Vulcan'O 2017

Dues curses a dos mapes increibles: Vulcania i Mazayes.

Abans de la cursa fem un entreno al mapa d'Aydat. Plou, així que l'aventura és doble.

A l'hora de la mitja a Vulcania, tot i que fa fred, ha parat de ploure. Mitja cursa és molt tècnica però després es torna en una cursa molt senzilla. Llàstima, ens podrien haver exigit més.

Diumenge a Mazayes, tot i córrer en una zona increible, el traçador ens castiga amb una cursa força simple. Quina llàstima haver fet 8 hores de cotxe des de El Vendrell per córrer un traçat com aquest.

Campionat de França de Clubs 2017

Al igual que l'any passat, aquest any torno a córrer als Campionats de França de Clubs amb el Club NORD.

En aquesta ocasió correm a Casteljaloux, per la zona de Burdeus.

El dissabte per la tarda corro el Campionat de França de Mitja en una zona de dunes amb molt poca visibilitat. Tot i la calor i sortir sense ànsies de fer un bon temps, faig una bona cursa doncs pràcticament no faig errors.

L'endemà ens llevem a les 5:45 per tal de poder aaribar a la sortida en massa del CFC. Jo faig l'últim relleu, així que em tocarà esperar el meu torn fins a les 11:30 aprox.

Així com l'any passat vam aconseguir pujar el club a la National-1 (màxima categoria), aquest any hem d'aconseguir mantenir-la, fet que és fins i tot més complicat que pujar.

Tots els 8 corredors fem curses sense grans errors i acabem en 10a posició. Millor del que esperàvem!

Gaudeixo molt del traçat, mapa i terreny. Val la pena les més de 5 hores de viatge!!!

Springtime in Larzac 2017

Feia tant sols 15 dies que havia estat a la zona , tot i la llunyania, el repte tècnic dels terrenys de Larzac em motiva a tornar-hi.

Dissabte correm una mitja a Le Caylar Oest. Tot i que gaudeixo molt de la cursa, em sap greu que no ens hagin fet entrar a la zona sud-oest del mapa.
Els principals errors vénen a la f8 (1min) i a la f10 (2min). La cursa és molt ràpida.

Diumenge anem al Foret de l'Escandorgue a fer-hi una llarga.
El terreny és genial. Moltes formacions rocoses enmig d'una vegetació molt densa. Tant és així que sovint no veus les grans roques de més de 5 metres fins que no hi ets just a tocar.

Faig força bona cursa tot i un error a la f1 (2min) i un a la f18 (3min) quan ja estava a punt d'acabar. Aquests fan molta ràbia.
La resta força neta tot i alguna petita imprecisió.

L'únic punt negatiu de la cursa és al control f4 que és troba desplaçada 20 o 30 metres al sud. Afortunadament no hi deixo més que 1 minut rastrejant.

No em canso de córrer en aquests terrenys. Sempre et plantegen un repte per més cops que hi hagis estat.

 

2 Dies de la Cerdanya 2016

Aquest cap de setmana, el CCIO ens ha organitzat un genial cap de setmana d'orientació a la Cerdanya francesa.

Començàvem el dissabte al matí amb una mitja a Les Artigues. Es tracta d'un terreny tècnic i interessant per la gran quantitat de formes de relleu que sovint són força subtils i difícils d'identificar així com una vegetació canviant.

En algun tram trobem algun camí que no apareix al mapa, suposo que creat recentment, i que per alguns moments em fa dubtar molt però en general faig una cursa molt neta. L'excepció, el control f17, segurament el més senzill de la cursa i a on hi deixo 1 minut.

Diumenge estrenem un nou mapa al Llac d'Aude. Un terreny molt proper però molt diferent alhora. Ja existia una mapa de la zona però la seva cartografia estava totalment desfasada.

És tracta d'una zona amb forts pendents i principalment tota en vessant. La sensació és de córrer en un terreny molt salvatge. Grans roques i tallats, extensos aiguamolls i llacs... etc fan que a part de gaudir de la cursa tècnicament, també gaudeixi enormement de les vistes i l'entorn.

És una cursa física alhora que tècnica amb una cartografia simplificada. 

Tot i alguns errors als controls f5, f14  i f15 mantinc contacte en tot moment amb el mapa. Per altra banda, en els trams llargs, crec fer bones eleccions d'itinerari així com una bona execució. Acabo satisfet de la meva cursa.

O'France 2016 - Larzac

Sis dies de curses amb un dia de descans entremig ha sigut el que ens han preparat al O'France 2016. La zona de competició, la ja molt coneguda pels seus meravellosos i ultratècnics terrenys, la zona de Larzac.

Diumenge comencem el pròleg, un Sprint al poble de Nant, a on ens allotgem. Ja de bon matí mentre esmorzem sentim els corredors córrer per l'estret carreró al que dóna la finestra del nostre menjador.

Fa una calor espantosa i no puc sinó pensar que aquests dies que vindran podran ser molt i molt durs degut a les tant altes temperatures, les llargues distàncies dels recorreguts (fins a 15km molt tècnics) i el tipus de terreny amb molt poques ombres.

Corro el Sprint tot prenent-me'l bàsicament com una forma d'activar-me de cara a la cursa del dia següent.

- Dilluns comencen les curses de debò. Al nou mapa de Puech Roucous fem una cursa de llarga distància de 15'3km amb canvi de mapa al control 26.

