Jukola 2018 - Lahti

Després d'un any sense escriure, l'ocasió bé s'ho val, el Jukola (Finlàndia).

Aquesta cursa de relleus s'ha convertit ja en una mena de tradició per mi.

Aquest any es corria a Hollola/Lahti en uns terrenys peculiars a Finlàndia. És tracta d'una zona que, tot i no d'origen càrstic, presenta multitud de depressions (no puc dir dolines) l'una al costat de l'altre. Tot i que a vista de mapa puguin semblar suaus, la realitat és que moltes d'elles són abruptes i profundes. La vegetació és força densa i amb no massa visibilitat.

Les circumstàncies em porten a córrer amb un equip Finlandès de la zona de Tampere (Finlàndia): el Oriveden Ponnistus (equip de la Tina).

Faig el 3er relleu. És a dir, llarg i amb molta nit. Si bé, a cel descobert es veu algo de claror, dins del bosc és totalment fosc fins a 3/4 de cursa. Són 12'7km amb no massa controls i moltes eleccions d'itinerari. Alguns trams passen per zones realment complexes a nivell d'orografia i més al tractar-se d'una nocturna.

Fallo 3 minuts a l'atac a la f1, 1 minut més a la f15 més alguns moments de dubte/pànic a la f5. Posem uns 5 minuts d'error en total. Prou satisfet després de 1h 38' de cursa.

Físicament acabo força fos, doncs m'exprimeixo tot el que puc.

Ara ja només queda esperar a l'any que ve!!!

Jukola 2017 - Joensuu

El meu 10è Jukola ha sigut a prop de Joensuu. I al igual que l'any anterior, corro amb la selecció catalana.

Degut a una lesió a una costella que m'ha tingut pràcticament un mes i mig parat, no vinc amb l'estat de forma que desitjaria però amb la mateixa il·lusió de sempre.

El dia anterior faig un petit entrenament per provar el terreny però intento no desgastar-me massa. El terreny no sembla massa meravellós. No m'espanta doncs no és la primera vegada que el model event no fa justícia als terrenys que després ens trobem en competició.

L'equip el composem:

1- Pau Llorens

2- Marc Serrallonga

3- Pol Ràfols

4- Benet Totusaus

5- Sebastian Ordóñez

6- Lluís Ferrer

7- Lluís Bedós

L'objectiu i desitg general és baixar de la 100a posició però desgraciadament no ho aconseguim. Acabem en la 164a posició. Decebuts però al mateix contents ja que tothom ho dóna tot de principi a fi.

Faig una bona cursa tot i un error de 2-3 minuts de camí a la f3 a on les trilles del Venla han fet un camí nou que confonc amb un de dibuixat al mapa. La resta pràcticament sense errors tot i que patint molt i molt físicament. Després de marcar l'últim control no em queda res per finalitzar els innacabables últims metres fins a meta. El terreny és preciós com és habitual en els Jukoles. 

Vulcan'O 2017

Dues curses a dos mapes increibles: Vulcania i Mazayes.

Abans de la cursa fem un entreno al mapa d'Aydat. Plou, així que l'aventura és doble.

A l'hora de la mitja a Vulcania, tot i que fa fred, ha parat de ploure. Mitja cursa és molt tècnica però després es torna en una cursa molt senzilla. Llàstima, ens podrien haver exigit més.

Diumenge a Mazayes, tot i córrer en una zona increible, el traçador ens castiga amb una cursa força simple. Quina llàstima haver fet 8 hores de cotxe des de El Vendrell per córrer un traçat com aquest.

Campionat de França de Clubs 2017

Al igual que l'any passat, aquest any torno a córrer als Campionats de França de Clubs amb el Club NORD.

En aquesta ocasió correm a Casteljaloux, per la zona de Burdeus.

El dissabte per la tarda corro el Campionat de França de Mitja en una zona de dunes amb molt poca visibilitat. Tot i la calor i sortir sense ànsies de fer un bon temps, faig una bona cursa doncs pràcticament no faig errors.

L'endemà ens llevem a les 5:45 per tal de poder aaribar a la sortida en massa del CFC. Jo faig l'últim relleu, així que em tocarà esperar el meu torn fins a les 11:30 aprox.

Així com l'any passat vam aconseguir pujar el club a la National-1 (màxima categoria), aquest any hem d'aconseguir mantenir-la, fet que és fins i tot més complicat que pujar.

Tots els 8 corredors fem curses sense grans errors i acabem en 10a posició. Millor del que esperàvem!

Gaudeixo molt del traçat, mapa i terreny. Val la pena les més de 5 hores de viatge!!!

Springtime in Larzac 2017

Feia tant sols 15 dies que havia estat a la zona , tot i la llunyania, el repte tècnic dels terrenys de Larzac em motiva a tornar-hi.

Dissabte correm una mitja a Le Caylar Oest. Tot i que gaudeixo molt de la cursa, em sap greu que no ens hagin fet entrar a la zona sud-oest del mapa.
Els principals errors vénen a la f8 (1min) i a la f10 (2min). La cursa és molt ràpida.

