Sis dies de curses amb un dia de descans entremig ha sigut el que ens han preparat al O'France 2016. La zona de competició, la ja molt coneguda pels seus meravellosos i ultratècnics terrenys, la zona de Larzac.
Diumenge comencem el pròleg, un Sprint al poble de Nant, a on ens allotgem. Ja de bon matí mentre esmorzem sentim els corredors córrer per l'estret carreró al que dóna la finestra del nostre menjador.
Fa una calor espantosa i no puc sinó pensar que aquests dies que vindran podran ser molt i molt durs degut a les tant altes temperatures, les llargues distàncies dels recorreguts (fins a 15km molt tècnics) i el tipus de terreny amb molt poques ombres.
Corro el Sprint tot prenent-me'l bàsicament com una forma d'activar-me de cara a la cursa del dia següent.
- Dilluns comencen les curses de debò. Al nou mapa de Puech Roucous fem una cursa de llarga distància de 15'3km amb canvi de mapa al control 26.
Afortunadament, ens llevem amb un dia de turmenta i baixada de temperatures. Gràcies a això, la duresa de la cursa disminueix considerablement.
De tots els dies, aquest és el menys tècnic, tot i així faig més d'un error. Acabo satisfet d'haver finalitzat la cursa en molt més bones condicions físiques de les que m'esperava.
- Dimarts seguim amb una altra llarga distància. El centre de competició segueix sent el mateix al del dia anterior.
En aquesta ocasió utilitzem una zona de bosc que ja al 2008 havíem conegut combinada amb zones semiobertes clàssiques de la zona. La gran quantitat d'elements rocosos càrstics, típics de la zona fan molt divertida la cursa. També són determinants les diverses taques de verds 3 que esquitxen tot el mapa.
Possiblement el que més gaudeixo és la combinació d'orientació en zona de bosc amb poca visibilitat, de semioberts càrstics i de vesant. Una cursa genial!
- Dimecres correm una mitja per la mateixa zona però estrenant-ne una nova part. Combinem també diferents tipus d'orientació. En aquesta ocasió, s'afegeixen les vessants amb gran quantitat de roques i molt poca visibilitat que seran un atractiu nou al dels dies anteriors.
No acabo gens satisfet de la meva cursa tot i gaudir al màxim del terreny i mapa.
- Després d'un dia de descans, arranquem amb "el mapa"! Les Bouzigases!! Ja utilitzat al 2008, aquest és un dels millors mapes de la zona pel que al nivell tècnic es refereix. En aquesta edició, l'escala no serà 1:5000 sinó 1:7500, amb la qual cosa encara s'haurà d'afinar millor la vista i concentració.
Tot i tractar-se d'una mitja, els temps de guanyador s'escapen considerablement del previst però no crec que ningú li sàpiga greu, doncs cada minut corregut en aquest mapa val més del doble que en qualsevol altre.
Faig una cursa dolenta degut a 3 errors; f5, f11 i f14. Molts i molts minuts d'error per no saber adequar ni la velocitat de cursa ni el tipus d'orientació.
- I finalment dissabte correm l'última cursa, una llarga, també a Les Bouzigases, però aquest cop combinant una zona menys tècnica a l'oest amb la mateixa de la mitja del dia anterior.
Gust agre-dolç per mi, doncs tot i que estic fent una cursa més que bona, al control 23, a falta de 2 controls, perdo 10 minuts. Fins al moment havia controlat la situació en tot moment però al entrar a la zona més tècnica del mapa, em relaxo i tot i ser a pocs metres del control en dues ocasions, no sé on sóc i em cauen gran quantitat de minuts.
Després de tot, gran satisfacció de poder acabar amb totes les curses. La veritat és que venint dels 5 dies de Sòria i amb les llargues distàncies que teníem, no confiava en poder acabar-les totes.
Com sempre Larzac no decep! És sens dubte un dels millors i més tècnics terrenys que conec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada