OO-Cup 2016

La OO-Cup d'aquest any ha estat especial en quant a que, per primera vegada, s'ha disputat en 3 països diferents. Aquests han sigut; Àustria, Itàlia i Eslovènia.

A part d'aquest al·licient, també s'ha de comptar en que ha sigut l'any amb més participació i en uns terrenys difícilment immillorables.

Per contra, personalment ha sigut un viatge poc afortunat pel que al transport es refereix. Començant amb 3 hores de retard en la sortida de l'avió d'anada. Seguint per 3'5 hores de cotxe per fer un trajecte de 1'5h per culpa de la visita del president rus a la zona i els conseqüents talls de carreteres. I per finalitzar les 2 hores de retard en l'avió de tornada a Barcelona, que finalment aterra a les 3h de la matinada.

Pel que fa a la meteorologia, tot i alguns aiguats intensos, a mi no em plou en cap de les 5 curses. La calor és alta però a dins del bosc s'està bé.

- El 1er dia correm a Àustria, a pocs minuts de la casa a on ens allotgem, a Villach. El mapa és espectacular. Moltes formes de relleu i  micro-relleu amb forts desnivells i en un terreny de sòl aspre que et dóna poc temps per llegir el mapa i t'obliga a estar constantment controlant per no topar amb branques o pedres.

Físicament em noto molt cansat i pateixo força. Tècnicament faig diversos errors però especialment a la f26.

- El 2on dia ens desplacem a Itàlia, concretament al Laghi di Fusine. Aquest és un entorn meravellós, dels de passejar tot fent fotos i a on fer un bany a les aigües de color blau cel dels dos llacs que hi ha.

Pel que fa a l'orientació, és encara més espectacular. Roques, grans tallats i multitud de formés de relleu fan realment molt tècnica la zona. El sòl et permet córrer però en qualsevol moment perds contacte amb el mapa i rel·localitzar-te és molt complicat. Cauen molts errors però tot i així acabo satisfet de la cursa.

- El 3er dia repetim al mateix mapa del dia anterior però a part d'utilitzar la zona de roques també fem servir una part al sud dels llacs a on el tipus d'orientació és molt diferent.
Els rumbs i la vegetació juguen un paper especial en aquesta nova part.

Tot i tractar-se d'una cursa tècnica, el factor físic hi juga una part molt important.

- El 4rt dia ens desplacem a Eslovènia. Concretament a Soriska Planina.

En aquest mapa i en el del dia següent ja hi havia corregut l'any 2013 però serà un plaer repetir-hi.

Comencem amb una zona amb moltíssim desnivell. Segurament és el mapa amb les pendents més pronunciades que he corregut mai. L'existència d'un telefèric, ja que es tracta d'unes pistes d'esquí, fa que la sortida es pugui situar a dalt de tot i així no fer uns desnivells acumulats extrems.
Gran part del mapa és obert. No obstant això també hi ha zones de bosc que en general són força denses i poden ser lentes de travessar.

- El 5è dia correm a Stonah. Aquest és el mapa a on l'any 2002 es va iniciar el OO-Cup i és una zona realment idíl·lica per a la pràctica de l'orientació.

Es tracta d'un terreny càrstic que combina multitud de formacions típiques com poden ser dolines, simes, lapiaz...etc amb grans formacions i desnivells. El sòl és, en termes generals, força net.

Començo a les 14:00, sent jo l'últim corredor de la categoria. Així que no hi ha massa gent al bosc. Faig una bona cursa i gaudeixo moltíssim de tot el circuit. Difícil acomiadar-me millor d'aquests fantàstics dies per terres estrangeres.

Easter4 - Eslovènia

Per aquesta setmana santa un grup de catalans i amics decidim desplaçar-nos a Eslovènia amb la promesa de grans terrenys. I efectivament, podem gaudir de 4 dies de curses de meravellosos i alhora molt tècnics terrenys.
El trofeu Easter4 consta de 4 dies de curses. És la seva primera edició i qui sap... potser amb el temps acabi sent tant conegut com el OO-Cup, Lipica Open o Bubo Cup.

