Rogaining popular - Sant Cugat

Diumenge feia un dia perfecte per sortir a córrer per la Serra de Collserola i ho feia dins del context d'un rogaining popular amb fins recaptatoris per a la marató de TV3.

Seguidament se celebrava, al mateix municipi, la festa fcoc amb entrega de trofeus de copa catalana, o'pyrene i campions de catalunya juntament amb un dinar/piscolabis.

Comencem la cursa des de Sant Cugat pocs minuts després de les 10h del matí després d'uns instants de confusió amb l'entrega de mapes. Passats uns minuts per planificar l'itinerari ens donen la sortida. Iniciem les 3h pels corriols de Collserola.

Ja coneixem el terreny... molt de desnivell i bosc pràcticament impenetrable a tot a reu. Així que toca seguir camins i fins i tot evitar-ne els poc distingibles, doncs molts son impracticables. Sempre hi ha algun moment que te la pots jugar i sortir del camí, però et pot sortir molt car i les esgarrinxades dels meus braços en son la prova.

A l'inici es tot pujada i més pujada però diria que muscularment i articular, se'm fa més dura la baixada. Pateixo especialment els últims 5 minuts en que inútilment premo l'accelerador al màxim per no arribar més enllà de les 3h.

Bon entrenament de pretemporada!

Nocturna a Can Barata

Ara que ja fa fred i que les nits son tant i tant llargues... és el moment de la Lliga Nocturna! Com és habitual, en mapes vells o semi-vells, més o menys actualitzats, amb un circuit llarg i un de curt, amb caràcter d'entrenament i amb l'objectiu de tocar mapa i anar escalfant motors de cara a la temporada 2013.

Així doncs, aquest dimecres estrenàvem la lliga a Can Barata (St. Cugat). Tot i ser un mapa antic, s'ha actualitzat recentment. Crec que hi havia corregut un cop però amb un mapa de ciclo-o.

La penetrabilitat del bosc és força reduïda, així que bàsicament és una cursa per camins. La infinitat de camins, caminets i corriols fa que constantment hagis d'estar concentrat en assegurar quin agafes i quin deixes.

La cursa és principalment d'elecció d'itineraris i de precisió en l'atac al control en una zona amb força desnivell i de poca visibilitat i densa vegetació.

Em diverteixo però faig força errors... bé, això tot just comença!! 

Rogaining d'Urkiola

Tot i que no soc molt entusiasta dels rogainings, sí que desitjava córrer el que es feia aquest cap de setmana al parc natural d’Urkiola amb sortida al municipi de Otxandio (Vizcaya). 

El terreny era el que a priori em motivava més, doncs ja en coneixia les precioses fagedes. Per altra banda el fet de que correguéssim amb mapa d'orientació, no simplificat, a 1:15000 i fossin cinc hores en comptes de sis, també era un atractiu afegit per a mi. 

La cursa era dissabte així que divendres de bon matí sortíem amb en Joan, company de bombers i d'equip, i fèiem un entreno de poc més de 1h de camí a Vitòria on ens allotjàvem. 

Com ja vam fer al rogaining de l’Espluga Calba, jo portava l’orientació i ell se’n cuidava de no oblidar hidratar-nos i alimentar-nos adequadament. 

L’estratègia en quan a la tria de controls s’havia de fer en 15min i, tot i haver fet una bona elecció d'itineraris, sí que fallàvem al calcular que no es podien fer tots els controls quan sí era possible. Ens n'adonem d'això massa tard quan ja n'hem deixat algun molt enrere. Tornem a meta 22min abans d'hora. Això sumat als 15min de “error” que fem, es temps suficient per haver fet les 4 que vam deixar. (comencem per la f34.)

L’únic errada tècnica que fem és a la f81 (7min) on fem un error paral·lel entre tàlvegs. A part, perdem 3min més a la f47 al atrevir-nos a seguir un corriol que acaba sent pràcticament un atzucac i uns llargs 5min més al parar al santuari d’Urkiola (al nord del mapa) a omplir els camelbak d’aigua. 

Acabem realment cansats, com és d'esperar, però satisfets d'haver gaudit dels increïbles boscos, prats, muntanyes i sobretot vistes!!!

Entreno a Saldes

El passat dijous em desplaço a Saldes a fer un entreno amb la intenció de preparar el rogaining del proper cap de setmana a Urkiola (Euskadi) i de pas col·locar els prebalissats de les sessions pràctiques del curs d'orientació que vaig fer el passat dissabte.

Entre la llargada del circuit i el fet de col·locar algunes cintes tot assegurant-me de la correcta ubicació, acabo estant pràcticament 4h al bosc. Acabo força cansat, especialment després de les 2h de cotxe fins a casa.

Tot i ser un mapa que ja he tocat molt, segueixen havent-hi racons que encara no he trepitjat. És una zona realment interessant tècnicament i dura físicament.

Camp.Cat de Relleus 2012 - Malanyeu

Aquest diumenge de novembre s'ha celebrat el que és possiblement una de les millors cites anuals de casa nostra, el Campionat de Catalunya de Relleus.

En aquesta ocasió l'ha organitzat el Club COB en un terreny immillorable, Malanyeu, al berguedà.

Com cada any, tots els clubs conformen els seus equips pensant en obtenir els millors resultats possibles i ho fan en un ordre que també els doni la màxima avantatja.

Quan apareixen els llistats tancats d'equips, trobem algunes sorpreses tant en l'ordre i els membres d'alguns equips.

A l'equip senior del Badalona Orientació corro amb els habituals companys de relleus de les últimes temporades, en Lluís Ferrer i en Tommi Tolkko, dos experimentats orientadors amb qui fa un parell d'anys vam fer podi als Campionats d'Espanya de Guadalajara.

En Tommi corre en primera posició, en Lluís en segona i jo faig l'última posta. L'estratègia és; en Tommi, com és habitual, fa ús de la seva tècnica i forma física i ens dona un marge més que suficient perque tant en Lluís com jo podem fer algun error i mantenir la primera posició. 

Bé, en Tommi arriba uns 3min per davant del COC, a priori màxim rival. No és un avantatja tant ampli com esperàvem, però prou alt tenint en compte que la nit anterior ha fet un rogaining de 6h!!

En Lluís, qui aparentment entrena i competeix menys de l'equip, arriba amb uns 5min d'avantatja davant dels GO-Xtrem i uns 8min del COC. O bé entrena més del que diu... o bé és molt bon competidor!! ;-)

Jo surto amb marge suficient com per poder fer errors i mantenir la primera posició. Començo bé fins a la f5  on perdo 2'5min. Em començo a ficar nerviós! ...de camí a la f7 se'm creuen els cables i penso que vaig a la f8! Per sort me n'adono i corregeixo l'error (això sí, després de marcar la f8).

