La Cavarère i Lagrasse 2014

Cap de setmana per la zona de Carcassonne. França. Aquesta és la quarta vegada que corro per aquests indrets.

El dissabte pel matí feia un entreno al mapa de Pradelles en Val, on havíem fet una mitja molt tècnica el 2009. 

A part de que no tenen mapes per a tothom i ens hem d'anar passant els existents, l'entreno està bé, tot i que trobo a faltar un traçat interessant abans que molts controls en format score.

Per la tarda tenim un Sprint a Lagrasse, un poblet amb un casc antic preciós. Mapa nou per a mi.

La cursa té algun tram molt interessant, especialment quan s'entra a l'abadia benedictina de Sta. Marie d'Orbieu on s'hi troba un escrit de Carlemany.

No faig massa errors i físicament em noto força bé tot i ser per la tarda.

Diumenge correm al Lac de Cavayère. Aquí hi havíem corregut una nocturna el 2011 i ja recordava la dificultat als vessants i a les zones de vegetació densa.

És un terreny on s'hi pot córrer diverses vegades i seguir treient -hi profit.

Faig molt errors i no acabo gens satisfet de la meva cursa tot i gaudir-ne moltíssim.

Martin Kronlund 2014

Aquest cap de setmana s'ha corregut el Martin Kronlund per la zona de La Berzosa.

Feia temps que volia orientar per aquesta zona, doncs en mapes antics ja es preveia tècnica gràcies a la gran quantitat de roques i afloraments rocosos enmig d'una vegetació que dificulta el pas i la visibilitat.

Dissabte, a la llarga correm per zones on la cartografía em desconcerta. És cert que la inmensa quantitat de roques fa que no hi puguin sortir totes, però en cursa es fa difícil determinar quin és el criteri mínim per què aquestes hi siguin o no.

Haig de dir que gaudeixo de la cursa tot i acabar molt, molt cansat. Al pas a la fita no puc més que mirar la meta amb desig però m'anima que només falta un petit bucle.

El sol i la calor que fa junt amb que la zona no té massa ombres, no ajuda.

Faig alguns errors com a la f10, f17 i sobretot f20.

Diumenge correm la mitja molt a prop del mapa del dia anterior. 

El mapa és molt petit però la zona és molt interessant. En aquesta ocasió, la cartografia s'entén molt bé.

Fallo més de 2 minuts a la f1 i decideixo jugar-me-la i anar a fondo la resta de la cursa. Bé, l'estratègia és arriscada i funciona fins a la f16 on pel cansament faig un error massa gran (3min).

M'encanta la zona però no acabo satisfet de la meva cursa.

Trofeu Nazaries 2014

Després d'un any i mig sense córrer una lliga espanyola, en aquesta ocasió em torno a decidir. 

La veritat és que m'ha fet molta il·lusió tornar-hi; el llarg viatge, els dos dies de curses, la visita turística del dissabte per la tarda, el trobar-se amb amics i coneguts tant lluny de casa...

Les curses han sigut a les zones de xaragalls de Guadix i Benalúa. Un indret fantàstic per a fer-hi orientació degut a la gran quantitat de detall de relleu.

Dissabte corríem la llarga en un mapa nou on combinàvem zones planes i amb vegetació que dificultava la visibilitat amb els clàssics xaragalls de la zona. Tot i no ser una cursa senzilla en absolut, si que acabo amb la sensació de predomini del factor físic sobre el tècnic. Bé, ja se sap, es tracta d'una llarga.

No faig massa errors tot i algun moment de desconcentració. Acabo satisfet de la cursa.

Diumenge fem la mitja a un terreny on ja s'havia corregut l'any 2008 i on jo hi havia corregut. En aquella època, jo portava un parell d'anys fent orientació i em va semblar una cursa increïblement tècnica. I de fet, ara m'hi segueix semblant tot i haver millorat en relació a llavors.

El recorregut comença per una zona no massa complicada i força física i a partir de la f5 entrem en l'univers de xaragalls que fan que gaudeixi al màxim del circuit. Hagués volgut que no s'acabés mai! Bé, físicament no ho portava tant bé! :-p

Tot i fer una bona cursa, cauen alguns petits errors però que fins a cert punt "m'auto-perdono" degut a la dificultat de la zona.

Cap de setmana dur per la quilometrada en cotxe (8h + 8h) però amb sensacions retrobades i molta felicitat! ;-)

 

Camp. Catalunya de Llarga 2014 a Gurb

Aquest diumenge hem corregut el Campionat de Catalunya de Llarga Distància a Gurb, a tocar de Vic.

El terreny és típic de la zona d'Osona. Zones obertes de marga plenes de xaragalls, camps de sembrat, boscos de vegetació més aviat densa i desnivells sobtats.

Durant el dia anterior i la mateixa matinada plou amb certa intensitat, així que el sòl és humit. Tot i així no trobem el fang que imaginàvem. Durant les hores de cursa ens fa molt bon temps.

L'any passat, en aquest terreny, hi vam córrer una mitja, així que ja tinc una idea de quin tipus d'orientació ens espera. I la veritat és que em trobo força encertat navegant i atacant els controls. 

No perdo contacte amb el mapa pràcticament en cap moment. 

El traçat és de llarga distància, amb pocs controls i amb prioritat a les eleccions de ruta i al factor físic. El fet de córrer a 1:10000 per una zona amb tant de detall de relleu fa que no trobem controls a les zones més tècniques de xaragalls.