Dijous volem a Treviso des d'on ens desplacem a Osp, a on ens allotgem. Les curses comencen l'endemà.

- El primer dia correm al ja conegut mapa de Lipica. És un terreny totalment pla amb multitud de dolines i lapiaz per tot arreu. La vegetació no ofereix massa visibilitat i sovint obliga a desviar-te. Tot plegat fa que aquest mapa sigui especialment tècnic.

A la cursa no faig cap error important. Acabo content de la meva cursa doncs l'altre cop que hi vaig córrer no vaig estar gens encertat.

- El segon dia estrenem mapa a prop de Podgrad. Tot i tractar-se també d'un terreny càrstic, en aquesta zona el relleu és més pronunciat. Més desnivell i més visibilitat tot i que el sòl segueix sent molt irregular.

No començo gens bé la cursa quan a la f4 hi deixo uns quatre minuts i a la f5 un minut més. A partir d'aquí em centro una mica més i acabo una resta de carrera acceptable.

- El tercer dia repetim al mateix mapa a Podgrad. No obstant estrenem un 50% de mapa més.

Correm a 1:10000 a diferència dels dos dies anteriors, que ho fèiem a 1:7500. Acabo molt satisfet de la cursa ja que pràcticament faig una cursa totalment neta. Millorable l'elecció d'itinerari a la f2 però sense perdre contacte amb el mapa en cap moment i sense errors a l'atac als controls.

- I finalment, el quart dia estrenem un altre mapa a les rodalies de Sezana. El tipus de terreny és molt diferent als anteriors. És tracta d'una zona amb molt poc desnivell amb tot de dolines de diferents tamanys però amb vegetació dispersa que impedia molt la visibilitat. El sòl segueix sent pedregós però tot i així la velocitat de cursa és molt elevada. Molts controls són un exercici de rumb a màxima velocitat.

Fallo un parell de minuts al primer control i dos minuts més a la f19 a part de tot de petites errades als atacs als controls.

Físicament em noto molt fos. A part de ser el 4rt dia de curses, el terreny exigeix un ritme alt en tot moment i a 3/4 de cursa ho começo a notar.

Tornem a casa a les tantes de la nit del mateix dia, cansats però molt satisfets dels magnífics dies de carreres.

Lipica Open 2015

Cinc dies de curses a Eslovènia, dins del marc del Lipica Open 2015. Ja feia mesos que ho esperava amb moltes, moltes ganes. Desafortunadament coincidia amb el Costa Calida.

Com altres vegades vol a Treviso i en dues hores som a Trieste, on ens allotgem.

Les curses seran en terreny càrstic principalment. Així que... dolines i lapiaz seran els elements més característics, juntament amb una vegetació que, tot i estar sense fulla degut a l'època de l'any, normalment s'ha de lluitar.

- El 1er dia correm al mapa Lipica i és on millor ho passo de tots els dies.

El terreny és molt pla i només es veu modificat orogràficament per la multitut de dolines que conté. Estàs quasi sempre navegant sense massa més referències que la brúixola. Les principals refrències són les dolines que et vas trobant però que se semblen totes les unes a les altres.

Comencem en una zona relativament més senzilla i seguidament, quan ja estem confiants, entrem a la part nord on la gran quantitat de lapiaz i depresions fa molt complicada la navegació.

Tot i gaudir molt, és el dia que tècnicament pitjor ho faig. En un parell d'ocasions perdo el contacte amb el mapa i m'he de resituar. Desastre!

- El 2on dia correm una llarga a un terreny ja conegut per mi, doncs hi vaig córrer fa un parell d'anys, Vahta.

Els principals errors venen per les males eleccions i/o execusions de ruta. A partir de la f19 pateixo molt físicament. Se m'acaba la bateria.

