Stage d'hivern FCOC 2017

Aquest any el tradicional stage d'hivern organitzat per la FCOC, ha estat a la zona de Guardamar. Concretament als impressionants i recentment actualitzats mapes de Guardamar Nord i Centre i, també al nou mapa Guardamar Sud.

Aquest és un terreny de dunes que resulta un repte tècnic constant però que al mateix temps no és especialment físic per l'absència de forts desnivells i pel tou sòl arenós.

De divendres a diumenge els orientadors catalans han realitzat fins a 6 sessions d'entrenament. Dues d'elles nocturnes i una de cronometrada amb sportident. 

La col·locació i retirada de les bases sportident ,així com la comprovació de tots els controls del stage l’han portat a terme els membres de la selecció catalana.

Com a responsable del stage, sento gran satisfacció per la resposta i participació dels 55 orientadors catalans, a qui no els ha importat desplaçar-se a pràcticament 600km per entrenar, millorar i gaudir del bon ambient.

Suècia O-Tour 2016

Després d'un mes d'agost de descans, el primers cinc dies de setembre torno a Suècia com ho porto fent durant els últims anys.

La idea és fer tants entrenaments com sigui possible i, si es pot aprofitar alguna cursa per la zona, doncs molt millor.

De dijous a dilluns m'allotjo a Märsta, a prop d'Uppsala aprofitant els magnífics terrenys que hi ha per la zona.

Durant la planificació de l'estada trobo 3 curses properes durant el cap de setmana i decideixo aprofitar-les.

- La primera es tracta d'una nocturna de 9km a Ärla. Faig una cursa conservadora per evitar les perdudes de l'any passat a la nocturna a Sigtuna.

Acabo satisfet, doncs mantinc contacte amb el mapa pràcticament en tot moment. No obstant faig un error absurd que em costa 5 minuts a la f14. Gaudeixo de la cursa tot i que acabo amb la sensació que el traçat podria haver aprofitat més les parts interessants del mapa, a part del llarg tram sense massa interès de la f10-f11.

- Dissabte, sense massa hores de descans, corro una llarga a Strömma. Els tres entrenaments i nocturna dels dos dies anteriors fan que els 12'7km se'm facin força llargs. No obstant, gaudeixo moltíssim de la cursa de principi a fi. La zona és tècnica i l'entorn es preciós.

A diferència de tots els mapes utilitzats durant aquests dies, aquí correm amb equidistància a 5 metres, donat que el terreny està conformat de formes més pronunciades.

Com a llarga que és, correm a 1:15000. Això no representa cap inconvenient doncs la cartografia es prou simplificada per a aquesta escala.

- Diumenge, torno a córrer una llarga. Aquest cop tambe de 12'6km però en un terreny molt diferent al del dia anterior. Aquí, a Skepptuna, el relleu és molt més subtil i planer. Per altra banda la vegetació és força més densa, especialment en la part oest del mapa.

Se'ns avisa que hi ha força camins no dibuixats al mapa. Més ben dit, es tracta de les trilles creades pels corredors que el 2015 van córrer el Tiomila. No obstant, en cap moment porten a confusió.

Preocupat de en quin estat acabaria la cursa, porto prou avituallament a sobre per no buidar-me com el dia anterior. No només acabo bé la cursa, sinó que per la tarda puc aguantar un entreno més.

Dilluns toca tornar cap a casa després de cinc entrenaments i tres curses. Molt i molt cansat però content d'haver pogut gaudir dels increïbles terrenys suecs.

Suècia O-Tour 2015

nocturna

Igual que l'any passat, tinc l'oportunitat de viatjar a Suècia durant uns dies i ho aprofito tant com puc. Tinc la intenció de fer 6 entrenaments (2 per dia) i 3 curses (nocturna, mitja i llarga).

Surto de Barcelona el dimarts a hores intempestives (surto de casa a les 4h de la matinada) per arribar a Goteborg a la tarda després de fer escala a París.

Aprofito per fer un primer entreno a Uddevalla. Terreny increïble!

Començo a les 18:30, per lo que no tinc massa estona de llum. No trobo mai el moment de retallar fins que la foscor no em permet veure el mapa i m'obliga a posar rumb a un camí que em torna al cotxe. Són 10 minuts força tensos ja que per si no veure-hi no fos poc, també plou.

mitja

El matí següent segueixo amb els entrenos a Skogstorp. També un terreny de luxe. La gran quantitat d'aiguamolls i vegetació a terra m'allarga molt la sessió. Decideixo que descansaré a la tarda, doncs també tinc 3 hores de cotxe fins a la propera zona on m'estaré (a prop de Norrkoping).

El tercer dia, sí puc doblar entrenaments. Pel matí a Sörsjön i a la tarda a Baglabergen. Un dels principals problemes amb que em trobo és com accedir a la zona, ja que en ambdós casos les pistes forestals estan tancades. No és fàcil trobar un accés però estic de sort i ho aconsegueixo. En algun cas al tercer intent. Fins al moment, cartografies i terrenys molt diferents els uns dels altres.

Torno a agafar el cotxe i pujo fins a Uppsala. El matí del divendres faré un estreno a Lunsen. Un paradís pla amb moltíssim detall de relleu a corba 2'5m.

L'any passat hi vaig fer un parell d'entrenos i me n'havia sortit molt bé. Aquest any, serà desastrós.

llarga

A la nit del divendres acaben els entrenaments i començo les curses.

A Sigtuna faig una nocturna de 11km on en diverses ocassions perdo totalment el contacte amb el mapa i estic a punt d'abandonar. Tossut que sóc, finalment acabo. Molt decebut amb la meva cursa, doncs el principal objectiu era no fer errors importants.