Diumenge anem al Foret de l'Escandorgue a fer-hi una llarga.
El terreny és genial. Moltes formacions rocoses enmig d'una vegetació molt densa. Tant és així que sovint no veus les grans roques de més de 5 metres fins que no hi ets just a tocar.

Faig força bona cursa tot i un error a la f1 (2min) i un a la f18 (3min) quan ja estava a punt d'acabar. Aquests fan molta ràbia.
La resta força neta tot i alguna petita imprecisió.

L'únic punt negatiu de la cursa és al control f4 que és troba desplaçada 20 o 30 metres al sud. Afortunadament no hi deixo més que 1 minut rastrejant.

No em canso de córrer en aquests terrenys. Sempre et plantegen un repte per més cops que hi hagis estat.

 

2 Dies de la Cerdanya 2016

Aquest cap de setmana, el CCIO ens ha organitzat un genial cap de setmana d'orientació a la Cerdanya francesa.

Començàvem el dissabte al matí amb una mitja a Les Artigues. Es tracta d'un terreny tècnic i interessant per la gran quantitat de formes de relleu que sovint són força subtils i difícils d'identificar així com una vegetació canviant.

En algun tram trobem algun camí que no apareix al mapa, suposo que creat recentment, i que per alguns moments em fa dubtar molt però en general faig una cursa molt neta. L'excepció, el control f17, segurament el més senzill de la cursa i a on hi deixo 1 minut.

Diumenge estrenem un nou mapa al Llac d'Aude. Un terreny molt proper però molt diferent alhora. Ja existia una mapa de la zona però la seva cartografia estava totalment desfasada.

És tracta d'una zona amb forts pendents i principalment tota en vessant. La sensació és de córrer en un terreny molt salvatge. Grans roques i tallats, extensos aiguamolls i llacs... etc fan que a part de gaudir de la cursa tècnicament, també gaudeixi enormement de les vistes i l'entorn.

És una cursa física alhora que tècnica amb una cartografia simplificada. 

Tot i alguns errors als controls f5, f14  i f15 mantinc contacte en tot moment amb el mapa. Per altra banda, en els trams llargs, crec fer bones eleccions d'itinerari així com una bona execució. Acabo satisfet de la meva cursa.

Suècia O-Tour 2016

Després d'un mes d'agost de descans, el primers cinc dies de setembre torno a Suècia com ho porto fent durant els últims anys.

La idea és fer tants entrenaments com sigui possible i, si es pot aprofitar alguna cursa per la zona, doncs molt millor.

De dijous a dilluns m'allotjo a Märsta, a prop d'Uppsala aprofitant els magnífics terrenys que hi ha per la zona.

Durant la planificació de l'estada trobo 3 curses properes durant el cap de setmana i decideixo aprofitar-les.

- La primera es tracta d'una nocturna de 9km a Ärla. Faig una cursa conservadora per evitar les perdudes de l'any passat a la nocturna a Sigtuna.

Acabo satisfet, doncs mantinc contacte amb el mapa pràcticament en tot moment. No obstant faig un error absurd que em costa 5 minuts a la f14. Gaudeixo de la cursa tot i que acabo amb la sensació que el traçat podria haver aprofitat més les parts interessants del mapa, a part del llarg tram sense massa interès de la f10-f11.

- Dissabte, sense massa hores de descans, corro una llarga a Strömma. Els tres entrenaments i nocturna dels dos dies anteriors fan que els 12'7km se'm facin força llargs. No obstant, gaudeixo moltíssim de la cursa de principi a fi. La zona és tècnica i l'entorn es preciós.

A diferència de tots els mapes utilitzats durant aquests dies, aquí correm amb equidistància a 5 metres, donat que el terreny està conformat de formes més pronunciades.

Com a llarga que és, correm a 1:15000. Això no representa cap inconvenient doncs la cartografia es prou simplificada per a aquesta escala.

- Diumenge, torno a córrer una llarga. Aquest cop tambe de 12'6km però en un terreny molt diferent al del dia anterior. Aquí, a Skepptuna, el relleu és molt més subtil i planer. Per altra banda la vegetació és força més densa, especialment en la part oest del mapa.

Se'ns avisa que hi ha força camins no dibuixats al mapa. Més ben dit, es tracta de les trilles creades pels corredors que el 2015 van córrer el Tiomila. No obstant, en cap moment porten a confusió.

Preocupat de en quin estat acabaria la cursa, porto prou avituallament a sobre per no buidar-me com el dia anterior. No només acabo bé la cursa, sinó que per la tarda puc aguantar un entreno més.

Dilluns toca tornar cap a casa després de cinc entrenaments i tres curses. Molt i molt cansat però content d'haver pogut gaudir dels increïbles terrenys suecs.