A partir d'aquest punt ja no torno a fallar. En total puc haver perdut uns 4min.

Poc després de passar per la fita vista sento al públic animar a algun corredor darrera meu i per alguns instants penso que em trepitgen els talons, però poc abans de la f19 veig al corredor del COC dirigint-se a la f13. A partir d'aquest moment segueixo tranquil i relaxat el que em queda de cursa.

Finalment acabem en primera posició. En segona posició a 9min arriba el Xinoxano i en tercera posició els GO-Xtrem a 2sg. Aquests dos juntament amb el U.E.Vic i el COC es disputen el podi a l'esprint en el que és un final realment emocionant!!

Sabiñánigo 2012

Cap de setmana de lliga O’Pyrene a Sabiñanigo (Huesca). A poc més de 3h de Barcelona trobem el que serà un autèntic  luxe de terreny per a l’orientació.

Dissabte tenim una mitja en una zona de densa vegetació que redueix molt la visibilitat i sovint t’obliga a desviar-te de l’itinerari triat. Paral·lelament, la gran quantitat de xaragalls i formes de relleu fan d’aquesta una cursa tècnica i complicada.

Surto més ràpid del que el terreny em permet i ja a la f2 començo a fallar l’atac al control al igual que faré amb molts dels que vindran a continuació. A part d’això a la f10 em desvio totalment a l’esquerra i feina per ressituar-me.

A banda de fer una cursa terriblement dolenta, gaudeixo d’aquest terrenys aspre i lluitador.

Diumenge a la llarga, tot i córrer al mateix mapa, n’utilitzem majoritàriament una part situada més a l’oest i que resulta ser molt diferent principalment pel que fa al sòl i a la vegetació. Molt més net i ràpid però amb interessant orografia. No obstant, tant a l’inici com al final del traçat, repetim la zona del dissabte.

Em diverteixo especialment a la zona sud del mapa on el relleu dibuixa gran quantitat de formes.

Tot i millorar la cursa del dia anterior, segueixo fallant més del que desitjaria. Entre d'altres errors, fallo ja la f1 i en més d'un tram no trio el millor itinerari. Els errors son de poc temps, però que resulta ser molt degut a la menor dificultat tècnica de la zona.  

L’únic punt negatiu de la jornada és la falta de 3 controls que desmereixen el que ha sigut un plaer de cursa.

Copa a Los Segalassos

Després de dos anys, tornem a competir a Los Segalassos, mapa situat a la serra de Prades.

La zona és petita però el fet de que la vegetació permeti poca visibilitat fa que tot i repetir-hi, seguim trobant-hi dificultat tècnica. El terreny és força aspre tot i així és una zona que m'agrada.

Pel cap de setmana ens donen previsions de molta pluja i així és. Tot i haver-hi moments de calma, s'intercalen moments d'aiguats. Per altra banda no fa fred, així que no deixa de ser més... una aventura!

Sabent que correm a 1:15000, com ja va sent habitual, vull començar tranquil i assegurar el primer control. Doncs bé, en aquest ja cau el primer error. A partir d'aquí encadeno uns quants controls bé pero a la f7 em surto de mapa i torno a perdre-hi temps. En aquest punt tenim canvi de mapa.

Torno a fallar a la f16 on m'adono massa tard que no puc travessar la carretera per on voldria.

Aquesta ha sigut l'última copa catalana del 2012! Tant de bo que la temporada 2013 tingui el nivell d'aquest any!

Trofeu Navarra - Urbasa

Durant aquest passat pont de la constitució ens desplaçàvem al parc natural d'Urbasa a córrer 3 dies de curses impressionants.

Tot i córrer a Navarra, per proximitat amb familiars, m'allotjava a Elorrio, petit i preciós poble de Vizcaya. L'únic inconvenient és que cada dia tenia dues hores de desplaçaments.

El 1er dia ens esperava una mitja increible. A escala 1:4000 i esquidistància 2m corríem entre laberints de roques de formació càrstica combinat amb una zona de dolines i sòl net.

Les diferents zones requerien diferents velocitats de cursa. La dificultat tècnica era realment alta. La qualitat del mapa feia que en un terreny tant i tant complexe fos un plaer corre-hi.

Faig dos errors d'uns 2 i 3min a la f12 i f17 més algun altre de menys important.

El 2on dia correm una llarga en un terreny contigu al del dia anterior. El mapa presenta una complexa zona de roques a la part nord.

EL ritme de cursa en general és alt. La visibilitat és bona tot i que es redueix força a la part sud del mapa on hi trobem una zona molt interessant.

Faig tres errors importants... a la f5 on tot i passar pel costat del control no el veig ja que es troba força amagat, a la f6 i a la f8 on marco un altre control que es troba a escassos 10m del meu i on no comprovo el codi.

A la resta de cursa pràcticament no fallo i porto un bon ritme. Hem fet sortida a la caça i aconsegueixo caçar a dos corredors que sortien abans meu però no em servirà de res... doncs és error en tarja.

El 3er dia ens espera una mitja. El temps de guanyador acaba sent una mica més elevat del d'una mitja però val la pena cada minut corregut en aquesta zona.

Comencem força lluny de la zona d'arribada i de camí a la sortida disposem d'un petit mapa d'escalfament que m'anirà molt bé de cara a assimilar millor el criteri cartogràfic.

Després de molts i molts dies sense encadenar una bona carrera, es trenca el malefici i puc gaudir d'una carrera sense pràcticament errors i amb fluïdesa. Surto poc accelerat ja que físicament em noto molt cansat del dia anterior i tècnicament he comprovat els dos dies anteriors que les cames em van més ràpid que el cap.

Tres dies increíbles on diuen que tornaran a organitzar el setembre del 2013 però... sincerament, no crec que jo tardi tant en tornar-hi!! ;-)

2 dies d'Osona

Cap de setmana d'orientació a Osona. Concretament a Sant Martí Sescorts i Santa Maria de Corcó.

Després de la setmana de molts i llargs entrenos a La Féclaz, em noto molt millor físicament del que m'esperava. Per altra banda, tècnicament hauria d'estar força millor però queda comprovat que estic al "pou"!! No encadeno una bona cursa des de fa més d'un mes i això és bastant tenint en compte que algun cap de setmana en fem dues. Bé, al mal temps, bona cara!

Dissabte a St. Martí Sescorts faig un error des d'un inici al no adaptar-me al criteri cartogràfic de la vegetació. Abans del segon control ja porto sobre meu una minutada d'errors que juntament amb que no ho estic passant bé, l'innecessària escala 1:15000 i que trenco la turmellera de camí a la f7 em desmoralitzen lo suficient com per abandonar. Feia molt i molt de temps que no deixava una cursa a mitges.