Afortunadament, ens llevem amb un dia de turmenta i baixada de temperatures. Gràcies a això, la duresa de la cursa disminueix considerablement.

De tots els dies, aquest és el menys tècnic, tot i així faig més d'un error. Acabo satisfet d'haver finalitzat la cursa en molt més bones condicions físiques de les que m'esperava.

- Dimarts seguim amb una altra llarga distància. El centre de competició segueix sent el mateix al del dia anterior.

En aquesta ocasió utilitzem una zona de bosc que ja al 2008 havíem conegut combinada amb zones semiobertes clàssiques de la zona. La gran quantitat d'elements rocosos càrstics, típics de la zona fan molt divertida la cursa. També són determinants  les diverses taques de verds 3 que esquitxen tot el mapa. 

Possiblement el que més gaudeixo és la combinació d'orientació en zona de bosc amb poca visibilitat, de semioberts càrstics i de vesant. Una cursa genial!

- Dimecres correm una mitja per la mateixa zona però estrenant-ne una nova part. Combinem també diferents tipus d'orientació. En aquesta ocasió, s'afegeixen les vessants amb gran quantitat de roques i molt poca visibilitat que seran un atractiu nou al dels dies anteriors.

No acabo gens satisfet de la meva cursa tot i gaudir al màxim del terreny i mapa.

- Després d'un dia de descans, arranquem amb "el mapa"! Les Bouzigases!! Ja utilitzat al 2008, aquest és un dels millors mapes de la zona pel que al nivell tècnic es refereix. En aquesta edició, l'escala no serà 1:5000 sinó 1:7500, amb la qual cosa encara s'haurà d'afinar millor la vista i concentració.

Tot i tractar-se d'una mitja, els temps de guanyador s'escapen considerablement del previst però no crec que ningú li sàpiga greu, doncs cada minut corregut en aquest mapa val més del doble que en qualsevol altre.

Faig una cursa dolenta degut a 3 errors; f5, f11 i f14. Molts i molts minuts d'error per no saber adequar ni la velocitat de cursa ni el tipus d'orientació.

- I finalment dissabte correm l'última cursa, una llarga, també a Les Bouzigases, però aquest cop combinant una zona menys tècnica a l'oest amb la mateixa de la mitja del dia anterior.

Gust agre-dolç per mi, doncs tot i que estic fent una cursa més que bona, al control 23, a falta de 2 controls, perdo 10 minuts. Fins al moment havia controlat la situació en tot moment però al entrar a la zona més tècnica del mapa, em relaxo i tot i ser a pocs metres del control en dues ocasions, no sé on sóc i em cauen gran quantitat de minuts.

Després de tot, gran satisfacció de poder acabar amb totes les curses. La veritat és que venint dels 5 dies de Sòria i amb les llargues distàncies que teníem, no confiava en poder acabar-les totes.

Com sempre Larzac no decep! És sens dubte un dels millors i més tècnics terrenys que conec.

Le Caylar 2016

Aquest cap de setmana passat ens desplacem a França. Concretament a córrer dos dies de competicions als excel·lents mapes de la zona de Larzac. 

Comencem amb una llarga de 11km a l'actualitzat mapa de l'oest de Le Caylar. En algunes parts hi havia corregut feia molts anys amb el mapa antic.

És un mapa amb zones molt tècniques formades per laberints de roques d'origen càrstic i d'altres molt ràpides de grans explanades molt netes.

Fa un dia especialment ventós. Fins i tot, en alguna part el córrer en contra el vent es fa força dur.

Tècnicament faig un gran error a la f7. Cauen 12 minuts fins que no sóc capaç de resituar-me. En quant a l'aspecte físic acabo força satisfet.

L'endemà correm al mapa de Le Caylar poble. És una part re-cartografiada a 1:4000 i amb equidistància 2'5m. És un autèntic repte de concentració a on rarament pots baixar la guàrdia.

Em plantejo córrer a un ritme còmode però sense errors però no hi ha manera. Faig moltes errades ja des del primer control. Faig una cursa desastrosa. 

Chartrier Ferrière

Durant tota la setmana del 17 d'agost se celebrava a França, concretament a Chartrier-Ferrière, la Setmana Federal Francesa. Aquesta és la cita anual on es disputen els Campionats de Llarga, Mitja i Relleus francesos. Durant tota la setmana es fan qualificatòries i finals de les diferents modalitats i els no francesos també som convidats a corre-hi.

Jo, corria només les curses del cap de setmana. És a dir, una llarga i els relleus. Les dues en el mateix mapa tot i que sense repetir la zona en concret.

Dissabte, al circuit H20E-H21A érem més de 90 inscrits. Així que dónen hores de sortida cada minut i alguns surten més enllà de la 13h. A mi em toca a les 12:12, hora en que la calor ja és intensa.

Surto sense camelbak tot i creure (erròniament) que no hi ha avituallament en cursa. A part, l'únic punt d'aigua existent no em ve de pas en cap de les meves eleccions d'itinerari.

Faig una bona cursa tècnicament. No fallo ni els atacs ni les execucions de les meves eleccions. L'únic error que faig és en l'elecció de la f17 on faig més desnivell i distància dels necessaris.

Físicament, se'm fa força dura. La calor és asfixiant i els 11'5km costen de passar.

