7 de setembre del 2015

Suècia O-Tour 2015

nocturna
Igual que l'any passat, tinc l'oportunitat de viatjar a Suècia durant uns dies i ho aprofito tant com puc. Tinc la intenció de fer 6 entrenaments (2 per dia) i 3 curses (nocturna, mitja i llarga).

Surto de Barcelona el dimarts a hores intempestives (surto de casa a les 4h de la matinada) per arribar a Goteborg a la tarda després de fer escala a París.

Aprofito per fer un primer entreno a Uddevalla. Terreny increïble!
Començo a les 18:30, per lo que no tinc massa estona de llum. No trobo mai el moment de retallar fins que la foscor no em permet veure el mapa i m'obliga a posar rumb a un camí que em torna al cotxe. Són 10 minuts força tensos ja que per si no veure-hi no fos poc, també plou.

mitja
El matí següent segueixo amb els entrenos a Skogstorp. També un terreny de luxe. La gran quantitat d'aiguamolls i vegetació a terra m'allarga molt la sessió. Decideixo que descansaré a la tarda, doncs també tinc 3 hores de cotxe fins a la propera zona on m'estaré (a prop de Norrkoping).

El tercer dia, sí puc doblar entrenaments. Pel matí a Sörsjön i a la tarda a Baglabergen. Un dels principals problemes amb que em trobo és com accedir a la zona, ja que en ambdós casos les pistes forestals estan tancades. No és fàcil trobar un accés però estic de sort i ho aconsegueixo. En algun cas al tercer intent. Fins al moment, cartografies i terrenys molt diferents els uns dels altres.

Torno a agafar el cotxe i pujo fins a Uppsala. El matí del divendres faré un estreno a Lunsen. Un paradís pla amb moltíssim detall de relleu a corba 2'5m.
L'any passat hi vaig fer un parell d'entrenos i me n'havia sortit molt bé. Aquest any, serà desastrós.
llarga

A la nit del divendres acaben els entrenaments i començo les curses.

A Sigtuna faig una nocturna de 11km on en diverses ocassions perdo totalment el contacte amb el mapa i estic a punt d'abandonar. Tossut que sóc, finalment acabo. Molt decebut amb la meva cursa, doncs el principal objectiu era no fer errors importants.

Dissabte al matí, cursa de mitja distància a Härad. Després de les 2h 21min de la nit anterior penso que no tindré energies però físicament responc molt millor del que m'esperava. Tècnicament pràcticament no faig errors. Satisfet! El terreny és molt ràpid, net i preciós.

Finalment, diumenge m'espera una llarga de 12km a prop de Bjärka. Tècnicament faig pocs errors tot i que fallo lleugerament algun atac al controls, però físicament no puc més que mantenir un ritme còmode que em permeti acabar. Ja no em queden reserves.

Bon regust de boca de 6 dies d'orientació sense treva amb més de 1500km de cotxe buscant els millors mapes i terrenys!!

26 d’agost del 2015

Chartrier Ferrière

Durant tota la setmana del 17 d'agost se celebrava a França, concretament a Chartrier-Ferrière, la Setmana Federal Francesa. Aquesta és la cita anual on es disputen els Campionats de Llarga, Mitja i Relleus francesos. Durant tota la setmana es fan qualificatòries i finals de les diferents modalitats i els no francesos també som convidats a corre-hi.

Jo, corria només les curses del cap de setmana. És a dir, una llarga i els relleus. Les dues en el mateix mapa tot i que sense repetir la zona en concret.

Dissabte, al circuit H20E-H21A érem més de 90 inscrits. Així que dónen hores de sortida cada minut i alguns surten més enllà de la 13h. A mi em toca a les 12:12, hora en que la calor ja és intensa.
Surto sense camelbak tot i creure (erròniament) que no hi ha avituallament en cursa. A part, l'únic punt d'aigua existent no em ve de pas en cap de les meves eleccions d'itinerari.

Faig una bona cursa tècnicament. No fallo ni els atacs ni les execucions de les meves eleccions. L'únic error que faig és en l'elecció de la f17 on faig més desnivell i distància dels necessaris.
Físicament, se'm fa força dura. La calor és asfixiant i els 11'5km costen de passar.

Diumenge correm els relleus a la categoria open (H21 fora de competició). Si el dia anterior feia una calor asfixiant, avui plou i fa força fresqueta. La temperatura és ideal per córrer. El terreny és més net i ràpid que el dia anterior.

Gaudeixo de la cursa, tot i trobar alguns controls excessivament senzills (em refereixo als que es troben a l'interior de grans depressions).
Faig dos errors, a la f2 (1min) i a la f23 (1min). La resta bé, tot i algunes indecisions.


3 d’agost del 2015

O'Doubs 2015 - Jura

El O'Doub2015 consistia en 4 dies de competicions dins del Parc Natural del Haut-Jura (França).
Aquest són uns terrenys nous per a mi, així que em fa molta il·lusió i respecte al estrenar-m'hi.