Dissabte al matí, cursa de mitja distància a Härad. Després de les 2h 21min de la nit anterior penso que no tindré energies però físicament responc molt millor del que m'esperava. Tècnicament pràcticament no faig errors. Satisfet! El terreny és molt ràpid, net i preciós.

Finalment, diumenge m'espera una llarga de 12km a prop de Bjärka. Tècnicament faig pocs errors tot i que fallo lleugerament algun atac al controls, però físicament no puc més que mantenir un ritme còmode que em permeti acabar. Ja no em queden reserves.

Bon regust de boca de 6 dies d'orientació sense treva amb més de 1500km de cotxe buscant els millors mapes i terrenys!!

Stage - Le Caylar 2015

Com cada any, la FCOC organitza un stage pre-CEO de cap de setmana al que, per poc que pugui, intento anar. I aquest any no ha sigut una excepció.

Com en alguna altra ocasió ens hem desplaçat a la zona de l'Aveyron degut al altíssim grau tècnic dels seus terrenys i mapes. És cert que la zona té poca similitud als terrenys del CEO que es disputarà a Valladolid, però les amplíssimes possibilitats que ofereix compensen.

Per tal d'aprofitar els dies al màxim, comencem només arribar divendres a la nit amb una nocturna al mapa de Le Caylar poble. És un dels mapes més antics de la regió però molt aprofitabe. A més a més, surts i acabes des del mateix hotel.

Dissabte, ens espera una dia atapeït. Pel matí a La Couvertoirade (un clàssic ja per molts), a la tarda a Sta. Eulalia de Cernon i al vespre a una zona propera a l'hotel.

Durant tot el dia ens fa un dia perfecte però a l'últim entreno comença a ploure i passo força fred (1ºC). No obstant, és un dels millors entrenos del stage juntament amb el de diumenge al matí.

A la nit podem veure com comença a nevar amb certa intensitat i deduïm que l'endemà no podrem desplaçar-nos al mapa de Le Patus, Però finalment les carreteres no queden cobertes i podem córrer-hi.

Aquest últim entreno de diumenge (imatges) és per gaudir-lo de principi a fi. Comencem en una zona de bosc molt coberta de neu i a on avançar és complicat. La vegetació ha variat i el gran número de camins son molt difícils de seguir. Deu ni do en Tommi per col·locar els controls en aquesta part!!

Diguem que si superaves la prova de foc inicial després venia lo millor. Molts passadissos de vegetació o de roques que t'obligaven a llegir amb molta cura. I tot mentre la neu no para de caure. Faig un error important a la f13 però en general acabo força satisfet especialment per acabar tot i la duresa de l'entorn.

Suècia O-Tour 2014

Tenia 3 dies per poder-me escapar, així que ho aprofito i volo a Estocolm. Des d'aquí començo un o-tour per diferents zones del país aprofitant mapes i terrenys de molta, no...  moltíssima qualitat! 

En total faig uns 900km en cotxe però els reparteixo de manera que no arribo a fer-ne més de 150 de seguits per evitar molta estona al volant seguida.

Entre dissabte a la tarda i diumenge al matí, faig 6 entrenos.

- Començo per Lumsheden. 

- L'endemà diumenge: Nora pel matí i Eskilstuna per la tarda. 

- I finalment dilluns al matí: Vasteras (final mitja woc 2004) i dos entrenos a Lunsen, Uppsala (imatges).

Reconec cert risc en córrer per aquests indrets, sol i tant lluny de casa... però en certes ocasions no queda més opció que arriscar. Mai porto mòbil en entrenos... ni en els nocturns, però en aquesta ocasió, l'agafo. Una altra cosa és que hi hagi cobertura dins del bosc! ...ni ho miro! 

Els entrenos son de 10km cadascun a excepció dels del dilluns que son de 6, 5 i 7km. Un total de massa quilòmetres pel meu estat de forma... però vull aprofitar al màxim el viatge!! Ho pago... en algun moment arribo a esgotar-me fins al punt "d'apajarar-me"!!!

Quasi en totes les sessions em plou en algun moment o altre i la temperatura ronda els 10ºC. Així que, les condicions son ideals per gaudir del bosc.

L'últim, és un entreno amb "només corbes". El repte no és fàcil, doncs a part de que l'equidistància és 2'5m i el relleu força subtil, la vegetació no permet massa visibilitat. 

Una mica arriscat deixar-lo pel final per si no va bé i el conseqüent mal gust de boca. Però finalment, tot i moments de "pànic" en que perdo el contacte amb el mapa, aconsegueixo finalitzar bé i la recompensa és doble.

Curt, intens... amb ganes de repetir!

Entrenos per la Cerdanya

Aprofitant un dia entre setmana pujo a la Cerdanya a fer-hi un parell d'entrenaments. I és que en un parell de setmanes marxo al Fjord-O Vest 2014, a Noruega i voldria tocar un mínim de mapes abans.

Em trobo amb un amic que s'està uns dies amb la família al càmping Pla de Barres i fem un entreno al mapa del mateix nom. Com no pot ser d'altra manera gaudeixo de la zona durant l'hora i mitja que dura el recorregut. La vegetació, els aiguamolls, el relleu... etc, fan que un no és cansi mai de córrer en aquests paratges per més vegades que hi hagi corregut.

Un cop acabat el circuit, temps de canviar-me de roba i ràpid fins a Malniu. El camí de pujada en cotxe per l'estreta carretereta és fa llarg i farragós però a dalt t'espera la recompensa.

És una zona preciosa! ...tot i que molt diferent a la d'abans. Molt de desnivell, vegetació més aspre, grans quantitats de roques sovint en forma de tartera...etc fan d'aquest un entreno molt diferent.

Per cert, al refugi, a part de cobrar-te 3€ per accedir en cotxe a l'esplanada de dalt, també et poden subministrar mapes d'un circuit permanent amb 3 recorreguts de diferent dificultat.