Diumenge correm els relleus a la categoria open (H21 fora de competició). Si el dia anterior feia una calor asfixiant, avui plou i fa força fresqueta. La temperatura és ideal per córrer. El terreny és més net i ràpid que el dia anterior.

Gaudeixo de la cursa, tot i trobar alguns controls excessivament senzills (em refereixo als que es troben a l'interior de grans depressions).

Faig dos errors, a la f2 (1min) i a la f23 (1min). La resta bé, tot i algunes indecisions.

O'Doubs 2015 - Jura

El O'Doub2015 consistia en 4 dies de competicions dins del Parc Natural del Haut-Jura (França).

Aquest són uns terrenys nous per a mi, així que em fa molta il·lusió i respecte al estrenar-m'hi.

Un parell de dies abans sortim de casa per tal de fer el desplaçament en dues etapes ja que són pràcticament 8 hores des de Barcelona. Un cop arribem a la zona fem un entrenament a un dels mapes que ofereix l'organització i que toca amb la zona de les curses de les etapes 3 i 4.

De les 4 curses, la 1era etapa era un sprint a La Riviere Drugeon. Es tracta d'un poblet petit amb un traçat que passa per zones urbanes i semi-urbanes. 

No es pot dir que sigui una zona fantàstica però la gran quantitat de controls propers els uns dels altres, tant del pròpi circuit com d'altres categories, ho fa més interessant.

La veritat és que corria aquest sprint pensant més en la classificació general dels 4 dies que per la cursa en sí. L'irònic de tot plegat és que faig error en tarjeta al no marcar la f18. Quin començament!!

A la 2a etapa ens espera una llarga molt llarga. El mapa i terreny molt interessant però el traçat més llarg del que cabia esperar.

Per la meva part, m'enfonso en la misèria. La cursa és molt llarga, no hi ha avituallament i jo no porto camelbak. També surto més ràpid del que hauria i a partir de la 1h 45min començo a buidar-me ràpidament fins acabar totalment deshidratat. 

A això se li afegeix diversos errors encadenats que encara allarguen més la meva agonia.

Faig 2h 32min , dels que els últims 45 minuts troto, camino i agafo rampes a les cames.

A banda del patiment físic, tècnicament gaudeixo molt de la cursa. La vegetació i el sòl són difícils de gestionar al mateix temps que macos a la vista.

A la 3a etapa tenim una mitja també molt llarga (51min temps de guanyador). 

El terreny és impressionant. Combina tant zones boniques de molsa amb d'altres d'aspres de lapiaz i branques a terra.

L'única pega del terreny és la gran quantitat de camins que té, doncs disminueixen la dificultat tècnica.

Em trec el mal regust de boca dels dos dies anterior fent una cursa acceptable. Físicament em trobo millor del que m'esperava després dels cansament acumulat del dia anterior.

L'últim dia i 4a etapa, ens espera una llarga on ens preveuen els temps de guanyador més llargs. Així que, després de l'experiència del 2on dia, surto molt tranquil i conservador. No vull desfondar-me i menys acumular errors per cansament.

Finalment, resulta que els temps no surten tant llargs com esperava i junt amb una cursa amb poques errades tèniques, acabo satisfet amb la 1h 53min que faig.

Després de les curses pugem a París de turisme i de tornada a casa fem dues parades tècniques, a Auvergne i a Aveyron a entrenar.

Larzac i Lodévois 2015

Des de que van sortir les primeres informacions d'aquests 3 dies de curses a Larzac i Lodévois que han sigut per a mi unes de les curses més esperades d'aquesta temporada, juntament amb el Jukola i les de Mazayes.

Així que, les expectatives eren molt altes. He competit i entrenat diverses vegades per la zona de Larzac, així que ja sé que es tracta sempre de terrenys molt i molt tècnics.

El primer dia ens esperava una cursa al mapa de Le Caylar. En aquest mapa hi he entrenat diverses vegades i sempre de nit. En una ocasió fins i tot amb neu per sobre els genolls.

El mapa s'ha refet utilitzant la norma ISSOM 2007 i per tant correm a escala 1:4000 i 2'5 d'equidistància.

El traçat conté gran número de controls, fet que fa que hagis de concentrar-te de principi a fi i especialment en aquesta zona on els laberints de roca són per tot areu.

Faig molt mala cursa. Especialment al principi. No adapto el ritme de carrera al nivell tècnic del terreny i per tant faig gran quantitat d'errors. Decebut de la meva cursa però meravellat de la fantàstica cursa amb la que comencem aquest llarg cap de setmana.

L'endemà, baixem de l'altiplà i ens dirigim al mapa Les Marcassins, a prop del Llac de Salagou. És un terreny absolutament diferent al del dia anterior. Dels laberints rocosos d'origen calcari passem a un mar de xaragalls amb un sòl terrós sovint relliscós i totalment obert en quant a vegetació.

Fa molta calor, però soc el primer de la categoria en sortir i la pateixo menys que la resta de corredors. Això sí, activo moltes bases.

Faig una bona cursa en termes generals. No obstant, faig un parell d'errors ja als últims controls (f17 i f18) abans de l'entrada a meta que em fan perdre un parell de minuts. Sense cap dubte, són fruit del cansament, doncs el terreny et permet un ritme elevat de cursa al mateix temps que et castiga amb els constants puja i baixa quan travesses els xaragalls.

