Jukola 2018 - Lahti

Després d'un any sense escriure, l'ocasió bé s'ho val, el Jukola (Finlàndia).

Aquesta cursa de relleus s'ha convertit ja en una mena de tradició per mi.

Aquest any es corria a Hollola/Lahti en uns terrenys peculiars a Finlàndia. És tracta d'una zona que, tot i no d'origen càrstic, presenta multitud de depressions (no puc dir dolines) l'una al costat de l'altre. Tot i que a vista de mapa puguin semblar suaus, la realitat és que moltes d'elles són abruptes i profundes. La vegetació és força densa i amb no massa visibilitat.

Les circumstàncies em porten a córrer amb un equip Finlandès de la zona de Tampere (Finlàndia): el Oriveden Ponnistus (equip de la Tina).

Faig el 3er relleu. És a dir, llarg i amb molta nit. Si bé, a cel descobert es veu algo de claror, dins del bosc és totalment fosc fins a 3/4 de cursa. Són 12'7km amb no massa controls i moltes eleccions d'itinerari. Alguns trams passen per zones realment complexes a nivell d'orografia i més al tractar-se d'una nocturna.

Fallo 3 minuts a l'atac a la f1, 1 minut més a la f15 més alguns moments de dubte/pànic a la f5. Posem uns 5 minuts d'error en total. Prou satisfet després de 1h 38' de cursa.

Físicament acabo força fos, doncs m'exprimeixo tot el que puc.

Ara ja només queda esperar a l'any que ve!!!

Jukola 2017 - Joensuu

El meu 10è Jukola ha sigut a prop de Joensuu. I al igual que l'any anterior, corro amb la selecció catalana.

Degut a una lesió a una costella que m'ha tingut pràcticament un mes i mig parat, no vinc amb l'estat de forma que desitjaria però amb la mateixa il·lusió de sempre.

El dia anterior faig un petit entrenament per provar el terreny però intento no desgastar-me massa. El terreny no sembla massa meravellós. No m'espanta doncs no és la primera vegada que el model event no fa justícia als terrenys que després ens trobem en competició.

L'equip el composem:

1- Pau Llorens

2- Marc Serrallonga

3- Pol Ràfols

4- Benet Totusaus

5- Sebastian Ordóñez

6- Lluís Ferrer

7- Lluís Bedós

L'objectiu i desitg general és baixar de la 100a posició però desgraciadament no ho aconseguim. Acabem en la 164a posició. Decebuts però al mateix contents ja que tothom ho dóna tot de principi a fi.

Faig una bona cursa tot i un error de 2-3 minuts de camí a la f3 a on les trilles del Venla han fet un camí nou que confonc amb un de dibuixat al mapa. La resta pràcticament sense errors tot i que patint molt i molt físicament. Després de marcar l'últim control no em queda res per finalitzar els innacabables últims metres fins a meta. El terreny és preciós com és habitual en els Jukoles. 

Jukola 2016 - Lappeenranta

Després de molts mesos preparant-lo, tant en la vessant organitzativa com en la esportiva, finalment arriba el Jukola. Aquest any es corre a pocs quilòmetres al sud de Lappeenranta, a prop de la frontera amb Rússia.

Després de les diferents proves de selecció que es van fer aquest any, un grup de 11 persones (7 nois i 4 noies) ens desplacem a Helsinki divendres per tal de fer-hi un primer entrenament i instal·lar-nos a prop d'Imatra.

Dissabte al migdia corren les noies el Venla amb l'equip:

1- Amparo Gil - 7'0km

2- Laura Serra - 6'7km

3- Cristina Bertran - 5'9km

4- Ludmila Fuster - 9'0km

L'equip queda en la 339a posició de 1387 equips inscrits.

I a les 11 de la nit els nois comencem el Jukola. L'equip català esta composat per:

1- Pau Llorens 10'6km

2- Pol Ràfols - 12'7km

3- Biel Ràfols - 14'1km

4- Eloi Martí - 8'4km

5- Jordi Sales - 8'6km

6- Lluís Bedós - 12'4km

7- Benet Totusaus - 16'6km

Després de 2 hores i 12 minuts acabo el meu relleu. No he fet massa errors tenint en compte la llargada de la cursa però físicament acabo esgotat i totalment buit. Segurament no venia físicament tot lo bé que hauria desitjat.

L'equip quedem en la 179a posició dels 1707 equips inscrits. No millorem la 112a posició del 2012 però ho hem intentat. Més motivació per l'any que ve!!

Jukola 2015 - Louna

Arriba el juny i com cada any, també arriba el Jukola. Aquesta edició es organitzada per dos clubs: el Paimion Rasti i el TurunnSuunnistajat. La zona on se celebra és al sud de la ciutat de Paimio, a prop de Turku.

En aquesta ocasió, correré amb l'equip que el Club Montsant coordina. Som gent de Catalunya, França, Anglaterra i Finlàndia amb la intenció de fer-ho lo millor possible a nivell individual i col·lectiu però amb l'objectiu principal de gaudir d'aquests terrenys i de la competició de relleus més important del món.

Dijous arribem després de 4 hores de vol i directes a fer un primer entrenament prop de Helsinki. L'endemà, divendres, un segon entrenament al mateix mapa i directes cap a Paimio. Aquí aconseguim el mapa model event i ja podem començar a veure la quantitat de corredors que aquest any ha reunit el Jukola. Som 18.115 orientadors repartits en 1781 equips Jukola i 1412 equips Venla (noies). Tot un record per a aquesta competició.

Aquest any, al igual que l'anterior, corro el 3er relleu. Així que, calculo començar a córrer per allà les 3h o 4h de la matinada. Així que durant la tarda intento descansar i dormir una mica per no estar més cansat del compte.

Donen la sortida dels 1781 equips a les 23h i la bogeria comença. En Sebas corre el primer relleu, aquest li passa a l'Abel i a les 3:06 exactament començo a córrer jo.

Començo els 15'7km de cursa amb una tirada molt llarga on faig un primer error d'atac al control. Error absurd però així va! 

Vaig fent amb petits errors seguint les trilles que no he de seguir però porto un bon ritme de carrera. Veig com vaig avançant corredors i això m'anima. 