Diumenge a Sta. Maria de Corcó estrenem mapa. Correm una mitja una mica més llarga del normal però on ho passo molt bé des del primer moment. 

Entro bé al mapa i tot i fallar alguns controls no estic fent cap error greu fins que de camí a la f19, suposo que fruit de l'esgotament físic, llegeixo que vaig a la f20 i em salto l'anterior. Bé, ja ho comentava abans... estic al pou. Quan no és una cosa n'és una altra!

Tot i així, gaudeixo d'un terreny complicat i un mapa molt detallat i treballat que fan que en una zona molt petita puguem passar una molt bona estona.
Dos dies... dos "roscos"! ...però ja tinc el cap a Urbasa amb l'esperança de sortir d'aquesta mala ratxa de curses i de que mapes, terrenys i traçats siguin tant espectaculars com s'espera!!

Entrenaments a La Féclaz

Després de molt i molt de temps planificant-ho, finalment aquesta setmana passada m’he desplaçat a La Féclaz, dins del parc natural del Massís de Bauges (França). 

Als 6 dies del O’Festival Savoie Grand Revard de l’any passat ja vaig decidir que aquella zona la volia trepitjar de nou per l’altíssim nivell tècnic i duresa del terreny. 

Han estat 7 dies doblant entrenaments, matí i tarda i on no sé si n'hauré après o no, però on sí que puc dir que he gaudit al màxim. 

Algunes parts del mapa on he corregut han sigut modificades; o bé per l’aparició de nous camins o per la tala d’arbrat i el conseqüent brancatge al terra que fa quasi impossible l’avanç. No obstant, això és bona senyal, doncs denota que aquí es cuiden del bosc. El que encara no he descobert és quin criteri fan servir en quan a la zona concreta a netejar. Sincerament no sembla seguir una lògica concreta, tot i que segur que hi és.

Des de casa, quan em plantejava els entrenaments, semblaven una cosa però un cop allí han sigut una altra. I és que resulta que el que jo pensava que necessitaria uns 60min, ha acabat sent cada dia de 1h 45min a 2h 20min. El sòl càrstic ple de lapiaz i moll, la densa vegetació, el brancatge a terra i la dificultat tècnica del relleu feien molt lenta la velocitat de carrera. 

Tenint en compte que doblava matí i tarda i que de mitjana tenia de 30 a 40min extres trotant entre arribar al triangle i tornar de meta... doncs al final les cames, genolls, cul i esquena em clamaven descans!

El temps tampoc ho feia massa fàcil... doncs hi havia molta boira, ha plogut més de la meitat de deies i feia força fred (7C).

Els d’aquesta setmana han sigut 12 entrenaments però en un sol mapa!! I és que estem parlant d’un mapa de 50km2. Impressionant! El principal cartògraf de la zona és en Marian Cotirta (40km2), qui ha cartografiat també terrenys tant tècnics com els de l’Aveyron i els d’Auvegne. Segons explica ell mateix, ha necessitat 4000 hores aproximadament, entre treball de camp i digitalització. Tractant-se d’un terreny amb tanta quantitat de detall de relleu i d’una superfície tant extensa, no es gens estrany. (entrevista M.C) 

La cartografia està molt simplificada i és que hi ha tantíssimes microformes que seria impossible encabir-ho tot fins i tot a escales més grans que la de 1:10.000. Possiblement un dels principals reptes d'aquesta zona és interpretar què és significatiu i per tant estarà dibuixat i què no. 

Ara que es comença a utilitzar la nova tecnologia “Lidar” en els mapes d’orientació (veieu aquest interessant document), realment m’encantaria veure aquesta mateixa zona cartografiada a partir d’aquest tipus de mapes base.

Durant aquests dies he tingut la impressionant sort de tot de camí a un dels entrenaments, trobar-me un cartell on posava: “course d’orientation” i és que tot i no saber-ho, es feien dues curses aquests dies aquí. Bé, jo no portava ni SportIdent ni el maleït certificat mèdic que aquí sempre demanen però sí que podia córrer el circuit i aprofitar uns traçats fets per algú altre que no fos jo mateix (com els de tots els entrenos) i la seguretat de la ubicació dels controls. Tot i portar molts dies aquí faig una cursa llastimosa! 

Aquestes son les vistes de l'apartament on m'estava! ...és el mapa de la final de mitja del woc2011. Només calia obrir la porta i... ja!

El propietari de la casa on m’allotjava, quan s’assabenta que faig orientació em diu: 

- Veus aquesta casa aquí davant (a 100m)? ...doncs aquí hi viu un orientador!

...i jo li pregunto:  - Ah sí?, i com és diu? 

I em respon: - Es diu Thierry Gueorgiou, el coneixes? ...em sembla que es molt bo!

 ...jo: - Sí, sí, força bo!  :-P 

A les curses d’aquest cap de setmana, també hi era! ...no és estrany, viu ...o vivia dins la zona de competició!

En fi... que m'he tret temporalment el mono d'aquests terrenys i mapes, però em vindrà de nou!!! ...ho noto!!!!!

Camp. Cat. Ultrallarga - Gósol

Després de 3 anys sense córrer a Gósol, hi tornem i ho fem disputant-nos el Campionat de Catalunya d'Ultrallarga Distància.

Personalment, no soc molt de "ultra's" i especialment si la sortida és en massa, però haig de reconèixer que en un terreny com aquest, val la pena.

El mapa combina zones de xaragalls amb zones de vesant amb poc detall de relleu. En general el desnivell és moderat/fort i la vegetació fa que la visibilitat no sigui massa elevada. Tot això fa que, tot i sortir en massa, en termes generals, sigui difícil que hi hagin seguiments.

Si una cosa, però, té de divertit aquest tipus de sortida és que vas coincidint amb certs corredors i pots saber en quina posició et trobes. Tot i que, sempre hi ha alguna sorpresa!!

El traçat és d'uns 13km i 750m de desnivell. Molts controls i trams no excessivament llargs, tot i tractar-se d'una ultrallarga distància. Un parell de papallones dispersaran als corredors.

Físicament no començo amb massa bones sensacions... no he pogut escalfar massa i el dia anterior he estat de casament. Tot i les molèsties de genoll de les últimes setmanes, durant la cursa no me'n ressento.

Tècnicament no acabo gens satisfet de la cursa. Faig un primer error a la f12 on em desvio a l'esquerra al atacar el control i d'altres errades a la f6, f15, f20, f21 i f29. Però el pitjor error ve a la f24 quan començo l'última papallona. Em desvio a l'esquerra marcant erròniament la f27. a partir d'aquí segueixo amb la f25, f26 i f27 on m'adono que allí, ja hi he estat. 

