CEO 2017 - Canencia

Aquest any el CEO s'ha disputat a Canencia (Madrid). Com altres anys el format ha sigut molt comprimit. Tot i així, sembla ser que a partir de l'any que ve els CEO es repartiran en dos caps de setmana. En gran part, això s'agraeix, doncs córrer 5 carreres en tant sols 3 dies és excessiu.

Comencem amb una mitja espectacular. Moltes roques en un entorn preciós per després seguir amb una gran, gran vessant pràcticament tota de baixada. Tot i algun error, faig una bona cursa sense errors significatius.

A la tarda, sense pietat, ens esperen els relleus en un mapa que no ofereix massa possibilitats tècniques. Així doncs, es comberteix en una cursa molt i molt física. El traçat tampoc complica massa la cursa.

El dissabte al matí fem un sprint força divertit per dins del municipi de Miraflores de la Sierra. Combina una primera zona rústica per després entrar al poble. Divertit traçat entre carrerons.

A la tarda es corren els relleus mixtes. Jo no els corro però sí que els puc gaudir com a espectador des de dins de la plaça de toros del mateix poble. Resulta molt emocionant la disputa entre els priners equips seniors de catalunya i la comunitat valenciana.

Diumenge, per finalitzar la sèrie de competicions, correm una llarga amb tot el que ha de tenir aquesta modalitat. Llargs trams, duresa física i pocs controls. L'escala 1:15000 no es cap empediment, ja que els controls són col·locats en zones que l'escala permet bé ka seva lectura.

Faig algun error però gaudeixo molt de la cursa.

Burgohondo 2017

A la província d'Àvila és troba un petit poblet anomenat Burgohondo.

La gent del poble ben segur que no sabia res de l'orientació fins que l'any passat les ordes de buscafites el van envair. Doncs aquest any altre cop.

Dissabte estrenem mapa al sud-est del municipi en una mitja tècnica i divertida.

Es tracta d'un terreny principalment obert però amb força vegetació a nivell de terra. Hi ha gran quantitat de roques, la qual cosa no és d'estranyar a la Serra de Gredos.

Gaudeixo enormement de la cursa.

Errors a la f5 (2min) i f19 (1'5min).

A la tarda correm un Sprint per terrenys molt diversos. Tant aviat som entre carrerons, entre roques, com dins del riu.

Divertit tot i que massa llarg per tractar-se d'un Sprint.

Diumenge tornem a estrenar mapa a l'oest de Burgohondo amb una llarga de 14'1km.

És una zona possiblement no tant complicada com la de la mitja però no vull dir amb això que sigui fàcil.

La cursa té força trams llargs, com pertoca a aquesta modalitat. Pocs d'aquests són per camí així que hi ha poc temps per relaxar-se.

El traçat és tècnic i dur físicament i mental. Especialment després del canvi de mapa quan veus que queda un bon tros i que has de tornar enrere d'allà mateix a on vens.

Creuant el riu crec que un tronc em lliurarà de mullar-me però s'enfonsa i acabo amb l'aigua fins al pit. Freda, freda! ;-)

Acabo molt cansat físicament però havent gaudit molt.

Costa Càlida 2017

Aquest cap de setmana passat correm el Costa Càlida per les rodalies de Cehegín. Me l'havia perdut els últims anys però aquest hi volia ser.

Corro les tres curses del cap de setmana; llarga, sprint i mitja. 

Dissabte al matí fem una llarga de pràcticament 14km. He de dir que no la gaudeixo gaire, se'm fa dura i no és un terreny que m'emocioni massa.

A la tarda corro el sprint. No havia orientat mai a Cehegín i he de dir que m'emporto una molt grata sorpresa.

És de les poques vegades que gaudeixo molt més d'una cursa urbana que la de bosc.

Diumenge tornem al bosc. Aquest cop a la mitja. Passo una bona estona, especialment a la part sud-est a on hi ha gran quantitat de xaragalls.

Després del cap de setmana, la conclusió és que em falten moltes competicions.

Trofeu Quijotes 2016 - Conca

Magnífics terrenys han sigut els que ens han posat a disposició aquest cap de setmana a la Ciutat Encantada de Conca en el Trofeo Quijotes.

Dissabte comencem amb una llarga que, a part de dura també és molt tècnica. No faig grans errors però sí que vaig acumulant petites errades aquí i allà. Físicament acabo força esgotat. 