Errors també a la f7, f12, f23 i f25. En total calculo un total de 8minuts d'error. Molt més del que voldria.

Pago el ritme intens de la primera hora de cursa però mentalment lluito per no baixar-lo fins al final. Així que puc dir que ho dóno tot. L'únic que m'incomoda enormement és que, des del control 14, amb l'ull esquerre hi veig totalment borrós fruit d'una branca que m'espatega a la cara. No em fa perdre temps, però sí que em resulta molt molest.

Amb un temps final de 2h 03min, entrego el relleu a en Glen (4rt), després li tocarà a en Marcus (5è), l'Anna (6a) i finalment en Nicolas (7è).

Un control erroni d'aquest últim farà que finalment quedem desqualificats però ja se sap... a les curses de relleus això passa.

El fet és que un any més, i en van 8, puc gaudir d'una de les millors carreres d'orientació que es fan. 

Jukola 2014 - Kuopio

Inicialment, aquest any, tenia pensat anar a Finlàndia a córrer amb qualsevol equip a qui li faltés un corredor (no és difícil trobar equips on no són prou gent) però, poc a poc, corredor a corredor vaig anar trobant gent motivada a córrer l'edició d'enguany del Jukola a Kuopio.

No em pensava pas que tornaria a córrer el Jukola, per les molèsties al genoll i tot això, però no ha sigut així!! Només és qüestió de plantejar-s'ho d'una altra manera. Anar-hi a gaudir i assumir que no correràs al màxim de les teves possibilitats. Però pots passar-ho genial de totes formes!

Abans de la competició, fem un parell d'entrenos. Val a dir que tot i gaudir moltíssim del jukola, té la peculiaretat que el tipus d'orientació que hi fas és molt "concreta", doncs saber seguir i deixar les trilles generades pels milers de corredors que et precedeixen quan cal, és bàsic. Això fa que no naveguis com ho faries en una cursa habitual. Bé, doncs ens els entrenaments que sempre faig abans de la cursa, puc orientar més de la manera "habitual".

Aquest és el meu 7è Jukola, i encara mai havia corregut la 3a posta, així que era una bona ocasió per estrenar-m'hi. La meva idea era que començaria de nit i acabaria amb els primers rajos de sol. Però degut a la latitud de Kuopio i a la nit serena en la que correm, poca foscor he d'afrontar, si més no absoluta.

Començo la cursa a un ritme tranquil, doncs sé que no puc mantenir un ritme alt durant els 10'3km que m'esperen. I és a la f1 on faig el pitjor error de la cursa... hi deixo 4min! 

No és fàcil tornar-se a motivar però aviat aconsegueixo oblidar-me'n i mantinc un ritme molt més alt del que m'esperava durant la resta de curssa. Més errors...? sí algun més com 1min a la f3, uns 30sg a la f13 i uns 30sg a la f21. I especialment em dolen els quasi 3min a la f24 (l'última, la que seria la 200) ja que el control està dibuixat a dins del bosc i en realitat el control es troba força desplaçada al camp que porta a meta. Em sap greu per què havia estat forçant el ritme amb èxit durant l'últim bucle per aconseguir baixar dels 100min de cursa i finalment no pot ser gràcies a aquesta anomalia que encara no entenc per què es permet l'organització. En fi, tot i això acabo molt satisfet de la meva carrera.

El terreny és fantàstic, com és habitual! Zones molt netes, d'altres on has de lluitar amb la vegetació. Molt de detall de relleu i elements rocosos... I sí, és veritat que presenta força desnivell. Ja de fet, l'organització avisava que era una de les edicions amb més desnivell acumulat d'aquesta competició. A part, segons els desnivells calculats per l'organització, el meu circuit és el que més desnivell presenta tot i no ser el més llarg! 

L'equip: batejat com a Trencapins estava conformat per en Pablo Corbí (1er), en Lluís Ferrer (2on), en Benet Totusaus (jo) a la 3a posta, l'Ampa Gil (4a), en Roi Ubeira (5a), en Ramon Aubets (6a) i en Lluís Bedós (7a). Tots fem bones postes, cadascú conforme a les pròpies possibilitats. I ben segur que tots gaudeixen tant o més que jo!!!

Recuperat del genoll? No, però si puc anar fent curses d'aquest nivell i amb un ritme com el que he pogut portar, doncs em dóno per més que satisfet.

Només em queda que dir...:  A on és l'edició Jukola-2015???

Jukola 2012 - Valio

I tornem a Finlàndia a córrer el Jukola, la cursa de relleus més important del món. Aquest serà el 6è cop que hi vaig però no deixa de ser tot un repte, extremadament emocionant!

Aquest any es corre a Vantaa, molt a prop de Helsinki, així doncs l'equip s'evita grans desplaçaments un cop arribem a l'aeroport.

Tan sols aterrem, ens dirigim a fer el primer dels 3 entrenaments que farem abans de la competició. Aquests entrenaments, a part de ser la millor forma d'habituar-se a la cartografia i terrenys escandinaus, son un plaer en sí mateixos. Si en algun lloc existeixen fades, follets i d'altres personatges de conte, és aquí!!

La simplificació dels  elements de roca, la vegetació i les formes de relleu és significativa. Has d'obviar constantment molts elements que no son significatius però que probablement trobaries en cartografies d'altres països. 

El mapa de la dreta és del tercer entreno. Vaig fer un rodatge curt per no cansar-me massa el dia abans de la cursa i especialment després d'haver fet un llarg i extenuant entreno amb sortides en massa  i dispersió el dia anterior.

El Catalonia Team consta dels següents corredors:

        1er relleu (12'8km): Marc Serrallonga
        2on relleu (12'8km): Pol Ràfols
        3er relleu (14'1km): Biel Ràfols
        4rt relleu (7'8km): Pau Llorens
        5è relleu (8'2km): Eduard Solé
        6è relleu (10,3km): Lluís Bedós      
        7è relleu (15'2km): Benet Totusaus

A les 22:30 del dissabte comença la carrera amb una sortida en massa de 1689 corredors embogits per trobar una bona posició inicial i que és dirigeixen a un de tres possibles controls (degut a la dispersió).
Es formen rius d'orientadors que desapareixen dins del bosc durant els últims instants de claror del dia.