És trist però fallo algun tram similar a algun que ja havia corregut fa dos anys.
Em costa molt llegir els corriols entre murs i això fa que en moltes ocasions agafi rutes que no són les més ràpides ni de bon tros.

- El 3er dia ens desplacem més al nord, junt al poble de Ajdovscina. El terreny és de característiques molt diferents al dels dies anteriors. Una primera part de principalment vesant i una segona d'un altiplà amb vegetació semioberta i amb molts elements d'origen humà.

A part de ser el dia amb menys interès, em salto la f25. Em sap molt de greu, doncs no estava fent una mala cursa i a més a més deixo d'entrar a la classificació dels 5 dies.

- El 4rt dia tornem a Ajdovscina, però a l'est del mapa del dia antetior. És una zona molt divertida amb molts detalls de roca i de relleu en vesant. Faig pocs errors.

Durant tots els dies de curses fa força vent però aquest dia en concret, en fa de fort. He de dir, però, que un cop dins al bosc es nota poc i ni me n'adono.

Faig algun error però poc important. Físicamentm a les pujades és on veig que estic acumulant molt cansament.

- El 5è i últim dia correm a Dutovlje en un terreny força ràpid i altre cop amb desenes de dolines, murs i lapiaz. No faig una bona cursa. A part d'errors a f1 i f11, no trio bé l'itinerari d'alguns trams i em noto amb poca fluidesa.

Els terrenys, mapes, traçats i organització de tots cinc dies són espectaculars. Només una petita crítica en referència al color i transparència dels traçats que sovint fan difícil llegir quin control estàs buscant.

En resum, cinc dies de carreres d'alta dificultat tècnica que em fan veure quantíssim tinc a millorar. Físicament, ho dono tot a cada cursa.

OO-Cup 2013 - Bohinjska

Aquest any el OO-Cup (Eslovènia) se celebrava a la zona del Parc Nacional de Triglav. M'allotjo a Bohinjska Bistrica, mateix lloc del centre de competició.

Les curses es faran en dues zones diferents, Rovtarica i Soriska Planina. Ambdues per sobre dels 1300 metres, fet que ens permet córrer amb una temperatura més que acceptable en aquesta època de l'any. I és que si a la zona de competició estem a 21C, a baix al poble arribem fins als 35C.

Al igual que l'any anterior corro a la categoria M21 Ultimate. És a dir, mapa sense camins.

Després de 3'5 hores de cotxe, arribo a l'allotjament i em disposo a fer el mapa d'entrenament que ofereix l'organització. No és representatiu d'aquests dies tot i estar al costat de la zona de competició. Crec que poques vegades he entrenat en una zona amb tant de desnivell!

El 1er dia tenim 4'1km a la part sud del mapa Stonah. És una zona amb molt de detall de relleu i on has de vigilar on poses els peus. Surto molt cautelós i encadeno bé els primers controls. A partir de la f7 començo a tenir problemes. 

L'última part del traçat és en una part amb formes de relleu més subtil i on cauen alguns minuts més. Poc content de la meva carrera... però sense errors greus.

El 2on dia ens movem a Rovtarica. Aquí trobem un tipus de mapa força diferent. Grans dolines i formes de relleu grans i més visibilitat. En general, més senzill tècnicament si ho comparem al dia anterior. El terreny tampoc és massa pedregós, fet que permet un ritme de cursa força alt.

Faig alguns errors... especialment a la f7 i d'altres a l'atac al control al influenciar-me per altres corredors o controls molt propers.

El 3er dia repetim a Rovtarica. Per a mi, és una cursa una mica decebedora, ja que repetim a la mateixa zona del dia anterior amb excepció d'un nou petit trosset al nord. 

Em dona la sensació que tornar a córrer en aquest mapa no m'aporta massa. Possiblement el factor calor tampoc m'ajuda. Al igual que el dia abans, surto més tard de les 13h. 

El millor de la cursa, els dos trams llargs. Acostumo a fallar en aquest tipus de trams, així que és on he de posar més concentració.