De camí a la f19 envesteixo una roca amb el genoll i quan se'm refreda pràcticament no el puc doblegar. Per uns moments penso que l'endemà no podré córrer.

Per sort meva, dos ibuprofenos  i força gel em permeten gaudir al màxim de la divertidíssima mitja que ens espera diumenge.

Pràcticament cap control sense dificultat no et permet que baixis la guàrdia ni un instant. Recordo que en cert moment de la cursa (no sé exactament quan) m'adono que he d'obligar-me a centrar-me doncs se'm fa feixuc estar tanta estona concentrat.

Faig bona cursa tot i perdre contacte en més d'una ocasió. Tot i així, és el meu dia de sort ja que cada cop em reubico amb rapidesa i no faig cap errada important.

Trofeu Pinares 2016

Cinc dies i sis curses són les que hem corregut durant aquests dies a Sòria en el Trofeo Pinares.

Alguns mapes no eren nous, d'altres sí. Tot i així els ja utilitzats en edicions anteriors, jo no els coneixia massa. Així que, per la meva part, doble luxe.

El 1er dia fèiem una mitja al mapa de Navaleno. La zona és molt maca i presenta molts elements rocosos que augmenten la dificultat tècnica. Els traçats són una mica llargs per tractar-se d'una llarga.

Fa molta calor, això pot haver afectat en els temps de guanyadors. El desnivell també s'afegeix a la duresa de la cursa.

Faig força errors i sobretot acabo molt cansat, preguntant-me com aguantaré els dies que queden.

El 2on dia ens espera una llarga, llarguíssima a St. Leonardo de Yagüe. El traçat és molt adequat per a la modalitat. Llargs trams, duresa, eleccions d'itinerari...

Entenc que és una cursa pensada per a 90 minuts del guanyador però finalment se'n van als 102min. Sortint a les 11:36 pateixo la calor des del primer moment. Tot i així, sabent de la distància de la cursa, porto camel-bak i m'ho prenc amb calma i finalitzo dignament.

Gaudeixo molt, doncs a part de llargs trams de navegació també hi ha dificultat tècnica en l'atac als controls.

El 3er dia consisteix en dos Sprints. El primer és a Playa Pita, junt al càmping a on ens allotgem. És un sprint de bosc, la qual cosa sempre és d'agrair. La vegetació és qui és decisiva en l'orientació doncs és força densa i et desvia amb facilitat. Personalment ho passo molt bé tot i fer un desastre de cursa.

A la tarda correm a Vinuesa un Sprint urbà. Bé, no tinc massa a dir d'aquesta cursa. Jo ja no gaudeixo massa els sprints urbans i a part el poble tampoc resulta tenir multitud de carrerons que poguessin dificultar la carrera. El desnivell és força elevat i fa que els temps surtin lleugerament per sobre del previst.

Els 4rt dia estrenem mapa a Covaleda. Ja al centre de competició veiem que el bosc és molt net i que la velocitat de cursa serà molt elevada.

De seguida, només començar la cursa entrem en una zona de roques preciosa i a part és tècnica. En aquesta zona la vegetació ja no és tant neta, fet que per a mi és un punt a favor.

Em diverteixo molt a tota la cursa però lamento no haver pogut aprofitar més la zona tècnica de roques. Pensava que l'utilitzaríem al dia següent però finalment no és així. Suposo que es prioritza la navegació i aspecte físic al tractar-se d'una llarga.

A partir del control 11 començo a notar un fort dolor al genoll i la veritat que em desanimo força. Tot i així no afluixo ni abandono.

El 5è dia tornem a Covaleda però com deia abans, en una zona nova. Correm una mitja al·lucinant. 

La zona és plena de roques i el traçat ens submergeix entre elles. Molts controls i canvis de direcció fan que em diverteixi de principi a fi. Faig un error d'uns 2min al primer control però la resta la soluciono bé.

A part de la cursa també gaudeixo de veure que el genoll no em molesta. A veure com evoluciona...!

Felicitats a tota l'organització per a la mega-currada organitzativa que ens ha fet gaudir al més alt nivell!!!

Trofeu Serrania de Cuenca 2015

Al CEO em va arribar un full d'informació del Trofeu Serrania de Cuenca i no sé ben bé per què vam decidir anar-hi. Certament, no sabia que m'enduria una grata sorpresa.