Finalment, diumenge ens espera la joia de la corona del llarg cap de setmana, el Foret de l'Escandorgue. Per com me n'ha parlat el cartògraf i un dels provadors de circuits sembla que serà tota una aventura acabar el circuit.

Desgraciadament per a mi, per normativa francesa (amb la que em sento molt decebut), no se'm deixa córrer a la categoria èlit. M'obliguen a córrer H35. Dedueixo que per questions d'edat, doncs algun altre corredor estranger en la meva mateixa situació pot córrer a èlit.

Per diferents motius, arribo a la sortida tard i l'organització m'entrega en mà el que hauria de ser el mapa de H35. Després d'atacar el primer control tres vegades i no coincidir el codi de la descripció amb el del control, acabo descobrint que m'han donat el mapa de D35. Fantàstic! No tant sols no corro a H21E, sinó que haig de fer-ho a D35??

És en aquest moment que decideixo tornar a la sortida i demanar el mapa al que he fet la inscripció. És a dir, el d'èlit. Me'l donen. Sigui com sigui, per mi és una carrera fora de cursa.

El cas és que porto 25 minuts corrent amb un mapa que no és el meu i encara he de començar un circuit de màxim nivell tècnic i de 10'8km. Patiré molt físicament?!

M'ho agafo amb certa calma, pot ser un dia molt llarg. Però poc a poc vaig encadenant control rere control sense errors significatius tenint en compte el tipus de terreny on correm.

Parlant del terreny... aquest és de l'estil dels de la zona de Larzac. És a dir, gran quantitat de laberints de roca d'origen calcari però en aquest cas tot coberts amb fagedes, pinedes sovint amb brancatge baix i vegetació impassable principalment de boix.

A mitja cursa (a la f13) tenim canvi de mapa. Justament aquest és en una de les poques zones obertes del mapa. Hem fet tot el mapa de punta a punta i ara toca tota la tornada. Porto 61min de cursa.

Si fins al moment havia sigut molt tècnic, ara encara vindrà una part més complexa. Tot i així, no faig errors importants més enllà de, en alguna ocasió, no triar el millor itinerari i menjar-me algun verd de més. 

Temps total 115' 50'' i errors: f3 (1min), f5 (1'5min) i f22 (45sg). Acabo satisfet de la meva cursa!

Felicitats a l'organització per proporcinar-nos 3 dies de curses fantàstiques!! N'esperava molt d'aquests dies i no han desfraudat!!!

Mazayes 2015

Feia moltes setmanes que esperava aquest cap de setmana. Dos dies a un dels més terrenys que he corregut mai, Auvergne.

Hi havia dues curses, una mitja dissabte a la tarda i una llarga diumenge al matí. Les dues al mapa de Mazayes.

Jo desitjava que es canviés de mapa però no ha importat en absolut, doncs a la mitja estrenàvem una part de mapa nova (o això crec) i a la llarga feiem servir el mapa complert.

Per tal d'aprofitar el viatge no em puc resistir de montar-me un entreno a Montlosier, també una zona increiblement tècnica.

Aquests terrenys són d'origen vulcànic. La quantitat d'informació de relleu és altíssima, el sòl és pedregós i la vegetació és densa i ofereix poca visibilitat.

Dissabte després de 1h 10min d'entreno a Montlosier descanso 3 hores i em disposo a fer la mitja. Pensava que em notaria cansat però no. Faig diferents errors però acabo força satisfet de la meva cursa.

Diumenge, a la llarga, serà molt diferent. Els 13km que ens esperen se'm fan eterns físicament. Passo 2h 33min al bosc gràcies a la gran quantitat d'errors que faig. Passo molta sed i em donen rampes als isquios.

La traçat és molt divertit, interessant i tècnic. Quina sort poder córrer curses com aquesta a "tant sols" 6 hores de casa.

Tècnicament, una de les pitjors curses que recordo en anys. En curses com aquesta és quan els que correm a èlit però no ho som, quedem més en evidència.

Frustrat sí, però motivat més que mai a seguir intentar millorant. Com deia aquell polític: l'èxit personal és la capacitat d'anar de fracàs en fracàs sense perdre l'entussiasme.

Stage - Le Caylar 2015

Com cada any, la FCOC organitza un stage pre-CEO de cap de setmana al que, per poc que pugui, intento anar. I aquest any no ha sigut una excepció.

Com en alguna altra ocasió ens hem desplaçat a la zona de l'Aveyron degut al altíssim grau tècnic dels seus terrenys i mapes. És cert que la zona té poca similitud als terrenys del CEO que es disputarà a Valladolid, però les amplíssimes possibilitats que ofereix compensen.

Per tal d'aprofitar els dies al màxim, comencem només arribar divendres a la nit amb una nocturna al mapa de Le Caylar poble. És un dels mapes més antics de la regió però molt aprofitabe. A més a més, surts i acabes des del mateix hotel.

Dissabte, ens espera una dia atapeït. Pel matí a La Couvertoirade (un clàssic ja per molts), a la tarda a Sta. Eulalia de Cernon i al vespre a una zona propera a l'hotel.

Durant tot el dia ens fa un dia perfecte però a l'últim entreno comença a ploure i passo força fred (1ºC). No obstant, és un dels millors entrenos del stage juntament amb el de diumenge al matí.

A la nit podem veure com comença a nevar amb certa intensitat i deduïm que l'endemà no podrem desplaçar-nos al mapa de Le Patus, Però finalment les carreteres no queden cobertes i podem córrer-hi.