Faig algun error (f3, f10, f12) però en termes generals faig una bona cursa. Acabo cansat físicament però molt satisfet!

Camp.Catalunya de Relleus 2014 - Rasos

Els relleus sempre són una cursa molt especial i més en una zona com la de Rasos de Peguera.

Aquest és un mapa del Badalona-O, que hem cedit per als relleus 2014 a l'UPC. És per aquest motiu que el nostre equip corríem Fora de Competició. Més que res per una qüestió d'esportivitat. Personalment, he corregut menys aquí que en la majoria de mapes del berguedà.

El nostre primer rellevista, és en Tommi Tolkko. Com ja ens esperàvem, arriba primer. Em comenta que no ha fet més de 10sg d'error, en total. 

Jo, surto en segona posició. La segona, és una posta sense massa pressió i a on, donat al meu baix estat de forma, em sento molt còmode. 

Faig petits errors però cap d'ells de més de 20sg. En total no he perdut més de 1 minut. Per tant, acabo molt satisfet. 

Físicament, se'm fa molt dura. Entrego el relleu en primera posició.

En Lluís Ferrer, a la 3a posta, tot i un parell d'errors de 1min fa un molt bon temps. Arriba en primera posició i, tot i córrer fora de cursa, ens sentim satisfets, orgullosos i campions!!

Desert du Carlit 2014

Fantàstic cap de setmana a la cerdanya francesa. Feia setmanes que esperava amb il·lusió que arribessin aquestes competicions, doncs és una zona preciosa i a més a més tècnica.

El divendres tinc la sort de poder pujar ben aviat i un cop instal·lat espero a la nit per poder fer un entreno-o nocturn. La ràpida sensació de cansament em fa pensar atemorit en la llarga de diumenge on correrem entre 2000m i 2300m d'alçada.

Dissabte al matí ja tenia previst no córrer la score que es fa a Odeillo i espero a la tarda, quan disputa un sprint a Mont Louís. La cursa promet, doncs aquesta es desenvolupa per dins i els voltants de la ciutadella fortificada de la vila. L'exèrcit francès encara hi té una guarnició.

La cursa no decep! Murs, ponts, passos subterranis i escales on no hi passen dues persones fan que no puguis baixar la guàrdia ni un instant.

No veig per enlloc els 120m de desnivell que ens anuncia l'organització, però no els trobo a faltar!! :-p

Diumenge al matí correm al mapa del Desert du Carlit. No és la primera vegada que hi corro, però sí que és la primera que s'hi fa una cursa, doncs es tracta d'una zona protegida i suposo que deu ser complicat aconseguir-ne l'autorització.

La zona és meravellosa. Tècnica, física i molt maca. Sobre el llac de Les Bulloses tot un seguit de petits llacs envoltats de turons fan que juntament amb una cartografia nòrdica, em senti com si fos altre cop a Noruega.

A part de la distància, el traçat és també de llarga.... trams llargs d'elecció d'itinerari, pocs controls i exigent físicament. Tot i acabar molt cansat, acabo millor del que m'esperava, ja que calculava estar més estona de la que finalment necessito per realitzar el recorregut.

Acabo satisfet de la meva cursa tot i alguns errors que en un primer moment considero de poca importància però que un cop descarregat el track del gps, veig que no ho són tant.

Suècia O-Tour 2014

Tenia 3 dies per poder-me escapar, així que ho aprofito i volo a Estocolm. Des d'aquí començo un o-tour per diferents zones del país aprofitant mapes i terrenys de molta, no...  moltíssima qualitat! 

En total faig uns 900km en cotxe però els reparteixo de manera que no arribo a fer-ne més de 150 de seguits per evitar molta estona al volant seguida.

Entre dissabte a la tarda i diumenge al matí, faig 6 entrenos.

- Començo per Lumsheden. 

- L'endemà diumenge: Nora pel matí i Eskilstuna per la tarda. 

- I finalment dilluns al matí: Vasteras (final mitja woc 2004) i dos entrenos a Lunsen, Uppsala (imatges).

Reconec cert risc en córrer per aquests indrets, sol i tant lluny de casa... però en certes ocasions no queda més opció que arriscar. Mai porto mòbil en entrenos... ni en els nocturns, però en aquesta ocasió, l'agafo. Una altra cosa és que hi hagi cobertura dins del bosc! ...ni ho miro! 

Els entrenos son de 10km cadascun a excepció dels del dilluns que son de 6, 5 i 7km. Un total de massa quilòmetres pel meu estat de forma... però vull aprofitar al màxim el viatge!! Ho pago... en algun moment arribo a esgotar-me fins al punt "d'apajarar-me"!!!

Quasi en totes les sessions em plou en algun moment o altre i la temperatura ronda els 10ºC. Així que, les condicions son ideals per gaudir del bosc.

L'últim, és un entreno amb "només corbes". El repte no és fàcil, doncs a part de que l'equidistància és 2'5m i el relleu força subtil, la vegetació no permet massa visibilitat. 

Una mica arriscat deixar-lo pel final per si no va bé i el conseqüent mal gust de boca. Però finalment, tot i moments de "pànic" en que perdo el contacte amb el mapa, aconsegueixo finalitzar bé i la recompensa és doble.

Curt, intens... amb ganes de repetir!