Després de 3 setmanes sense competir ja en començava a tenir ganes. A unes 6 hores de casa el dissabte iniciem el cap de setmana amb una llarga de 10'5km on es prioritzen les eleccions d'itinerari i l'aspecte físic en un entorn que em sorpren positivament. 
El terreny és molt humit, i això que diuen que és una primavera seca a la zona. El sòl tou i gens pedregós. I la visibilitat força variable tot i que generalment bona. 

Físicament no em noto gens bé, suposo que normal després de passar un parell de setmanes sense poder entrenar massa. Però tècnicament em noto amb confiança i faig poc més de 2 o 3 minuts en tot el cap de setmana.

Diumenge tenim una mitja amb molts controls i amb força desnivell. Son 5'1km principalment entre les roques i tallats d'origen calcari que es troben pels vesants. És el mateix mapa del dia anterior però aprofitem les parts més tècniques. No faig pràcticament errors i acabo molt satisfet de la meva cursa.

És un cap de setmana amb l'essencial i important de l'orientació. Bon terreny, bon mapa i bons traçats! Sense dorsals, sense hores de sortida (base start), categories justes i ambient familiar. Una de les millors curses (d'àmbit espanyol) de la temporada fins al moment.

Lliga a Titaguas

Seguim amb una llarga sèrie de caps de setmana d'orientació sense pràcticament descans des de fa 3 mesos. Aquest cop anem a una lliga espanyola a Titaguas (València).

El dissabte fem una llarga de 9km on a l'inici la dificultat principal està en mantenir la direcció entre la vegetació i el sòl pedregós i ple de sotabosc. I seguidament el traçat ens porta a diferents trams en vessant amb molt pendent.

Faig errors a la f1, f3 i f8 però en general acabo satisfet de la cursa. Físicament no acabo massa "rebentat". Suposo que les últimes setmanes de més entrenament i moltes carreres es noten.

A la tarda de dissabte es corre un sprint al mateix poble que m'arrepenteixo molt de no haver corregut.

Part de bosc i part pels estretes carrerons de Titaguas sembla molt interessant. No entenc com l'organització no en va fer més propaganda.

Diumenge a la mitja ens movem principalment per vessant. La vegetació és força densa i disminueix la visibilitat i ritme de carrera. El traçat combina trams molt diferents i tècnics. No em resulta fàcil mantenir la concentració de principi a fi.

En cursa no tinc la sensació de fallar massa temps però un cop he acabat i miro els parcials veig que sí, que en global sumo més de 4min d'error entre les f10, f12, f15, f16 i f18.

Content del cap de setmana, em diverteixo i gaudeixo moltíssim.

CEO 2015 - El Portillo

Com ja va sent una tradició, aquest any tornem als Campionats d'Espanya (CEO) que en aquesta ocasió se celebren a El Portillo (Vallodolid).

L'any passat a Antequera no em pensava ni de lluny que aquest any tornaria a estar en forma i competir. Així que, mirant enrere, la sensacions son de molta alegria.

Com ja és habitual el programa del CEO és molt atapeït però ara, amb l'aparició del "Mix Relay", encara més. Per tal d'encabir-hi aquesta nova modalitat, la cursa de llarga, que normalment es feia divendres, ara passa a diumenge. Amb la mitja passa just el contrari.

Jo, no sóc massa entusiasta de les proves sprint urbanes, així que em salto tant el sprint com els relleus mixtes i tot i així ja acabo destroçat físicament amb les tres proves restants. Així que no vull imaginar com acaben aquells que corren totes cinc curses dels campionats.

Els últims anys, per questions familiars, no he pogut fer el model event i aquest no és una excepció. Molts que sí l'han fet m'avisen que el relleu és molt subtil. Així que divendres a la mitja surto amb totes les "alarmes" enceses. 

La veritat és que, tot i ser un relleu molt tènue, s'entén bé i més degut al fet que la visibilitat és molt alta . També haig de dir que després dels tres dies acabo amb la sensació d'haver-me fixat més en la brúixola que en el relleu.

El terreny és molt, molt ràpid tot i el sòl de sorra que enlenteig una mica. No hi ha pràcticament desnivell.

La cursa em va força bé, però faig un error de 1min a la f5 i tres d'uns 20sg a les f2, f4 i f18.

Dissabte corro els relleus amb en Lluís Bedós i Pol Ràfols. Jo faig el tercer relleu. Amb els dos companys fem un equip equilibrat i crec que amb possibilitats de fer-ho bé. Per altra banda, crec que el terreny de la cursa no ens beneficia massa per la seva rapidesa i no massa dificultat tècnica. Acabem en 6a posició. 