Un parell de dies abans sortim de casa per tal de fer el desplaçament en dues etapes ja que són pràcticament 8 hores des de Barcelona. Un cop arribem a la zona fem un entrenament a un dels mapes que ofereix l'organització i que toca amb la zona de les curses de les etapes 3 i 4.

De les 4 curses, la 1era etapa era un sprint a La Riviere Drugeon. Es tracta d'un poblet petit amb un traçat que passa per zones urbanes i semi-urbanes. 

No es pot dir que sigui una zona fantàstica però la gran quantitat de controls propers els uns dels altres, tant del pròpi circuit com d'altres categories, ho fa més interessant.

La veritat és que corria aquest sprint pensant més en la classificació general dels 4 dies que per la cursa en sí. L'irònic de tot plegat és que faig error en tarjeta al no marcar la f18. Quin començament!!

A la 2a etapa ens espera una llarga molt llarga. El mapa i terreny molt interessant però el traçat més llarg del que cabia esperar.

Per la meva part, m'enfonso en la misèria. La cursa és molt llarga, no hi ha avituallament i jo no porto camelbak. També surto més ràpid del que hauria i a partir de la 1h 45min començo a buidar-me ràpidament fins acabar totalment deshidratat. 
A això se li afegeix diversos errors encadenats que encara allarguen més la meva agonia.

Faig 2h 32min , dels que els últims 45 minuts troto, camino i agafo rampes a les cames.
A banda del patiment físic, tècnicament gaudeixo molt de la cursa. La vegetació i el sòl són difícils de gestionar al mateix temps que macos a la vista.

A la 3a etapa tenim una mitja també molt llarga (51min temps de guanyador). 

El terreny és impressionant. Combina tant zones boniques de molsa amb d'altres d'aspres de lapiaz i branques a terra.
L'única pega del terreny és la gran quantitat de camins que té, doncs disminueixen la dificultat tècnica.

Em trec el mal regust de boca dels dos dies anterior fent una cursa acceptable. Físicament em trobo millor del que m'esperava després dels cansament acumulat del dia anterior.

L'últim dia i 4a etapa, ens espera una llarga on ens preveuen els temps de guanyador més llargs. Així que, després de l'experiència del 2on dia, surto molt tranquil i conservador. No vull desfondar-me i menys acumular errors per cansament.

Finalment, resulta que els temps no surten tant llargs com esperava i junt amb una cursa amb poques errades tèniques, acabo satisfet amb la 1h 53min que faig.

Després de les curses pugem a París de turisme i de tornada a casa fem dues parades tècniques, a Auvergne i a Aveyron a entrenar.

7 de juliol del 2015

Sant Jaume de Frontanyà 2015

I un altre any repetim a Sant jaume de Frontanyà, un dels mapes on he corregut algunes de les millors curses que recordo i també alguna de les pitjors (en quant a la meva actuació).

Com ja és habitual, quan competim en aquesta zona, les calors acostumen a ser d'altes a molt altes. I aquest cop no ha sigut una excepció. No obstant, al ser ambdues curses al matí, podem gaudir d'una "relativa" fresqueta matinal.

Dissabte fem una llarga, pensada com a tal. Trams llargs amb elecció d'itinerari, pocs controls i predomini del factor físic tot algun control força "tricky".
Faig una cursa sense errors importants, tot i fallar l'atac a la f7 i fer una mala elecció i ejecució de la f12.
Em noto cansat a l'inici de cursa, segurament per no haver escalfat bé però acabo força bé tenint en compte les altes temperatures (màximes de 35ºC)

Diumenge, a la mitja, surto força confiat i segur després de la cursa de diumenge però em dóno una gran patacada a la f4 (11min) .
L'ataco sense cap mena de control, tècnica ni estratègia i no em resigno a ressituar-me baixant al camí, així que perdo una minutada indecent que em deixa fora de combat. Tot i això, decideixo seguir la resta de cursa al 100%.
Cursa divertida, tècnica i amb un final dur al tenir que remuntar la forta paret que va de NW a SE.

Com comentava al post anterior, aquestes també eren curses classificatòries per al Nighthawk Relay. Després del fiasco de la mitja, no es comptarà amb mi. Però no tinc massa temps per lamentar-me, doncs tinc ja en ment diversos objectius, curses i entrenos ben aviat amb què pensar. 

30 de juny del 2015

Malanyeu 2015

Aquest cap de setmana hem corregut els 2 Dies del Berguedà al petit poble de Malanyeu.
A part del trofeu de dos dies en sí mateix, s'hi jugaven més coses en aquestes curses. Per una banda el Campionat de Catalunya de Mitja Distància (dissabte) i per l'altre, dues de les quatre curses classificatòries per a l'equip català que anirà al Nighthawk Relay a Noruega (l'objectiu competitiu és quedar entre els 4 millors classificats)

L'objectiu principal, com sempre, és gaudir de l'orientació i val a dir que l'organització del COB, com ja ens tenen acostumats, ho aconsegueix amb escreix.