Vaig molt just de temps, així que un cop acabo, sense temps de recuperar l'alè, agafo el cotxe i tornada als boscos de cotxes, corriols d'asfalt i roques en forma de pisos de bcn. Acabo esgotat però satisfet.

Karlstad 2013 - Suècia

Aquest cap de setmana em desplaço juntament amb un grup d’Aligots a Karlstad on el Club OK Tyr ens allotgen entre la casa de club i diverses famílies. 

Aquest club té uns 600 membres i una casa de club enorme on hi dormo i a on també ens hi podem cuinar. Impressionant!

A Catalunya hi fa uns dies de fortes turmentes però a nosaltres ens fa sol la temperatura ronda els 21ºC. Els autòctons ja ens diuen que això no és habitual al setembre!

Aquests dies a la zona hi ha un parell de curses amb caràcter de campionat regional on hi participarem i a part ens tenen un parell d'entrenaments preparats. L'últim dia n'organitzem un nosaltres mateixos.

Comencem dissabte amb una mitja en un mapa molt tècnic i amb força desnivell per tractar-se de Suècia. La meva entrada en terreny nòrdic  no és gens encertada i ja al primer control hi deixo uns 5 minuts. A part d'aquest, faig  altres errors i es que porto un ritme de cursa més alt del que puc llegir. Un luxe de carrera!

A la tarda fem un entrenament sortint des del mateix lloc on ens allotgem. Força més fàcil tècnicament.

Diumenge correm una llarga en un terreny molt diferent al del dia anterior. Menys desnivell, menys detall de relleu i més físic. A part de la f2 on perdo el camí en un tram on costa seguir-lo, no faig més errors.

A la tarda fem un entrenament score amb controls permanents. Entre la llarga del matí i aquest, acabo força esgotat.

Dilluns en Lluís i jo muntem un entreno aprofitant algun control permanent de la zona dels boscos de Karlstad.

Ell posa controls a partir de la f1 i jo en ordre invers. Així, a part de muntar l'entreno... podem fer amb condicions mig entrenament. Una zona molt interessant. Ho passo genial tot i alguns errors.

Genial cap de setmana d'orientació escandinava amb bona companyia i amfitrions de luxe! 

Entrenament La Mussara

Aprofitant que em trobava passant uns dies a prop de la zona, em desplaço als entrenaments que el club Montsant organitza a La Mussara. Tot i així, tinc pràcticament 1 hora de cotxe fins al punt de trobada.

Un cop allí, a part d'un recorregut tipus cursa (imatge), fem diversos exercicis tipus memòria i passadís. Desgraciadament, no puc quedar-m'hi fins al vespre i aprofitar la resta d'entrenaments preparats. 

Tot i així, a la tarda, de tornada al barcelonès faig un entreno amb mapa per la zona del Vallès.

Tot plegat, un passet més per recuperar la forma després de mig any poc afortunat ple

de lesions i molèsties.

Stage Pre-CEO 2013 - Aveyron

Cada any la FCOC organitza un stage d'entrenaments en un terreny lo més semblant possible als CEO. En aquesta ocasió ha sigut a la zona de l'Aveyron, una de les meves preferides per la seva exigència tècnica.

Com ja va sent habitual en els meus últims desplaçaments a Le Caylar, les condicions meteorològiques son força dolentes. I és que durant tot el cap de setmana ha estat plovent, el sòl estava nevat, les temperatures rondaven els 0ºC i el vent bufava a 40km/h amb ratxes de fins a 90km/h.

Després de 15 dies parat per molèsties a l'esquena que... per cert, no he solucionat, no sé si aguantaré més d'un entreno seguit. Tot i els dubtes de si fer o no aquests entrenos surto el matí de dissabte després de treballar i en unes 3'5 hores soc a la zona.

El camí d'accés a l'entreno està inaccessible així que toca fer un parell de quilòmetres extres fins al triangle d'anada i un parell més de tornada.

Les condicions adverses aviat se m'obliden quan entro en els tècnics laberints de roca del mapa Els Rocs de Lauredou. L'únic moment crític és de camí a la f15 on el vent bufa amb molta força que amb l'únic que puc pensar és amb el dolor a la cara que pateixo degut al fred. Un circuit que seria tot un repte en un dia de sol es converteix en una aventura.

Per la tarda... bé, unes 3 horetes més tard, faig un segon entreno al mapa de Les Rives molt a prop de Le Caylar. El circuit és força més curt però igual de tècnic.

La zona té gran quantitat d'elements de roca i poc desnivell. El cartògraf, Ray Hulse no és el mateix al del matí, Marian Cotirta, i això obliga a canviar de xip ja que la representació de les roques varia força.

Un cop fet l'entreno, tot i estar congelat, estic doblement satisfet ja que poc abans de començar-lo estava pràcticament decidit a quedar-me refugiat a l'hotel.

Al matí de diumenge, surt el sol i sembla que ens farà un dia radiant tot i trobar-nos a -3C. Però quan estem a punt d'arribar al mapa de Les Bouzigasses comença a nevar amb intensitat i el vent bufa amb més força que mai.
Tot el grup decidim anar a fer l'entreno que teníem previst fer a la tarda al Llac de Salagou.i evitar-nos quedar atrapats a les aquelles carreteres secundaries enmig del no res.

Al llac, l'alçada és inferior i les condicions meteorològiques son molt més favorables. Aquest últim entreno és molt diferent als anteriors, en aquest substituïm la dificultat tècnica dels laberints de roques pels de xaragalls. 

Seguidament ja baixem cap a terres més càlides. Possiblement no hagi pogut aprofitar dos dies d'entreno tot lo desitjat, però s'ha fet el que s'ha pogut degudes les circumstàncies. 