Personalment, acabo content de la meva carrera, doncs en total no arribo als 2min. d'error entre les f3 i f13.

Finalment diumenge ens espera una llarga de 16'6km que em té nerviós tota la nit anterior per l'exigència física que suposa.

I efectivament, la cursa és molt divertida i força tècnica però se'm fa molt dura físicament. Des dels primers controls noto que el meu ritme és feixuc i semba que no passen els quilòmetres. Els principals errors els faig a les f4, f5 i f25.
Acabo molt cansat però en termes generals molt content de tornar a córrer un CEO a H21E.

AOM 2015 - Punta Umbria

Lliga espanyola a Punta Umbria (Huelva) en el Andalusia Orienteering Meeting.

Ens desplacem en AVE fins a Sevilla (4'5 hores) i des d'allí fins a la zona de competició en cotxe en poc més d'una hora.

- El dissabte correm la mitja en un terreny de dunes on hi ha gran quantitat de formes de relleu i a on gestionar les zones de vegetació és important. 

De fet, gràcies a la baixa visibilitat que ofereix la vegetació, el terreny es converteix en més tècnic i interessant.

La cursa és WRE i això atrau a corredors internacionals. Tenim la sort de poder competir al costat de corredors com Daniel Hubman, Edgard Bertuks, Alasdair Mcleod, Scott Fraser...etc.

Faig una cursa amb petites errades a l'atac d'algun control, però cap error important. Possiblement, però, sí que hauria d'haver evitat alguna zona de vegetació densa. Físicament la cursa és molt exigent.

- Diumenge correm una llarga de 15km però que resulten ser molt ràpids.

La sortida és en massa amb diverses papallones per evitat seguiments. La primera part del traçat, personalment em resulta poc interessant. Molt físic i ràpid.

A partir de la f19 fem un tram llarg i entrem en una zona divertidísima de dunes amb micro-relleu i molts canvis de direcció. Gaudeixo al màxim.

Pràcticament no faig errors en aquesta zona, tot i desviar-me molt a la dreta a la f28.

Acabat aquest sector, un altre tram llarg cap a la zona inicial i a enfilar meta.

Satisfet de les meves dues curses tècnicament, però no massa físicament.

Costa Blanca 2015 - La Nucia

Ja feia dies que tenia ganes de competir en una cursa de dos dies i finalment ha arribat el dia. En aquesta ocasió ens desplacem a La Nucia (Alacant) on es disputarà el Costa blanca 2015.

Després de l'organització de la Copa Catalana a La Virreina, m'adono que porto mesos molt concentrat en l'àmbit de l'organització i que la competició ha quedat en un segon pla. Finalment, m'alegro de poder canviar de xip.

Després d'un any molt fluix per mi, aquesta temporada decideixo tornar a córrer a la categoria èlit. El meu estat de forma ha anat millorant respecte als últims mesos, però no estic en el mateix estat de forma que al 2013.

- El cap de setmana comença amb una mitja que puntua pel world ranking. Hi ha corredors molt bons, entre els quals destaca el suec Jonas Leandersson, qui ha sigut campió d'europa i del món recentment. Quin luxe!

Només girar el mapa, hi veig moltíssima informació. Vaig en compte. Després d'un primer control amb certa "sort" veig que he de controlar molt més si no vull fer cap error important.

Gaudeixo molt de la cursa, doncs tot i fer petites errades, no en faig cap d'important. Físicament, acabo molt cansat, doncs ho he donat tot.

Esperava un terreny amb molt de sotabosc però em sorprèn positivament. Gran quantitat de detall de retlleu i elements de roca i una vegetació amb poca visibilitat però sense ser brut.

- Diumenge, ens espera una llarga de 11'4km. Tot i que sé que portaré un ritme més còmode, em fa força respecte la distància i especialment en un terreny on els desnivells són importants. 

Començo trenaquil i els quilòmetres van passant. Aguanto bé. 

A la f16 tenim un canvi de mapa. No estic satisfet d'algunes de les meves eleccions d'itinerari, especialment de la f15, fet que em desmoralitza força en cursa. El principal error el faig a la f20, on cauen entre 2 i 3 minuts.

No gaudeixo tant de la cursa com el dia anterior, doncs els traçats em porten a repetir diverses vegades alguns trams que se'm fan una mica monòtons. 

Del que sí que acabo content és d'aguantar bé la distàcia i sortir motivat a seguir entrenant.

Martin Kronlund 2014

Aquest cap de setmana s'ha corregut el Martin Kronlund per la zona de La Berzosa.