En aquest moment se'm plantegen dues opcions... abandonar o tornar a començar. Opto per seguir, tenint que refer tooota la papallona sencera... continuo amb tota la intensitat possible, però totalment decebut!

Trofeu Ciutat de Cuenca

Aquest cap de setmana se celebrava el Trofeu Ciutat de Cuenca dins del marc de la lliga espanyola.

Les curses es feien a uns 15min de la ciutat de Cuenca i força a prop de la coneguda ciutat encantada. És per aquest motiu que fins a cert punt m'havia fet il·lusions de que en algun aspecte la zona tingués alguna semblança... en plan: laberints de roca, però no és el cas.

Dissabte correm la llarga. El sol pica fort, tot i que a l'ombra la temperatura és acceptable. Els corredors que surten últims pateixen la calor intensament.

El terreny és molt net i amb molta visibilitat... massa pel meu gust. Aquest fet fa que es vegin molts controls des de lluny i que la cursa adquireixi un caire més físic.

Perdo algo de temps a les f12, f15, f18 i a l'elecció d'itinerari de la f19, però cap d'ells és un error greu.

Diumenge correm la mitja a la mateixa zona. Així doncs, s'espera una cursa ràpida i així és.

Cometo molts més errors que al dia anterior... segurament deguts a l'augment del ritme de carrera.

El primer error ve a la f7 on no distingeixo en quin dels arbres característics es troba el control, f11 on m'obro massa al final del recorregut i l'atac al control de la f13 i f21. Massa errors per tractar-se d'una mitja i tant ràpida.

Físicament em noto bé però no motivat a donar-ho tot.

Un cop acabada la cursa... sortim corrent a busca la petita que passa el cap de setmana encantada amb el avis però que nosaltres ja trobem a faltar!! :-p

2 Dies del Berguedà 2012

Les d'aquest cap de setmana a Capolat, han estat dues curses en un mateix entorn però molt diferents en molts aspectes.

Per començar, dissabte corríem una llarga amb pocs controls, trams molt llargs i durs físicament, fites bastant amagades i tot en un espai on es combinaven zones de vegetació molt neta amb zones de poca visibilitat i que et podien ralentitzar força la velocitat de cursa.

El mapa ja s'havia estrenat el 2010, així que ja sabíem més o menys què ens podíem esperar, tot i així al girar el mapa i veure on teníem la f1, s'ha de dir que m'agafa una mica per sorpresa.

Preveig una cursa llarga i dura així que començo bastant tranquil. El fet de sortir el mateix matí d'una guàrdia moguda  tampoc m'ajuda gaire així que procuro ser conservador i no desfondar-me a mitja cursa.

El fet és que faig pocs errors importants i tinc prou energia per apretar un cop superat l'equador de la prova.

Diumenge correm una mitja totalment diferent. Molts controls en trams curts i en una zona molt i molt neta i amb visibilitat. Alguns controls o els elements on aquests es troben es veuen de de lluny i la duresa ve marcada principalment pel alt ritme de cursa de principi a fi.

Perdo molt poc temps, possiblement màxim 1min entre la f3 i la f9.

Surto fort, a meitat de carrera he d'afluixar per no petar i l'últim quart de cursa torno a accelerar. Psicològicament estàs patint tota l'estona, doncs no hi ha un moment de respir.

2 Dies de Font Romeu 2012

Després d'una llarga parada d'estiu, tornen les curses amb molta força, doncs n'hi ha programades pràcticament cada dissabte i diumenge de setembre i octubre.

En aquesta ocasió, ens desplacem cap a la zona de la cerdanya francesa on l'any passat vam organitzar a La Quillane i on hi ha ple de mapes i terrenys de molt bona qualitat.
Em fascina aquesta zona, doncs reuneix moltes de les característiques dels terrenys escandinaus però tan sols a poc més de 2h de cotxe de casa. Una de les diferències amb aquests terrenys però, és que ens movem en una zona propera als 2000m sobre el nivell del mar. Aquest fet és nota físicament.

Dissabte correm una mitja al mapa Les Artigues, Bolquere. Faig una bona cursa tot i algun petit error. Terreny amb interessants formes de relleu. Físicament noto que fa molts dies que no competeixo.

Tot haver tingut un estiu amb temperatures altíssimes, ens sorprèn una onada de fred que fa que a inicis de setembre estiguem entre els 4C i 12C de temperatura. Ideal per a córrer!

Diumenge correrem una llarga al Pla de Barres, just al nord de la zona que hem corregut el dia anterior. La zona limita al nord amb el mapa de La Quillane, on tantes vegades hem corregut.

No puc dir que faci una molt bona cursa, doncs ja a la f2 perdo uns 4min al atacar malament el control dins una zona de vegetació densa i en perdré uns 2min més a la f14 on marco un control proper al meu i no me n'adono fins poc després de deixar-lo.

Ha plogut suaument durant el matí i el bosc té uns colors brillants. El paisatge és espectacular... aiguamolls, rius, rierols. Realment un plaer córrer en aquest terreny on l'únic "inconvenient" és que està plagat de camins.
Gaudeixo d'allò més... molt bona tornada al "cole"!

Nocturna a Gironella

Si durant el proper mes de setembre hi ha curses de cap de setmana programades per a cada cap de setmana, durant l'agost no hi ha res a menys que surtis a l'estranger. Així que una nocturna, lineal, amb sortida cada minut, majoritàriament per bosc i amb sportident a Gironella és una molt bona ocasió per entrenar.

Divendres després de dos entrenos a la Cerdanya Francesa em dirigeixo a la zona de cursa. Arribo juntament amb l'organització. Fa una calor asfixiant (35C). No estic cansat dels entrenos però sí que se m'ha carregat força la zona lumbar.

Començo la cursa amb dificultats per llegir el mapa. Tot i ser a escala 1:10000 els símbols semblen estar reduïts com si correguéssim a 1:15000. Aviat m'hi acostumo...

Certa indecisió durant els primers controls però encadeno bé els següents fins a la f12 on faig un petit error. A partir de la f14 em trobo a 3 corredors i comencen a venir els problemes. Mirant per on va l'un i per on va l'altre, si un s'escapa o no... no faig la meva cursa i pocs controls torno a clavar.

Afortunadament, a la f16 que es troba desplaçada, estem tots junts i després de rastrejar la zona la trobem i col·loquem al seu lloc. Error a la f18 al pensar que podria travessar el tallat infranquejable.

Realment s'agraeix poder fer una nocturna pràcticament tota per bosc o zona rústica.