Dissabte a la tarda, com dèia, fem el C.Cat. de Mitja. Tot i desagradar-me força córrer per la tarda i fer una calor espantosa, poc després d'arribar al triangle ja me n'he oblidat i ho dóno tot des del primer a l'últim control.
Faig petits errors de més o menys importància però un d'imperdonable a la f8. Hi perdo 3 minuts. Catastrofic per als meus objetius però no tiro la tovallola i segueixo lluitant fins al final. Acabo poc menys que destroçat físicament.
El circuit és tècnic i molt físic amb algunes pujades i baixades molt sobtades. L'entorn preciós!

Diumenge a la llarga sortim a la caça. Seguim amb calors altes però no al nivell del dia anterior a la tarda. Així com a la mitja corríem en una zona coneguda (relleus 2012) el mapa de la llarga és nou. I com ens havien advertit, aquesta nova part és molt interessant i maca.

El traçat comença amb un tram molt llarg que encerto en elecció d'itinerari i ejecució però seguidament encadeno dos errors greus a les f2 (2'5min) i f4 (3'5min) que em fan perdre tota possibilitat d'una bona classificació. Això no treu que gaudeixi moltíssim de la resta de cursa. Físicament se'm fa dura però ho gestiono bé.

Cap de setmana genial de curses tot i que, competitivament, no com desitjava en quant a les aspiracions personals de cara al Nighthawk Relay. No passa res, a Sant Jaume de Frontanyà ho aconseguirem!

23 de juny del 2015

Aia, Parc Natural de Pagoeta

Aquest cap de setmana corríem a Aia, Guipúscoa. Dins del parc natural de Pagoeta. Es tractava de dues curses mitja i llarga. També es feia un sprint, al que no participo dins del mateix poble.

Dissabte fem una mitja dins del jardí botànic d'Iturraran i rodalies. Es tracta d'una zona amb forts desnivells i amb vegetació molt densa. La humitat de l'entorn és alta i això sempre ho fa tot molt més atractiu.
Els traçats es veuen molt supeditats al terreny que en gran mesura és de verds impassables o molt lents de travessar. No obstant, crec que es podria haver evitat una mica de desnivell  (p.e: de f13 a f15, 150m). Això contribueix a que tot i tractar-se d'una mitja, els temps de guanyador surtin molt alts (50min). Bona cartografia, al igual que a la cursa de diumenge.

Faig una cursa amb només un error, però greu. Doncs em salto la f9 i no me n'adono fins després de córrer 500 metres que he de desfer i tornar a fer. Total, uns 5 minuts perduts.

L'endemà correrem una llarga en un paratge molt diferent al de dissabte. És molt maco, el gaudeixo des del primer minut fins a l'últim.

Els desnivells segueixen sent elevats però la vegetació és passable arreu. No obstant, el sòl és lluitador, tant per la presència de roques com de branques de tal·la no retirades. Les zones obertes presenten força vegetació però són maques de passar. Una zona a la part nord del mapa amb presència de tallats i roques ho fa tot encara més interessant.

Ja a punt d'acabar, se'm comencen a esborrar parts del mapa però afortunadament no afecta massa al meu traçat.

Físicament m'he cansat molt però acabo satisfet de la meva cursa tot i els errors de les f15, f18, f20 i f23.

16 de juny del 2015

Jukola 2015 - Louna

Arriba el juny i com cada any, també arriba el Jukola. Aquesta edició es organitzada per dos clubs: el Paimion Rasti i el TurunnSuunnistajat. La zona on se celebra és al sud de la ciutat de Paimio, a prop de Turku.

En aquesta ocasió, correré amb l'equip que el Club Montsant coordina. Som gent de Catalunya, França, Anglaterra i Finlàndia amb la intenció de fer-ho lo millor possible a nivell individual i col·lectiu però amb l'objectiu principal de gaudir d'aquests terrenys i de la competició de relleus més important del món.

Dijous arribem després de 4 hores de vol i directes a fer un primer entrenament prop de Helsinki. L'endemà, divendres, un segon entrenament al mateix mapa i directes cap a Paimio. Aquí aconseguim el mapa model event i ja podem començar a veure la quantitat de corredors que aquest any ha reunit el Jukola. Som 18.115 orientadors repartits en 1781 equips Jukola i 1412 equips Venla (noies). Tot un record per a aquesta competició.

Aquest any, al igual que l'anterior, corro el 3er relleu. Així que, calculo començar a córrer per allà les 3h o 4h de la matinada. Així que durant la tarda intento descansar i dormir una mica per no estar més cansat del compte.

Donen la sortida dels 1781 equips a les 23h i la bogeria comença. En Sebas corre el primer relleu, aquest li passa a l'Abel i a les 3:06 exactament començo a córrer jo.

Començo els 15'7km de cursa amb una tirada molt llarga on faig un primer error d'atac al control. Error absurd però així va! 
Vaig fent amb petits errors seguint les trilles que no he de seguir però porto un bon ritme de carrera. Veig com vaig avançant corredors i això m'anima. 
Errors també a la f7, f12, f23 i f25. En total calculo un total de 8minuts d'error. Molt més del que voldria.
Pago el ritme intens de la primera hora de cursa però mentalment lluito per no baixar-lo fins al final. Així que puc dir que ho dóno tot. L'únic que m'incomoda enormement és que, des del control 14, amb l'ull esquerre hi veig totalment borrós fruit d'una branca que m'espatega a la cara. No em fa perdre temps, però sí que em resulta molt molest.

