Després d'haver-me perdut el POM per lesió, em feia il·lusió tornar a viatjar a Portugal a fer-hi, com son habituals en aquest país, competicions de qualitat. El motiu han sigut els Campionats Ibèrics.
El context era la Serra da Estrela, una de les serralades més altes de Portugal. El centre de competició es trobava a Gouveia, on es faria el sprint i on molt a prop jo hi feia un entrenament només arribar.
Com comentava, divendres arribo aviat i tinc temps de sobres per fer un entreno a prop de on m'allotjo. Aprofito una cursa que s'havia corregut l'any passat i hi faig un circuit mig score, mig retallat. La zona és força oberta i per culpa d'uns incendis recents la vegetació permet passar per tot a reu. Gran quantitat de detall de roca però... tot i que a primer cop d'ull sembli molt tècnic, un cop allí s'interpreta tot molt bé. L'escala 1:7500 també fa fàcil la lectura del mapa.
De camí a l'allotjament passo amb cotxe per dins de mapa sense ser-ne conscient i penso... "aquesta zona seria preciosa per a fer-hi orientació". Bé, poc després m'adono que serà on hi farem la llarga de diumenge.
Dissabte, però, comencem amb una Mitja que ja aconsegueix que valgui la pena viatjar fins a tant lluny. La opinió general dels presents és que el terreny és brut, i no deixa de ser cert, però això fa que la visibilitat sigui molt reduïda i per tant augmenta el nivell tècnic. Per altra banda, parlem d'un sotabosc que no punxa ni esgarrinxa.
Faig una cursa força neta, exceptuant a la f2 on m'aventuro a travessar un conjunt de roques pel dret i a la f12 on hi perdo poc més de 1min entre dubtes i correccions. Surto satisfet però cansat dels forts desnivells.
A la tarda tenim el Sprint al municipi de Gouveia. Sincerament, ha sigut una sorpresa positiva. Carrerons molt estrets i un petit parc laberíntic per una banda i alguna zona on havies d'anticipar molt bé, doncs era fàcil escollir una ruta errònia.
Faig una cursa dolenta. Ja de camí a la f1 perdo molt de temps i em desmotivo força. El desnivell se'm fa molt dur i sumat al fet de córrer per la tarda després de dinar, fa que no gaudeixi tot el que donava de sí una cursa com aquesta.
Diumenge ens espera la "joia de la corona". Si fins ara havia gaudit, diumenge, a la Llarga... molt més!
Tres busos de l'organització desplacen als corredors fins a la zona de sortides a 3km del centre de competició. Fa un dia calorós, els que surtin últims passaran calor.
Només agafar el mapa, a 1:15000, ja veig que m'agradarà. Tot i així, no tinc massa temps per fer-hi un cop d'ull general, doncs el primer tram, els més llarg del circuit no el vull fallar o l'arrastraré durant tota la cursa.
Aviso que, com passa sovint, al veure el mapa no et fas una idea de com és el terreny a no sé que coneguis la zona.
Com comentava amb la mitja, la vegetació fa d'aquesta una cursa molt dura. Dedueixo que per motius de lectura, s'han rebaixat el graus de penetrabilitat tant del bosc com de les zones obertes. Això fa que, busquis els camins en primer terme o bé el bosc blanc si no hi ha altre opció. Els majors errors que faig venen en les eleccions de ruta on no prioritzo suficientment l'aproximació per camí (f11, f17, f19).
L'únic crítica a l'organització és que calculen força malament els temps de la llarga, doncs el guanyador hi està més de 2 hores. No és que això sigui un inconvenient, però de saber-ho sí que hauria previst portar camelbak i alguna barreta.
A partir del control f17, la cursa se'm comença a fer dura de debò. Ja porto 1h 45min i encara em falta molt per acabar. Això, sumat als forts desnivells fa que l'únic que eviti que abandoni al passar per la fita vista sigui l'orgull d'acabar-la després de tant d'esforç.
Un cop arribo a meta... estic rebentat físicament però ho he passat tant bé que aviat me n'oblido.