Fjord-O Vest 2014 - Førde

Feia anys que volia visitar els fjords. Havia estat en un parell d'ocasions a Noruega però mai per aquesta zona. Així que aquestes competicions eren ideals per a gaudir de curses espectaculars al mateix temps que visitar llocs meravellosos.

Aterrem la família sencera a Bergen, on passem el primer dia i podem fer de guiri clàssic: menjar salmó i visitar el barri històric de Bryggen. L'endemà, una decebedora visita al zoo de la mateixa ciutat, pensada especialment per l'Uxia i... tot seguit, unes 3h de cotxe cap al nord, a Førde, on serà la seu de les competicions.

Ens allotgem a prop de Viksdalen, en una cabana preciosa d'un camping perdut enmig de terra de ningú. L'entorn és idíl·lic! És tranquil, amb vistes precioses i envoltat de vegetació.

Els terrenys on correm durant aquests quatre dies són molt diferents entre sí. No m'esperava tanta varietat en una mateixa zona. Ara, si una cosa tenen en comú és la gran quantitat d'aiguamolls que contenen. 

Degut a les pluges constants que ens acompanyen durant tota l'estança, encara van més carregats d'aigua. Arriben a ser esgotadors! Constantment enfonsante i lluitant per progressar. Gaudeixo molt de les zones humides, però durant aquests dies quasi acaben amb mi!!

El primer dia correm a Kråkenesmarka. És una zona amb desnivells moderats i amb diferents zones de vegetació. Fins i tot una gran taca de verd 3 al ben mig del mapa. Pensava que de verds 3 no n'hi havia per aquelles latituds!! 

La vegetació és molt generalitzada i sovint els blancs corresponen a zones d'arbres molt dispersos. Gaudeixo moltíssim! Un dels millors dies dels quatre, sens dubte.

El segon dia correm a l'arxipèlag de Værlandet. Per accedir-hi hem de pujar a un ferri que en 30min ens porta a la zona de competició.

És una zona pràcticament oberta en la seva totalitat. És caracteritza per grans blocs de roca conglomerada de fins a 100m d'alçada que afloren sobtadament del terra. Només hi ha dues opcions en els itineraris..., o fas desnivells extres per sobra els afloraments rocosos o vas per les zones d'aiguamolls on avançar és farragós.

El divendres, dia de descans, aprofitem per visitar el Nærøyfjord, el fjord navegable més estret del món i afluent del Sognefjord, el segon fjord més llarg del món.

Dissabte, el 3er dia de competicions, correrem a prop de Førde en un terreny preciós, molt obert i net. Paral·lelament es corre el Campionat de Noruega d'Ultrallarga. Fan 23'4km! Em fan enveja per les parts de mapa que toquen, però seria massa pel meu estat de forma més la resta de cursa.

I finalment diumenge competim a Bøyadalen, just a sota d'una llengua del glaciar Jostedalsbreen, el més gran de l'Europa continental. 

El terreny és brutal. Poca visibilitat, molt de detall de microrelleu, molta roca...! L'únic inconvenient és que per culpa de les constants pluges, a falta de 2 controls ens fan parar. 

Alguns ens atrevim a travessar el riu que impedeix el pas i finalitzem el recorregut però trenca força el ritme de cursa.

A la tarda toca tornar cap a Bergen per l'endamà agafar l'avió de matinada. Voldria repetir ben aviat per què l'experiència ha sigut brutal, però malauradament aquest país és extremadament car.

Entrenos per la Cerdanya

Aprofitant un dia entre setmana pujo a la Cerdanya a fer-hi un parell d'entrenaments. I és que en un parell de setmanes marxo al Fjord-O Vest 2014, a Noruega i voldria tocar un mínim de mapes abans.

Em trobo amb un amic que s'està uns dies amb la família al càmping Pla de Barres i fem un entreno al mapa del mateix nom. Com no pot ser d'altra manera gaudeixo de la zona durant l'hora i mitja que dura el recorregut. La vegetació, els aiguamolls, el relleu... etc, fan que un no és cansi mai de córrer en aquests paratges per més vegades que hi hagi corregut.

Un cop acabat el circuit, temps de canviar-me de roba i ràpid fins a Malniu. El camí de pujada en cotxe per l'estreta carretereta és fa llarg i farragós però a dalt t'espera la recompensa.

És una zona preciosa! ...tot i que molt diferent a la d'abans. Molt de desnivell, vegetació més aspre, grans quantitats de roques sovint en forma de tartera...etc fan d'aquest un entreno molt diferent.

Per cert, al refugi, a part de cobrar-te 3€ per accedir en cotxe a l'esplanada de dalt, també et poden subministrar mapes d'un circuit permanent amb 3 recorreguts de diferent dificultat.

Vaig molt just de temps, així que un cop acabo, sense temps de recuperar l'alè, agafo el cotxe i tornada als boscos de cotxes, corriols d'asfalt i roques en forma de pisos de bcn. Acabo esgotat però satisfet.

Vallcebre 2014

Em feia molta il·lusió córrer a Vallcebre en aquesta ocasió. L'últim cop que s'hi va fer una cursa va ser el 2011 i jo en tenia un molt bon record.

Aquell cop recordo que hi corria el dia després d'haver fet de director cursa a Saldes i estar esgotat. 

Aquest cap de setmana ha sigut molt diferent! Allotjats en un apartament al mateix poble i sense més preocupacions que gaudir de les curses.