Aquest últim entreno de diumenge (imatges) és per gaudir-lo de principi a fi. Comencem en una zona de bosc molt coberta de neu i a on avançar és complicat. La vegetació ha variat i el gran número de camins son molt difícils de seguir. Deu ni do en Tommi per col·locar els controls en aquesta part!!

Diguem que si superaves la prova de foc inicial després venia lo millor. Molts passadissos de vegetació o de roques que t'obligaven a llegir amb molta cura. I tot mentre la neu no para de caure. Faig un error important a la f13 però en general acabo força satisfet especialment per acabar tot i la duresa de l'entorn.

La Cavarère i Lagrasse 2014

Cap de setmana per la zona de Carcassonne. França. Aquesta és la quarta vegada que corro per aquests indrets.

El dissabte pel matí feia un entreno al mapa de Pradelles en Val, on havíem fet una mitja molt tècnica el 2009. 

A part de que no tenen mapes per a tothom i ens hem d'anar passant els existents, l'entreno està bé, tot i que trobo a faltar un traçat interessant abans que molts controls en format score.

Per la tarda tenim un Sprint a Lagrasse, un poblet amb un casc antic preciós. Mapa nou per a mi.

La cursa té algun tram molt interessant, especialment quan s'entra a l'abadia benedictina de Sta. Marie d'Orbieu on s'hi troba un escrit de Carlemany.

No faig massa errors i físicament em noto força bé tot i ser per la tarda.

Diumenge correm al Lac de Cavayère. Aquí hi havíem corregut una nocturna el 2011 i ja recordava la dificultat als vessants i a les zones de vegetació densa.

És un terreny on s'hi pot córrer diverses vegades i seguir treient -hi profit.

Faig molt errors i no acabo gens satisfet de la meva cursa tot i gaudir-ne moltíssim.

Desert du Carlit 2014

Fantàstic cap de setmana a la cerdanya francesa. Feia setmanes que esperava amb il·lusió que arribessin aquestes competicions, doncs és una zona preciosa i a més a més tècnica.

El divendres tinc la sort de poder pujar ben aviat i un cop instal·lat espero a la nit per poder fer un entreno-o nocturn. La ràpida sensació de cansament em fa pensar atemorit en la llarga de diumenge on correrem entre 2000m i 2300m d'alçada.

Dissabte al matí ja tenia previst no córrer la score que es fa a Odeillo i espero a la tarda, quan disputa un sprint a Mont Louís. La cursa promet, doncs aquesta es desenvolupa per dins i els voltants de la ciutadella fortificada de la vila. L'exèrcit francès encara hi té una guarnició.

La cursa no decep! Murs, ponts, passos subterranis i escales on no hi passen dues persones fan que no puguis baixar la guàrdia ni un instant.

No veig per enlloc els 120m de desnivell que ens anuncia l'organització, però no els trobo a faltar!! :-p

Diumenge al matí correm al mapa del Desert du Carlit. No és la primera vegada que hi corro, però sí que és la primera que s'hi fa una cursa, doncs es tracta d'una zona protegida i suposo que deu ser complicat aconseguir-ne l'autorització.

La zona és meravellosa. Tècnica, física i molt maca. Sobre el llac de Les Bulloses tot un seguit de petits llacs envoltats de turons fan que juntament amb una cartografia nòrdica, em senti com si fos altre cop a Noruega.

A part de la distància, el traçat és també de llarga.... trams llargs d'elecció d'itinerari, pocs controls i exigent físicament. Tot i acabar molt cansat, acabo millor del que m'esperava, ja que calculava estar més estona de la que finalment necessito per realitzar el recorregut.

Acabo satisfet de la meva cursa tot i alguns errors que en un primer moment considero de poca importància però que un cop descarregat el track del gps, veig que no ho són tant.

O'Tramontane - França

Enmig de les fortes calors del mes de juliol, intentem escapar-ne desplaçant-nos a la Cerdanya francesa. I ho fem amb cinc dies de curses, tres de les quals se celebren al Pirineu (Font Romeu, Bolquere) i les dues restants per la zona de Narbona.

Tot plegat forma part del O'Tramontane. Curses organitzades entre 4 clubs: COORE, RDPA, COTE66 i CCIO. Tot i tractar-se d'un mateix trofeu, no hi ha suma total dels 5 dies. Son carreres independents en aquest aspecte.

El primer dia correm una mitja per la tarda, sota una pluja intermitent al mapa Pla de Barres. 

Tot i l'excel·lent terreny i condicions de fresca, no puc gaudir de la cursa com desitjava, doncs tot i no haver menjat res durant les 4 hores anteriors, em noto l'estomac ple. Últimament no responc gens bé físicament a les tardes.

Faig un error greu a la f10 i algun de menys significatiu a les f2, f3 i f17.

L'endemà correm una llarga a un mapa que es completament nou per a mi, Les Airelles. Tot i trobar-se molt a prop de la zona del dia anterior, el terreny és força diferent. Poc detall de relleu i força orientació per vesant és el que domina.

És preciós, amb molts aiguamolls per on es pot córrer sense dificultat i amb alternança de zones obertes amb boscos amb molt o bé poca visibilitat.

L'alçada de la zona fa que físicament em noti força cansat.

No faig errors greus però si que acumulo alguns minuts d'error cap a final de cursa quan ja estic més fatigat.