Amb un temps final de 2h 03min, entrego el relleu a en Glen (4rt), després li tocarà a en Marcus (5è), l'Anna (6a) i finalment en Nicolas (7è).
Un control erroni d'aquest últim farà que finalment quedem desqualificats però ja se sap... a les curses de relleus això passa.

El fet és que un any més, i en van 8, puc gaudir d'una de les millors carreres d'orientació que es fan. 

25 de maig del 2015

Trofeu Serrania de Cuenca 2015

Al CEO em va arribar un full d'informació del Trofeu Serrania de Cuenca i no sé ben bé per què vam decidir anar-hi. Certament, no sabia que m'enduria una grata sorpresa.

Després de 3 setmanes sense competir ja en començava a tenir ganes. A unes 6 hores de casa el dissabte iniciem el cap de setmana amb una llarga de 10'5km on es prioritzen les eleccions d'itinerari i l'aspecte físic en un entorn que em sorpren positivament. 
El terreny és molt humit, i això que diuen que és una primavera seca a la zona. El sòl tou i gens pedregós. I la visibilitat força variable tot i que generalment bona. 

Físicament no em noto gens bé, suposo que normal després de passar un parell de setmanes sense poder entrenar massa. Però tècnicament em noto amb confiança i faig poc més de 2 o 3 minuts en tot el cap de setmana.

Diumenge tenim una mitja amb molts controls i amb força desnivell. Son 5'1km principalment entre les roques i tallats d'origen calcari que es troben pels vesants. És el mateix mapa del dia anterior però aprofitem les parts més tècniques. No faig pràcticament errors i acabo molt satisfet de la meva cursa.

És un cap de setmana amb l'essencial i important de l'orientació. Bon terreny, bon mapa i bons traçats! Sense dorsals, sense hores de sortida (base start), categories justes i ambient familiar. Una de les millors curses (d'àmbit espanyol) de la temporada fins al moment.

4 de maig del 2015

Larzac i Lodévois 2015

Des de que van sortir les primeres informacions d'aquests 3 dies de curses a Larzac i Lodévois que han sigut per a mi unes de les curses més esperades d'aquesta temporada, juntament amb el Jukola i les de Mazayes.

Així que, les expectatives eren molt altes. He competit i entrenat diverses vegades per la zona de Larzac, així que ja sé que es tracta sempre de terrenys molt i molt tècnics.

El primer dia ens esperava una cursa al mapa de Le Caylar. En aquest mapa hi he entrenat diverses vegades i sempre de nit. En una ocasió fins i tot amb neu per sobre els genolls.
El mapa s'ha refet utilitzant la norma ISSOM 2007 i per tant correm a escala 1:4000 i 2'5 d'equidistància.

El traçat conté gran número de controls, fet que fa que hagis de concentrar-te de principi a fi i especialment en aquesta zona on els laberints de roca són per tot areu.

Faig molt mala cursa. Especialment al principi. No adapto el ritme de carrera al nivell tècnic del terreny i per tant faig gran quantitat d'errors. Decebut de la meva cursa però meravellat de la fantàstica cursa amb la que comencem aquest llarg cap de setmana.

L'endemà, baixem de l'altiplà i ens dirigim al mapa Les Marcassins, a prop del Llac de Salagou. És un terreny absolutament diferent al del dia anterior. Dels laberints rocosos d'origen calcari passem a un mar de xaragalls amb un sòl terrós sovint relliscós i totalment obert en quant a vegetació.

Fa molta calor, però soc el primer de la categoria en sortir i la pateixo menys que la resta de corredors. Això sí, activo moltes bases.

Faig una bona cursa en termes generals. No obstant, faig un parell d'errors ja als últims controls (f17 i f18) abans de l'entrada a meta que em fan perdre un parell de minuts. Sense cap dubte, són fruit del cansament, doncs el terreny et permet un ritme elevat de cursa al mateix temps que et castiga amb els constants puja i baixa quan travesses els xaragalls.

Finalment, diumenge ens espera la joia de la corona del llarg cap de setmana, el Foret de l'Escandorgue. Per com me n'ha parlat el cartògraf i un dels provadors de circuits sembla que serà tota una aventura acabar el circuit.
Desgraciadament per a mi, per normativa francesa (amb la que em sento molt decebut), no se'm deixa córrer a la categoria èlit. M'obliguen a córrer H35. Dedueixo que per questions d'edat, doncs algun altre corredor estranger en la meva mateixa situació pot córrer a èlit.

Per diferents motius, arribo a la sortida tard i l'organització m'entrega en mà el que hauria de ser el mapa de H35. Després d'atacar el primer control tres vegades i no coincidir el codi de la descripció amb el del control, acabo descobrint que m'han donat el mapa de D35. Fantàstic! No tant sols no corro a H21E, sinó que haig de fer-ho a D35??