Com era d'esperar, dissabte que teníem la mitja que a més a més era Campionat de Catalunya, és corria per la part nord del mapa on hi ha un raconet molt tècnic, carregat d'elements i poca visibilitat. Com que aquesta part és petita i no donava per fer-hi tota una mitja, també ens enviaven més al sud, a una zona més física tot i que no per això senzilla.

Faig errors en els controls més fàcils de la cursa...f3, f4 i f12 i petits dubtes en algun altre. No acabo gens satisfet tècnicament de la meva cursa tot i gaudir-la. Físicament, molt més cansat del que m'esperava.

Diumenge correm la llarga, principalment per la part sud del mapa a on és combinen prats i zones boscoses i on és ple de xaragalls. La presència de força camins dóna la possibilitat a moltes eleccions de ruta. El desnivell és elevat així que el factor físic serà molt important.

Faig pocs errors i trio bé les eleccions d'itinerari. Això sí, a la f14 em quedo sense energies. L'últim bucle el faig arrossegant-me.

Errors: f1, sortida de la f11 i f16. Cap d'ells de gran.

Un cop acabada cursa, fer el correxic, parlar i despedir-se de tothom... dinem a l'apartament, dutxeta i contents cap a casa. 

Un excel·lent cap de setmana d'orientació entre amics.

Jukola 2014 - Kuopio

Inicialment, aquest any, tenia pensat anar a Finlàndia a córrer amb qualsevol equip a qui li faltés un corredor (no és difícil trobar equips on no són prou gent) però, poc a poc, corredor a corredor vaig anar trobant gent motivada a córrer l'edició d'enguany del Jukola a Kuopio.

No em pensava pas que tornaria a córrer el Jukola, per les molèsties al genoll i tot això, però no ha sigut així!! Només és qüestió de plantejar-s'ho d'una altra manera. Anar-hi a gaudir i assumir que no correràs al màxim de les teves possibilitats. Però pots passar-ho genial de totes formes!

Abans de la competició, fem un parell d'entrenos. Val a dir que tot i gaudir moltíssim del jukola, té la peculiaretat que el tipus d'orientació que hi fas és molt "concreta", doncs saber seguir i deixar les trilles generades pels milers de corredors que et precedeixen quan cal, és bàsic. Això fa que no naveguis com ho faries en una cursa habitual. Bé, doncs ens els entrenaments que sempre faig abans de la cursa, puc orientar més de la manera "habitual".

Aquest és el meu 7è Jukola, i encara mai havia corregut la 3a posta, així que era una bona ocasió per estrenar-m'hi. La meva idea era que començaria de nit i acabaria amb els primers rajos de sol. Però degut a la latitud de Kuopio i a la nit serena en la que correm, poca foscor he d'afrontar, si més no absoluta.

Començo la cursa a un ritme tranquil, doncs sé que no puc mantenir un ritme alt durant els 10'3km que m'esperen. I és a la f1 on faig el pitjor error de la cursa... hi deixo 4min! 

No és fàcil tornar-se a motivar però aviat aconsegueixo oblidar-me'n i mantinc un ritme molt més alt del que m'esperava durant la resta de curssa. Més errors...? sí algun més com 1min a la f3, uns 30sg a la f13 i uns 30sg a la f21. I especialment em dolen els quasi 3min a la f24 (l'última, la que seria la 200) ja que el control està dibuixat a dins del bosc i en realitat el control es troba força desplaçada al camp que porta a meta. Em sap greu per què havia estat forçant el ritme amb èxit durant l'últim bucle per aconseguir baixar dels 100min de cursa i finalment no pot ser gràcies a aquesta anomalia que encara no entenc per què es permet l'organització. En fi, tot i això acabo molt satisfet de la meva carrera.

El terreny és fantàstic, com és habitual! Zones molt netes, d'altres on has de lluitar amb la vegetació. Molt de detall de relleu i elements rocosos... I sí, és veritat que presenta força desnivell. Ja de fet, l'organització avisava que era una de les edicions amb més desnivell acumulat d'aquesta competició. A part, segons els desnivells calculats per l'organització, el meu circuit és el que més desnivell presenta tot i no ser el més llarg! 

L'equip: batejat com a Trencapins estava conformat per en Pablo Corbí (1er), en Lluís Ferrer (2on), en Benet Totusaus (jo) a la 3a posta, l'Ampa Gil (4a), en Roi Ubeira (5a), en Ramon Aubets (6a) i en Lluís Bedós (7a). Tots fem bones postes, cadascú conforme a les pròpies possibilitats. I ben segur que tots gaudeixen tant o més que jo!!!

Recuperat del genoll? No, però si puc anar fent curses d'aquest nivell i amb un ritme com el que he pogut portar, doncs em dóno per més que satisfet.

Només em queda que dir...:  A on és l'edició Jukola-2015???

CEO 2014 - Antequera

-Sí, Doctor, he recaigut! He intentat deixar-ho però el síndrome d'abstinència era massa fort. Tot el meu entorn em cridava a doblegar-me davant dels impulsos més primaris. Tornaré a controlar-me! ...si més no, durant uns mesos!

No era pas la meva idea inicial, però finalment vaig córrer durant aquests dies de Setmana Santa al CEO d'Antequera. No volia ni tant sols apropar-me a la zona de competició per no morir-me d'enveja, però... soc dèbil!