  - En Marc fa una posta increïble, millorant la de l'any passat i entrega el relleu en 48a posició, tant sols a 4'5min del primer equip.
  - Seguidament en Pol, de nit de principi a fi, tot i fer una molt bona carrera perd 42 posicions, doncs en Marc ho ha fet extremadament bé i mantenir la posició no és fàcil. Amb tot això, entrega el relleu en 90a posició!! 

  - Qui rep el tercer relleu és en Biel, qui en un tren d'alta velocitat recupera 22 posicions! Fa un crono realment bo! L'equip va 68è... però ja hem gastat els corredors més forts... :-P

  - En Pau i l'Edu s'estrenen al Jukola i també en terres fineses. Tenint en compte aquest fet, fan bones postes però perden 10 i 23 posicions respectivament. 

Gràcies a la curta nit escandinava, l'Edu ja ha pogut sortir sense frontal. Anem en 101a posició a falta de 2 corredors.

   - Surt en Lluís, qui no té el millor dia, acusa el cansament de les setmanes prèvies a la competició i després d'un parell d'errors perd 13 posicions més.

(mapa amb més resolució)

M'entrega el relleu en 114a posició! L'any passat vam aconseguir la 148a! Em pregunto... podré mantenir-la... o millorar-la?

Finalment ha arribat el moment! Fora nervis, fora pressions i a fer la millor cursa possible i a gaudir!!

Son algo més de 15km així que no puc començar volent menjar-m'ho tot o petaré a mitja cursa! Procuro donar un ràpid cop d'ull al mapa durant els llargs 1025m fins al triangle i intento plegar-lo lo millor possible (fet no massa fàcil, doncs estem parlant d'un dinA2).

Em trobo molts i molts corredors però son de postes anteriors a la meva i he de sortir, sovint, de la trotxa per avançar-los. 

Faig un primer error d'1min a la f4 però no torno a fallar significativament fins a la f31 (3min) on tot i ser just a sobre el tallat, no el veig i dono tombs absurdament tot desesperant-me!! 

Finalment puc dir que estic satisfet de la meva cursa. He portat un ritme no massa alt però constant. Just per aguantar el 17km que m'acaben marcant el gps.

Coincideixo amb un corredor de la f12 a la f22. Tot i tirar jo del mini-tren, em transmet certa seguretat i m'obliga a no afluixar físicament.

Arribo a meta realment cansat però content, doncs no perdo posicions sinó que en guanyo un parellet deixant a l'equip finalment en 112a posició. El nostre millor resultat fins al moment!!

- Classificacions -

Després de tot, la conclusió és... quant falta pel Jukola 2013? 

Jukola 2011 - Salpa

Per mi, el Jukola s’està convertint ja en una cita anual ineludible, una tradició, un objectiu de temporada. Prova d’això és que el dia 19 de juny he corregut en el que és el meu 5è Jukola amb el Catalonia Team.

Aquest any l'esdeveniment s’ha cel·lebrat a prop de la ciutat de Hamina en uns terrenys, com era d’esperar, magnífics.

.
Inicialment, part de la selecció catalana ens desplacem dimecres a terres fineses per poder aprofitar i fer una serie d’entrenaments en terrenys nòrdics. L’objectiu principal és “posar el xip escandinau” però no cal dir que també és una excel·lent oportunitat per apendre en terrenys realment tècnics

- El mateix dimecres, només arribar, ens desplacem a Traskby on farem un entreno organitzat pel club Sibbo Vargarna consistent en una sortida en massa amb dispersió. Possiblement, fer un entreno a pràcticament el 100% no sigui el més adequat després del llarg viatje i a tant poc de la competició, però tot i així aprofitem la magnífica ocasió que se'ns brinda. Després d’un any sense tocar terrenys nòrdics, és un plaer tornar-los a trepitjar. Faig força errors i acabo bastant cansat.

- Al dia següent farem un parell d’entrenos més. El primer a Peippola en un mapa fet pel mateix cartògraf del jukola, en Janne Weckman. És important per nosaltres veure com dibuixa i simplifica el terreny de cara a la competició.

Per la tarda correm en un mapa molt divertit que es troba a Santalahti, lloc on ens allotjem. El terreny és d’una vegetació molt densa i amb poca visibilitat. Possiblement aquest fet el fa que sigui d’allò més interessant. Busques una roca enorme o una forma concreta del terreny i no la veus fins que hi ets ben bé a sobre. Vaig a un ritme molt lent per no desgastar-me. Faig pocs errors.

- El divendres entrenarem a Reitkalli i per la tarda descansarem, doncs els primers rellevistes de l'equip corren ja el dia següent. L’entreno consta de 2 bucles. Gaudeixo molt de les zones de roques de les f2, f3, f4 i f5. La simplificació del cartògraf fa que s’entengui perfectament un terreny que sovint sembla caòtic. Un luxe entrenar-hi!

Dissàbte al matí ens desplacem per primer cop a la zona de competició. Desafortunadament comença a ploure i això fa que tant sols dos de nosaltres ens animem a fer el Model Event. Aquesta és en una zona confrontant a la de la cursa però poc representativa. És molt més neta i amb més visibilitat que la de la cursa però de totes formes, m’agrada poder-hi donar un cop d’ull.

___________________________________________

Finalment, dissàbte a les 22:55 de la nit comença el JUKOLA 2011. Els nervis, la tensió i l’enorme emoció es disparen! L’objectiu del Catalonia Team, és millorar la 223ª posició del 2009 a Mikkeli. A priori ens sembla pràcticament impossible, doncs aquell any el terreny era relativament senzill i a més a més teníem en Roger Casal a l’equip.

1er relleu - En Marc Serrallonga surt junt als 1479 corredors que desafien la nit escandinava. Fa una cursa impressionant i dona el relleu a en Pol en 104a posició. Un molt bon inici per l’equip.

2on relleu - En Pol Ràfols s’enfronta a una cursa totalment nocturna. La poqueta claror de la nit del sud escandinau no servirà de res un cop dins el bosc. Segurament aquest relleu és el més compromès i en Pol no decepciona. Perdem 58 posicions però segueix sent un bon resultat tenint en compte la posició de la que partíem i la dificultat tècnica.