És en aquest moment que decideixo tornar a la sortida i demanar el mapa al que he fet la inscripció. És a dir, el d'èlit. Me'l donen. Sigui com sigui, per mi és una carrera fora de cursa.
El cas és que porto 25 minuts corrent amb un mapa que no és el meu i encara he de començar un circuit de màxim nivell tècnic i de 10'8km. Patiré molt físicament?!

M'ho agafo amb certa calma, pot ser un dia molt llarg. Però poc a poc vaig encadenant control rere control sense errors significatius tenint en compte el tipus de terreny on correm.
Parlant del terreny... aquest és de l'estil dels de la zona de Larzac. És a dir, gran quantitat de laberints de roca d'origen calcari però en aquest cas tot coberts amb fagedes, pinedes sovint amb brancatge baix i vegetació impassable principalment de boix.

A mitja cursa (a la f13) tenim canvi de mapa. Justament aquest és en una de les poques zones obertes del mapa. Hem fet tot el mapa de punta a punta i ara toca tota la tornada. Porto 61min de cursa.
Si fins al moment havia sigut molt tècnic, ara encara vindrà una part més complexa. Tot i així, no faig errors importants més enllà de, en alguna ocasió, no triar el millor itinerari i menjar-me algun verd de més. 
Temps total 115' 50'' i errors: f3 (1min), f5 (1'5min) i f22 (45sg). Acabo satisfet de la meva cursa!

Felicitats a l'organització per proporcinar-nos 3 dies de curses fantàstiques!! N'esperava molt d'aquests dies i no han desfraudat!!!

28 d’abril del 2015

Lliga a Titaguas

Seguim amb una llarga sèrie de caps de setmana d'orientació sense pràcticament descans des de fa 3 mesos. Aquest cop anem a una lliga espanyola a Titaguas (València).

El dissabte fem una llarga de 9km on a l'inici la dificultat principal està en mantenir la direcció entre la vegetació i el sòl pedregós i ple de sotabosc. I seguidament el traçat ens porta a diferents trams en vessant amb molt pendent.

Faig errors a la f1, f3 i f8 però en general acabo satisfet de la cursa. Físicament no acabo massa "rebentat". Suposo que les últimes setmanes de més entrenament i moltes carreres es noten.

A la tarda de dissabte es corre un sprint al mateix poble que m'arrepenteixo molt de no haver corregut.
Part de bosc i part pels estretes carrerons de Titaguas sembla molt interessant. No entenc com l'organització no en va fer més propaganda.

Diumenge a la mitja ens movem principalment per vessant. La vegetació és força densa i disminueix la visibilitat i ritme de carrera. El traçat combina trams molt diferents i tècnics. No em resulta fàcil mantenir la concentració de principi a fi.

En cursa no tinc la sensació de fallar massa temps però un cop he acabat i miro els parcials veig que sí, que en global sumo més de 4min d'error entre les f10, f12, f15, f16 i f18.

Content del cap de setmana, em diverteixo i gaudeixo moltíssim.

20 d’abril del 2015

Camp. Cat. Llarga Distància 2015 - Pals

El Campionat de Catalunya de Llarga Distància 2015 s'ha celebrat a Pals, en un mapa força conegut per la majoria d'orientadors però que sempre és un plaer tornar-hi a córrer.

La previsió era de pluja i de cara a la cursa me n'alegro que no s'equivoquin, doncs surto força tard i és una zona que recordo haver-hi passat molta calor.
En el moment de la meva sortida, diria que és el moment del dia en que plou amb més intensitat, però un cop començo a córrer ja no me n'adono més a excepció de quan passo per zones de vegetació densa.

Abans de sortir noto força el cansament dels sprints del dia anterior a les cames, però un cop començo me n'oblido totalment. 

Tenim 13'2km però el terreny és ràpid i no molt tècnic degut especialment a la gran quantitat de camins que hi ha.
Faig pocs errors i podria dir que les meves eleccions d'itinerari i la seva execució son encertades. Així que acabo força satisfet de la meva cursa.

Camp.Catalunya Sprint - Palamós


Aquest dissabte corríem el Campionat de Catalunya de Sprint a Palamós.
Corríem dues sèries al mateix mapa. La primera no comptava pel campionat però sí per copa catalana juntament amb la suma de la segona sèrie.

La segona sèrie és final directe. No començo massa bé, faig petits errors a la f1 i f2. Després a la f5 em costa trobar el control ja que es troba en un racó força amagat. Hi perdo bastant de temps.

Molt cansat físicament ja des de la primera sèrie, se'm fa molt dur a partir de la f13, però no faig errors importants.

A la nit, una bona fideuà i a descansar de cara al Campionat de Catalunya de Llarga Distància del dia següent.

15 d’abril del 2015

Mazayes 2015

Feia moltes setmanes que esperava aquest cap de setmana. Dos dies a un dels més terrenys que he corregut mai, Auvergne.
Hi havia dues curses, una mitja dissabte a la tarda i una llarga diumenge al matí. Les dues al mapa de Mazayes.
Jo desitjava que es canviés de mapa però no ha importat en absolut, doncs a la mitja estrenàvem una part de mapa nova (o això crec) i a la llarga feiem servir el mapa complert.