A dia d'avui, segueixo amb les mateixes molèsties al genoll però amb una mentalitat nova: "no em convé córrer, així que només ho faré quan hi hagi una cursa que realment valgui la pena!” No estaré en forma, per tant faré més pena que glòria però gaudiré que al capdavall és el més important! 

Bé, pel que fa al CEO, em vaig apuntar a última hora a les curses OPEN tant de la llarga com de la mitja. Al sprint vaig córrer el circuit de veterans.

Els terrenys en sí, no van ser espectaculars. Però suficient com per fer-me gaudir altre cop de l'orientació després de tants mesos d'abstinència.

La llarga és va córrer sota un sol que ens va deixar la pell cremada a més d'un. Era un terreny amb força desnivell, aspre, i sotabosc. Vaig veure els traçats de diferents categories i em van agradar en quant a les eleccions de ruta tot i que per a molts, fer-los baixar a la zona de competició per fer un canvi de mapa va resultar poc agraït i força repetitiu.

Als relleus no hi vaig ser, però veient les imatges de boira que m'enviaven els presents, em va fer força enveja perdre-m'ho. Segurament és per això que després de visitar Ronda, que és el que vaig estar fent amb la Silvia i l’Uxia pel matí, a la tarda em decideixo a fer el sprint. Divertit però sense ser un terreny amb unes possibilitats tècniques massa extraordinàries.

A la mitja, si els dies anteriors havia fet primer sol i després boira, llavors ens esperava pluja. Que bé pels corredors, però quina llàstima perquè l'Uxia no va poder fer el correxic! Ens va saber molt de greu! A la cursa ho vaig passar molt bé. I més perquè aquest cop, a diferència de la llarga, em deixen uns mitjons i no acabo destrossat de cames. El terreny te menys desnivell i això fa que no acabi tant cansat. Tècnicament algun error però poc important.

En fi, me n'alegro de no haver-m'ho perdut!! Ara porto uns dies de més molèsties de lo habitual però ha valgut la pena!!! Ens veiem!!

Sabiñánigo 2013

Aquest cap de setmana em desplaço a Sabiñánigo (Osca). Les dues curses que hi corro formen part de la Lliga O’Pyrene al mateix temps que la lliga Aragonesa.

Dissabte, a la mitja, no tenim hores de sortida i aquestes es comencen a donar a les 11h. Això permet que molts ens desplacem el mateix dia de la cursa. El viatge es fa una mica llarg, però el terreny val la pena.

La zona utilitzada és molt ràpida tot i que amb força detall de relleu. Surto una mica massa esverat i faig molts, molts errors. Últimament no adequo gens bé el ritme de cursa de les mitges.

Diumenge a la llarga, després d'una nit de pluja, el terreny que ens espera és ben moll. El cel és gris i fosc. M'agrada!

La sortida és a la part est del mapa. Aquesta és una zona força més complicada tècnicament. El sòl és més aspre que a la part oest i la vegetació ofereix poca visibilitat així que començo prudent. Tot i algunes petites errades, faig una bona carrera i puc acabar amb molt més bones sensacions que el dia anterior. Trobo a faltar que el traçat utilitzés més la part est del terreny. Tot i així, gaudeixo molt del recorregut.

Després de dos mesos arrossegant molèsties al tendó rotulià, ara ha arribat el moment de fer una parada per recuperar-me. Em perdré un parell de curses que em motivaven però és el que toca.

Campionat de Catalunya de Mitja - Gurb

Aquest diumenge el U.E.Vic organitzava el Campionat de Catalunya de Mitja Distància a Gurb.

He de reconèixer que el terreny em resulta una sorpresa positiva, doncs no m'imaginava una cursa tant tècnica en aquesta zona tant propera a Vic. Gaudeixo molt!!

Per la informació tècnica prèvia a la cursa, ja es preveia que seria una carrera lenta, amb força desnivell i molt de detall de relleu així que surto amb precaució. L'escala és 1:7500 i tot i així en alguns punts s'ha de parar per poder llegir mapa.

El terreny combina zones de bosc, en general poc transitables, amb zones obertes de marga amb molt de micro-relleu.

Començo encadenant bé el primers controls, especialment la f3 on molts corredors troben problemes en trobar el pas entre verds. A la f6 faig el primer error (1min). Segueixo força bé fins a la f10 on trio fer-lo per l'esquerra i resulta ser més ràpid per la carena, a la dreta. A la f11 crec estar pujant per un esperó obert però estic creuant un tallat infranquejable... hi perdo força temps  i energia (2min). Segueixo fins a meta fent només petites errades (f14 i f17), tenint en compte la dificultat del terreny.

Camp. Catalunya de Llarga - Rojals

Després de molts i molts anys, Rojals, petit poblet de menys de 30 habitants situat a la Serra de Prades torna a ser la seu d'un esdeveniment orientador important, el Campionat de Catalunya de Llarga Distància.

L'any 2007 jo hi havia participat en una popular i fa un parell d'anys en un entrenament organitzat pel mateix Club Montsant. De totes formes, desconeixia les grans dimensions del mapa ja que només n'havíem utilitzat una petita part en ambdues ocasions.

Tot i venir en bona forma de les últimes setmanes de competicions, no em preparo aquesta cursa de forma específica. Ni físicament ni tècnica... escala, tipus de terreny, cartografia etc.

Tot i així, la motivació abans de començar la cursa és alta i tot i assegurar els primers controls ben aviat intento prémer físicament tot el que puc. Això em porta a fer més errors dels que hauria desitjat.