OO-Cup 2016

La OO-Cup d'aquest any ha estat especial en quant a que, per primera vegada, s'ha disputat en 3 països diferents. Aquests han sigut; Àustria, Itàlia i Eslovènia.

A part d'aquest al·licient, també s'ha de comptar en que ha sigut l'any amb més participació i en uns terrenys difícilment immillorables.

Per contra, personalment ha sigut un viatge poc afortunat pel que al transport es refereix. Començant amb 3 hores de retard en la sortida de l'avió d'anada. Seguint per 3'5 hores de cotxe per fer un trajecte de 1'5h per culpa de la visita del president rus a la zona i els conseqüents talls de carreteres. I per finalitzar les 2 hores de retard en l'avió de tornada a Barcelona, que finalment aterra a les 3h de la matinada.

Pel que fa a la meteorologia, tot i alguns aiguats intensos, a mi no em plou en cap de les 5 curses. La calor és alta però a dins del bosc s'està bé.

- El 1er dia correm a Àustria, a pocs minuts de la casa a on ens allotgem, a Villach. El mapa és espectacular. Moltes formes de relleu i  micro-relleu amb forts desnivells i en un terreny de sòl aspre que et dóna poc temps per llegir el mapa i t'obliga a estar constantment controlant per no topar amb branques o pedres.

Físicament em noto molt cansat i pateixo força. Tècnicament faig diversos errors però especialment a la f26.

- El 2on dia ens desplacem a Itàlia, concretament al Laghi di Fusine. Aquest és un entorn meravellós, dels de passejar tot fent fotos i a on fer un bany a les aigües de color blau cel dels dos llacs que hi ha.

Pel que fa a l'orientació, és encara més espectacular. Roques, grans tallats i multitud de formés de relleu fan realment molt tècnica la zona. El sòl et permet córrer però en qualsevol moment perds contacte amb el mapa i rel·localitzar-te és molt complicat. Cauen molts errors però tot i així acabo satisfet de la cursa.

- El 3er dia repetim al mateix mapa del dia anterior però a part d'utilitzar la zona de roques també fem servir una part al sud dels llacs a on el tipus d'orientació és molt diferent.
Els rumbs i la vegetació juguen un paper especial en aquesta nova part.

Tot i tractar-se d'una cursa tècnica, el factor físic hi juga una part molt important.

- El 4rt dia ens desplacem a Eslovènia. Concretament a Soriska Planina.

En aquest mapa i en el del dia següent ja hi havia corregut l'any 2013 però serà un plaer repetir-hi.

Comencem amb una zona amb moltíssim desnivell. Segurament és el mapa amb les pendents més pronunciades que he corregut mai. L'existència d'un telefèric, ja que es tracta d'unes pistes d'esquí, fa que la sortida es pugui situar a dalt de tot i així no fer uns desnivells acumulats extrems.
Gran part del mapa és obert. No obstant això també hi ha zones de bosc que en general són força denses i poden ser lentes de travessar.

- El 5è dia correm a Stonah. Aquest és el mapa a on l'any 2002 es va iniciar el OO-Cup i és una zona realment idíl·lica per a la pràctica de l'orientació.

Es tracta d'un terreny càrstic que combina multitud de formacions típiques com poden ser dolines, simes, lapiaz...etc amb grans formacions i desnivells. El sòl és, en termes generals, força net.

Començo a les 14:00, sent jo l'últim corredor de la categoria. Així que no hi ha massa gent al bosc. Faig una bona cursa i gaudeixo moltíssim de tot el circuit. Difícil acomiadar-me millor d'aquests fantàstics dies per terres estrangeres.

O'France 2016 - Larzac

Sis dies de curses amb un dia de descans entremig ha sigut el que ens han preparat al O'France 2016. La zona de competició, la ja molt coneguda pels seus meravellosos i ultratècnics terrenys, la zona de Larzac.

Diumenge comencem el pròleg, un Sprint al poble de Nant, a on ens allotgem. Ja de bon matí mentre esmorzem sentim els corredors córrer per l'estret carreró al que dóna la finestra del nostre menjador.

Fa una calor espantosa i no puc sinó pensar que aquests dies que vindran podran ser molt i molt durs degut a les tant altes temperatures, les llargues distàncies dels recorreguts (fins a 15km molt tècnics) i el tipus de terreny amb molt poques ombres.

Corro el Sprint tot prenent-me'l bàsicament com una forma d'activar-me de cara a la cursa del dia següent.

- Dilluns comencen les curses de debò. Al nou mapa de Puech Roucous fem una cursa de llarga distància de 15'3km amb canvi de mapa al control 26.

Afortunadament, ens llevem amb un dia de turmenta i baixada de temperatures. Gràcies a això, la duresa de la cursa disminueix considerablement.

De tots els dies, aquest és el menys tècnic, tot i així faig més d'un error. Acabo satisfet d'haver finalitzat la cursa en molt més bones condicions físiques de les que m'esperava.

- Dimarts seguim amb una altra llarga distància. El centre de competició segueix sent el mateix al del dia anterior.