Feia temps que volia orientar per aquesta zona, doncs en mapes antics ja es preveia tècnica gràcies a la gran quantitat de roques i afloraments rocosos enmig d'una vegetació que dificulta el pas i la visibilitat.

Dissabte, a la llarga correm per zones on la cartografía em desconcerta. És cert que la inmensa quantitat de roques fa que no hi puguin sortir totes, però en cursa es fa difícil determinar quin és el criteri mínim per què aquestes hi siguin o no.

Haig de dir que gaudeixo de la cursa tot i acabar molt, molt cansat. Al pas a la fita no puc més que mirar la meta amb desig però m'anima que només falta un petit bucle.

El sol i la calor que fa junt amb que la zona no té massa ombres, no ajuda.

Faig alguns errors com a la f10, f17 i sobretot f20.

Diumenge correm la mitja molt a prop del mapa del dia anterior. 

El mapa és molt petit però la zona és molt interessant. En aquesta ocasió, la cartografia s'entén molt bé.

Fallo més de 2 minuts a la f1 i decideixo jugar-me-la i anar a fondo la resta de la cursa. Bé, l'estratègia és arriscada i funciona fins a la f16 on pel cansament faig un error massa gran (3min).

M'encanta la zona però no acabo satisfet de la meva cursa.

Trofeu Nazaries 2014

Després d'un any i mig sense córrer una lliga espanyola, en aquesta ocasió em torno a decidir. 

La veritat és que m'ha fet molta il·lusió tornar-hi; el llarg viatge, els dos dies de curses, la visita turística del dissabte per la tarda, el trobar-se amb amics i coneguts tant lluny de casa...

Les curses han sigut a les zones de xaragalls de Guadix i Benalúa. Un indret fantàstic per a fer-hi orientació degut a la gran quantitat de detall de relleu.

Dissabte corríem la llarga en un mapa nou on combinàvem zones planes i amb vegetació que dificultava la visibilitat amb els clàssics xaragalls de la zona. Tot i no ser una cursa senzilla en absolut, si que acabo amb la sensació de predomini del factor físic sobre el tècnic. Bé, ja se sap, es tracta d'una llarga.

No faig massa errors tot i algun moment de desconcentració. Acabo satisfet de la cursa.

Diumenge fem la mitja a un terreny on ja s'havia corregut l'any 2008 i on jo hi havia corregut. En aquella època, jo portava un parell d'anys fent orientació i em va semblar una cursa increïblement tècnica. I de fet, ara m'hi segueix semblant tot i haver millorat en relació a llavors.

El recorregut comença per una zona no massa complicada i força física i a partir de la f5 entrem en l'univers de xaragalls que fan que gaudeixi al màxim del circuit. Hagués volgut que no s'acabés mai! Bé, físicament no ho portava tant bé! :-p

Tot i fer una bona cursa, cauen alguns petits errors però que fins a cert punt "m'auto-perdono" degut a la dificultat de la zona.

Cap de setmana dur per la quilometrada en cotxe (8h + 8h) però amb sensacions retrobades i molta felicitat! ;-)

 

CEO 2014 - Antequera

-Sí, Doctor, he recaigut! He intentat deixar-ho però el síndrome d'abstinència era massa fort. Tot el meu entorn em cridava a doblegar-me davant dels impulsos més primaris. Tornaré a controlar-me! ...si més no, durant uns mesos!

No era pas la meva idea inicial, però finalment vaig córrer durant aquests dies de Setmana Santa al CEO d'Antequera. No volia ni tant sols apropar-me a la zona de competició per no morir-me d'enveja, però... soc dèbil!

A dia d'avui, segueixo amb les mateixes molèsties al genoll però amb una mentalitat nova: "no em convé córrer, així que només ho faré quan hi hagi una cursa que realment valgui la pena!” No estaré en forma, per tant faré més pena que glòria però gaudiré que al capdavall és el més important! 

Bé, pel que fa al CEO, em vaig apuntar a última hora a les curses OPEN tant de la llarga com de la mitja. Al sprint vaig córrer el circuit de veterans.

Els terrenys en sí, no van ser espectaculars. Però suficient com per fer-me gaudir altre cop de l'orientació després de tants mesos d'abstinència.

La llarga és va córrer sota un sol que ens va deixar la pell cremada a més d'un. Era un terreny amb força desnivell, aspre, i sotabosc. Vaig veure els traçats de diferents categories i em van agradar en quant a les eleccions de ruta tot i que per a molts, fer-los baixar a la zona de competició per fer un canvi de mapa va resultar poc agraït i força repetitiu.