En moltes ocasions arrisco en l'atac al control i perdo força temps... 2min a la f3, 1min a la f13, 1min a la f15... més algunes indecisions a les f6 i f22.

El terreny té desnivells de moderats a forts i la vegetació, a excepció dels boscos blancs, és força difícil de travessar i amb poca visibilitat. Gran quantitat de murs i monticles de roques.

És una cursa amb força caràcter físic i mental, doncs els trams més llargs o bé contenen molt de desnivell sobtat o bé transcorren per inacabables pistes forestals (f7, f9 i f16). En definitiva, característiques d'una cursa de llarga distància.

Al vespre correm un Sprint per dins dels carrerons emmurallats del casc antic de Montblanc. Després de l'esforç del matí, costa agafar el ritme i més mantenir-lo. 

A part dels canvis d'hora de sortida d'última hora i de la pobra i espantada gent gran que surt de l'església, la cursa ens passeja snense incidències entre carrerons, places i muralles del poble. Molt divertida! Errors a les f9 i f10.

Diumenge tornarem a Rojals a corre-hi una mitja una mica més llarga de lo habitual.. En aquesta ocasió els traçats transcorren per la part sud i oest més propera al poble.

El terreny és espectacular, molt de detall de relleu i roca, poca visibilitat...etc, però hi ha un parell o tres de coses que fan que la cursa no sigui tot l'èxit que podria haver sigut. 

La vegetació costa molt d'interpretar. Habitualment és molt més densa del que ve dibuixada. Després, els colors de les corbes de nivell i dels controls costen de diferenciar.

I finalment, el control f20 es troba desplaçat uns 100m al est de la ubicació correcte. Afortunadament al lloc correcte hi ha un prebalisat amb el número de codi i els corredors podem deduir l'error. 

Comprovant el recorregut amb gps veig que al f20 hi he deixat poc més d'1 minut. Pensava que havia sigut menys! Llàstima perquè, estava gaudint molt de la cursa. 
En general, els 3 o 4 errors que faig no son massa important tenint en compte la dificultat de la zona. Recorregut tècnic i exigent físicament!

Karlstad 2013 - Suècia

Aquest cap de setmana em desplaço juntament amb un grup d’Aligots a Karlstad on el Club OK Tyr ens allotgen entre la casa de club i diverses famílies. 

Aquest club té uns 600 membres i una casa de club enorme on hi dormo i a on també ens hi podem cuinar. Impressionant!

A Catalunya hi fa uns dies de fortes turmentes però a nosaltres ens fa sol la temperatura ronda els 21ºC. Els autòctons ja ens diuen que això no és habitual al setembre!

Aquests dies a la zona hi ha un parell de curses amb caràcter de campionat regional on hi participarem i a part ens tenen un parell d'entrenaments preparats. L'últim dia n'organitzem un nosaltres mateixos.

Comencem dissabte amb una mitja en un mapa molt tècnic i amb força desnivell per tractar-se de Suècia. La meva entrada en terreny nòrdic  no és gens encertada i ja al primer control hi deixo uns 5 minuts. A part d'aquest, faig  altres errors i es que porto un ritme de cursa més alt del que puc llegir. Un luxe de carrera!

A la tarda fem un entrenament sortint des del mateix lloc on ens allotgem. Força més fàcil tècnicament.

Diumenge correm una llarga en un terreny molt diferent al del dia anterior. Menys desnivell, menys detall de relleu i més físic. A part de la f2 on perdo el camí en un tram on costa seguir-lo, no faig més errors.

A la tarda fem un entrenament score amb controls permanents. Entre la llarga del matí i aquest, acabo força esgotat.

Dilluns en Lluís i jo muntem un entreno aprofitant algun control permanent de la zona dels boscos de Karlstad.

Ell posa controls a partir de la f1 i jo en ordre invers. Així, a part de muntar l'entreno... podem fer amb condicions mig entrenament. Una zona molt interessant. Ho passo genial tot i alguns errors.

Genial cap de setmana d'orientació escandinava amb bona companyia i amfitrions de luxe! 

Campionats de Catalunya Sprint i Nocturn 2013

Finalment aquest cap de setmana a Sant Jaume de Frontanyà disputàvem els Campionats de Catalunya de Sprint i Nocturn.

Correm dos sprints de bosc, classificatòria i final, a la nit la nocturna i diumenge al matí una popular. Tot plegat en menys de 25 hores!

Jo, personalment, em preparo molt específicament per a la nocturna. Durant el mes d'agost faig vuit entrenaments tècnics. Set de nocturns, 5 dels quals son per la zona del Berguedà i 2 a Euskadi. També espero amb ganes els Sprints, però no ho preparo.

Dissabte de bon matí comencem amb la classificatòria del Sprint. Fins a la f6 molt bé, però a partir d'aquí faig la que crec que és la pitjor cursa des de que faig orientació. Em surto de mapa un parell de cops, em passo controls, me'n salto un, en marco un que no és... etc. Simplement horrorós!
Després de tants entrenaments no puc evitar sentir molta frustració.

Afortunadament a la final (“B” evidentment) faig una bona cursa sense pràcticament errors. 
També s'ha de dir que al no optar al campionat, surto sense pressió i no a fons.

Unes quantes hores després ens preparem per a una de les millors nocturnes que s'han fet a Catalunya.