En aquesta ocasió utilitzem una zona de bosc que ja al 2008 havíem conegut combinada amb zones semiobertes clàssiques de la zona. La gran quantitat d'elements rocosos càrstics, típics de la zona fan molt divertida la cursa. També són determinants  les diverses taques de verds 3 que esquitxen tot el mapa. 

Possiblement el que més gaudeixo és la combinació d'orientació en zona de bosc amb poca visibilitat, de semioberts càrstics i de vesant. Una cursa genial!

- Dimecres correm una mitja per la mateixa zona però estrenant-ne una nova part. Combinem també diferents tipus d'orientació. En aquesta ocasió, s'afegeixen les vessants amb gran quantitat de roques i molt poca visibilitat que seran un atractiu nou al dels dies anteriors.

No acabo gens satisfet de la meva cursa tot i gaudir al màxim del terreny i mapa.

- Després d'un dia de descans, arranquem amb "el mapa"! Les Bouzigases!! Ja utilitzat al 2008, aquest és un dels millors mapes de la zona pel que al nivell tècnic es refereix. En aquesta edició, l'escala no serà 1:5000 sinó 1:7500, amb la qual cosa encara s'haurà d'afinar millor la vista i concentració.

Tot i tractar-se d'una mitja, els temps de guanyador s'escapen considerablement del previst però no crec que ningú li sàpiga greu, doncs cada minut corregut en aquest mapa val més del doble que en qualsevol altre.

Faig una cursa dolenta degut a 3 errors; f5, f11 i f14. Molts i molts minuts d'error per no saber adequar ni la velocitat de cursa ni el tipus d'orientació.

- I finalment dissabte correm l'última cursa, una llarga, també a Les Bouzigases, però aquest cop combinant una zona menys tècnica a l'oest amb la mateixa de la mitja del dia anterior.

Gust agre-dolç per mi, doncs tot i que estic fent una cursa més que bona, al control 23, a falta de 2 controls, perdo 10 minuts. Fins al moment havia controlat la situació en tot moment però al entrar a la zona més tècnica del mapa, em relaxo i tot i ser a pocs metres del control en dues ocasions, no sé on sóc i em cauen gran quantitat de minuts.

Després de tot, gran satisfacció de poder acabar amb totes les curses. La veritat és que venint dels 5 dies de Sòria i amb les llargues distàncies que teníem, no confiava en poder acabar-les totes.

Com sempre Larzac no decep! És sens dubte un dels millors i més tècnics terrenys que conec.

Campionat de França de Clubs - Sault

Aquest cap de setmana passat un grup de catalans ens hem desplaçat a Sault, a prop d'Avinyó per disputar el Campionat de França de Clubs.

Dissabte a la tarda es corria el Camp. de França de Mitja. El terreny era molt pla, amb una gran xarxa de camins i amb una vegetació molt densa.

Els traçats no em van semblar massa interessants però el terreny era ideal per a practicar els rumbs entre zones de poca visibilitat i difícil progrés.

Faig molts errors i ben aviat em desmotivo. Tampoc vull desgastar-me més del compte, doncs al dia següent tenim la cursa per la que som aquí.

Diumenge ens llevem a les 5h del matí, ja que a les 7h comença l'inici del Camp. de França de Clubs i a més a més estem a 1 hora de camí.

En aquest campionat els cubs presenten els seus equips composats de corredors de diferents edat i sexe i en funció de la classificació del club de l'any passat estan a una "divisió" o altre.

El meu club francès, el NORD, es trobava a divisió "National-2" (ha ha 4 nivells, des de National-1 a National-4).

El terreny és força similar al del dia anterior.

Entre l'esforç de tots els 8 corredors que anem sortint per relleus aconseguim pujar a National-1 per l'any que ve. Entre els catalans del meu equip hi havia en Lluís Bedós i en Tommi Tölkkö.

Una gran experiència, més que pels mapes i terrenys en sí, per l'ambient general i el gran esperit d'equip del NORD. 

Le Caylar 2016

Aquest cap de setmana passat ens desplacem a França. Concretament a córrer dos dies de competicions als excel·lents mapes de la zona de Larzac. 

Comencem amb una llarga de 11km a l'actualitzat mapa de l'oest de Le Caylar. En algunes parts hi havia corregut feia molts anys amb el mapa antic.

És un mapa amb zones molt tècniques formades per laberints de roques d'origen càrstic i d'altres molt ràpides de grans explanades molt netes.

Fa un dia especialment ventós. Fins i tot, en alguna part el córrer en contra el vent es fa força dur.

Tècnicament faig un gran error a la f7. Cauen 12 minuts fins que no sóc capaç de resituar-me. En quant a l'aspecte físic acabo força satisfet.

L'endemà correm al mapa de Le Caylar poble. És una part re-cartografiada a 1:4000 i amb equidistància 2'5m. És un autèntic repte de concentració a on rarament pots baixar la guàrdia.