La idea inicial és completar la cursa a un ritme còmode i sense errors, però entre la f1 i f3 acumulo ja més de 5 min d'error. Em pesaran molt durant la resta de carrera.

El 4rt dia correm a la part nord de Stonah. Tant sols aquesta carrera, ja justifica tot el viatge. El terreny és espectacular. Moltíssim detall de relleu en tot el mapa, complicades zones de vesant amb molt pendent, molt elements de roca... etc, fan d'aquesta una de les curses que més gaudeixo des de fa molt de temps.

Surto molt conservador, fins i tot diria que atemorit després de veure una i altre vegada el mapa antic, però poc a poc vaig agafant confiança i puc anar accelerant el ritme. Bé, després dels dos dies anteriors tampoc vaig sobrat de forces.

Un total de 6min d'error entre la f5, f20 i f27. Tenint en compte la dificultat del terreny, acabo satisfet.

El 5è i últim dia ens espera una mitja curteta a una part nova que és contigua amb el mapa que em fet servir d'entrenament el primer dia.

Segons ens diuen, el mapa té molt de detall de relleu i per això correm a 1:7500 a diferència del 1:10000 de tots els dies anteriors. Un cop hem corregut, diria que sí, la zona té molt de detall, però no més que el dia anterior.

Però si alguna cosa sí que té el terreny, és desnivell. És per aquest motiu que molt encertadament ens col·loquen la sortida a dalt de tot. I com que ens trobem en unes pistes d'esquí, de quina manera podríem pujar millor que amb telecadira! 

Així que després d'una passejada assegut fins al cim, correm en una mapa que combina una zona de vesant i molt pendent amb una de més tècnica.

Faig una molt bona cursa i no crec haver perdut més que alguns segons en l'atac a algun control. Millor forma per acomiadar-me del OO-Cup, impossible!!

Com ja va sent habitual a Eslovènia, tot un seguit de curses de gran nivell tècnic amb una organització excel·lent.

Lipica Open 2013

Després de molts i molts dies sense competir, finalment arriba l’ocasió. A Lipica, Eslovènia, se celebren el X-tremor i el Lipica Open. Aquests son dos trofeus consecutius que reuneixen a molts corredors de nivell internacional i que es disputen en els típics i meravellosos terrenys càrstics eslovens. 

Tot i no trobar-me en bon estat de forma, em fa una il·lusió terrible corre-hi però un imprevist familiar d'última hora m’impedeix viatjar cap a la zona de les competicions. 

Inicialment, i molt decebut, em faig la idea de que al igual que al POM i a Villalcarrillo, altre cop em perdo unes curses que prometen... però finalment em compro un nou bitllet d'avió per tal de poder aprofitar les competicions del cap de setmana (Lipica). 

El dia d'arribada, després de mil combinacions (metro, bus, avió, bus, tren, tren i cotxe) finalment arribo a la Trieste, a pocs quilòmetres de la zona de competició i on ens allotgem. 

Aprofitant que encara hi ha les teles de l’última cursa, puc aprofitar per fer un entrenament de luxe al mapa on s’ha corregut els últims dos dies. 

Després de 40 minuts suaus de plaer pels boscos eslovens, veig que els 10km del dia següent se’m faran molt llargs, doncs durant els últims 2 mesos acumulo poc més de 5 o 6h dentreno. 

Plou suau i fa boira... ideal per a gaudir encara més del paisatge.

El dissabte, només girar el mapa de la llarga veig un mapa molt carregat d'informació i per tant de difícil lectura especialment durant es primers controls. Les zones de lapiaz son lentes però fora d'aquestes el ritme de cursa pot ser elevat. Dolines i murs i més murs i dolines fan d'aquesta una cursa realment divertida.

Gaudeixo com feia temps que no ho feia. Això sí, inicialment agafo un ritme que aviat he d'afluixar i arribo a meta mig marejat, tot i haver estat tant sols 1h 23min de carrera. 