Porto 3 frontals, un de potent però poc fiable, un de petit per llegir el mapa i un de recanvi per si de cas. En definitiva... un il·luminat!

Terreny i traçat molt exigents físicament i tècnica. Sortida en massa però amb una bona dispersió tant amb un llarg primer control amb elecció d'itinerari com amb dues papallones.

Ja de camí al primer control veig que cap dels favorits han optat per la meva mateixa opció. Tot i així, hi arribo pocs segons després i no perdo el grup capdavanter. 

A la f3 fem la primera papallona. En Tommi té l'opció contraria i en Dani, que ve pocs segons darrera meu, té la mateixa que jo. Després de les dues ales, de camí a la f10, em torno a trobar a en Tommi.

Ell porta la iniciativa fins que arribem a la f13. Sembla que anem sols i tenim marge suficient. En aquest punt comencem la segona papallona on tornem a tenir diferent opció i a on decideixo assegurar molt els controls ja que entrem en una zona molt tècnica.

No faig errors i surto de la papallona sense saber si soc davant o darrera. 

Queden 5 controls senzills tècnicament si comparem amb el que portem de cursa. Tot i així, segueixo tranquil i buscant l'itinerari més segur.

Arribo a meta sense saber què! ...no el veig! ...soc primer?? m'ho confirmen! Siiiii! ...quina il·lusió!!

Els entrenaments han donat resultat. He fet una cursa molt neta, amb molt poc temps perdut. Aquest cop sí!!! Molt satisfet!!

Al matí següent fem una popular “ultimate”, és a dir, sense camins. Tot i que un cop acabada la carrera, observant el mapa complert veig que el fet de no haver-hi camins tampoc ha alterat massa l'itinerari resultant.

La intenció és sortir a gaudir i no exigir-me massa físicament. Però això, en un terreny amb tant de desnivell és impossible. Arribo ben cansat a meta. Això sí, és una cursa molt divertida. Un error important a la f8, la resta bé.

Gran cap de setmana d'orientació! Mapa, terreny, traçats i organització excel·lents!! Gaudint al màxim!!

Nocturna Aguilar de Segarra

Aquest dimecres em desplaço a la comarca del Bages per córrer una nocturna al municipi d’Aguilar de Segarra.

El terreny combina zones ràpides de sembrats amb boscos aspres que tot i ser dibuixats blancs, son força densos en quant a sotabosc. Sense zones urbanes però amb una amplia xarxa de camins.

Amb sortides cada 2 minuts, comencem travessant d'oest a est el mapa per la zona de més camps. Ja a la f1 m'enganxo un parell de minuts intentant desxifrar quina de les moltes roques és la que està dibuixada al mapa. Ja de tornada ensopego a la f16 quan me la jugo al intentar travessar un verd1 però és impossible. Em resulta complicat remuntar per on he baixat... hi deixo uns 2’5min.

Bon mapa, bon traçat i un cop finalitzada la cursa... piscina, botifarrada, begudes i fruita refrescant per a tothom. Què més es pot demanar?!

OO-Cup 2013 - Bohinjska

Aquest any el OO-Cup (Eslovènia) se celebrava a la zona del Parc Nacional de Triglav. M'allotjo a Bohinjska Bistrica, mateix lloc del centre de competició.

Les curses es faran en dues zones diferents, Rovtarica i Soriska Planina. Ambdues per sobre dels 1300 metres, fet que ens permet córrer amb una temperatura més que acceptable en aquesta època de l'any. I és que si a la zona de competició estem a 21C, a baix al poble arribem fins als 35C.

Al igual que l'any anterior corro a la categoria M21 Ultimate. És a dir, mapa sense camins.

Després de 3'5 hores de cotxe, arribo a l'allotjament i em disposo a fer el mapa d'entrenament que ofereix l'organització. No és representatiu d'aquests dies tot i estar al costat de la zona de competició. Crec que poques vegades he entrenat en una zona amb tant de desnivell!

El 1er dia tenim 4'1km a la part sud del mapa Stonah. És una zona amb molt de detall de relleu i on has de vigilar on poses els peus. Surto molt cautelós i encadeno bé els primers controls. A partir de la f7 començo a tenir problemes. 

L'última part del traçat és en una part amb formes de relleu més subtil i on cauen alguns minuts més. Poc content de la meva carrera... però sense errors greus.

El 2on dia ens movem a Rovtarica. Aquí trobem un tipus de mapa força diferent. Grans dolines i formes de relleu grans i més visibilitat. En general, més senzill tècnicament si ho comparem al dia anterior. El terreny tampoc és massa pedregós, fet que permet un ritme de cursa força alt.

Faig alguns errors... especialment a la f7 i d'altres a l'atac al control al influenciar-me per altres corredors o controls molt propers.

El 3er dia repetim a Rovtarica. Per a mi, és una cursa una mica decebedora, ja que repetim a la mateixa zona del dia anterior amb excepció d'un nou petit trosset al nord. 

Em dona la sensació que tornar a córrer en aquest mapa no m'aporta massa. Possiblement el factor calor tampoc m'ajuda. Al igual que el dia abans, surto més tard de les 13h. 

El millor de la cursa, els dos trams llargs. Acostumo a fallar en aquest tipus de trams, així que és on he de posar més concentració.

La idea inicial és completar la cursa a un ritme còmode i sense errors, però entre la f1 i f3 acumulo ja més de 5 min d'error. Em pesaran molt durant la resta de carrera.