Entreno a Saldes

El passat dijous em desplaço a Saldes a fer un entreno amb la intenció de preparar el rogaining del proper cap de setmana a Urkiola (Euskadi) i de pas col·locar els prebalissats de les sessions pràctiques del curs d'orientació que vaig fer el passat dissabte.

Entre la llargada del circuit i el fet de col·locar algunes cintes tot assegurant-me de la correcta ubicació, acabo estant pràcticament 4h al bosc. Acabo força cansat, especialment després de les 2h de cotxe fins a casa.

Tot i ser un mapa que ja he tocat molt, segueixen havent-hi racons que encara no he trepitjat. És una zona realment interessant tècnicament i dura físicament.

Entrenaments a La Féclaz

Després de molt i molt de temps planificant-ho, finalment aquesta setmana passada m’he desplaçat a La Féclaz, dins del parc natural del Massís de Bauges (França). 

Als 6 dies del O’Festival Savoie Grand Revard de l’any passat ja vaig decidir que aquella zona la volia trepitjar de nou per l’altíssim nivell tècnic i duresa del terreny. 

Han estat 7 dies doblant entrenaments, matí i tarda i on no sé si n'hauré après o no, però on sí que puc dir que he gaudit al màxim. 

Algunes parts del mapa on he corregut han sigut modificades; o bé per l’aparició de nous camins o per la tala d’arbrat i el conseqüent brancatge al terra que fa quasi impossible l’avanç. No obstant, això és bona senyal, doncs denota que aquí es cuiden del bosc. El que encara no he descobert és quin criteri fan servir en quan a la zona concreta a netejar. Sincerament no sembla seguir una lògica concreta, tot i que segur que hi és.

Des de casa, quan em plantejava els entrenaments, semblaven una cosa però un cop allí han sigut una altra. I és que resulta que el que jo pensava que necessitaria uns 60min, ha acabat sent cada dia de 1h 45min a 2h 20min. El sòl càrstic ple de lapiaz i moll, la densa vegetació, el brancatge a terra i la dificultat tècnica del relleu feien molt lenta la velocitat de carrera. 

Tenint en compte que doblava matí i tarda i que de mitjana tenia de 30 a 40min extres trotant entre arribar al triangle i tornar de meta... doncs al final les cames, genolls, cul i esquena em clamaven descans!

El temps tampoc ho feia massa fàcil... doncs hi havia molta boira, ha plogut més de la meitat de deies i feia força fred (7C).

Els d’aquesta setmana han sigut 12 entrenaments però en un sol mapa!! I és que estem parlant d’un mapa de 50km2. Impressionant! El principal cartògraf de la zona és en Marian Cotirta (40km2), qui ha cartografiat també terrenys tant tècnics com els de l’Aveyron i els d’Auvegne. Segons explica ell mateix, ha necessitat 4000 hores aproximadament, entre treball de camp i digitalització. Tractant-se d’un terreny amb tanta quantitat de detall de relleu i d’una superfície tant extensa, no es gens estrany. (entrevista M.C) 

La cartografia està molt simplificada i és que hi ha tantíssimes microformes que seria impossible encabir-ho tot fins i tot a escales més grans que la de 1:10.000. Possiblement un dels principals reptes d'aquesta zona és interpretar què és significatiu i per tant estarà dibuixat i què no. 

Ara que es comença a utilitzar la nova tecnologia “Lidar” en els mapes d’orientació (veieu aquest interessant document), realment m’encantaria veure aquesta mateixa zona cartografiada a partir d’aquest tipus de mapes base.

Durant aquests dies he tingut la impressionant sort de tot de camí a un dels entrenaments, trobar-me un cartell on posava: “course d’orientation” i és que tot i no saber-ho, es feien dues curses aquests dies aquí. Bé, jo no portava ni SportIdent ni el maleït certificat mèdic que aquí sempre demanen però sí que podia córrer el circuit i aprofitar uns traçats fets per algú altre que no fos jo mateix (com els de tots els entrenos) i la seguretat de la ubicació dels controls. Tot i portar molts dies aquí faig una cursa llastimosa! 

Aquestes son les vistes de l'apartament on m'estava! ...és el mapa de la final de mitja del woc2011. Només calia obrir la porta i... ja!

El propietari de la casa on m’allotjava, quan s’assabenta que faig orientació em diu: 

- Veus aquesta casa aquí davant (a 100m)? ...doncs aquí hi viu un orientador!

...i jo li pregunto:  - Ah sí?, i com és diu? 

I em respon: - Es diu Thierry Gueorgiou, el coneixes? ...em sembla que es molt bo!

 ...jo: - Sí, sí, força bo!  :-P 

A les curses d’aquest cap de setmana, també hi era! ...no és estrany, viu ...o vivia dins la zona de competició!

En fi... que m'he tret temporalment el mono d'aquests terrenys i mapes, però em vindrà de nou!!! ...ho noto!!!!!

OO-Cup 2012 - Postojna

Després de tres anys torno a Eslovènia a gaudir dels magnífics terrenys càrstics. El OO-Cup es realitza a les rodalies de Postojna, poble on s'ubica la coneguda Postojna Jama.

Aterro a Treviso (Italia) i de camí a l'allotjament aprofito per fer un primer entrenament a la zona de Mala Lazna, on vaig córrer al Xtremor el 2009.

L'entreno és en una zona realment tècnica i dura. Tot i que el mapa dibuixi la vegetació com a neta, el sòl és completament ple de branques i roques que dificulten l'avanç.

L'escala és 1:7500 i tot i així costa de llegir, doncs els desnivells son forts i les formes de relleu son capritxoses i inesperades. Per si no fos poc, és un mapa sense camins.

Tot i portar un ritme suau, per poc més de 3km d'entreno necessito 63min, fallant uns 5min (f9)!!