Per tal d'aprofitar el viatge no em puc resistir de montar-me un entreno a Montlosier, també una zona increiblement tècnica.
Aquests terrenys són d'origen vulcànic. La quantitat d'informació de relleu és altíssima, el sòl és pedregós i la vegetació és densa i ofereix poca visibilitat.

Dissabte després de 1h 10min d'entreno a Montlosier descanso 3 hores i em disposo a fer la mitja. Pensava que em notaria cansat però no. Faig diferents errors però acabo força satisfet de la meva cursa.

Diumenge, a la llarga, serà molt diferent. Els 13km que ens esperen se'm fan eterns físicament. Passo 2h 33min al bosc gràcies a la gran quantitat d'errors que faig. Passo molta sed i em donen rampes als isquios.
La traçat és molt divertit, interessant i tècnic. Quina sort poder córrer curses com aquesta a "tant sols" 6 hores de casa.

Tècnicament, una de les pitjors curses que recordo en anys. En curses com aquesta és quan els que correm a èlit però no ho som, quedem més en evidència.
Frustrat sí, però motivat més que mai a seguir intentar millorant. Com deia aquell polític: l'èxit personal és la capacitat d'anar de fracàs en fracàs sense perdre l'entussiasme.

7 d’abril del 2015

CEO 2015 - El Portillo

Com ja va sent una tradició, aquest any tornem als Campionats d'Espanya (CEO) que en aquesta ocasió se celebren a El Portillo (Vallodolid).
L'any passat a Antequera no em pensava ni de lluny que aquest any tornaria a estar en forma i competir. Així que, mirant enrere, la sensacions son de molta alegria.

Com ja és habitual el programa del CEO és molt atapeït però ara, amb l'aparició del "Mix Relay", encara més. Per tal d'encabir-hi aquesta nova modalitat, la cursa de llarga, que normalment es feia divendres, ara passa a diumenge. Amb la mitja passa just el contrari.
Jo, no sóc massa entusiasta de les proves sprint urbanes, així que em salto tant el sprint com els relleus mixtes i tot i així ja acabo destroçat físicament amb les tres proves restants. Així que no vull imaginar com acaben aquells que corren totes cinc curses dels campionats.

Els últims anys, per questions familiars, no he pogut fer el model event i aquest no és una excepció. Molts que sí l'han fet m'avisen que el relleu és molt subtil. Així que divendres a la mitja surto amb totes les "alarmes" enceses. 

La veritat és que, tot i ser un relleu molt tènue, s'entén bé i més degut al fet que la visibilitat és molt alta . També haig de dir que després dels tres dies acabo amb la sensació d'haver-me fixat més en la brúixola que en el relleu.
El terreny és molt, molt ràpid tot i el sòl de sorra que enlenteig una mica. No hi ha pràcticament desnivell.
La cursa em va força bé, però faig un error de 1min a la f5 i tres d'uns 20sg a les f2, f4 i f18.

Dissabte corro els relleus amb en Lluís Bedós i Pol Ràfols. Jo faig el tercer relleu. Amb els dos companys fem un equip equilibrat i crec que amb possibilitats de fer-ho bé. Per altra banda, crec que el terreny de la cursa no ens beneficia massa per la seva rapidesa i no massa dificultat tècnica. Acabem en 6a posició
Personalment, acabo content de la meva carrera, doncs en total no arribo als 2min. d'error entre les f3 i f13.

Finalment diumenge ens espera una llarga de 16'6km que em té nerviós tota la nit anterior per l'exigència física que suposa.
I efectivament, la cursa és molt divertida i força tècnica però se'm fa molt dura físicament. Des dels primers controls noto que el meu ritme és feixuc i semba que no passen els quilòmetres. Els principals errors els faig a les f4, f5 i f25.
Acabo molt cansat però en termes generals molt content de tornar a córrer un CEO a H21E.

16 de març del 2015

Stage - Le Caylar 2015

Com cada any, la FCOC organitza un stage pre-CEO de cap de setmana al que, per poc que pugui, intento anar. I aquest any no ha sigut una excepció.
Com en alguna altra ocasió ens hem desplaçat a la zona de l'Aveyron degut al altíssim grau tècnic dels seus terrenys i mapes. És cert que la zona té poca similitud als terrenys del CEO que es disputarà a Valladolid, però les amplíssimes possibilitats que ofereix compensen.

Per tal d'aprofitar els dies al màxim, comencem només arribar divendres a la nit amb una nocturna al mapa de Le Caylar poble. És un dels mapes més antics de la regió però molt aprofitabe. A més a més, surts i acabes des del mateix hotel.

Dissabte, ens espera una dia atapeït. Pel matí a La Couvertoirade (un clàssic ja per molts), a la tarda a Sta. Eulalia de Cernon i al vespre a una zona propera a l'hotel.
Durant tot el dia ens fa un dia perfecte però a l'últim entreno comença a ploure i passo força fred (1ºC). No obstant, és un dels millors entrenos del stage juntament amb el de diumenge al matí.