Em plantejo córrer a un ritme còmode però sense errors però no hi ha manera. Faig moltes errades ja des del primer control. Faig una cursa desastrosa. 

Easter4 - Eslovènia

Per aquesta setmana santa un grup de catalans i amics decidim desplaçar-nos a Eslovènia amb la promesa de grans terrenys. I efectivament, podem gaudir de 4 dies de curses de meravellosos i alhora molt tècnics terrenys.
El trofeu Easter4 consta de 4 dies de curses. És la seva primera edició i qui sap... potser amb el temps acabi sent tant conegut com el OO-Cup, Lipica Open o Bubo Cup.

Dijous volem a Treviso des d'on ens desplacem a Osp, a on ens allotgem. Les curses comencen l'endemà.

- El primer dia correm al ja conegut mapa de Lipica. És un terreny totalment pla amb multitud de dolines i lapiaz per tot arreu. La vegetació no ofereix massa visibilitat i sovint obliga a desviar-te. Tot plegat fa que aquest mapa sigui especialment tècnic.

A la cursa no faig cap error important. Acabo content de la meva cursa doncs l'altre cop que hi vaig córrer no vaig estar gens encertat.

- El segon dia estrenem mapa a prop de Podgrad. Tot i tractar-se també d'un terreny càrstic, en aquesta zona el relleu és més pronunciat. Més desnivell i més visibilitat tot i que el sòl segueix sent molt irregular.

No començo gens bé la cursa quan a la f4 hi deixo uns quatre minuts i a la f5 un minut més. A partir d'aquí em centro una mica més i acabo una resta de carrera acceptable.

- El tercer dia repetim al mateix mapa a Podgrad. No obstant estrenem un 50% de mapa més.

Correm a 1:10000 a diferència dels dos dies anteriors, que ho fèiem a 1:7500. Acabo molt satisfet de la cursa ja que pràcticament faig una cursa totalment neta. Millorable l'elecció d'itinerari a la f2 però sense perdre contacte amb el mapa en cap moment i sense errors a l'atac als controls.

- I finalment, el quart dia estrenem un altre mapa a les rodalies de Sezana. El tipus de terreny és molt diferent als anteriors. És tracta d'una zona amb molt poc desnivell amb tot de dolines de diferents tamanys però amb vegetació dispersa que impedia molt la visibilitat. El sòl segueix sent pedregós però tot i així la velocitat de cursa és molt elevada. Molts controls són un exercici de rumb a màxima velocitat.

Fallo un parell de minuts al primer control i dos minuts més a la f19 a part de tot de petites errades als atacs als controls.

Físicament em noto molt fos. A part de ser el 4rt dia de curses, el terreny exigeix un ritme alt en tot moment i a 3/4 de cursa ho começo a notar.

Tornem a casa a les tantes de la nit del mateix dia, cansats però molt satisfets dels magnífics dies de carreres.

Suècia O-Tour 2015

nocturna

Igual que l'any passat, tinc l'oportunitat de viatjar a Suècia durant uns dies i ho aprofito tant com puc. Tinc la intenció de fer 6 entrenaments (2 per dia) i 3 curses (nocturna, mitja i llarga).

Surto de Barcelona el dimarts a hores intempestives (surto de casa a les 4h de la matinada) per arribar a Goteborg a la tarda després de fer escala a París.

Aprofito per fer un primer entreno a Uddevalla. Terreny increïble!

Començo a les 18:30, per lo que no tinc massa estona de llum. No trobo mai el moment de retallar fins que la foscor no em permet veure el mapa i m'obliga a posar rumb a un camí que em torna al cotxe. Són 10 minuts força tensos ja que per si no veure-hi no fos poc, també plou.

mitja

El matí següent segueixo amb els entrenos a Skogstorp. També un terreny de luxe. La gran quantitat d'aiguamolls i vegetació a terra m'allarga molt la sessió. Decideixo que descansaré a la tarda, doncs també tinc 3 hores de cotxe fins a la propera zona on m'estaré (a prop de Norrkoping).

El tercer dia, sí puc doblar entrenaments. Pel matí a Sörsjön i a la tarda a Baglabergen. Un dels principals problemes amb que em trobo és com accedir a la zona, ja que en ambdós casos les pistes forestals estan tancades. No és fàcil trobar un accés però estic de sort i ho aconsegueixo. En algun cas al tercer intent. Fins al moment, cartografies i terrenys molt diferents els uns dels altres.

Torno a agafar el cotxe i pujo fins a Uppsala. El matí del divendres faré un estreno a Lunsen. Un paradís pla amb moltíssim detall de relleu a corba 2'5m.

L'any passat hi vaig fer un parell d'entrenos i me n'havia sortit molt bé. Aquest any, serà desastrós.

llarga

A la nit del divendres acaben els entrenaments i començo les curses.