.

.

- El 1er dia del OO-Cup soc conscient que el terreny serà diferent al de Mala Lazna però tot i així surto amb prudència ja que estic inscrit a la categoria H21-Ultimate on s'han eliminat tots els camins del mapa.

Inicialment venia al OO-Cup més a pendre-m'ho com a uns dies d'entrenos que a competir, però reconec que un cop arriba el dia, acabo donant-ho tot. Al cap i a la fi, anar a ritme de cursa és el millor entreno possible! ...i perque no dir-ho, em pico am facilitat! :-p

Faig una bona cursa tot i enganxar-me en un parell de controls, on tot i estar molt a prop, no el veig (f1 i f8). En cap moment perdo contacte amb el mapa. El córrer sense camins en uns terrenys on pràcticament no es distingeixen sembla que no m'ha afectat massa en aquesta primera carrera.

.

.

- El 2on dia, repetim al mateix terreny, a prop del poblet de Sajevse.Tot i utilitzar una part de mapa més a l'oest algun tram és molt semblant al del dia anterior.

En aquesta cursa comencen a venir els problemes...! A part del primer dia, a cada carrera d'aquests 5 dies tinc algun error de concentració.

En aquesta, després del bucle de f14 a f17 surto en direcció a la f13 arribant-la a marcar i tot, moment en que m'adono de l'error (2'5min). Petita decepció però res tenint en compte que és un tram curt i el que faré el 4rt dia!!

La zona en sí és molt neta i permet un ritme alt de carrera a excepció d'algun punt molt concret. Trobem tant zones de microrelleu com de grans formacions. Com a típic terreny càrstic estem sempre envoltats de dolines que tant poden fer menys de 5m com 50m de profunditat. Algun camp de lapiaz però no predominant.

- El 3er dia de cursa ens desplacem a la segona i última zona de competicions, just al nord de Postojna i tocant a la coneguda cova de  mateix nom (que apareix al sud del mapa del 4rt dia).

La cursa d'aquest tercer dia és la més curta de tots cinc dies però el nivell tècnic fa que no correm a la mateixa velocitat. A part, ens movem en zones de lapiaz que t'obliguen a anar constantment pendent d'on poses els peus. 

Molt de detall de relleu on fer errors paral·lels no és gens difícil. Escala 1:7500... es llegeix molt bé!

Estic fent una bona cursa fins que m'encallo a la f8. La zona és de vegetació molt densa i no ataco suficientment bé. Rastrejo durant uns 4min fins que finalment el trobo. L'element (depressió) és més petit del que m'esperava i hi he passat a prop, però no l'he vist.

Tot i l'errada, gaudeixo molt de la cursa! La cosa es posa molt interessant!!

- Tot i el cansament de la cursa del matí, que dura més del previst, per la tarda decideixo fer un entrenament en un mapa situat a Novi Svet, a 25km de Postojna.

La simple visió del mapa és estimulant, així que, tot i el cansament i la calorada d'aquests dies (34ºC) estic convençut de ficar-m'hi.

L'entreno és molt més tècnic del que m'esperava en un principi. Surto confiat i traçant molt en línia recta i acabo tenint que tornar al triangle després de 20min buscant la f1 i f2.

El mapa dibuixa un terreny molt net però la realitat és una altra. La vegetació i el sòl t'obliguen constantment a desviar-te o t'impedeixen la visibilitat de les formes de relleu. És l'únic dia que corro amb camins, però molts d'ells son tant difícils d'apreciar que tampoc és una gran diferència. És més, en alguna ocasió fallo tot seguint-ne un (f11) o provant de trobar'l-ho.

Em passo de temps, doncs en total estic aproximadament 90min al bosc. Massa tenint en compte que l'endemà tornem a competir. Tot i així realment val la pena! No sé quan... però hi tornaré!!

- El 4rt dia és el de pitjor cursa de tots. El mapa i zona de competició és pràcticament idèntica a la del dia anterior,  recordant fins i tot algun punt concret durant la carrera.

Al igual que els dies anteriors, vaig trobant correctament control rera control fins que a la f9 el cervell em diu que "fins aquí".

El cas és digne d'explicar, doncs a part de còmic és decebedor... de camí a la f9 em desvio massa a l'esquerra perdent contacte amb el mapa. Casualment, i "gràcies" a la presència d'uns corredors, trobo la f10. Pensant-me que és la f9, la marco i surto en direcció a la "f10". Evidentment res em quadra. 

Intentant ressituar-me, m'acabo trobant la f11 per casualitat, així que convençut de que busco la f10 m'hi dirigeixo, la marco i m'adono que allí ja hi he estat!!! A partir d'aquí, tornem a començar... f9, f10 per 3er cop i f11 per 2on cop!!! ...amb tot aquesta papallona que em monto jo solet m'hi deixo 10min!! ...trist, però cert!

- I arriba el 5è i últim dia de cursa. Mateix mapa però estrenant-ne una part més al nord-oest. Seguim amb molts elements típics del relleu càrstic (...dolines i més dolines)! Molt , molt interessant!

Surto amb l'esperança de fer una cursa neta, com quasi la del primer dia, però a la f7 em precipito, penso haver avançat més del compte i em llenço a buscar el control molt abans d'hora. Perdo uns 7min. Pensava que aquest errors tant greus ja no els feia però és evident que sí.

Físicament potser no vinc en el millor moment de la temporada però no puc negar que en cada cursa ho he donat tot. M'agrada aquesta sensació!

Els ritmes de cursa han sigut alts doncs s'ha de dir que les distàncies d'aquests dies no son especialment llargues. En general, el temps de guanyador de cada jornada ha sigut molt proper al d'una cursa de mitja distància.