Finalment arribo a la 1h de la matinada a casa cansat però content després d'un dia d'orientació.

OO-Cup 2012 - Postojna

Després de tres anys torno a Eslovènia a gaudir dels magnífics terrenys càrstics. El OO-Cup es realitza a les rodalies de Postojna, poble on s'ubica la coneguda Postojna Jama.

Aterro a Treviso (Italia) i de camí a l'allotjament aprofito per fer un primer entrenament a la zona de Mala Lazna, on vaig córrer al Xtremor el 2009.

L'entreno és en una zona realment tècnica i dura. Tot i que el mapa dibuixi la vegetació com a neta, el sòl és completament ple de branques i roques que dificulten l'avanç.

L'escala és 1:7500 i tot i així costa de llegir, doncs els desnivells son forts i les formes de relleu son capritxoses i inesperades. Per si no fos poc, és un mapa sense camins.

Tot i portar un ritme suau, per poc més de 3km d'entreno necessito 63min, fallant uns 5min (f9)!!

.

.

- El 1er dia del OO-Cup soc conscient que el terreny serà diferent al de Mala Lazna però tot i així surto amb prudència ja que estic inscrit a la categoria H21-Ultimate on s'han eliminat tots els camins del mapa.

Inicialment venia al OO-Cup més a pendre-m'ho com a uns dies d'entrenos que a competir, però reconec que un cop arriba el dia, acabo donant-ho tot. Al cap i a la fi, anar a ritme de cursa és el millor entreno possible! ...i perque no dir-ho, em pico am facilitat! :-p

Faig una bona cursa tot i enganxar-me en un parell de controls, on tot i estar molt a prop, no el veig (f1 i f8). En cap moment perdo contacte amb el mapa. El córrer sense camins en uns terrenys on pràcticament no es distingeixen sembla que no m'ha afectat massa en aquesta primera carrera.

.

.

- El 2on dia, repetim al mateix terreny, a prop del poblet de Sajevse.Tot i utilitzar una part de mapa més a l'oest algun tram és molt semblant al del dia anterior.

En aquesta cursa comencen a venir els problemes...! A part del primer dia, a cada carrera d'aquests 5 dies tinc algun error de concentració.

En aquesta, després del bucle de f14 a f17 surto en direcció a la f13 arribant-la a marcar i tot, moment en que m'adono de l'error (2'5min). Petita decepció però res tenint en compte que és un tram curt i el que faré el 4rt dia!!

La zona en sí és molt neta i permet un ritme alt de carrera a excepció d'algun punt molt concret. Trobem tant zones de microrelleu com de grans formacions. Com a típic terreny càrstic estem sempre envoltats de dolines que tant poden fer menys de 5m com 50m de profunditat. Algun camp de lapiaz però no predominant.

- El 3er dia de cursa ens desplacem a la segona i última zona de competicions, just al nord de Postojna i tocant a la coneguda cova de  mateix nom (que apareix al sud del mapa del 4rt dia).

La cursa d'aquest tercer dia és la més curta de tots cinc dies però el nivell tècnic fa que no correm a la mateixa velocitat. A part, ens movem en zones de lapiaz que t'obliguen a anar constantment pendent d'on poses els peus. 

Molt de detall de relleu on fer errors paral·lels no és gens difícil. Escala 1:7500... es llegeix molt bé!

Estic fent una bona cursa fins que m'encallo a la f8. La zona és de vegetació molt densa i no ataco suficientment bé. Rastrejo durant uns 4min fins que finalment el trobo. L'element (depressió) és més petit del que m'esperava i hi he passat a prop, però no l'he vist.

Tot i l'errada, gaudeixo molt de la cursa! La cosa es posa molt interessant!!

- Tot i el cansament de la cursa del matí, que dura més del previst, per la tarda decideixo fer un entrenament en un mapa situat a Novi Svet, a 25km de Postojna.

La simple visió del mapa és estimulant, així que, tot i el cansament i la calorada d'aquests dies (34ºC) estic convençut de ficar-m'hi.

L'entreno és molt més tècnic del que m'esperava en un principi. Surto confiat i traçant molt en línia recta i acabo tenint que tornar al triangle després de 20min buscant la f1 i f2.

El mapa dibuixa un terreny molt net però la realitat és una altra. La vegetació i el sòl t'obliguen constantment a desviar-te o t'impedeixen la visibilitat de les formes de relleu. És l'únic dia que corro amb camins, però molts d'ells son tant difícils d'apreciar que tampoc és una gran diferència. És més, en alguna ocasió fallo tot seguint-ne un (f11) o provant de trobar'l-ho.

Em passo de temps, doncs en total estic aproximadament 90min al bosc. Massa tenint en compte que l'endemà tornem a competir. Tot i així realment val la pena! No sé quan... però hi tornaré!!

- El 4rt dia és el de pitjor cursa de tots. El mapa i zona de competició és pràcticament idèntica a la del dia anterior,  recordant fins i tot algun punt concret durant la carrera.

Al igual que els dies anteriors, vaig trobant correctament control rera control fins que a la f9 el cervell em diu que "fins aquí".

El cas és digne d'explicar, doncs a part de còmic és decebedor... de camí a la f9 em desvio massa a l'esquerra perdent contacte amb el mapa. Casualment, i "gràcies" a la presència d'uns corredors, trobo la f10. Pensant-me que és la f9, la marco i surto en direcció a la "f10". Evidentment res em quadra. 

Intentant ressituar-me, m'acabo trobant la f11 per casualitat, així que convençut de que busco la f10 m'hi dirigeixo, la marco i m'adono que allí ja hi he estat!!! A partir d'aquí, tornem a començar... f9, f10 per 3er cop i f11 per 2on cop!!! ...amb tot aquesta papallona que em monto jo solet m'hi deixo 10min!! ...trist, però cert!

- I arriba el 5è i últim dia de cursa. Mateix mapa però estrenant-ne una part més al nord-oest. Seguim amb molts elements típics del relleu càrstic (...dolines i més dolines)! Molt , molt interessant!

Surto amb l'esperança de fer una cursa neta, com quasi la del primer dia, però a la f7 em precipito, penso haver avançat més del compte i em llenço a buscar el control molt abans d'hora. Perdo uns 7min. Pensava que aquest errors tant greus ja no els feia però és evident que sí.

Físicament potser no vinc en el millor moment de la temporada però no puc negar que en cada cursa ho he donat tot. M'agrada aquesta sensació!

Els ritmes de cursa han sigut alts doncs s'ha de dir que les distàncies d'aquests dies no son especialment llargues. En general, el temps de guanyador de cada jornada ha sigut molt proper al d'una cursa de mitja distància.