A Sigtuna faig una nocturna de 11km on en diverses ocassions perdo totalment el contacte amb el mapa i estic a punt d'abandonar. Tossut que sóc, finalment acabo. Molt decebut amb la meva cursa, doncs el principal objectiu era no fer errors importants.

Dissabte al matí, cursa de mitja distància a Härad. Després de les 2h 21min de la nit anterior penso que no tindré energies però físicament responc molt millor del que m'esperava. Tècnicament pràcticament no faig errors. Satisfet! El terreny és molt ràpid, net i preciós.

Finalment, diumenge m'espera una llarga de 12km a prop de Bjärka. Tècnicament faig pocs errors tot i que fallo lleugerament algun atac al controls, però físicament no puc més que mantenir un ritme còmode que em permeti acabar. Ja no em queden reserves.

Bon regust de boca de 6 dies d'orientació sense treva amb més de 1500km de cotxe buscant els millors mapes i terrenys!!

Chartrier Ferrière

Durant tota la setmana del 17 d'agost se celebrava a França, concretament a Chartrier-Ferrière, la Setmana Federal Francesa. Aquesta és la cita anual on es disputen els Campionats de Llarga, Mitja i Relleus francesos. Durant tota la setmana es fan qualificatòries i finals de les diferents modalitats i els no francesos també som convidats a corre-hi.

Jo, corria només les curses del cap de setmana. És a dir, una llarga i els relleus. Les dues en el mateix mapa tot i que sense repetir la zona en concret.

Dissabte, al circuit H20E-H21A érem més de 90 inscrits. Així que dónen hores de sortida cada minut i alguns surten més enllà de la 13h. A mi em toca a les 12:12, hora en que la calor ja és intensa.

Surto sense camelbak tot i creure (erròniament) que no hi ha avituallament en cursa. A part, l'únic punt d'aigua existent no em ve de pas en cap de les meves eleccions d'itinerari.

Faig una bona cursa tècnicament. No fallo ni els atacs ni les execucions de les meves eleccions. L'únic error que faig és en l'elecció de la f17 on faig més desnivell i distància dels necessaris.

Físicament, se'm fa força dura. La calor és asfixiant i els 11'5km costen de passar.

Diumenge correm els relleus a la categoria open (H21 fora de competició). Si el dia anterior feia una calor asfixiant, avui plou i fa força fresqueta. La temperatura és ideal per córrer. El terreny és més net i ràpid que el dia anterior.

Gaudeixo de la cursa, tot i trobar alguns controls excessivament senzills (em refereixo als que es troben a l'interior de grans depressions).

Faig dos errors, a la f2 (1min) i a la f23 (1min). La resta bé, tot i algunes indecisions.

O'Doubs 2015 - Jura

El O'Doub2015 consistia en 4 dies de competicions dins del Parc Natural del Haut-Jura (França).

Aquest són uns terrenys nous per a mi, així que em fa molta il·lusió i respecte al estrenar-m'hi.

Un parell de dies abans sortim de casa per tal de fer el desplaçament en dues etapes ja que són pràcticament 8 hores des de Barcelona. Un cop arribem a la zona fem un entrenament a un dels mapes que ofereix l'organització i que toca amb la zona de les curses de les etapes 3 i 4.

De les 4 curses, la 1era etapa era un sprint a La Riviere Drugeon. Es tracta d'un poblet petit amb un traçat que passa per zones urbanes i semi-urbanes. 

No es pot dir que sigui una zona fantàstica però la gran quantitat de controls propers els uns dels altres, tant del pròpi circuit com d'altres categories, ho fa més interessant.

La veritat és que corria aquest sprint pensant més en la classificació general dels 4 dies que per la cursa en sí. L'irònic de tot plegat és que faig error en tarjeta al no marcar la f18. Quin començament!!

A la 2a etapa ens espera una llarga molt llarga. El mapa i terreny molt interessant però el traçat més llarg del que cabia esperar.

Per la meva part, m'enfonso en la misèria. La cursa és molt llarga, no hi ha avituallament i jo no porto camelbak. També surto més ràpid del que hauria i a partir de la 1h 45min començo a buidar-me ràpidament fins acabar totalment deshidratat. 

A això se li afegeix diversos errors encadenats que encara allarguen més la meva agonia.

Faig 2h 32min , dels que els últims 45 minuts troto, camino i agafo rampes a les cames.

A banda del patiment físic, tècnicament gaudeixo molt de la cursa. La vegetació i el sòl són difícils de gestionar al mateix temps que macos a la vista.

A la 3a etapa tenim una mitja també molt llarga (51min temps de guanyador). 

El terreny és impressionant. Combina tant zones boniques de molsa amb d'altres d'aspres de lapiaz i branques a terra.

L'única pega del terreny és la gran quantitat de camins que té, doncs disminueixen la dificultat tècnica.

Em trec el mal regust de boca dels dos dies anterior fent una cursa acceptable. Físicament em trobo millor del que m'esperava després dels cansament acumulat del dia anterior.