Surto una mica decebut d'aquests dies però com que no em dono per vençut fàcilment, després de dinar i abans d'agafar l'avió, encara em queda temps per arribar-me a Mala Lazna per segon cop i fer un entreno en una part més a l'est de la del primer dia.

La zona no és tant dura com la del dia primer dia en quant a branques i roques però sí pel que fa als desnivells. 

Bé, no sempre es té l'oportunitat de tocar aquests terrenys, així que si només t'has de desviar 1 hora i tens temps (molt justet) compensa tot i acabar físicament cansat. A part, és la millor forma de motivar-me després d'una mala cursa!

Han sigut 5+3 curses/entrenos en 6 dies en terrenys i mapes d'altíssima qualitat i en boscos que ja voldríem tenir una mica més a prop.

I l'experiència "ultimate"...doncs res de realment nou, ja que molts entrenos els fem sense camins, però sí convençut de repetir-ho en cursa!!!

Parc Güell - Rojals

Després del CEO toca tornar a entrenar i si és amb mapa, molt millor.

Per començar el cap de setmana, aquest dissabte feia un parell d'esprints al Parc Güell (Barcelona).

En aquest mapa ja és el tercer any que hi corro i encara hi ha parts que em sorprenen. El terreny té tot d'escales, passos a diferents nivells, laberints de camins i força desnivell que el fan dur i divertit. 

És un lloc interessant per a fer-hi aquest tipus de cursa.

Diumenge, ja per terres tarragonines, feia un entrenament en un terreny molt diferent, Rojals, dins de la Serra de Prades. L'entrenament l'organitzava el club Montsant i jo m'hi afegia amb moltes ganes. En el moment de començar l'entreno estem a 3ºC... sorprenent per trobar-nos a mitjans d'abril.

En aquest mapa, inicialment s'hi havia de córrer una cursa de copa catalana aquest any però finalment ha quedat aplaçada per l'any que ve i substituïda per la de Segalassos.

El mapa tot i ser molt antic, no ha sofert massa canvis. Per una banda té zones de bosc molt net amb formes de relleu força suaus i difícils d'apreciar i per l'altre, desnivells forts i amb vegetació més dura i desagradable.

Per motius d'horaris encadeno els dos entrenaments que estan preparats fent un total d'uns 14km. Acabo força cansat tot i que gaudeixo d'un bon entreno.

Entrenos FADO 2011 - Barbate

Del 26 al 30 de desembre realitzo cinc dies d'entrenaments a Caños de Meca dins del marc del curs de Nadal organitzat per la FADO. La zona és la mateixa que la de l'any passat, el parc natural de La Breña i Marismes de Barbate. Una zona realment tècnica i interessant.

Amb excepció d'un dels entrenaments, tots els controls son cintes color granate poc visibles, la qual cosa incrementa la dificultat tècnica de les sessions. No obstant, moltes d'aquestes tenen un petit reflectant, la qual cosa permet fer nocturnes sense aquesta dificultat afegida. Desafortunadament, en aquesta edició no trepitjarem el mapa de Punta Paloma que tant interessant va resultar l'any passat.

Arribo el dia 26 a la tarda així que no puc fer el primer dels entrenos programats, però sí soc a temps de fer el segon (imatge). A tots els entrenaments se'ls han eliminat els camins per tal d'augmentar-ne el nivell tècnic.

El dia 27 pel matí fem un entreno de memòria (entreno-2) per parelles realment interessant. Durant 30sg memoritzes el màxim de controls possibles i seguidament realitzes el tram memoritzat. Un cop perds el fil o arribes al límit de lo memoritzat, passes el torn al teu company. Bon excercici d'on treure conclusions.

Per la nit fem una nocturna (entreno-3). Em noto molt fluix tècnicament i faig molts errors. Alguns controls han sigut retirats a la tarda per l'organització, la qual cosa em dóna un extra d'inseguretat. Després de l'experiència decideixo que cada una de les seguents nits, realitzaré una nocturna per treure el màxim de profit als entrenos.

El dia 28 serà possiblement el dia més dur pel que a mi respecte, doncs faig 3 entrenaments (entreno-4)(entreno-5). Dos pel matí d'uns 7km cada un i un de nocturn. En aquest últim recupero la confiança perduda en la primera nocturna (imatge).
Al final de la jornada acabo força cansat tot i que satisfet.

En aquests, al igual que en la majoria de les sessions el traçat és molt obert per tal de que la gent no coincideixi en els mateixos trams i t'aixequin els controls. De totes formes, jo al entrenar per lliure, procuro montar-m'ho de manera per no coincidir amb els grups grans al bosc.

El dia 29 faig un primer entreno principalment de rumbs (entreno-7) en una zona que desconeixia totalment i que presenta una orografia amb més pendents i menys microrelleu (l'ordre dels controls que jo faig no coincideix amb el de la imatge).
Descanso tota la tarda per sortir fresc a la nit. A l'entreno nocturn se li han eliminat camins i tallafocs i fins i tot te longitudinalment una finestra en blanc  de est a oest (entreno-8). Li tinc força respecte a aquest entreno, doncs resituar-se de nit pot arribar a ser molt complicat. A part, és el penúltim entreno del stage i no vull marxar amb mal regust de boca. A part de la f8 a on m'haig de resituar i perdo força temps, faig un bon entreno.

El dia 30 ja només em queda un circuit per passadissos sense massa dificultat (entreno-9) i avió cap a Bilbao on m'espera la familia. Allí, les temperatures ja no seran com les de Càdiz però tot i així podré fer el primer entreno tècnic del 2012 entre les precioses rouredes i fagedes basques

En conjunt, molts dies d'orientació tècnica amb un principalment clima primaveral. Bon final i inici d'any!!