El 4rt dia correm a la part nord de Stonah. Tant sols aquesta carrera, ja justifica tot el viatge. El terreny és espectacular. Moltíssim detall de relleu en tot el mapa, complicades zones de vesant amb molt pendent, molt elements de roca... etc, fan d'aquesta una de les curses que més gaudeixo des de fa molt de temps.

Surto molt conservador, fins i tot diria que atemorit després de veure una i altre vegada el mapa antic, però poc a poc vaig agafant confiança i puc anar accelerant el ritme. Bé, després dels dos dies anteriors tampoc vaig sobrat de forces.

Un total de 6min d'error entre la f5, f20 i f27. Tenint en compte la dificultat del terreny, acabo satisfet.

El 5è i últim dia ens espera una mitja curteta a una part nova que és contigua amb el mapa que em fet servir d'entrenament el primer dia.

Segons ens diuen, el mapa té molt de detall de relleu i per això correm a 1:7500 a diferència del 1:10000 de tots els dies anteriors. Un cop hem corregut, diria que sí, la zona té molt de detall, però no més que el dia anterior.

Però si alguna cosa sí que té el terreny, és desnivell. És per aquest motiu que molt encertadament ens col·loquen la sortida a dalt de tot. I com que ens trobem en unes pistes d'esquí, de quina manera podríem pujar millor que amb telecadira! 

Així que després d'una passejada assegut fins al cim, correm en una mapa que combina una zona de vesant i molt pendent amb una de més tècnica.

Faig una molt bona cursa i no crec haver perdut més que alguns segons en l'atac a algun control. Millor forma per acomiadar-me del OO-Cup, impossible!!

Com ja va sent habitual a Eslovènia, tot un seguit de curses de gran nivell tècnic amb una organització excel·lent.

O'Tramontane - França

Enmig de les fortes calors del mes de juliol, intentem escapar-ne desplaçant-nos a la Cerdanya francesa. I ho fem amb cinc dies de curses, tres de les quals se celebren al Pirineu (Font Romeu, Bolquere) i les dues restants per la zona de Narbona.

Tot plegat forma part del O'Tramontane. Curses organitzades entre 4 clubs: COORE, RDPA, COTE66 i CCIO. Tot i tractar-se d'un mateix trofeu, no hi ha suma total dels 5 dies. Son carreres independents en aquest aspecte.

El primer dia correm una mitja per la tarda, sota una pluja intermitent al mapa Pla de Barres. 

Tot i l'excel·lent terreny i condicions de fresca, no puc gaudir de la cursa com desitjava, doncs tot i no haver menjat res durant les 4 hores anteriors, em noto l'estomac ple. Últimament no responc gens bé físicament a les tardes.

Faig un error greu a la f10 i algun de menys significatiu a les f2, f3 i f17.

L'endemà correm una llarga a un mapa que es completament nou per a mi, Les Airelles. Tot i trobar-se molt a prop de la zona del dia anterior, el terreny és força diferent. Poc detall de relleu i força orientació per vesant és el que domina.

És preciós, amb molts aiguamolls per on es pot córrer sense dificultat i amb alternança de zones obertes amb boscos amb molt o bé poca visibilitat.

L'alçada de la zona fa que físicament em noti força cansat.

No faig errors greus però si que acumulo alguns minuts d'error cap a final de cursa quan ja estic més fatigat.

El tercer dia, correm una llarga al ja molt conegut mapa de La Quillane. S'ha fet una petita ampliació del mapa per la part sud.

De camí a la sortida em noto molt cansat, però al ser una cursa amb no massa desnivell, especialment al principi, de seguida em motivo i vaig accelerant el ritme.

Agafo molta confiança després de 10 controls sense pràcticament fallar gens i no soc prou conservador amb l'itinerari a la f11. Em cauen 5 minuts!! D'aquí a meta no faig errors significatius.

Molt plaent i agradable córrer aquí. Sembla ben bé que siguem a Escandinàvia. No m'hagués importat córrer els dos dies restants en aquests paratges.

Després d'un dia de descans, ens desplacem a la zona de Narbona. Aquí les temperatures ja no son ni de bon tros tant agradables com els dies anteriors. Més ben dit, son espantoses!! De bon matí, de seguida ens enfilem als 30ºC.

Els terrenys son aspres i secs i amb poc bosc passable on refugiar-se del sol. Tot i així, els mapes son de bona qualitat i això ja em compensa.

La primera de les curses és a Montbrun des Corbières, en un mapa on ja hi havia corregut feia un parell d'anys.

Fonamentals les eleccions de ruta i interpretar bé els passos entre verds 3. Me la jugo a l'atac a la f7 travessant un verd impassable i em surt bé. Pocs errors en general a part de 1min la f6 

El sòl, és molt dur i a part de trencar definitivament el calçat, me'n ressento de la ferida a la planta del peu feta a Llers.

L'últim dia ens espera una mitja a prop de Narbona. Surto el primer de la meva categoria i ho agraeixo de cara a la calor, però em menjo tot de garric de menys de 1 metre d'alçada per on ningú ha obert trilla davant meu. 

Cursa principalment física entre desnivell i sotabosc on dominen les zones obertes amb bona visibilitat. Faig un parell d'errors, a la f1 i f13.

Bones curses i bon entrenament de cara al OO-Cup que comença d'aquí a 1 setmana!!