L'últim dia i 4a etapa, ens espera una llarga on ens preveuen els temps de guanyador més llargs. Així que, després de l'experiència del 2on dia, surto molt tranquil i conservador. No vull desfondar-me i menys acumular errors per cansament.

Finalment, resulta que els temps no surten tant llargs com esperava i junt amb una cursa amb poques errades tèniques, acabo satisfet amb la 1h 53min que faig.

Després de les curses pugem a París de turisme i de tornada a casa fem dues parades tècniques, a Auvergne i a Aveyron a entrenar.

Larzac i Lodévois 2015

Des de que van sortir les primeres informacions d'aquests 3 dies de curses a Larzac i Lodévois que han sigut per a mi unes de les curses més esperades d'aquesta temporada, juntament amb el Jukola i les de Mazayes.

Així que, les expectatives eren molt altes. He competit i entrenat diverses vegades per la zona de Larzac, així que ja sé que es tracta sempre de terrenys molt i molt tècnics.

El primer dia ens esperava una cursa al mapa de Le Caylar. En aquest mapa hi he entrenat diverses vegades i sempre de nit. En una ocasió fins i tot amb neu per sobre els genolls.

El mapa s'ha refet utilitzant la norma ISSOM 2007 i per tant correm a escala 1:4000 i 2'5 d'equidistància.

El traçat conté gran número de controls, fet que fa que hagis de concentrar-te de principi a fi i especialment en aquesta zona on els laberints de roca són per tot areu.

Faig molt mala cursa. Especialment al principi. No adapto el ritme de carrera al nivell tècnic del terreny i per tant faig gran quantitat d'errors. Decebut de la meva cursa però meravellat de la fantàstica cursa amb la que comencem aquest llarg cap de setmana.

L'endemà, baixem de l'altiplà i ens dirigim al mapa Les Marcassins, a prop del Llac de Salagou. És un terreny absolutament diferent al del dia anterior. Dels laberints rocosos d'origen calcari passem a un mar de xaragalls amb un sòl terrós sovint relliscós i totalment obert en quant a vegetació.

Fa molta calor, però soc el primer de la categoria en sortir i la pateixo menys que la resta de corredors. Això sí, activo moltes bases.

Faig una bona cursa en termes generals. No obstant, faig un parell d'errors ja als últims controls (f17 i f18) abans de l'entrada a meta que em fan perdre un parell de minuts. Sense cap dubte, són fruit del cansament, doncs el terreny et permet un ritme elevat de cursa al mateix temps que et castiga amb els constants puja i baixa quan travesses els xaragalls.

Finalment, diumenge ens espera la joia de la corona del llarg cap de setmana, el Foret de l'Escandorgue. Per com me n'ha parlat el cartògraf i un dels provadors de circuits sembla que serà tota una aventura acabar el circuit.

Desgraciadament per a mi, per normativa francesa (amb la que em sento molt decebut), no se'm deixa córrer a la categoria èlit. M'obliguen a córrer H35. Dedueixo que per questions d'edat, doncs algun altre corredor estranger en la meva mateixa situació pot córrer a èlit.

Per diferents motius, arribo a la sortida tard i l'organització m'entrega en mà el que hauria de ser el mapa de H35. Després d'atacar el primer control tres vegades i no coincidir el codi de la descripció amb el del control, acabo descobrint que m'han donat el mapa de D35. Fantàstic! No tant sols no corro a H21E, sinó que haig de fer-ho a D35??

És en aquest moment que decideixo tornar a la sortida i demanar el mapa al que he fet la inscripció. És a dir, el d'èlit. Me'l donen. Sigui com sigui, per mi és una carrera fora de cursa.

El cas és que porto 25 minuts corrent amb un mapa que no és el meu i encara he de començar un circuit de màxim nivell tècnic i de 10'8km. Patiré molt físicament?!

M'ho agafo amb certa calma, pot ser un dia molt llarg. Però poc a poc vaig encadenant control rere control sense errors significatius tenint en compte el tipus de terreny on correm.

Parlant del terreny... aquest és de l'estil dels de la zona de Larzac. És a dir, gran quantitat de laberints de roca d'origen calcari però en aquest cas tot coberts amb fagedes, pinedes sovint amb brancatge baix i vegetació impassable principalment de boix.

A mitja cursa (a la f13) tenim canvi de mapa. Justament aquest és en una de les poques zones obertes del mapa. Hem fet tot el mapa de punta a punta i ara toca tota la tornada. Porto 61min de cursa.

Si fins al moment havia sigut molt tècnic, ara encara vindrà una part més complexa. Tot i així, no faig errors importants més enllà de, en alguna ocasió, no triar el millor itinerari i menjar-me algun verd de més. 

Temps total 115' 50'' i errors: f3 (1min), f5 (1'5min) i f22 (45sg). Acabo satisfet de la meva cursa!

Felicitats a l'organització per proporcinar-nos 3 dies de curses fantàstiques!! N'esperava molt d'aquests dies i no han desfraudat!!!