El tercer dia, correm una llarga al ja molt conegut mapa de La Quillane. S'ha fet una petita ampliació del mapa per la part sud.

De camí a la sortida em noto molt cansat, però al ser una cursa amb no massa desnivell, especialment al principi, de seguida em motivo i vaig accelerant el ritme.

Agafo molta confiança després de 10 controls sense pràcticament fallar gens i no soc prou conservador amb l'itinerari a la f11. Em cauen 5 minuts!! D'aquí a meta no faig errors significatius.

Molt plaent i agradable córrer aquí. Sembla ben bé que siguem a Escandinàvia. No m'hagués importat córrer els dos dies restants en aquests paratges.

Després d'un dia de descans, ens desplacem a la zona de Narbona. Aquí les temperatures ja no son ni de bon tros tant agradables com els dies anteriors. Més ben dit, son espantoses!! De bon matí, de seguida ens enfilem als 30ºC.

Els terrenys son aspres i secs i amb poc bosc passable on refugiar-se del sol. Tot i així, els mapes son de bona qualitat i això ja em compensa.

La primera de les curses és a Montbrun des Corbières, en un mapa on ja hi havia corregut feia un parell d'anys.

Fonamentals les eleccions de ruta i interpretar bé els passos entre verds 3. Me la jugo a l'atac a la f7 travessant un verd impassable i em surt bé. Pocs errors en general a part de 1min la f6 

El sòl, és molt dur i a part de trencar definitivament el calçat, me'n ressento de la ferida a la planta del peu feta a Llers.

L'últim dia ens espera una mitja a prop de Narbona. Surto el primer de la meva categoria i ho agraeixo de cara a la calor, però em menjo tot de garric de menys de 1 metre d'alçada per on ningú ha obert trilla davant meu. 

Cursa principalment física entre desnivell i sotabosc on dominen les zones obertes amb bona visibilitat. Faig un parell d'errors, a la f1 i f13.

Bones curses i bon entrenament de cara al OO-Cup que comença d'aquí a 1 setmana!!

Stage Pre-CEO 2013 - Aveyron

Cada any la FCOC organitza un stage d'entrenaments en un terreny lo més semblant possible als CEO. En aquesta ocasió ha sigut a la zona de l'Aveyron, una de les meves preferides per la seva exigència tècnica.

Com ja va sent habitual en els meus últims desplaçaments a Le Caylar, les condicions meteorològiques son força dolentes. I és que durant tot el cap de setmana ha estat plovent, el sòl estava nevat, les temperatures rondaven els 0ºC i el vent bufava a 40km/h amb ratxes de fins a 90km/h.

Després de 15 dies parat per molèsties a l'esquena que... per cert, no he solucionat, no sé si aguantaré més d'un entreno seguit. Tot i els dubtes de si fer o no aquests entrenos surto el matí de dissabte després de treballar i en unes 3'5 hores soc a la zona.

El camí d'accés a l'entreno està inaccessible així que toca fer un parell de quilòmetres extres fins al triangle d'anada i un parell més de tornada.

Les condicions adverses aviat se m'obliden quan entro en els tècnics laberints de roca del mapa Els Rocs de Lauredou. L'únic moment crític és de camí a la f15 on el vent bufa amb molta força que amb l'únic que puc pensar és amb el dolor a la cara que pateixo degut al fred. Un circuit que seria tot un repte en un dia de sol es converteix en una aventura.

Per la tarda... bé, unes 3 horetes més tard, faig un segon entreno al mapa de Les Rives molt a prop de Le Caylar. El circuit és força més curt però igual de tècnic.

La zona té gran quantitat d'elements de roca i poc desnivell. El cartògraf, Ray Hulse no és el mateix al del matí, Marian Cotirta, i això obliga a canviar de xip ja que la representació de les roques varia força.

Un cop fet l'entreno, tot i estar congelat, estic doblement satisfet ja que poc abans de començar-lo estava pràcticament decidit a quedar-me refugiat a l'hotel.

Al matí de diumenge, surt el sol i sembla que ens farà un dia radiant tot i trobar-nos a -3C. Però quan estem a punt d'arribar al mapa de Les Bouzigasses comença a nevar amb intensitat i el vent bufa amb més força que mai.
Tot el grup decidim anar a fer l'entreno que teníem previst fer a la tarda al Llac de Salagou.i evitar-nos quedar atrapats a les aquelles carreteres secundaries enmig del no res.

Al llac, l'alçada és inferior i les condicions meteorològiques son molt més favorables. Aquest últim entreno és molt diferent als anteriors, en aquest substituïm la dificultat tècnica dels laberints de roques pels de xaragalls. 

Seguidament ja baixem cap a terres més càlides. Possiblement no hagi pogut aprofitar dos dies d'entreno tot lo desitjat, però s'ha fet el que s'ha pogut degudes les circumstàncies. 

Entrenaments a La Féclaz

Després de molt i molt de temps planificant-ho, finalment aquesta setmana passada m’he desplaçat a La Féclaz, dins del parc natural del Massís de Bauges (França). 

Als 6 dies del O’Festival Savoie Grand Revard de l’any passat ja vaig decidir que aquella zona la volia trepitjar de nou per l’altíssim nivell tècnic i duresa del terreny. 