Als relleus no hi vaig ser, però veient les imatges de boira que m'enviaven els presents, em va fer força enveja perdre-m'ho. Segurament és per això que després de visitar Ronda, que és el que vaig estar fent amb la Silvia i l’Uxia pel matí, a la tarda em decideixo a fer el sprint. Divertit però sense ser un terreny amb unes possibilitats tècniques massa extraordinàries.

A la mitja, si els dies anteriors havia fet primer sol i després boira, llavors ens esperava pluja. Que bé pels corredors, però quina llàstima perquè l'Uxia no va poder fer el correxic! Ens va saber molt de greu! A la cursa ho vaig passar molt bé. I més perquè aquest cop, a diferència de la llarga, em deixen uns mitjons i no acabo destrossat de cames. El terreny te menys desnivell i això fa que no acabi tant cansat. Tècnicament algun error però poc important.

En fi, me n'alegro de no haver-m'ho perdut!! Ara porto uns dies de més molèsties de lo habitual però ha valgut la pena!!! Ens veiem!!

Trofeu Pinares 2013

Ens desplacem cap al municipi de San Leonardo de Yagüe (Sòria) al Trofeo Pinares 2013.

Ja havíem corregut en aquests indrets l'any passat, així que sabíem que els terrenys serien de luxe. 

Ens allotgem a escassos 1500 metres dels diferents punts de sortida de les curses, fet poc habitual. Estic acostumats a trobar allotjament a molts quilometres de les zones de competició.

El temps ens acompanya durant tot el cap de setmana ja que tot i sortir a escalfar a 4C ben aviat el sol escalfa l'ambient.

Dissabte comencem al matí amb una mitja amb un traçat molt interessant.

Canvis de direcció constants, zones de carrera ràpida, d'altres de més lentes i tècniques amb roques o  vegetació densa feien molt divertida la carrera.

A la tarda, ens espera un sprint de bosc, fet que sempre motiva a tornar-se a posar els claus tot i haver corregut poques hores abans.

El mapa ha sigut fet a ISSOM 2007 especialment per a l'ocasió.

Surto força tranquil amb la intenció de no cansar-me massa i sobretot de no fallar. Tot i així faig força més errors dels que desitjaria.

L'escala 1:4000 possiblement és el que més em costa assimilar i em menjo més d'un control al no acabar d'interioritzar les distàncies.

Diumenge, ens espera una llarga en una zona generalment molt neta i ràpida. El terreny és preciós.

Començo fallant ja al primer control i fallo també en alguns dels punts algo més tècnics de la cursa com la f9 o la f19.

Físicament també acabo força cansat així que no puc dir que acabi massa satisfet de la meva cursa en termes generals tot i haver gaudit molt del terreny.

Gouveia 2013 - Portugal

Després d'haver-me perdut el POM per lesió, em feia il·lusió tornar a viatjar a Portugal a fer-hi, com son habituals en aquest país, competicions de qualitat. El motiu han sigut els Campionats Ibèrics.

El context era la Serra da Estrela, una de les serralades més altes de Portugal. El centre de competició es trobava a Gouveia, on es faria el sprint i on molt a prop jo hi feia un entrenament només arribar.

Com comentava, divendres arribo aviat i tinc temps de sobres per fer un entreno a prop de on m'allotjo. Aprofito una cursa que s'havia corregut l'any passat i hi faig un circuit mig score, mig retallat. La zona és força oberta i per culpa d'uns incendis recents la vegetació permet passar per tot a reu. Gran quantitat de detall de roca però... tot i que a primer cop d'ull sembli molt tècnic, un cop allí s'interpreta tot molt bé. L'escala 1:7500 també fa fàcil la lectura del mapa. 

De camí a l'allotjament passo amb cotxe per dins de mapa sense ser-ne conscient i penso... "aquesta zona seria preciosa per a fer-hi orientació". Bé, poc després m'adono que serà on hi farem la llarga de diumenge.

Dissabte, però, comencem amb una Mitja que ja aconsegueix que valgui la pena viatjar fins a tant lluny. La opinió general dels presents és que el terreny és brut, i no deixa de ser cert, però això fa que la visibilitat sigui molt reduïda i per tant augmenta el nivell tècnic. Per altra banda, parlem d'un sotabosc que no punxa ni esgarrinxa.

