poques curses podrien igualar el nivell de la carrera finesa però res d'això. A l'Etang de Lers (França), aquest cap de setmana hem pogut gaudir d'uns terrenys espectaculars, tant per la bellesa de la zona com per la dificultat i exigència física i tècnica.

S'ha de dir, però, que dissabte solament fèiem un petit tast del que realment seria el plat fort, la llarga de diumenge.

Tot i alçar-se el dia amb núvols, a migdia ja feia un sol de justícia i la calor era forta.

A la 13h començava la mitja i jo era el primer corredor del meu circuit. Males noticies, doncs en alguns ratllats era jo qui obria pas (de f10 a meta).

Faig una bona cursa, amb errors de pocs segons a l'atac d'algun control. La part més interessant és de l'inici a la f6 i m'informen a l'arribada que diumenge serà tot d'aquest estil. Perfecte!!

A la llarga de diumenge, avisat de la dificultat tècnica, començo prudent i assegurant. Algunes zones molt tècniques i aspres em recorden a la del woc2011, d'altres més obertes i amb molt de detall de relleu em transporten al mapa del Desert du Carlit. En definitiva... un luxe!!

El format de llarga distància queda ben representat en els 2 llargs trams del traçat (f4-f5 i f7-f8) on necessito uns 20min aproximadament per cada un.

Em deixo uns 2min a la f12 i faig petites errades en el atac d'algun control però cap error greu tenint en compte la dificultat del terreny.

Pateixo un petit contratemps des de la f14 a meta amb el calçat (foto) que tot i no impedir-me córrer del tot, si que em desconcentra una mica 

Es evident que el Pirineu per les dues vessants encara ens reserva molts i molts terrenys increïbles per a l'orientació.