A la nit podem veure com comença a nevar amb certa intensitat i deduïm que l'endemà no podrem desplaçar-nos al mapa de Le Patus, Però finalment les carreteres no queden cobertes i podem córrer-hi.
Aquest últim entreno de diumenge (imatges) és per gaudir-lo de principi a fi. Comencem en una zona de bosc molt coberta de neu i a on avançar és complicat. La vegetació ha variat i el gran número de camins son molt difícils de seguir. Deu ni do en Tommi per col·locar els controls en aquesta part!!

Diguem que si superaves la prova de foc inicial després venia lo millor. Molts passadissos de vegetació o de roques que t'obligaven a llegir amb molta cura. I tot mentre la neu no para de caure. Faig un error important a la f13 però en general acabo força satisfet especialment per acabar tot i la duresa de l'entorn.

12 de març del 2015

Lipica Open 2015

Cinc dies de curses a Eslovènia, dins del marc del Lipica Open 2015. Ja feia mesos que ho esperava amb moltes, moltes ganes. Desafortunadament coincidia amb el Costa Calida.

Com altres vegades vol a Treviso i en dues hores som a Trieste, on ens allotgem.
Les curses seran en terreny càrstic principalment. Així que... dolines i lapiaz seran els elements més característics, juntament amb una vegetació que, tot i estar sense fulla degut a l'època de l'any, normalment s'ha de lluitar.

- El 1er dia correm al mapa Lipica i és on millor ho passo de tots els dies.
El terreny és molt pla i només es veu modificat orogràficament per la multitut de dolines que conté. Estàs quasi sempre navegant sense massa més referències que la brúixola. Les principals refrències són les dolines que et vas trobant però que se semblen totes les unes a les altres.

Comencem en una zona relativament més senzilla i seguidament, quan ja estem confiants, entrem a la part nord on la gran quantitat de lapiaz i depresions fa molt complicada la navegació.
Tot i gaudir molt, és el dia que tècnicament pitjor ho faig. En un parell d'ocasions perdo el contacte amb el mapa i m'he de resituar. Desastre!

- El 2on dia correm una llarga a un terreny ja conegut per mi, doncs hi vaig córrer fa un parell d'anys, Vahta.

Els principals errors venen per les males eleccions i/o execusions de ruta. A partir de la f19 pateixo molt físicament. Se m'acaba la bateria.
És trist però fallo algun tram similar a algun que ja havia corregut fa dos anys.
Em costa molt llegir els corriols entre murs i això fa que en moltes ocasions agafi rutes que no són les més ràpides ni de bon tros.

- El 3er dia ens desplacem més al nord, junt al poble de Ajdovscina. El terreny és de característiques molt diferents al dels dies anteriors. Una primera part de principalment vesant i una segona d'un altiplà amb vegetació semioberta i amb molts elements d'origen humà.
A part de ser el dia amb menys interès, em salto la f25. Em sap molt de greu, doncs no estava fent una mala cursa i a més a més deixo d'entrar a la classificació dels 5 dies.

- El 4rt dia tornem a Ajdovscina, però a l'est del mapa del dia antetior. És una zona molt divertida amb molts detalls de roca i de relleu en vesant. Faig pocs errors.

Durant tots els dies de curses fa força vent però aquest dia en concret, en fa de fort. He de dir, però, que un cop dins al bosc es nota poc i ni me n'adono.

Faig algun error però poc important. Físicamentm a les pujades és on veig que estic acumulant molt cansament.

- El 5è i últim dia correm a Dutovlje en un terreny força ràpid i altre cop amb desenes de dolines, murs i lapiaz. No faig una bona cursa. A part d'errors a f1 i f11, no trio bé l'itinerari d'alguns trams i em noto amb poca fluidesa.

Els terrenys, mapes, traçats i organització de tots cinc dies són espectaculars. Només una petita crítica en referència al color i transparència dels traçats que sovint fan difícil llegir quin control estàs buscant.

En resum, cinc dies de carreres d'alta dificultat tècnica que em fan veure quantíssim tinc a millorar. Físicament, ho dono tot a cada cursa.

3 de març del 2015

AOM 2015 - Punta Umbria


Lliga espanyola a Punta Umbria (Huelva) en el Andalusia Orienteering Meeting.

Ens desplacem en AVE fins a Sevilla (4'5 hores) i des d'allí fins a la zona de competició en cotxe en poc més d'una hora.

- El dissabte correm la mitja en un terreny de dunes on hi ha gran quantitat de formes de relleu i a on gestionar les zones de vegetació és important. 
De fet, gràcies a la baixa visibilitat que ofereix la vegetació, el terreny es converteix en més tècnic i interessant.

La cursa és WRE i això atrau a corredors internacionals. Tenim la sort de poder competir al costat de corredors com Daniel Hubman, Edgard Bertuks, Alasdair Mcleod, Scott Fraser...etc.