Stage - desembre 2011

Com ja va sent habitual, durant el pont de desembre m'agafo les vacances per poder fer una o-escapada amb d'altres orientadors, però mai abans n'havia fet una com aquesta.

- 9 dies d'orientació, dels quals 2 a Catalunya 2 a Alacant, 1 a Múrcia, 1 a l'Aveyron i 3 a Auvergne (França).

- un total de 2970km en cotxe.

- 5 allotjaments diferents

- 16 entrenaments amb:

    * passadissos, finestres, bucles, de nit, sols corbes, sense brúixola...

    * escales 1:5000, 1:7500, 1:8000, 1:10000, 1:12000...

    * equidistàncies a 5m i 2'5m,

    * terrenys pre-pirinencs, de dunes, de xaragalls, de roques, vulcànics.
    * temps d'entreno de 39 minuts a 2hores 44min.
    * 334 controls
    * de 6ºC a 18ºC,  ...amb pluja o vent o sol.

En resum, una marató d'orietació en alguns dels millors terrenys que he trepitjat mai!!!

Entrenos a la Cerdanya Francesa

.

Aquest cap de setmana pujàvem un grupet de catalans a entrenar a la Cerdanya Francesa.

Per motius laborals tan sols puc aprofitar el dissabte, tot i així, les 5h de viatje entre anada i tornada son recompensades pels magnifics terrenys pirinencs.

Entrenem en un mapa molt proper al de Les Artigues i acualitzat recentment. Tot un luxe!

Pel matí fem una primera sessió i després de dinar una segona abans de baixar corrent cap a Barcelona.

Les previsions meteorològiques son de molt de fred, però res d'això, amb samarreta i sense problemes!Gaudeixo moltíssim exceptuant els últims 10 minuts quan degut a la "urgència" per marxar haig de deixar estar els últims 3 controls.

Entreno a la Montagne de Bange

Feia molts mesos i mesos que havia vist el mapa de La Montagne de Bange en moltes i diferents webs d'orientadors d'arreu del món i des del primer moment que tan sols pensava en quin dia hi podria córrer jo també. Bé, doncs aquest dia ha arribat!

Només donar un cop d'ull al mapa ja es pot apreciar que el relleu i microrelleu son el plat fort del dia i que, a part d'això, existèixen innumerables elements rocosos. Tots els comentaris sobre la zona dels orientadors que hi han corregut son d'autèntica admiració vers la seva dificultat tècnica així com la dificultat de progrés enmig del lapiaz i la densa vegetació.

És a dir... començo l'entreno amb tooootes les alertes posades, ritme baix i controlant molt bé on soc en cada moment. Asseguro els atacs i trio amb cura el itineraris a seguir.

Suposo que precisament per tot això, puc dir que gaudeixo com mai d'aquest entrenament. Passo algun petit ensurt quan en algun tram perdo momentàniament el contacte amb el mapa però tot plegat sense més trascendència.

Trigo 1h 15min per fer uns 5km! ...i això que faig molts pocs errors!! Suposo que la fluidesa és el que realment marca la diferència en aquest tipus de terreny.

Un mapa increíblement bo en un terreny que posa a prova a l'orientador!

Entrenos a la Cerdanya Francesa

.

Durant la setmana anterior a la cursa de La Quillane 2011 i els entenaments oficials al Desert du Carlit, que organitzàvem la selecció catalana juntament amb la FCOC, hem pogut entrenar en els magnífics terrenys de la cerdanya francesa. Tot i haver corregut molts cops en aquesta zona, la cartografia m’és pràcticament nova.

A part de tots el preparatius de la cursa han sigut uns dies on l’alçada (de 1700m a 2300m) i els forts desnivells augmentaven la duresa física i mental dels entrenos.

Per a alguns i algunes, aquestes son les últimes setmanes de preparació de cara al WOC, però per a mi, no deixen de ser entrenaments de volum de pre-temporada. Així que intento aprofitar al màxim l’estança i fer tants quilòmetres com sigui possible. A part d’això, faig un parell de nocturnes per anar preparant un dels meus reptes/il.lusions, el Tiomila 2012.

Tots els mapes son cartografiats per en Tommi així que son al més pur estil escandinau, la qual cosa ja m’agrada i m'interessa.

- 1er Entreno. Dimarts al matí corro a Les Artigues, mapa molt proper a Bolquere, poble on ens allotjem. L’entreno consisteix en un recorregut sense camins ni elements rocosos. Bàsicament podríem dir que de “només corbes”.
Tot i notar ja l’alçada, estic bé tècnicament i faig pocs errors. Els principals a la f3 i a la f9. Bona entrada en mapa i “en zona”! La pluja no aconsegueix espatllar la sessió i tot i acabar remullat, ho passo molt bé!

- 2on Entreno. Dimarts a la nit segueix plovent. Primera nocturna. Haig d’esperar a pràcticament les 22h perque sigui fosc però l’espera val la pena. Corro al mapa de La Quillane aprofitant els prebalisats de la cursa del proper dissabte. Començo molt bé però a partir de la f7 comencen a torçar-se les coses i faig errors importants.
.
M’adono que haig de millorar molt corrent de nit. Tot i així acabo molt satisfet dels exercicis de rumb a través dels aiguamolls. Molt gratificant córrer amb tèrmica a finals de juliol! Qui ho diria després de les fortes calors que vam passar a Croàcia!

- 3er Entreno. Dimecres al matí torno a córrer a Les Artigues. Aquest cop amb el mapa al complert però a 1:15000. Tot i que aquest cop corro sense fites, el mapa no dona opció a dubtes. Disfruto molt del llarg recorregut tot i acabar físicament molt més cansat del que m’esperava. A partir de la f10 el traçat comença a saltar a banda i banda de la carena, i això juntament amb l’alçada és el que principalment li dóna duresa física al recorregut.