Surto una mica decebut d'aquests dies però com que no em dono per vençut fàcilment, després de dinar i abans d'agafar l'avió, encara em queda temps per arribar-me a Mala Lazna per segon cop i fer un entreno en una part més a l'est de la del primer dia.

La zona no és tant dura com la del dia primer dia en quant a branques i roques però sí pel que fa als desnivells. 

Bé, no sempre es té l'oportunitat de tocar aquests terrenys, així que si només t'has de desviar 1 hora i tens temps (molt justet) compensa tot i acabar físicament cansat. A part, és la millor forma de motivar-me després d'una mala cursa!

Han sigut 5+3 curses/entrenos en 6 dies en terrenys i mapes d'altíssima qualitat i en boscos que ja voldríem tenir una mica més a prop.

I l'experiència "ultimate"...doncs res de realment nou, ja que molts entrenos els fem sense camins, però sí convençut de repetir-ho en cursa!!!

2 Dies del Ripollès

Ens desplacem a Vilallonga de Ter tot seguint amb la llarga sèrie de curses de cap de setmana que finalitza per aquest estiu amb el trofeu els 2 Dies del Ripollès.
Aquest mapa s'havia estrenat el 2009 però, per diferents motius jo hi no havia pogut córrer, així que al ser "mapa nou" ha sigut una motivació afegida per a mi.

Dissabte comencem, sota un sol radiant, amb una mitja física i amb la principal dificultat de trobar passos entre les zones de vegetació densa i impassable.

El desnivell és fort i el fem a l'inici de cursa per seguidament baixar seguit fins pràcticament a meta.

A la f17 el sportident i no em dona cap senyal! Torno a marcar i res! Mantic una bona estona i... res de res!! Marco al mapa. Tot seguit ve una corredora i li dona senyal! Penso... "no hauré netejat bé i tinc la memòria plena", però no, a la f18 dona senyal sense problema. Afortunadament hi ha una altra corredora que li passa el mateix i no em desqualifiquen. Misteris de la tecnologia!!

La zona en general és força neta però un petit tros d'ortigues de la f16 a la f17 ens deixa a tots ben "calentets"!!

Diumenge a la llarga surto el primer de la meva categoria. Hauré d'obrir trotxa però per contra penso que no patiré tanta calor. Finalment, fa un dia núvol així que no em beneficio massa de començar aviat.

Comencem com dissabte amb pràcticament tot el desnivell a l'inici. A la zona de la f3 a la f9 la vegetació és difícil d'interpretar, tot i així me'n surto "només" amb 2min. d'error.

L'entorn és molt maco! M'encanta la boira que em trobo camí a la f10 i que puja per la vessant sud. Dificulta la visibilitat i dona a l'entorn un aspecte inhòspit.

En alguna zona oberta de més al nord l'herba m'arriba fins a la cintura i ningú m'ha obert pas. Em desgasta força físicament!

De camí a la f15, en el tram llarg, tot i portar turmellera em torço el turmell!! Després d'uns instants de dolor segueixo sense massa dificultat però sí amb cert desconsol, doncs últimament ja m'ha passat en diverses ocasions.

I ara... a esperar a l'agost amb el OO-Cup (Eslovènia)!

2 Dies del Pirineu 2012

Els 2 Dies del Pirineu, com ja és habitual, tornen a ser dos dies de curses molt tècniques, físiques i divertides!

Repetim a Sant Jaume de Frontanyà però ho fem en una zona nova situada al nord de la coneguda.

Dissabte enmig d'una onada de fortes calors se celebra el Campionat de Catalunya de Llarga Distància. Els 32ºC fan que em decideixi a portar camelbak. Em farà un molt bon servei, doncs la calor és asfixiant i la cursa dura!

Només agafar el mapa, ja veig que una de les principals dificultats del dia, a part de la calor, serà l'escala. El 1:15000 en aquest terreny de tant de detall és un extra de dificultat i fa que hagi de parar constantment a llegir el mapa tot i portar lupa. La meva opinió personal és que aquest fet desvirtua una cursa com la que se'ns havia preparat. Però és així... què hi farem!

Independentment de l'escala, la calor i que no he dormit massa la nit anterior... faig una cursa lamentable! D'aquelles que et fan plantejar moltes coses. Entre d'altres errors(f4, f8 i f10), faig 10 minuts d'error a la f19 per falta de "disciplina"!!
Ho dono tot i acabo extenuat a meta. La motivació durant la cursa era alta però... el resultat ha sigut desencoratjador.

Així com dissabte feia un sol de justícia, diumenge baixen més de 10ºC les temperatures i fins i tot ens acaba plovent! Fa un dia perfecte per córrer.

A la mitja, la cosa només pot anar a millor i així és. La cursa te molts controls i pocs trams llargs que és on acostumo a fallar. Em noto segur pràcticament durant tot el recorregut.


En total faig uns 2min d'error principalment en els controls f14 i f15. Tot i el cansament acumulat del dia anterior, no em noto destroçat físicament. 
Em trec "parcialment" la frustració de la llarga.

Meranges, Jukola, Etang de Lers i ara St. Jaume de Frontanyà... juny, un mes d'orientació espectacular!!

Etang de Lers

Tan sols una setmana després del Jukola, semblava que poques curses podrien igualar el nivell de la carrera finesa però res d'això. A l'Etang de Lers (França), aquest cap de setmana hem pogut gaudir d'uns terrenys espectaculars, tant per la bellesa de la zona com per la dificultat i exigència física i tècnica.

S'ha de dir, però, que dissabte solament fèiem un petit tast del que realment seria el plat fort, la llarga de diumenge.

Tot i alçar-se el dia amb núvols, a migdia ja feia un sol de justícia i la calor era forta.

A la 13h començava la mitja i jo era el primer corredor del meu circuit. Males noticies, doncs en alguns ratllats era jo qui obria pas (de f10 a meta).

Faig una bona cursa, amb errors de pocs segons a l'atac d'algun control. La part més interessant és de l'inici a la f6 i m'informen a l'arribada que diumenge serà tot d'aquest estil. Perfecte!!

A la llarga de diumenge, avisat de la dificultat tècnica, començo prudent i assegurant. Algunes zones molt tècniques i aspres em recorden a la del woc2011, d'altres més obertes i amb molt de detall de relleu em transporten al mapa del Desert du Carlit. En definitiva... un luxe!!

El format de llarga distància queda ben representat en els 2 llargs trams del traçat (f4-f5 i f7-f8) on necessito uns 20min aproximadament per cada un.

Em deixo uns 2min a la f12 i faig petites errades en el atac d'algun control però cap error greu tenint en compte la dificultat del terreny.

