POM 2012 - Viseu

I finalment arriba l’esperat POM 2012 que aquest any té la seva seu a Viseu. M’he perdut les dues últimes edicions d’aquest trofeu però sortosament no serà així en aquesta ocasió. Pràcticament la totalitat de la selecció catalana participem en aquests 4 dies de competició, la qual cosa em posa un extra de pressió al mateix temps de motivació.

El número d’inscripcions a la categoria d’Elit és tant elevat, uns 260 que l’organització decideix subdividir-la en categoria d’Elit i Super-Elit en funció del World Ranking. Aquest fet produeix algunes incongruències com que corredors d’alt nivell estiguin a èlit i jo mateix, a super-elit. No obstant, per a mi és una sort, doncs això em permet comparar-me directament amb campions i sub-campions del món. Un luxe!

Divendres arribem a Viseu i ràpidament ens dirigim a fer el Model Event per agafar una idea de com serà el terreny i cartografia que ens espera. M’emporto una gran decepció, ja que és una zona força bruta, sense massa atractiu i en alguna part concreta fins i tot, de dubtosa cartografia. Afortunadament aquesta mostra és molt poc representativa del que ens esperen els propers 4 dies.

Dissabte correm una llarga de 12km. El terreny és molt interessant. La zona, en algun moment em recorda a Moscoso, també Portugal, on vam córrer l’any passat. Ràpidament m’adono que no serà una cursa fàcil. Força detall amb escala 1:15.000 i la densa vegetació que complica la progressió i visibilitat.

Començo massa ràpid i ho pago amb un error ja a la f2 d’uns 3 minuts. A partir d’aquí em centro! No vull dir que no faci més errades però sí de menys importància.

A la nit fem un esprint pel casc antic de Viseu que resulta ser molt més tècnic del que m'esperava. Eleccions d’itinerari complexes, carrerons, passos subterranis… etc etc, fan que compensi posar-se a córrer altre cop després de la llarga del matí. Vaig lent per no cansar-me i tot i així fallo estrepitosament en els trams més compromesos.

.

Diumenge repetim al mateix mapa en una mitja de 5km. Començo molt bé i, tot i alguna indecisió i un parell o tres d’errades (f6 i f9) que em fan sumar un total d’uns 3 minuts, faig una bona cursa. Acabo satisfet.

La part més complicada i divertida, la vesant de la f9 a la f14.
En alguna part del mapa, degut a la quantitat de corredors s’han format "troxes" que faciliten la progressió. Els primers corredors en sortir es veuen perjudicats.
.

.

El dilluns estrenem mapa a Satao en una altra cursa de mitja distància. En aquesta ocasió uns 6’5km. La competició és també WRE així que surto motivat.

El terreny és molt diferent al dels dos primers dies. Hi ha estructures fins a cert punt similars a les dels països nòrdics (salvant les diferències). La cartografia més concretament em recorda a la noruega, molt simplificada i de corbes completes.

Els dos dies anteriors queden eclipsats al costat d’aquest nou terreny de joc. Simplement genial.

Faig errors tot i no ser greus, però el que més noto és la falta de fluidesa durant pràcticament tota la cursa. Acabo decebut de la meva cursa.

.
.
Dimarts sortim a la caça en una llarga de 11,1km. Tornem a ser a Satao però aquest cop correm al nord-est del dia anterior. Aquesta zona és molt més abrupta i salvatge però igual d'interessant. Els desnivells son forts però l’exigència tècnica constant no dona massa temps per lamentacions.

Hi ha dues grans papallones per tal d’evitar seguiments, tot i així al llarg de la cursa et vas retrobant amb el mateixos corredors. Físicament no ho dono tot per evitar errades tècniques per cansament i precipitació, però també faig algun error.

Un altre any el POM no decepciona i torna a oferir-nos terrenys i mapes increibles enmig d’un ambient orientador digne dels països nòrdics i les altes competicions.