Per la tarda decideixo descansar! …una altra nocturna tot i que m’hagués anat molt bé…hauria sigut massa! ;-)

- 4rt Entreno. Dijous al matí al Pla de Barrès col.loco jo les fites en un mapa que limita al nord amb el de La Quillane i al sud amb el de Les Artigues. Aquest fa mínim 10 anys que no s’actualitza i a part d’això té algunes incongruències com: diferents equidistàncies dins el mateix mapa, molts elements mal ubicats (roques principalment) i alguns camins inexistents.
Així que, tot i tractar-se d’una zona molt maca i amb possibilitats, no puc dir que la gaudeixi massa.

- 5è Entreno. Dijous a la nit torno amb les nocturnes a La Quillane. En un primer moment sembla que he après la lliçó de l’anterior nocturna però aviat començo a encadenar un seguit d’errors importants sumant en total més de 15min d’error. Desastrós! Decebedor!

Entre que començo tard i la durada de l’entreno, acabo tardíssim i amb la moral força baixa. Més em val posar-me en serio amb les nocturnes si vull córrer al Tiomila.

- 6è Entreno. Divendres pujo al Llac de les Bulloses per fer els dos entrenos que tenim preparats per al diumenge. Decideixo fer-los seguits així que ja puc preveure que serà un entrenament llarg tenint en compte l’alçada de la zona (2300m) i els forts desnivells d’alguns dels trams.

El primer bucle recorre la part nord del mapa del Desert du Carlit on es ple d’elements rocosos, els desnivells son forts i el relleu dibuixa tot de formes interessantísimes que et posen a prova.

L’entorn és increíble! Val la pena pujar a la zona ni que només sigui per veure les vistes des de sobre el llac de les Bulloses.

El segon bucle es mou per la part sud del mapa on hi han zones molt obertes, té menys desnivell i menys detall de roca i relleu. De camí a la f5 començo a notar-me molt molt cansat. Suposo que entre la nocturna del dia anterior, l’alçada i els desnivells les meves forces estan ja a la reserva.
En un primer moment decideixo retallar de la f6 a la f9 però un cop m’hi trobo penso… “és l’últim entrenament serios de la setmana, aprofita l’ocasió!” i així ho faig tot i acabar amb totes les reserves.

Dissabte i diumenge toca organitzar. La cursa i entenaments oficials funcionen molt bé i crec que la gent en surt satisfeta. Tot el grup d'organitzadors s'ho pren tot molt seriosament i això es nota durant els moments de cursa en que tot va rodat.
.

Entrenos a Croàcia

.
Fa ja deu dies marxava entussiasmat cap a Croàcia per a competir en el Open Croatia 2011.

Aquesta és una competició de 5 dies en que es combinen les modalitats de cursa: mitja, esprint i llarga i que organitzava el Club OK Ris Delnice.

Aquest mateix Club posava a disposició dels interessats tres entrenaments amb controls en mapes relativament propers a Delnice i també oferia els mapes de l’edició de l’any passat però sense fites.

En total puc realitzar 4 entrenos. Tres abans de les competicions oficials i un després.
Personalment prioritzo l’oportunitat de córrer tot el possible en aquells magnífics terrenys al cansament que això pugui generar de cara a la competició.

- El 1er dels entrenos el realitzo a Crni Lug, població practicament inmersa en el Parc Natural de Risnjak.

És el primer contacte amb aquests terrenys però no m’és del tot extrany, doncs fa un parell d’anys vaig córrer a Eslovenia on el relleu i vegetació son similars.
Les primeres sensacions… la vegetació no permet massa la visibilitat, roques dibuixades simplement com a zona rocosa, molts camins tan sols es reconeixen si saps que hi ets... i en general, que la velocitat de cursa es baixa. Això sí, es veu a venir que ho passarem realment bé!!

- El 2on entreno és a Biljevina, també una zona colindant a Risnjak. Al mapa se li han extret els camins però com comentava abans, en moltes ocasions aquest fet és pràcticament indiferent.

L’entreno és interessantísim. La dificultat de mantenir un rumb, de córrer amb agilitat sobre el lapiaz i l’abundant brancam a terra i de no fer errors paral.lels és un repte constant.
Aquest mapa tant sols s’ha utilitzat un cop abans en uns campionats militars. Quin privilegi poder-hi entrenar!

- Pel 3er entreno m’haig de desplaçar una mica més. Aquest cop a la zona de Krezulna, que és a la part nord de l’enorme parc natural de Risnjak. Per evitar els calors sofocants d’aquells dies em llevo a les 5:30 per aprofiar la fresca matinal. Tot i ser aquestes hores la temperatura i humitat son força sofocants.

El terreny és diferent, més continental tot i que amb tot de característiques càrstiques. Al donar-me el mapa, el del Club Ok Delnice em deia: - Aquest terreny és força més extrem! ...i efectivament, la generalització és important degut a les enomes formacions rocoses, els desnivells son forts i en general sembla que sigui a un lloc totalment diferent al dels dos dies anteriors.
Em prenc l’entreno molt tranquilament, doncs a l’andemà comença el Open Croatia 2011.
.

- Faig ara un petit salt en el temps i me’n vaig al dia després de les competicions.

 Ha arribat el moment de marxar però tot i tenir que marxar d’hora, torno a fer un 4rt entreno matinal. Aquest cop a Malo Selo, mapa que conecta amb el del 1er dia de competició per la part nord-oest.

Decideixo obligar-me a passar el màxim possible sobre la línia d’unió entre controls tot i que no sigui la millor elecció. Divertit com a exercici però lent. M’ho prenc com un entrenament de recuperació dels 5 dies anteriors.

Tot un luxe d'entrenaments!! ...tant per per la dificultat tècnica d'aquests com per la bellesa de l'entorn!!
.