Faig una cursa força neta, exceptuant a la f2 on m'aventuro a travessar un conjunt de roques pel dret i a la f12 on hi perdo poc més de 1min entre dubtes i correccions. Surto satisfet però cansat dels forts desnivells. 

A la tarda tenim el Sprint al municipi de Gouveia. Sincerament, ha sigut una sorpresa positiva. Carrerons molt estrets i un petit parc laberíntic per una banda i alguna zona on havies d'anticipar molt bé, doncs era fàcil escollir una ruta errònia.

Faig una cursa dolenta. Ja de camí a la f1 perdo molt de temps i em desmotivo força. El desnivell se'm fa molt dur i sumat al fet de córrer per la tarda després de dinar, fa que no gaudeixi tot el que donava de sí una cursa com aquesta.

Diumenge ens espera la "joia de la corona". Si fins ara havia gaudit, diumenge, a la Llarga... molt més!

Tres busos de l'organització desplacen als corredors fins a la zona de sortides a 3km del centre de competició. Fa un dia calorós, els que surtin últims passaran calor.

Només agafar el mapa, a 1:15000, ja veig que m'agradarà. Tot i així, no tinc massa temps per fer-hi un cop d'ull general, doncs el primer tram, els més llarg del circuit no el vull fallar o l'arrastraré durant tota la cursa.

Aviso que, com passa sovint, al veure el mapa no et fas una idea de com és el terreny a no sé que coneguis la zona. 

Com comentava amb la mitja, la vegetació fa d'aquesta una cursa molt dura. Dedueixo que per motius de lectura, s'han rebaixat el graus de penetrabilitat tant del bosc com de les zones obertes. Això fa que, busquis els camins en primer terme o bé el bosc blanc si no hi ha altre opció. Els majors errors que faig venen en les eleccions de ruta on no prioritzo suficientment l'aproximació per camí (f11, f17, f19).

L'únic crítica a l'organització és que calculen força malament els temps de la llarga, doncs el guanyador hi està més de 2 hores. No és que això sigui un inconvenient, però de saber-ho sí que hauria previst portar camelbak i alguna barreta.

A partir del control f17, la cursa se'm comença a fer dura de debò. Ja porto 1h 45min i encara em falta molt per acabar. Això, sumat als forts desnivells fa que l'únic que eviti que abandoni al passar per la fita vista sigui l'orgull d'acabar-la després de tant d'esforç.

Un cop arribo a meta... estic rebentat físicament però ho he passat tant bé que aviat me n'oblido.

CEO 2013 - Navalcan

Com és habitual, durant la Setmana Santa s'han celebrat els Campionats d'Espanya d'Orientació. En aquesta ocasió han sigut a Navalcan (Toledo) en una zona on ja s'hi havia corregut fa uns anys.

Les previsions meteorològiques eren força adverses però finalment, exceptuant el dia de la llarga, el temps ens acompanya.

Degut a les circumstàncies personals i com a conseqüència, un mal estat de forma físic i tècnic, em prenc aquestes curses com a unes més i no com a objectiu de temporada com altres anys. Per aquest motiu, també, m'aventuro a viatjar per primer cop tant lluny i jo tot sol amb la petita, la qual cosa implica estar més pendent d'ella que de les carreres en sí. Haig de reconèixer que l'experiència ha sigut de lo més positiva. Això sí, gràcies en moltes ocasions a l'ajuda dels amics.

Divendres tot sortint de la casa on ens allotgem, em plantejo seriosament si quedar-m'hi o arriscar-me a anar fins a la zona de competició. Plou força i desconec com estarà la zona del centre de competició. Afortunadament, m'animo a desplaçar-m'hi i, tot i fer un mal dia per sortir amb nens, a la guarderia els tenen molt ben protegits de pluja, vent i fred.

A la llarga, tenia decidit de dies enrere no fer-la tota, doncs no sé si aguantaré tantes curses en tants pocs dies. El recorregut que faig, però, el gaudeixo molt, tot i fallar escandalosament aquí i allà. Em costen les distàncies, em menjo molts ratllats i tanques innecessaris... etc,etc.

A estones plou a bots i barrals, els camins estan fangosos, els aiguamolls son basses i els torrents semblen canals. Pròxims a meta un control t'obliga a posar-te dins l'aigua fins a la cintura. En resum, una aventura de les que m'agraden.

Dissabte, el dia canvia radicalment, surt el sol i fa un dia radiant. Fins i tot em cremo la pell després de moltes hores sota el sol entre els relleus i el sprint.