Han estat 7 dies doblant entrenaments, matí i tarda i on no sé si n'hauré après o no, però on sí que puc dir que he gaudit al màxim. 

Algunes parts del mapa on he corregut han sigut modificades; o bé per l’aparició de nous camins o per la tala d’arbrat i el conseqüent brancatge al terra que fa quasi impossible l’avanç. No obstant, això és bona senyal, doncs denota que aquí es cuiden del bosc. El que encara no he descobert és quin criteri fan servir en quan a la zona concreta a netejar. Sincerament no sembla seguir una lògica concreta, tot i que segur que hi és.

Des de casa, quan em plantejava els entrenaments, semblaven una cosa però un cop allí han sigut una altra. I és que resulta que el que jo pensava que necessitaria uns 60min, ha acabat sent cada dia de 1h 45min a 2h 20min. El sòl càrstic ple de lapiaz i moll, la densa vegetació, el brancatge a terra i la dificultat tècnica del relleu feien molt lenta la velocitat de carrera. 

Tenint en compte que doblava matí i tarda i que de mitjana tenia de 30 a 40min extres trotant entre arribar al triangle i tornar de meta... doncs al final les cames, genolls, cul i esquena em clamaven descans!

El temps tampoc ho feia massa fàcil... doncs hi havia molta boira, ha plogut més de la meitat de deies i feia força fred (7C).

Els d’aquesta setmana han sigut 12 entrenaments però en un sol mapa!! I és que estem parlant d’un mapa de 50km2. Impressionant! El principal cartògraf de la zona és en Marian Cotirta (40km2), qui ha cartografiat també terrenys tant tècnics com els de l’Aveyron i els d’Auvegne. Segons explica ell mateix, ha necessitat 4000 hores aproximadament, entre treball de camp i digitalització. Tractant-se d’un terreny amb tanta quantitat de detall de relleu i d’una superfície tant extensa, no es gens estrany. (entrevista M.C) 

La cartografia està molt simplificada i és que hi ha tantíssimes microformes que seria impossible encabir-ho tot fins i tot a escales més grans que la de 1:10.000. Possiblement un dels principals reptes d'aquesta zona és interpretar què és significatiu i per tant estarà dibuixat i què no. 

Ara que es comença a utilitzar la nova tecnologia “Lidar” en els mapes d’orientació (veieu aquest interessant document), realment m’encantaria veure aquesta mateixa zona cartografiada a partir d’aquest tipus de mapes base.

Durant aquests dies he tingut la impressionant sort de tot de camí a un dels entrenaments, trobar-me un cartell on posava: “course d’orientation” i és que tot i no saber-ho, es feien dues curses aquests dies aquí. Bé, jo no portava ni SportIdent ni el maleït certificat mèdic que aquí sempre demanen però sí que podia córrer el circuit i aprofitar uns traçats fets per algú altre que no fos jo mateix (com els de tots els entrenos) i la seguretat de la ubicació dels controls. Tot i portar molts dies aquí faig una cursa llastimosa! 

Aquestes son les vistes de l'apartament on m'estava! ...és el mapa de la final de mitja del woc2011. Només calia obrir la porta i... ja!

El propietari de la casa on m’allotjava, quan s’assabenta que faig orientació em diu: 

- Veus aquesta casa aquí davant (a 100m)? ...doncs aquí hi viu un orientador!

...i jo li pregunto:  - Ah sí?, i com és diu? 

I em respon: - Es diu Thierry Gueorgiou, el coneixes? ...em sembla que es molt bo!

 ...jo: - Sí, sí, força bo!  :-P 

A les curses d’aquest cap de setmana, també hi era! ...no és estrany, viu ...o vivia dins la zona de competició!

En fi... que m'he tret temporalment el mono d'aquests terrenys i mapes, però em vindrà de nou!!! ...ho noto!!!!!

2 Dies de Font Romeu 2012

Després d'una llarga parada d'estiu, tornen les curses amb molta força, doncs n'hi ha programades pràcticament cada dissabte i diumenge de setembre i octubre.

En aquesta ocasió, ens desplacem cap a la zona de la cerdanya francesa on l'any passat vam organitzar a La Quillane i on hi ha ple de mapes i terrenys de molt bona qualitat.
Em fascina aquesta zona, doncs reuneix moltes de les característiques dels terrenys escandinaus però tan sols a poc més de 2h de cotxe de casa. Una de les diferències amb aquests terrenys però, és que ens movem en una zona propera als 2000m sobre el nivell del mar. Aquest fet és nota físicament.

Dissabte correm una mitja al mapa Les Artigues, Bolquere. Faig una bona cursa tot i algun petit error. Terreny amb interessants formes de relleu. Físicament noto que fa molts dies que no competeixo.

Tot haver tingut un estiu amb temperatures altíssimes, ens sorprèn una onada de fred que fa que a inicis de setembre estiguem entre els 4C i 12C de temperatura. Ideal per a córrer!

Diumenge correrem una llarga al Pla de Barres, just al nord de la zona que hem corregut el dia anterior. La zona limita al nord amb el mapa de La Quillane, on tantes vegades hem corregut.

No puc dir que faci una molt bona cursa, doncs ja a la f2 perdo uns 4min al atacar malament el control dins una zona de vegetació densa i en perdré uns 2min més a la f14 on marco un control proper al meu i no me n'adono fins poc després de deixar-lo.