Pateixo un petit contratemps des de la f14 a meta amb el calçat (foto) que tot i no impedir-me córrer del tot, si que em desconcentra una mica 

Es evident que el Pirineu per les dues vessants encara ens reserva molts i molts terrenys increïbles per a l'orientació.

Jukola 2012 - Valio

I tornem a Finlàndia a córrer el Jukola, la cursa de relleus més important del món. Aquest serà el 6è cop que hi vaig però no deixa de ser tot un repte, extremadament emocionant!

Aquest any es corre a Vantaa, molt a prop de Helsinki, així doncs l'equip s'evita grans desplaçaments un cop arribem a l'aeroport.

Tan sols aterrem, ens dirigim a fer el primer dels 3 entrenaments que farem abans de la competició. Aquests entrenaments, a part de ser la millor forma d'habituar-se a la cartografia i terrenys escandinaus, son un plaer en sí mateixos. Si en algun lloc existeixen fades, follets i d'altres personatges de conte, és aquí!!

La simplificació dels  elements de roca, la vegetació i les formes de relleu és significativa. Has d'obviar constantment molts elements que no son significatius però que probablement trobaries en cartografies d'altres països. 

El mapa de la dreta és del tercer entreno. Vaig fer un rodatge curt per no cansar-me massa el dia abans de la cursa i especialment després d'haver fet un llarg i extenuant entreno amb sortides en massa  i dispersió el dia anterior.

El Catalonia Team consta dels següents corredors:

        1er relleu (12'8km): Marc Serrallonga
        2on relleu (12'8km): Pol Ràfols
        3er relleu (14'1km): Biel Ràfols
        4rt relleu (7'8km): Pau Llorens
        5è relleu (8'2km): Eduard Solé
        6è relleu (10,3km): Lluís Bedós      
        7è relleu (15'2km): Benet Totusaus

A les 22:30 del dissabte comença la carrera amb una sortida en massa de 1689 corredors embogits per trobar una bona posició inicial i que és dirigeixen a un de tres possibles controls (degut a la dispersió).
Es formen rius d'orientadors que desapareixen dins del bosc durant els últims instants de claror del dia.

  - En Marc fa una posta increïble, millorant la de l'any passat i entrega el relleu en 48a posició, tant sols a 4'5min del primer equip.
  - Seguidament en Pol, de nit de principi a fi, tot i fer una molt bona carrera perd 42 posicions, doncs en Marc ho ha fet extremadament bé i mantenir la posició no és fàcil. Amb tot això, entrega el relleu en 90a posició!! 

  - Qui rep el tercer relleu és en Biel, qui en un tren d'alta velocitat recupera 22 posicions! Fa un crono realment bo! L'equip va 68è... però ja hem gastat els corredors més forts... :-P

  - En Pau i l'Edu s'estrenen al Jukola i també en terres fineses. Tenint en compte aquest fet, fan bones postes però perden 10 i 23 posicions respectivament. 

Gràcies a la curta nit escandinava, l'Edu ja ha pogut sortir sense frontal. Anem en 101a posició a falta de 2 corredors.

   - Surt en Lluís, qui no té el millor dia, acusa el cansament de les setmanes prèvies a la competició i després d'un parell d'errors perd 13 posicions més.

(mapa amb més resolució)

M'entrega el relleu en 114a posició! L'any passat vam aconseguir la 148a! Em pregunto... podré mantenir-la... o millorar-la?

Finalment ha arribat el moment! Fora nervis, fora pressions i a fer la millor cursa possible i a gaudir!!

Son algo més de 15km així que no puc començar volent menjar-m'ho tot o petaré a mitja cursa! Procuro donar un ràpid cop d'ull al mapa durant els llargs 1025m fins al triangle i intento plegar-lo lo millor possible (fet no massa fàcil, doncs estem parlant d'un dinA2).

Em trobo molts i molts corredors però son de postes anteriors a la meva i he de sortir, sovint, de la trotxa per avançar-los. 

Faig un primer error d'1min a la f4 però no torno a fallar significativament fins a la f31 (3min) on tot i ser just a sobre el tallat, no el veig i dono tombs absurdament tot desesperant-me!! 

Finalment puc dir que estic satisfet de la meva cursa. He portat un ritme no massa alt però constant. Just per aguantar el 17km que m'acaben marcant el gps.

Coincideixo amb un corredor de la f12 a la f22. Tot i tirar jo del mini-tren, em transmet certa seguretat i m'obliga a no afluixar físicament.

Arribo a meta realment cansat però content, doncs no perdo posicions sinó que en guanyo un parellet deixant a l'equip finalment en 112a posició. El nostre millor resultat fins al moment!!

- Classificacions -

Després de tot, la conclusió és... quant falta pel Jukola 2013? 

Trofeu Malniu

Terrenys increïbles és el que ens esperava a Meranges durant el Trofeu Malniu que s'ha disputat durant aquest cap de setmana i on la cursa de dissabte tenia el valor afegit de ser Campionat de Catalunya de Mitja Distància.

L'entorn del refugi de Malniu no ha decebut. Bosc pirinenc de diferents penetrabilitats, rierols, llacs, aiguamolls, prats alpins, zones de gran quantitat de roques, tarteres... i tot en un espai on al punt més baix del mapa érem a 2050m sobre el nivell del mar.

Dissabte, al que és el Camp. de Catalunya de Mitja surto a per totes, no tinc intenció de reservar res! Fa un dia preciós amb un sol radiant i molt bona temperatura.

En quant a la meva cursa... un parell de dies després m'adono que m'he oblidat d'un parell de coses prou importants. Primer, de gaudir de la cursa en sí al obsessionar-me en fer un bon resultat i segon, de valorar adequadament els diferents trams tot prenent riscos massa elevats.

Com és d'esperar, amb aquestes dues premisses, faig una mala cursa. Faig errors importants a la f9, f16, f21 i especialment a la f15 on cauen molts minuts.

Decebut després d'haver preparat aquesta cursa des d'abril. Per altra banda l'entorn és immillorable i tinc la sensació de no haver-lo gaudit plenament.

Diumenge ens llevem amb mal dia. El temps ha canviat radicalment. Durant la nit el vent ha arrancat tendes a la zona de competició, ha plogut amb força i han baixat les temperatures. De cremar-te sota els raigs del sol a abrigar-te amb tota la roba, que no portes.

En més d'una ocasió em plantejo de si sortir a córrer o no. Deixar la petita a la guarderia amb aquest dia de pluja i fred, no em fa massa gràcia però finalment decideixo treure'm el mal regust de boca del dissabte i surto a córrer. Això sí, apuro fins l'últim moment i començo sense ni haver escalfat.