3er relleu - En Biel Ràfols comença també de nit i no serà fins pràcticament a final de cursa que podrà apagar el frontal. El seu és també un relleu molt complicat degut a la foscor i a la llargada del recorregut. Recuperem 2 posicions i ens col·loquem en la 160ª posició. Mai havíem estat tant endavant!!

4rt relleu - En Marçal Serrallonga (alias Big Marshall) ja corre de dia tot i ser les 3:30 de la matinada. Aquest és el seu primer Jukola però qui ho diria!, doncs tot i córrer uns dels relleus curts, es marca la millor velocitat per quilòmetre de l’equip i recupera 16 posicions.

5è relleu - En Eduard Vizcaya també s’estrena al Jukola. És més, s’estrena en terrenys nòrdics i sembla ser que li senten bé, perque recupera 2 posicions més. Anem en 142a posició.

6è relleu - En Lluís Bedós correrà el relleu que jo portava corrent els dos últims anys. És un relleu llarg on els equips comencen a col·locar molt bons corredors per tal de començar l'últim relleu en bona posició. Fa una molt bona cursa tot i que perd 5 posicions. Anem en 147a posició. Tots els membres de l’equip han complert amb escreix les expectatives i ara em toca a mi.

7è relleu - Benet Totusaus. El meu! Havia demant corre'l perque sentia que era un repte important i això em motivava. Però ara que ha arribat el moment, sento certa pressió. Sé que la resta de l'equip és conscient de que aquest relleu és el més llarg i que és on molts dels equips hi han reservat els millors corredors (no és el nostre cas! ;-) ) però això no em serveix de consol i no puc evitar pensar que no puc desaprofitar l’enorme esforç que porten fet.
Tot i així, sé que tinc pràcticament 16km per endavant i que no em puc passar de motivació i quedar desfondat a mitja cursa. Només agafar el mapa, i desplegar-lo, se m’escapa el riure al veure les dimensions d’aquest, ja que es tracta d’un Din-A2 (4 fulls). Sembla un llençol de llit de matrimoni!! (mapa amb resolució) (3D-Rerun)

Començo tranquil, assegurant molt però amb un ritme alegre. En un inici em centro en els trams que estic fent. No em preocupo per res més. Però quan vaig de camí a la f11 em decideixo a desplegar el mapa i veure quant em falta. Bé, encara em falta molt! Vull saber-ho per evitar un “baixon” psicològic si ho miro quan estigui ja molt cansat.

Passo moltes estones corrent completament sol, sobretot a mesura que m’allunyo de la zona de meta. M’encanta!

Arribant a la f11 m’atrapa un grupet de  3 corredors amb qui m’uniexo durant 4 controls, però que perdo al fallar la f15. Fins a aquest punt no he fet cap error tot i passar algun moment de dubte en alguna zona de vegetació densa. En total faig uns 5min d’error entre la f15(2min), f24(1min) i f26(2min). Molt satisfet tècnicament.

A la hora i mitja em noto algo baix d'energies, així que em prenc una barreta energètica, bec aigua i recupero forces per arribar a meta i donar-ho tot. Es podria dir que físicament em noto molt bé durant pràcticament tota la cursa.

Un cop arribo a meta no puc evitar sentir una emoció enorme i incontrolable. Suposo que fruit de les poques hores de son i d'espera, la tensió, la pressió, la por a fallar, el nervis, l'alegria, la satisfacció, el cansament...

En total 2h 00min perdent 1ª posició i deixant al Catalonia Team en 148a posició. Molt per sobre de les nostres expectatives inicials!!

Classificacions

..

Jukola 2010 - Kytäjä

.
Els dies 19 i 20 de juny a Kytäjä (Finlandia), el Catalonia Team hem corregut el Jukola 2010. Aquest any amb un récord de participació de 1556 equips (10.892 corredors).

.

Tot i que la competició comença dissabte a les 11h del vespre, viatjem dijous al mati per poder entrenar en zones properes, i per tant similars, a la de la competició.

.

En tan sols 2 dies fem 3 entrenaments més el Model Event. Això no és el mes apropiat per arribar descansat a la competició però estem a Finlàndia i hem d’aprofitar l’ocasió. D’aquests boscos i orografia tant característica no se’n troben per Catalunya! En general, la vegetació tot i permetre un alt nivell de cursa, limita molt la visibilitat, la qual cosa dificulta l’apreciació de les formes del relleu i per tant l’orientació.

.

Finalment el dissabte quan es pon el sol es dona la sortida en massa. Al igual que l’any passat, després de 3 dies de bonança, quan es l’hora de córrer, es posa a ploure i, per si no fos poc, fa fred i algo de vent. Ja és mala sort!

.

La sortida en massa dels 1556 corredors, en Marc Serrallonga entre ells, és realment impressionant. Jo no corro fins al matí següent en el 6è relleu, aixi que és hora d’anar a “intentar” dormir tot el possible en una de les tendes militars que l’organitzacio lloga. La pluja no remet quan en Marc passa el  relleu a en Lluís Bedós. Ara ja és totalment de nit i així seguira quan comenci el 3er relleu amb en Biel Ràfols per allà les 3h de la matinada. A les fosques, la dificultat d’orientar-se en aquestes terres augmenta considerablement.
.

En quant a la classificació provisional, hem començat perdent força posicions però poc a poc n’anem recuperant fins posar-nos en la 340ª. Aquest any serà impossible millorar la 223ª posició de l’any passat degut a la gran dificultat tècnica del terreny. Tot i així farem tot el possible.

A la latitut a la que ens trobem durant aquesta època de l’any, la nit és molt curta, així que abans de que en Dani Daví comenci el 4rt relleu ja ha començat a aclarir. Després d’en Dani surt en Jordi Sales qui m’entregarà el relleu a mi.

.

He passat una nit bastant dolenta intentant dormir sense massa èxit però a les 8 del matí, quan començo, la pluja ha desaparegut fa estona i fins i tot apareixen alguns rajos de sol que alcen l’ànim a qualsevol. Surto decidit a, per sobre de tot, disfrutar de la competició i dels terrenys buscant no cometre grans errors i no perdre mai el contacte amb el mapa per davant de portar un alt ritme de cursa.