Ha plogut suaument durant el matí i el bosc té uns colors brillants. El paisatge és espectacular... aiguamolls, rius, rierols. Realment un plaer córrer en aquest terreny on l'únic "inconvenient" és que està plagat de camins.
Gaudeixo d'allò més... molt bona tornada al "cole"!

Etang de Lers

Tan sols una setmana després del Jukola, semblava que poques curses podrien igualar el nivell de la carrera finesa però res d'això. A l'Etang de Lers (França), aquest cap de setmana hem pogut gaudir d'uns terrenys espectaculars, tant per la bellesa de la zona com per la dificultat i exigència física i tècnica.

S'ha de dir, però, que dissabte solament fèiem un petit tast del que realment seria el plat fort, la llarga de diumenge.

Tot i alçar-se el dia amb núvols, a migdia ja feia un sol de justícia i la calor era forta.

A la 13h començava la mitja i jo era el primer corredor del meu circuit. Males noticies, doncs en alguns ratllats era jo qui obria pas (de f10 a meta).

Faig una bona cursa, amb errors de pocs segons a l'atac d'algun control. La part més interessant és de l'inici a la f6 i m'informen a l'arribada que diumenge serà tot d'aquest estil. Perfecte!!

A la llarga de diumenge, avisat de la dificultat tècnica, començo prudent i assegurant. Algunes zones molt tècniques i aspres em recorden a la del woc2011, d'altres més obertes i amb molt de detall de relleu em transporten al mapa del Desert du Carlit. En definitiva... un luxe!!

El format de llarga distància queda ben representat en els 2 llargs trams del traçat (f4-f5 i f7-f8) on necessito uns 20min aproximadament per cada un.

Em deixo uns 2min a la f12 i faig petites errades en el atac d'algun control però cap error greu tenint en compte la dificultat del terreny.

Pateixo un petit contratemps des de la f14 a meta amb el calçat (foto) que tot i no impedir-me córrer del tot, si que em desconcentra una mica 

Es evident que el Pirineu per les dues vessants encara ens reserva molts i molts terrenys increïbles per a l'orientació.

Stage - desembre 2011

Com ja va sent habitual, durant el pont de desembre m'agafo les vacances per poder fer una o-escapada amb d'altres orientadors, però mai abans n'havia fet una com aquesta.

- 9 dies d'orientació, dels quals 2 a Catalunya 2 a Alacant, 1 a Múrcia, 1 a l'Aveyron i 3 a Auvergne (França).

- un total de 2970km en cotxe.

- 5 allotjaments diferents

- 16 entrenaments amb:

    * passadissos, finestres, bucles, de nit, sols corbes, sense brúixola...

    * escales 1:5000, 1:7500, 1:8000, 1:10000, 1:12000...

    * equidistàncies a 5m i 2'5m,

    * terrenys pre-pirinencs, de dunes, de xaragalls, de roques, vulcànics.
    * temps d'entreno de 39 minuts a 2hores 44min.
    * 334 controls
    * de 6ºC a 18ºC,  ...amb pluja o vent o sol.

En resum, una marató d'orietació en alguns dels millors terrenys que he trepitjat mai!!!

Challenge Alaric'o 2011

.
Tres curses en menys de 20h és el que ens esperava a Carcasona i rodalies en el Challenge Alaric'o 2011.
.

A 3 hores de casa tornava a córrer en aquest trofeu després 2 anys, ocasió en la que havia sigut en terrenys realment interessants.

Dissabte a la tarda repetíem terreny de joc del 2009, corrent dins de la ciutat mitjaval de Carcasona. Però en aquesta ocasió ho feiem de dia i en una cursa de relleus.

Com és habitual, els relleus tenen aquella gràcia especial que juntament amb els laberintics carrerons i muralles de la ciutat fan força emocionant la cursa.

No faig una cursa massa bona després de fallar la f7 i f17 però passo una bona estona. No em prenc la cursa al 100% d'intensitat però a partir de la f13, la coincidèndia amb un corredor francès em porta a donar-ho tot i especialment a l'esprint final.

A la nit, després d'unes poques horetes, ens desplacem al llac de La Cavayère.

Allí ens esperen uns 4'4km en un terreny plagat de xaragalls. La cursa és molt tècnica, i especialment pel fet de ser de nit. A part d'això, la vegetació impedeix totalment la visibilitat.

La cartografia simplifica els elements de relleu que en la realitat son molt més pronunciats del que dibuixa al paper.

Faig una cursa molt irregular. Alguns trams complicats els resolc sense problemes però d'altres arribo a perdre-hi fins a 6 minunts. Em costa especialment entendre la zona de la f3 i f11.

Una cursa més que interessant, tècnica i divertida. Em quedo amb ganes de repetir-hi.

Diumenge al matí ens espera una llarga a Conhilac-Montbrun. Surto últim i tot i així, per diferents motius haig de fer un calentament realment intens per arribar a la zona de sortida. Arribo quan ja estan recollint la zona de sortides, però puc córrer el circuit sense veure afectat el meu crono.

El traçat prioritza les eleccions de ruta, tot i que en els dos trams més llargs no hi ha massa opcions. Jo personalment acabo passant 3 cops per un mateixa zona (esperó sobre les f2 i f3).

És una cursa més física que tècnica, tot i així faig algunes petites errades a l'inici i especialment a la f5.

Bon cap de setmana orientador tot i acabar força cansat després de les tres competicions.
.