Tenim 8km de cursa. Surto a no fer errors i també a gaudir de la cursa i així ho faig especialment durant el bucle de la f5 a la f10. És una zona preciosa. El pràcticament no veure a cap corredor juntament amb el dia gris i tapat i la boira que puja per les vessants donen al lloc un aspecte inhòspit que m'encanta.

De camí a la f5 em noto la roba tota amarada d'aigua de pluja i enganxada al cos! Passo alguns moments de fred però que aviat se'm passa gràcies als forts desnivells.

Faig errors però no de greus. Acabo amb bones sensacions tot i amb ganes de tornar a la zona.

No falla, els dies que menys motivat surts, son els que finalment acabes passant-ho millor! Cap de setmana de luxe!!

EOC-Tour 2012

Paral·lelament als Campionats Europeus d'Orientació 2012 se celebrava el EOC-Tour, una competició de 4 dies en els mateixos terrenys  i en horaris compatibles a les competicions oficials per tal poder veure les  diferents qualificatòries i finals.  L'entorn, Suècia, dins del comptat de Dalarna.

És la desena vegada que viatjo a terres nòrdiques des de que faig orientació i, tot i així, mai em deixo de sorprendre i  fascinar d'aquells meravellosos terrenys. Les molses, liquens, boscos de coníferes, la gran quantitat de llacs, aiguamolls, rierols i les sensació d'estar en boscos de fades, nans i follets fan que no em cansi mai de competir-hi o entrenar-hi!

A unes 3h de Estocolm començava la nostra 1era competició. Una cursa de llarga distància al mapa de Skattungbyn, molt a prop de Orsa. Possiblement la millor de totes les etapes. Es tracta d'un terreny amb poc desnivell però de molt de detall de relleu. La visibilitat és més dolenta del que m'esperava i del que havia vist al vídeo promocional de la competició, la qual cosa ja m'agrada i em motiva!

Després de setmanes amb dolors d'esquena penso que és possible que no aguanti els 12km de cursa, però res d'això!! Els aires nòrdics em fan oblidar de molèsties i no puc fer més que gaudir del traçat. Surto motivat però conscient de que falten encara tres dies per endavant així que no ho dono tot.

Sortint de la f16 creuo un rierol i em submergeixo fins a la cintura i... està gelada!! Faig petits errors, especialment a la f3 on cauen 2'5min.

El 2on dia repetim al mateix mapa però en una zona més a l'est. Aquí els desnivells son algo més forts però es combinen amb zones de micro-relleu molt tècniques.
La cursa és de mitja distància. Surto molt motivat però ja de camí a la f1 perdo uns 3min. No em desmotivo i em decideixo a seguir a ritme fort.

A partir d'aquí faig una bona cursa tot i que noto que no estic en el meu nivell físic. De camí a la f6 penso... o afluixes el ritme o rebentes! Afortunadament a la f7 entrem en zones tècniques on haig d'afluixar de totes formes. Final de cursa donant-ho tot!!

El 3er dia ens desplacem a 90km més al sud. Concretament a Falun. En aquesta ciutat s'hi troba un important trampolí d'esquí que serà el centre de competició del 3er i 4rt dia.
Comencem dissabte amb una mitja. El terreny és molt diferent al dels dos dies anteriors. Molta més visibilitat, molts camins, poc micro-relleu i molts elements rocosos.

La cursa resulta ser molt ràpida i els temps entre corredors molt, molt ajustats. Els errors petits resulten ser importants. Ho passo molt bé però no és el que m'esperava. Potser perque aquest terreny és més "semblant" al que estem acostumats.

Diumenge i 4rt dia estic una mica desmotivat per la tipologia de terreny del dia anterior però tot i repetir al mateix mapa, ho fem en una zona força diferent que em resulta molt més interessant i divertida del que m'imaginava. La modalitat és de mitja-allargada i també acaba sent molt ràpida.

Tot i la gran quantitat de camins, molts d'ells son molt poc visibles i fins i tot es confonen amb les "trotxes" dels milers de corredors que corren per aquells paratges. La visibilitat torna a ser reduïda i la humitat omnipresent.

Inicialment pensava que es formarien trenets degut a la gran quantitat de corredors en cada categoria i al fet de sortir a cada minut, però tot i córrer uns 5000 corredors en cada una de les curses (uns 100 per categoria), els traçats estan fets de forma que pots coincidir amb un corredor durant un o dos controls, penses que fas el mateix circuit i no! ...de sobte surt en direcció oposada a tu o bé marca un control a 50m del teu. Alguns controls es troben a 20m de distància entre ells així que no et pots deixar emportar per algun corredor o per la visió d'un control proper.

Em sorprèn la desviació de les línies nord-sud del mapa. És suau però no comprenc perque no es rota el mapa perque coincideixin amb el nord del mapa/full.

Fa quatre dies que he tornat i ja tinc "mono" d'aquelles terres. Afortunadament en menys d'un mes torno a terres escandinaves a córrer el Jukola.

Entzia 2012

Estrena del O'Pyrene a Euskal Herria, concretament a la serra d'Entzia (Araba).

Molta és la meva il·lusió  per participar en una cursa en aquests terrenys i més després de conèixer la llegenda sobre la zona (llegir aquí).

Desgraciadament no vinc amb les condicions físiques que jo desitjava, doncs porto uns dies de forts dolors d'esquena que fins i tot m'impedeixen  dormir la nit de dijous.  Dissabte que tenim una mitja amb sortida amb massa però no em queda més remei que quedar-me a casa.

La desil·lusió és màxima! A saber quan es tornarà a competir en aquest mapa!!

Diumenge m'arribo a la zona de competició amb l'única intenció d'acompanyar a la Silvia a fer la seva cursa. Tot i així, porto el material per sortir a donar un tomb, però sense cap intenció d'acabar el recorregut. Bé, un cop giro el mapa i veig la zona de roques de la part nord oest m'oblido de tot, ignoro les senyals que m'envia l'esquena i em decideixo a com a mínim arribar fins allà!

El terreny és preciós... és tracta d'un modelat càrstic cobert de principalment fagedes i rouredes molt netes que permeten una alta velocitat de cursa a excepció de les zones de lapiaz. 

A les zones de roques es formen laberints naturals on desviar-se i perdre's és a l'ordre del dia però que representen un repte constant que et motiva intensament cada cop que arribes a un control. La simplificació de la zona nord oest del mapa és forçosament molt alta, la qual cosa representa un xoc al entrar-hi (...també s'ha de dir que possiblement aquesta part del mapa necessiti certa millora cartogràfica).

Finalment faig tota la cursa...espero no pagar-ho més endavant. Faig força errors... f6, f9, f11, f12... però els compensa l'alegria d'haver pogut córrer. Un diumenge genial!!