.

De camí al triangle dono un cop d’ull al traçat de 9,3km que m’espera. De seguida observo el llarg tram de la f7. Començo tranquil i assegurant, no vull perdre la confiança ja de bon principi. Tot va perfecte i aviat arriba al tram llarg (f7). Tot i estar decidit a saber en tot moment on soc, poc després de passar la pista forestal, perdo el contacte amb el mapa. Son moments de molta inseguretat així que, decideixo manenir el rumb i confiar en resituar-me el més aviat possible. M’adono que m’estic desviant en direcció nord. Quan rectifico, aviat m'ubico gràcies a una gran zona de semi-obert. 
Després d’aquest tram fallo la f8 deixant-hi uns 90sg i poc després, a la f11, faig el pitjor error de la cursa, perdent uns 3min. 

Físicament em sento bé, així que apreto tot el que puc fins arribar a meta. Finalment en Lluís Ferrer, correrà el llarguíssim 7è relleu deixant a l'equip en la 347ª posició.

.

 Classificacions

.

En termes generals acabo molt satisfet. He disfrutat d’allò més, he fet un bon temps i fins i tot he pogut recuperar pràcticament 90 posicions per l’equip. Ja penso en el Jukola 2011!!

.

Jukola 2009 - Mikkeli

.

El dia 11 de Juny una expedició de vuit d’un total de quinze integrants del Catalonia Team ( 1 equip Jukola i 2 equips Venla) sortim de Barcelona en direcció a Helsinki, on seguidament ens dirigirem a Mikkeli. En aquesta població és on es cel.lebrarà el Jukola 2009.

.

Al dia següent començarem un seguit d’entrenaments per adaptar-nos al màxim als terrenys nòrdics.
En el primer terreny, tot i no saber-ho en aquell moment, farem més d’un entreno una vegada acabada la competició. El mapa té molt de detall de relleu i força desnivell. Com seguirà fent durant tota la setmana, la pluja ens remulla tan aviat com surt el sol.

A la tarda correm en un mapa proper a la zona de competició.

El terreny en algunes zones és molt planer i la vegetació és tant densa que dificulta molt la navegació, doncs la visibilitat dins del bosc és practicament nula. Disfrutem d’allò més! Ens queda clar que és més ràpid i segur agafar camins que atravessar grans extensions de verds.

Al matí següent fem un petit entreno a ritme molt baix per no desgastar-nos de cara al Jukola que comença aquella mateixa nit.

A les 11h de la nit comença el Jukola 2009.

 
….i ho fem amb:

- 1er relleu: Pol Ràfols. - Són uns 12'3km amb sortida en massa de 1449 orientadors. Els trens de corredors que es formen son impresionants. La primera fita és a 4km del triangle.
- 2on relleu: Lluís bedós. - Aquest relleu també d’uns 12’5km. es corre amb el màxim de foscor de la nit escandinava.
- 3er relleu: Biel Ràfols. Un relleu més llarg encara, d’uns 14'9km on ja cap al final comença a aclarir però encara es necessari l’ús del frontal, sobretot dins del bosc.
- 4rt relleu: Abel Ledesma. El tram més curt juntament amb el 5è d’uns 8'9km. Ja és suficientment de dia com per poder deixar el frontal.
- 5è relleu: Jordi Sales. Tram també de 8'9km on ja fa estona que no hi ha trens de corredors.
- 6è relleu: Benet Totusaus. Tram intermig de 11'2km.
- 7è relleu: Roger Casal. L’ultima posta i la més llarga d’uns 16'5km i on tots els equips reserven al seu millor corredor.
.Personalment acabo satisfet de la meva cursa ja que cometo pocs errors. L’error més important serà a la f18 on perdo uns 3min. El traçat en general, degut a un terreny plagat de camins, és fàcil però exigent en quan a l’atac a la fita i a l’alt ritme de cursa.

.El Catalonia Team acabem en la 223 posició d’entre 1449 equips. Tot un èxit però que ben segur que podem millorar! Serà l’any que ve??!!.

.

Els dies següents farem tot un seguit d’entrenaments organitzats per en Tommi Tolkko. Ell anomena els camps d’entrenament com el « orientajodido » i la veritat és que tant per l’exigència física i tècnica com per la periòdica pluja, vent i fred, el nom és prou adient. Tot i així tots acabem més que satisfets i ja amb ganes de tornar-hi !! No cada dia tenim l’oportunitat d’entrenar en terrenys i mapes com aquells.

.

.

Pel matí comencem amb un entrenament de més de 2h. Tots els matins farem entrenaments llargs. A les tardes… també llargs, però no tant! ;-)
El mapa és a escala 1:15.000 ,així que la lectura es fa difícil. En algun tram trobo variacions del mapa que no han estat actualitzades i que exigeixen més concentració. Quasi quedo atrapat als grans aiguamolls anteriors a la f4! Allò és com una “selva”.

.

.
A la tarda fem un entreno d’intèrvals. Fem sortides cada 30sg i ens reagrupem al següent triangle.

.

No sé si per no haver menjat gaire o pel cansament acumulat, però ja cap al final agafo una “pajara” considerable! La zona és preciosa..
.

.

Al matí següent tornem a fer unes altres 2 horetes d’entreno pel matí. Aquest cop retallo part del circuit ja que entre les f3 i f4 trobo una pista forestal que no apareix al mapa i que confonc amb la dibuixada. Perdo força temps descobrint on sóc. Desmotivat estic a punt de plegar de l’entrenament però finalment segueixo i sort d’haver-ho fet, doncs és un terreny molt interessant.

..
A la tarda aquest cop agafo forces, menjo algo més i em sento bé durant tot el recorregut. Tornem a fer intervals. En aquesta ocasió no els fem de triangle a triangle sinó que els fem algo més curts i per tant més intensos. Els colors del mapa són d’un Ocad antic però no afecta a l’orientació.
.

.Al següent matí ens desplaçarem al terreny on es va correr el Jukola del any 1974. I ho farem amb el mateix mapa de l’època i a escala 1:20.000. Personalment, l’entreno em va fatal.

.