Faig una cursa amb petites errades a l'atac d'algun control, però cap error important. Possiblement, però, sí que hauria d'haver evitat alguna zona de vegetació densa. Físicament la cursa és molt exigent.

- Diumenge correm una llarga de 15km però que resulten ser molt ràpids.
La sortida és en massa amb diverses papallones per evitat seguiments. La primera part del traçat, personalment em resulta poc interessant. Molt físic i ràpid.

A partir de la f19 fem un tram llarg i entrem en una zona divertidísima de dunes amb micro-relleu i molts canvis de direcció. Gaudeixo al màxim.
Pràcticament no faig errors en aquesta zona, tot i desviar-me molt a la dreta a la f28.
Acabat aquest sector, un altre tram llarg cap a la zona inicial i a enfilar meta.

Satisfet de les meves dues curses tècnicament, però no massa físicament.

23 de febrer del 2015

Camp. Catalunya de Relleus 2015 - El Bruc

Després dels relleus del 2014 on corríem, però fora de competició, el Badalona Orientació aquest any volíem revalidar el títol de Campions de Catalunya de Relleus a El Bruc.

Després d'uns quants anys amb un mateix ordre de rellevistes, en aquesta ocasió tornem a col·locar-nos en una posició més clàssica. És a dir, el corredor més fort al final per si ha de decidir-se tot a l'últim relleu.

- En Lluís Ferrer, surt al primer relleu. Aquest és complicat, doncs molts dels equips col·loquen al millor del seus corredors aquí. Tot i anar amb el grup davanter, al control 8 perd el tren i entrega el relleu en 4a posició, just darrere del U.E.Vic i davant GO-Xtrem i COB a pràcticament 5min.

- Jo, surto al segon relleu. Tot i tenir clar com faré el primer tram, fallo l'atac al control i hi perdo 3'5min. L'error és greu però intento borrar-lo de la ment i seguir al màxim. De camí a la f3 veig al corredor de GO-Xtrem. Segueixo convençut que no podré atrapar als altres dos equips per culpa del error inicial. Sense saber-ho avanço al COB a la f7.

Vaig encadenant controls sense errors importants (10sg a la f8 i uns altres 10sg a la f13). Potser prenc més riscos dels necesssaris però ho faig perquè tinc la sensació d'anar per darrere. De fet, he avançat als equips catalans sense saber-ho però el corredor del OK Ozons de Letònia m'avança a mi.
Gaudeixo especialment de tot el tram després de la fita vista.

- El tercera i última posició surt en Tommi Tölkkö qui, tot i sumar uns 4 minuts d'error en 4 o 5 controls, acaba fent un molt bon temps i arriba en primera posició, proclamant-nos Campions de Catalunya. Tots tres molt satisfets!!!



Felicitar al COB i U.E.Vic per les seves 2a i 3a posició al Campionat de Catalunya i al OK Ozons per la segona posició en el global.

12 de febrer del 2015

Costa Blanca 2015 - La Nucia

Ja feia dies que tenia ganes de competir en una cursa de dos dies i finalment ha arribat el dia. En aquesta ocasió ens desplacem a La Nucia (Alacant) on es disputarà el Costa blanca 2015.

Després de l'organització de la Copa Catalana a La Virreina, m'adono que porto mesos molt concentrat en l'àmbit de l'organització i que la competició ha quedat en un segon pla. Finalment, m'alegro de poder canviar de xip.

Després d'un any molt fluix per mi, aquesta temporada decideixo tornar a córrer a la categoria èlit. El meu estat de forma ha anat millorant respecte als últims mesos, però no estic en el mateix estat de forma que al 2013.

- El cap de setmana comença amb una mitja que puntua pel world ranking. Hi ha corredors molt bons, entre els quals destaca el suec Jonas Leandersson, qui ha sigut campió d'europa i del món recentment. Quin luxe!

Només girar el mapa, hi veig moltíssima informació. Vaig en compte. Després d'un primer control amb certa "sort" veig que he de controlar molt més si no vull fer cap error important.

Gaudeixo molt de la cursa, doncs tot i fer petites errades, no en faig cap d'important. Físicament, acabo molt cansat, doncs ho he donat tot.
Esperava un terreny amb molt de sotabosc però em sorprèn positivament. Gran quantitat de detall de retlleu i elements de roca i una vegetació amb poca visibilitat però sense ser brut.

- Diumenge, ens espera una llarga de 11'4km. Tot i que sé que portaré un ritme més còmode, em fa força respecte la distància i especialment en un terreny on els desnivells són importants. 

Començo trenaquil i els quilòmetres van passant. Aguanto bé. 
A la f16 tenim un canvi de mapa. No estic satisfet d'algunes de les meves eleccions d'itinerari, especialment de la f15, fet que em desmoralitza força en cursa. El principal error el faig a la f20, on cauen entre 2 i 3 minuts.

No gaudeixo tant de la cursa com el dia anterior, doncs els traçats em porten a repetir diverses vegades alguns trams que se'm fan una mica monòtons. 
Del que sí que acabo content és d'aguantar bé la distàcia i sortir motivat a seguir entrenant.