8 de juliol del 2012

2 Dies del Ripollès


Ens desplacem a Vilallonga de Ter tot seguint amb la llarga sèrie de curses de cap de setmana que finalitza per aquest estiu amb el trofeu els 2 Dies del Ripollès.
Aquest mapa s'havia estrenat el 2009 però, per diferents motius jo hi no havia pogut córrer, així que al ser "mapa nou" ha sigut una motivació afegida per a mi.

Dissabte comencem, sota un sol radiant, amb una mitja física i amb la principal dificultat de trobar passos entre les zones de vegetació densa i impassable.
El desnivell és fort i el fem a l'inici de cursa per seguidament baixar seguit fins pràcticament a meta.

A la f17 el sportident i no em dona cap senyal! Torno a marcar i res! Mantic una bona estona i... res de res!! Marco al mapa. Tot seguit ve una corredora i li dona senyal! Penso... "no hauré netejat bé i tinc la memòria plena", però no, a la f18 dona senyal sense problema. Afortunadament hi ha una altra corredora que li passa el mateix i no em desqualifiquen. Misteris de la tecnologia!!
La zona en general és força neta però un petit tros d'ortigues de la f16 a la f17 ens deixa a tots ben "calentets"!!

Diumenge a la llarga surto el primer de la meva categoria. Hauré d'obrir trotxa però per contra penso que no patiré tanta calor. Finalment, fa un dia núvol així que no em beneficio massa de començar aviat.
Comencem com dissabte amb pràcticament tot el desnivell a l'inici. A la zona de la f3 a la f9 la vegetació és difícil d'interpretar, tot i així me'n surto "només" amb 2min. d'error.

L'entorn és molt maco! M'encanta la boira que em trobo camí a la f10 i que puja per la vessant sud. Dificulta la visibilitat i dona a l'entorn un aspecte inhòspit.
En alguna zona oberta de més al nord l'herba m'arriba fins a la cintura i ningú m'ha obert pas. Em desgasta força físicament!
De camí a la f15, en el tram llarg, tot i portar turmellera em torço el turmell!! Després d'uns instants de dolor segueixo sense massa dificultat però sí amb cert desconsol, doncs últimament ja m'ha passat en diverses ocasions.

I ara... a esperar a l'agost amb el OO-Cup (Eslovènia)!