Les distàncies se’m fan eternes i interpretar el relleu em costa. Retallem molt el recorregut ens saltem algunes fites intencionadament i tot i així estem 1h 45min al bosc.

.
.
A la tada em trec el “mal rotllo” de l’anterior entreno i ho faig corrent sense cometre errors. El ritme es baix tot i que no tant considerant els quilometres que ja portem acumulats a l'esquena.

.

.
.

A l’últim entreno, l’hora de sortida de l’avió de tornada m’obliga a llevar-me més aviat que la resta i aprofito i els col.loco jo les fites.

.

Al mapa se li han eliminat els verds i algunes roques menys significatives. Tot i la pressió de no col.locar cap fita malament, és un bon comiat de Finlandia per aquest any.

.

Al final, passada la setmana, el GPS em marca més de 80km acumulats i tots amb un mapa a les mans i en terrenys increíbles!

.

.

Jukola 2008 - Tampere

El dimarts dia10 a les tantes de la nit sortia l'avió cap a Helsinki. Començava l'aventura!!. Primer a Finlandia i despres a Noruega, a on no havia estat mai abans.

Al arribar a Finlandia, bus cap a Tampere que es on es celebrava el Jukola aquest any. Alli llogo un cotxe i aconsegueixo mapes per fer alguns entrenaments! La cursa es el dissabte però fins llavors pots disfrutar de mapes i terrenys de la maxima qualitat.


Dijous arriben en B2 i l'Annabel i anem directes als Forssa Games, unes competicions que es fan dies abans del Jukola.
No sé ben be a quina categoria estic inscrit pero aviat me n'adono que no es la que em toca! Doncs es la mateixa on corren Theirry Gueorgiou, Pasi Ikonen, Valentin Novikov, Tero Fohr...etc etc. Quina vergonya!

Com mes rapid intento correr per fer-ho el millor possible, mes deixo de mirar el mapa. A mes d'acabar petat a mitja cursa, aviat començo a cometre errors greus(f8).

El dia seguent seguim amb mes entrenaments. Sé que m'estic cansant mes del compte però venir a aqui i no aprofitar l'ocasió seria imperdonable!!

Finalment arriba el dia esperat! Aquest any, tot i al meu pesar, em toca correr la 1era posta. Son 11,4km amb sortida en massa de 1400 tios ros i blanquets, ros i blanquets.

El primer moment es un caos!! Tothom surt "a saco" fins al triangle. Et preguntes: per què correu tant si us queden mes de 11km per endavant?? Aviat descobreixo perque. Els trens que es formen son una barrera insalvable. Correr per fora de la traça dels centenars de corredors que tens davant es mes cansat i mes lent aixi que toca "fer cua". Hi han moments que quasi vas caminant. L'unic moment en que realment et cal llegir el mapa es quan estas apunt d'arribar a la teva fita ja que es on hi han les forquilles de controls.

Al principi sembla que amb la llum que hi ha ni caldra encendre el frontal pero aviat cau la nit i dins el bosc no serveix de res la claror de l'estiu nordic. Al mateix temps que la claror cauen les temperatures i per si no fos poc comença a ploure. Aviat em noto empapat. Hi han estones que tot i estar corrent passo molt de fred. A meitat de cursa miro el que encara em queda per endavant i al.lucino.

Cap a 3/4 de cursa els trenets comencen a ser de menys gent i intento guanyar posicions pero la inseguretat en la fita20 em porta a perdre uns quants minuts i unes moltes posicions. Quan finalment arribo a meta i entrego el mapa a l'Esther! A ella li tocaran 12,5km mes pero sense ni gota de llum de principi a fi i plovent des del primer minut!! ufffffff!!!!!!!

Retllevistes:

1er retlleu - Benet Totusaus
2on retlleu - Esther Gil
3er retlleu - Lluis Bedos
4rt retlleu - Anna Serrallonga
5è retlleu - Onna Ràfols
6è retlleu - Annabel F. Valledor
7è retlleu - Roger Casal

Al final una 425a posició.

Resultats (l'ordre real es el escrit aqui a sobre. Els parcials son correctes)

Jukola 2007 - Lapua

.

Ara que ja falta poquet pel Jukola d'aquest any recordo l'emocio de l'any passat. També recordo les anecdotes que ens van anar passant tant en el vitge com durant la cursa en si.

.

Cada un dels que vam participar vam fer una petit relat on explicavem la nostra experiencia. Tot i aixi despres no es va publicar enlloc i es per aixo que aprofito el bloc per recordar-ho i explicar-ho a aquells a qui els pugui interessar.

.

.

.

JUKOLA 2007 - LAPUA

.

.

1era MANIGA – Jordi Sales

.

DONNGGGGG, amb un contundent toc d’una gran campana es dóna la sortida alrelleu del Jukola. El silenci de sepulcre que el precedeix sorpren alsforanis nouvinguts.Una sortida en massa envoltat d’una graella de més de 1300 corredors posala pell de gallina. Feia dies que només d’imaginar-m’ho em provocava remorde panxa i fins i tot em feia replantejar la certesa o no de còrreraquesta màniga.Un problema tècnic de només uns segons de durada provoca que em passin més de 600 corredors! Dada que ajuda a dimensionar la grandesa d’aquesta prova.

.

Entrar al mapa envoltat d’una gran multitud no em va costar, m’ho haviapreparat a consciència i em va sortir bé.El magnetisme de la zona el qual distorciona el bon funcionament de labruixula va afectar-me sobretot a la tirada llarga, al segon control.Adonar-se que còrrer per la traça dels de davant és molt millor queintentar fer noves eleccions de ruta no és una decisió fàcil pels novells.

.

El gruix de la cursa va anar-me prou bé. Fins a poc del final no vaig ser conscient que m’havia dossificat molt, massa, vaig acabar molt sencer. Bé,sencer físicament que no pas anímicament, doncs vaig fer un mp. Pinçar-ne una per una altre. Era un control facilíssim al costat del camí. Va saber-me molt greu pels meus companys, tot i que cap d’ells va retreure’m res de res malgrat la seva, endevino, gran frustració.Des d’aquí, de nou, els ho agraeixo.

.

.

2a MANIGA – Lluis Bedós

.