Mazayes 2015

Feia moltes setmanes que esperava aquest cap de setmana. Dos dies a un dels més terrenys que he corregut mai, Auvergne.

Hi havia dues curses, una mitja dissabte a la tarda i una llarga diumenge al matí. Les dues al mapa de Mazayes.

Jo desitjava que es canviés de mapa però no ha importat en absolut, doncs a la mitja estrenàvem una part de mapa nova (o això crec) i a la llarga feiem servir el mapa complert.

Per tal d'aprofitar el viatge no em puc resistir de montar-me un entreno a Montlosier, també una zona increiblement tècnica.

Aquests terrenys són d'origen vulcànic. La quantitat d'informació de relleu és altíssima, el sòl és pedregós i la vegetació és densa i ofereix poca visibilitat.

Dissabte després de 1h 10min d'entreno a Montlosier descanso 3 hores i em disposo a fer la mitja. Pensava que em notaria cansat però no. Faig diferents errors però acabo força satisfet de la meva cursa.

Diumenge, a la llarga, serà molt diferent. Els 13km que ens esperen se'm fan eterns físicament. Passo 2h 33min al bosc gràcies a la gran quantitat d'errors que faig. Passo molta sed i em donen rampes als isquios.

La traçat és molt divertit, interessant i tècnic. Quina sort poder córrer curses com aquesta a "tant sols" 6 hores de casa.

Tècnicament, una de les pitjors curses que recordo en anys. En curses com aquesta és quan els que correm a èlit però no ho som, quedem més en evidència.

Frustrat sí, però motivat més que mai a seguir intentar millorant. Com deia aquell polític: l'èxit personal és la capacitat d'anar de fracàs en fracàs sense perdre l'entussiasme.

Lipica Open 2015

Cinc dies de curses a Eslovènia, dins del marc del Lipica Open 2015. Ja feia mesos que ho esperava amb moltes, moltes ganes. Desafortunadament coincidia amb el Costa Calida.

Com altres vegades vol a Treviso i en dues hores som a Trieste, on ens allotgem.

Les curses seran en terreny càrstic principalment. Així que... dolines i lapiaz seran els elements més característics, juntament amb una vegetació que, tot i estar sense fulla degut a l'època de l'any, normalment s'ha de lluitar.

- El 1er dia correm al mapa Lipica i és on millor ho passo de tots els dies.

El terreny és molt pla i només es veu modificat orogràficament per la multitut de dolines que conté. Estàs quasi sempre navegant sense massa més referències que la brúixola. Les principals refrències són les dolines que et vas trobant però que se semblen totes les unes a les altres.

Comencem en una zona relativament més senzilla i seguidament, quan ja estem confiants, entrem a la part nord on la gran quantitat de lapiaz i depresions fa molt complicada la navegació.

Tot i gaudir molt, és el dia que tècnicament pitjor ho faig. En un parell d'ocasions perdo el contacte amb el mapa i m'he de resituar. Desastre!

- El 2on dia correm una llarga a un terreny ja conegut per mi, doncs hi vaig córrer fa un parell d'anys, Vahta.

Els principals errors venen per les males eleccions i/o execusions de ruta. A partir de la f19 pateixo molt físicament. Se m'acaba la bateria.

És trist però fallo algun tram similar a algun que ja havia corregut fa dos anys.
Em costa molt llegir els corriols entre murs i això fa que en moltes ocasions agafi rutes que no són les més ràpides ni de bon tros.

- El 3er dia ens desplacem més al nord, junt al poble de Ajdovscina. El terreny és de característiques molt diferents al dels dies anteriors. Una primera part de principalment vesant i una segona d'un altiplà amb vegetació semioberta i amb molts elements d'origen humà.

A part de ser el dia amb menys interès, em salto la f25. Em sap molt de greu, doncs no estava fent una mala cursa i a més a més deixo d'entrar a la classificació dels 5 dies.

- El 4rt dia tornem a Ajdovscina, però a l'est del mapa del dia antetior. És una zona molt divertida amb molts detalls de roca i de relleu en vesant. Faig pocs errors.

Durant tots els dies de curses fa força vent però aquest dia en concret, en fa de fort. He de dir, però, que un cop dins al bosc es nota poc i ni me n'adono.

Faig algun error però poc important. Físicamentm a les pujades és on veig que estic acumulant molt cansament.

- El 5è i últim dia correm a Dutovlje en un terreny força ràpid i altre cop amb desenes de dolines, murs i lapiaz. No faig una bona cursa. A part d'errors a f1 i f11, no trio bé l'itinerari d'alguns trams i em noto amb poca fluidesa.

Els terrenys, mapes, traçats i organització de tots cinc dies són espectaculars. Només una petita crítica en referència al color i transparència dels traçats que sovint fan difícil llegir quin control estàs buscant.

En resum, cinc dies de carreres d'alta dificultat tècnica que em fan veure quantíssim tinc a millorar. Físicament, ho dono tot a cada cursa.