Als Relleus faig la 1era posta i segueixo fent errades i més errades. Corro en el segon equip de Catalunya i acabem en 6a posició.

Tot i fer molt bon dia el terreny segueix moll i, ja de camí al triangle, les ordes de corredors ens enfanguissem  els uns als altres de mala manera.

Després de 6 horetes fent temps, finalment corro el que serà un divertit Sprint de bosc. Començo força bé, però seguint amb la dinàmica de les dues curses anteriors acabo fent errors greus, a la f6 i f8.

I finalment, diumenge, arriba la Mitja. Aquesta es corre en una zona amb gran quantitat de roques on és important agafar el criteri de generalització, doncs totes no hi poden figurar.

De totes les curses del cap de setmana, és en la que acabo amb més bones sensacions, ja que tot i uns moments de dubte de camí a la f1. després mantinc el contacte amb el mapa en tot moment. Molts trams curts i pocs de navegació fan que tampoc tinguis gran marge de confusió. Com a conseqüència, els errors cauen més en l'atac que en l'aproximació.

Seguidament i un cop acabada la cursa... cotxe i ave de viatge cap a casa amb l'Uxia que millor i més fàcil no m'ho podia haver posat.

Mesos enrere, no creia pas que pogués corre aquest CEO, així que la sensació global és molt satisfactòria.

Costa Blanca 2013 - Villena

Comença la Lliga Espanyola 2013 amb el Costa Blanca. Les dues curses, mitja i llarga es corren a la Sierra de Salinas, a Villena.

Comencem dissabte amb la mitja, que a més a més de lliga també es WRE, així que observem l'assistència d'alguns estrangers.

El terreny és aspre tant pel que fa al sòl com per la vegetació. Has de lluitar constantment amb el sotabosc i branques baixes al mateix temps que tens que vigilar de no relliscar o deixar un turmell en el terra pedregós i esmicolat.

Tot i la duresa del terreny, l'orientació hi és divertida. La poca visibilitat augmenta considerablement l'exigència tècnica .

A excepció de la f3 on hi deixo uns imperdonables 9min, a la resta de cursa no hi faig grans errors. Tot i ser una mitja, el temps de guanyador ha superat en 10min el temps previst en aquesta modalitat.

Diumenge, a la llarga ja puc preveure que necessitaré pel voltant de 2 hores per fer un circuit amb menys controls que el dia anterior però amb molt més desnivell a proporció.

El meu estat físic degut a un període d'inactivitat per lesió fa que noti molt més la mala forma física en relació al dissabte. Se'm fa llarga, especialment  després del control f13. Fallo especialment les f8, f16 i f17.

Gaudeixo molt del cap de setmana però la part negativa tot plegat és que quan arribo a casa després de 5h de cotxe, torno a tenir fortes molèsties d'esquena que m'obliguen replantejar-me la temporada.

Trofeu Ciutat de Cuenca

Aquest cap de setmana se celebrava el Trofeu Ciutat de Cuenca dins del marc de la lliga espanyola.

Les curses es feien a uns 15min de la ciutat de Cuenca i força a prop de la coneguda ciutat encantada. És per aquest motiu que fins a cert punt m'havia fet il·lusions de que en algun aspecte la zona tingués alguna semblança... en plan: laberints de roca, però no és el cas.

Dissabte correm la llarga. El sol pica fort, tot i que a l'ombra la temperatura és acceptable. Els corredors que surten últims pateixen la calor intensament.

El terreny és molt net i amb molta visibilitat... massa pel meu gust. Aquest fet fa que es vegin molts controls des de lluny i que la cursa adquireixi un caire més físic.

Perdo algo de temps a les f12, f15, f18 i a l'elecció d'itinerari de la f19, però cap d'ells és un error greu.

Diumenge correm la mitja a la mateixa zona. Així doncs, s'espera una cursa ràpida i així és.

Cometo molts més errors que al dia anterior... segurament deguts a l'augment del ritme de carrera.

El primer error ve a la f7 on no distingeixo en quin dels arbres característics es troba el control, f11 on m'obro massa al final del recorregut i l'atac al control de la f13 i f21. Massa errors per tractar-se d'una mitja i tant ràpida.

Físicament em noto bé però no motivat a donar-ho tot.

Un cop acabada la cursa... sortim corrent a busca la petita que passa el cap de setmana encantada amb el avis però que nosaltres ja trobem a faltar!! :-p