La foscor absoluta de la nit aquest any no va arribar mai. La cursa es disputava més al nord que anys anteriors, per tant les postes 2 i 3 el frontal servia de poc, per llegir mapa i mirar on posaves el peu.

.

12.25 - Zona d'escalfament, vigilant l'arribada d'en Sales.

13.35 - Faig un pla per la cursa: inici tranquil, llegint, i anar augmentant el ritme a mesura que vagi entrant en el mapa. (això és la teoria)

12.47 - Entre tants ulls blaus, cabells rossos i una mitjana de 1.85m d'alçada, apareix el nostre rellevista tipical Osona men, inconfusible!

.

Però tots els començaments són bonics, massa bonics. Els primers controls els trobo sospitosament massa fàcils, cosa que em fa gaudir gratament del bosc i l'ambient de cursa. Això em dóna prou confiança per augmentar el ritme (gran error). Així van començar a passar coses moooolt estranyes, buscar una fita durant 5min i estar tot sol (hi havia 2000pers al bosc), trobar-te 5 trens de cares, saltar-me un control... en definitiva, en les següents fites els errors sumaran fins a 20min!!!! (passar de la teoria a la pràctica no és tan senzill)

.

Cap al final de cursa sembla que les coses anaven tornant al seu lloc, fins i tot jo que ja començava a dubtar de mi mateix.

.

Última fita i...ii.... i un esprint interminable ... recullo mapa del relleu... uf, ja hi sóc. Però en Ll.Ferrer m'esperava amb una cara de pomes agres i una mala notícia, m.p.

.

Doncs res que per això els relleus són tan bonics, per l'equip!!!!

.

.

.

3a MANIGA - Lluís Ferrer

.

Al Jukola hi ha tanta gent, que sovint perds de vista als teus companys d'equip. No saps si encara estan corrent, si ja han arribat o si ni han sortit tot esperant el relleu...

.

No vaig veure en Sales entrar ni tampoc a en Bedós sortir; quan portava a dins del bosc? Quanta estona li mancava?Aquesta incertesa va fer que em plantés a la zona de canvi amb una impaciència inusual; l'espera, amb la fresqueta de les 2 de la matinada de Lapua i la llum tènue que regnava al Jukola-Arena em va fer pensar en la manera d'afrontar la cursa: "córrer, orienta't i gaudeix! Això no es pot fer cada dia!". I així va ser.Amb el seu elegant córrer veig a en Lluís que es dirigeix cap a meta.

.

Ja em preparo, i els nervis s'activen sols. Em lliura el mapa i em comenta un detall d'interpretació: "alerta amb els semioberts". I jo vaig pensar: " i amb les corbes, i els turons i els aiguamolls, i les roques, i ...". Amb el frontal obert i l'adrenalina carregada em dirigeixo cap a la immensitat d'un bosc escandinau ple de fites per picar! Què es pot demanar més?

.

El bullici i soroll que minuts abans senties a la sortida, es converteix en la fresa rítmica de les petjades i esbufecs dels participants que més o menys anàvem junts: això (d'anar junts), és una constant al Jukola; si estàs sol o és que vas primer o que t'has perdut molt.

.

La cursa esdevé una alineació de plaers consecutius: un turó, si! un aiguamoll, si! el límit, si! una roca, també! Personalment satisfet en la meva orientació veig que se m?acaba la festa entre aquella sensació barrejada de satisfacció i melancolia. Última fita, i meta!

.

Agafo el mapa per l'Abel i a 40 metres li veig la cara de tensió i concentració pròpies del moment i denoto que té la vista clavada al plànol que jo duia a la mà. ? Va! Dóna-me?l!!?, deuria pensar. En canvi, el meu pensament va ser; ?Quina sort. Ell encara ha de córrer?.Suat i content, vaig cap a la tenda, em canvio i em dirigeixo a comprar-me l?esmorzar. Mentre m?estic menjant un cafè amb llet i un?sukkalapulla?finlandès, veig que són quarts de 5 del matí...Tot plegat, impressionant!

.

.

.

4a MANIGA: Abel Ledesma

.

El meu segon Jukola havia començat amb millors sensacions que el primer pel que fa als entrenaments previs a la competició. Feia errades però en cap moment em vaig trobar sense tenir ni idea d'on era, com sí m'havia passat l'any anterior. De totes maneres el "model event" de la cursa se m'entravessava una mica, però als altres "jukolaires catalans" sembla que els hi passava el mateix.

.

Arriba el dia de la cursa, els 1300 primers rellevistes a punt i DONNNGGG! La processó de corredors s'endinsa al bosc. Em quedo fins l'arribada dels primers rellevistes (magnífica cursa d'en Roger amb el Ronneby) i emocionat i nerviós intento anar a dormir una mica a la tenda. Mig endormiscat sento que en Sales comenta que ha pinçat una malament. Merda! No m'ho puc creure! Recondueixo la meva petita frustració i de seguida penso: "Tan se val, em vingut a gaudir de l'ambient i els terrenys del Jukola". Continuo dormint fins que em desperta en Lluís Bedós, l'altre Lluís ja fa 20 minuts que corre.

.

Vaig cap a la zona de sortida a mirar els ordinadors per saber per on va en Lluís Ferrer, però en haver fet MP no surten els passos intermitjos de l'equip. Augmenten els nervis perquè no tinc ni idea de quan li falta per arribar, per tant entro cap a la zona d'escalfament tot fent rectes des de la darrera fita vista fins a la zona de canvi de mapa mirant de que no se'm passi. Ja el veig "Vinga Lluíííííís!!".

.

Ja tinc el mapa, "som-hi cap al bosc!", no sé si estic gaire concentrat, primera fita bé, segona ... "merda" l'he passat per sota i no m'he adonat. No és un bon començament i no aconsegueixo entrar en cursa, tota la resta és una combinació d'encerts, errades i algunes (masses) grans errades. En alguns tirades, sobretot al principi, vaig completament sol, tot i no estar perdut, i fins i tot obro algun caminet nou. Se m'entravessen les zones més tècniques amb molt detall i moltes fites que no són la meva.

.

Durant la cursa em creuo o em passen corredors dels equips líders, és increïble com poden anar tant ràpid i orientar-se en aquests terrenys nòrdics. Jo si anés a la seva velocitat tindria prou feina en no trebancar-me amb les pedres o branques. Definitivament estic molt i molt lluny d'aquests corredors, però he pogut gaudir de l'ambient de les grans competicions i la mateixa cursa que els millors del món. L'any vinent sortirà millor!

.

.

.

5ª MANIGA – Benet Totusaus

.

Cap a les 12h de la nit em vaig ficar al sac de dormir per intentar descansar una mica i estar en bones condicions per a la cursa però semblava que no m'adormiria mai. El Speaker que no callava ni un minut i els nervis del meu primer Jukola no m'ho permetien. Suposo que el cansament va poder amb mi i vaig poder dormir un parell d'horetes.

.

Al sortir de la tenda pelat de fred i apropar-me a la zona d'arribades veig en Lluis Ferrer com arriba i entrega el relleu al quart rellevista, l'Abel. Era moment de prepararse perque en poc més d'una hora em tocava correr a mi.

.

Aquests terrenys son molt diferents al que tenim a la peninsula aixi que tenia clar que començaria molt suau per entrar en mapa i que aniria augmentant de ritme conforme agafes confiança. A meitat de cursa em vaig adonar que no havia comès cap error important, això em va pujar força la moral però no era el moment de relaxarse. A més a més s'apropava la zona mes tècnica del mapa.

.

Els caminets que es formen al bosc al pas de milers de corredors et faciliten la carrera però en qualsevol moment et podien portar a una fita que no és la teva i resitura-te no és gens fàcil. Finalment arribava a la ultima fita. S'havien acabat els nervis i la pressió, però també s'acabava el plaer de poder correr per aquests paratges.

És una experiència única i més encara per correr amb l'equip que corria.

.

.

.

6ª MANIGA – Eduard Garcia

.

Em desperto confós a la nostra tenda d’equip. Sento veus que xiuxiugueixen. Són vora les 4:00. M’incorporo, encara dins del sac, i sento els dos lluïsos xerrar. En Sales dorm. No puc evitar preguntar com va la cursa. M’expliquen que l’Abel ja fa 15 minuts que està en cursa, i no puc evitar posar-me content i nerviós alhora, perquè no havia previst que a aquesta hora el nostre quart rellevista ja estigués corrent, i d’aquí poc em tocarà a mi.

.

Però l’eufòria dura poc. Em confessen que el nostre primer rellevista ha fet un mp. No puc evitar sentir-me frustrat i desanimat durant uns segons... Tant de temps esperant aquesta nit, per a això? Però de seguida me n’adono que això ens pot passar a qualsevol i, de fet, ens ha passat. Així que de seguida se’m passa la mala llet.

.

A les 5:00 em llevo. Fora el sol ja s’aixeca, i comença a fer calor fora de les zones amb ombra. Em preparo, esmorzo, escalfo, entro a la zona de canvi de relleu i m’entra la pixera... Mentre trec la bufeta de pena sento uns crits: “Duduuu!”. És en Benet, que ha fet una gran cursa i està esperant-me a la zona de canvi per donar-me el relleu. Faig el primer esprint de la cursa, arreplego el mapa disculpant-me, i entro dins del bosc.

.

La cursa és una alternança de sensacions contradictòries, bones i dolentes. Del plaer d’estar corrent per aquell boscos tant diferents als nostres, a la sensació de que estic fluix (acabo de sortir d’uns dies de diarrea molt forta i febre). No puc evitar fer massa errors, fins i tot en un moment haig de fer una gran marrada per resituar-me, quelcom que em baixa molt la moral. Darrerament estic fent unes curses molt medriocres a nivell de tècnica (i aquesta n’és un clar exemple) i no sé què pot estar fallant.

.

La darrera part de la cursa em surt millor i deixo la resta de forces a l’interminable esprint final. Mentre creuo la meta veig al panell electrònic que arribo vora el lloc teòric 400, el que vol dir que he mantingut posicions. Arreplego el mapa del nostre darrer rellevista, 3 minuts abans (uff!) de que tanquin la zona de canvi de relleu per a fer la sortida en massa, li doblego el mapa amb el darrer esforç i...

.

En Roger em rep tranquilament, em dóna la seva jaqueta i l’ampolla d’aigua amb un somriure franc com només ell el sap fer (mentre jo esbufego) i em demana que li porti tot plegat a la tenda. Jo, matant-me a l’esprint i, ell, s’endinsa poc a poc al bosc... No importa, amb el seu relleu, avançarà en més de 100 llocs l’equip de Catalunya. Realment ell està a una altra òrbita i jo encara tinc tantes coses a aprendre!

.

No puc evitar marxar del Jukola amb la sensació de que he gaudit molt més de l’aconteixement en sí i de la companyia del amics de l’equip de Catalunya, que de l’orientació en sí. No m’acabo d’adaptar a aquest tipus d’orientació, difícil i a més amb un bosc ple de traces d’altres corredors. Potser l’any que ve serà diferent!

.

.

.

7a Maniga - Roger Casal

.

Només dir-vos una cosa que vaig pensar de camí cap a la penúltima fita de l'últim relleu i que volia comentar en arribar a meta.

.

Diiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiooooooosssssssssss!!!!!!!! Gracies per haver-me demanat fer l'últim relleu!!!! M'ho he passat de conya i he gaudit com mai del Jukola!! Contentíssim del meu primer relleu amb el Ronneby OK. Ambient inigualable a les files de la sele catalana (quines risses més sanes). Em quedo per primera vegada tota la nit del Jukola despert. Gaudeixo com mai del terreny corrent l'última posta del CAT-team. I per últim, orgullosíssim d'haver corregut 25km amb 56 fites en una magnífica nit d'estiu escandinava. Diooooooooooooosssssssss!!!!

.

I l'any que ve què....?

.

_________________________________________

.

.

.

Bé, aquests son el petits relats de cada un dels rellevistes... com diu en Roger: i l'any que ve què? doncs l'any que ve ja es aquí!!

.

Per diferents motius familiars i personals la majoria del rellevistes de l'any passat no hi seran. Això si, intentarem de per manera d'arribar a meta!!!!