A la mitja del dia següent ens espera un terreny lleugerament diferent. La influència humana no és tant elevada i la vegetació és molt més neta. Al igual que el dia anterior, no faig errors importants i gaudeixo al màxim.

OO-Cup 2012 - Postojna

Després de tres anys torno a Eslovènia a gaudir dels magnífics terrenys càrstics. El OO-Cup es realitza a les rodalies de Postojna, poble on s'ubica la coneguda Postojna Jama.

Aterro a Treviso (Italia) i de camí a l'allotjament aprofito per fer un primer entrenament a la zona de Mala Lazna, on vaig córrer al Xtremor el 2009.

L'entreno és en una zona realment tècnica i dura. Tot i que el mapa dibuixi la vegetació com a neta, el sòl és completament ple de branques i roques que dificulten l'avanç.

L'escala és 1:7500 i tot i així costa de llegir, doncs els desnivells son forts i les formes de relleu son capritxoses i inesperades. Per si no fos poc, és un mapa sense camins.

Tot i portar un ritme suau, per poc més de 3km d'entreno necessito 63min, fallant uns 5min (f9)!!

.

.

- El 1er dia del OO-Cup soc conscient que el terreny serà diferent al de Mala Lazna però tot i així surto amb prudència ja que estic inscrit a la categoria H21-Ultimate on s'han eliminat tots els camins del mapa.

Inicialment venia al OO-Cup més a pendre-m'ho com a uns dies d'entrenos que a competir, però reconec que un cop arriba el dia, acabo donant-ho tot. Al cap i a la fi, anar a ritme de cursa és el millor entreno possible! ...i perque no dir-ho, em pico am facilitat! :-p

Faig una bona cursa tot i enganxar-me en un parell de controls, on tot i estar molt a prop, no el veig (f1 i f8). En cap moment perdo contacte amb el mapa. El córrer sense camins en uns terrenys on pràcticament no es distingeixen sembla que no m'ha afectat massa en aquesta primera carrera.

.

.

- El 2on dia, repetim al mateix terreny, a prop del poblet de Sajevse.Tot i utilitzar una part de mapa més a l'oest algun tram és molt semblant al del dia anterior.

En aquesta cursa comencen a venir els problemes...! A part del primer dia, a cada carrera d'aquests 5 dies tinc algun error de concentració.

En aquesta, després del bucle de f14 a f17 surto en direcció a la f13 arribant-la a marcar i tot, moment en que m'adono de l'error (2'5min). Petita decepció però res tenint en compte que és un tram curt i el que faré el 4rt dia!!

La zona en sí és molt neta i permet un ritme alt de carrera a excepció d'algun punt molt concret. Trobem tant zones de microrelleu com de grans formacions. Com a típic terreny càrstic estem sempre envoltats de dolines que tant poden fer menys de 5m com 50m de profunditat. Algun camp de lapiaz però no predominant.

- El 3er dia de cursa ens desplacem a la segona i última zona de competicions, just al nord de Postojna i tocant a la coneguda cova de  mateix nom (que apareix al sud del mapa del 4rt dia).

La cursa d'aquest tercer dia és la més curta de tots cinc dies però el nivell tècnic fa que no correm a la mateixa velocitat. A part, ens movem en zones de lapiaz que t'obliguen a anar constantment pendent d'on poses els peus. 

Molt de detall de relleu on fer errors paral·lels no és gens difícil. Escala 1:7500... es llegeix molt bé!

Estic fent una bona cursa fins que m'encallo a la f8. La zona és de vegetació molt densa i no ataco suficientment bé. Rastrejo durant uns 4min fins que finalment el trobo. L'element (depressió) és més petit del que m'esperava i hi he passat a prop, però no l'he vist.

Tot i l'errada, gaudeixo molt de la cursa! La cosa es posa molt interessant!!

- Tot i el cansament de la cursa del matí, que dura més del previst, per la tarda decideixo fer un entrenament en un mapa situat a Novi Svet, a 25km de Postojna.

La simple visió del mapa és estimulant, així que, tot i el cansament i la calorada d'aquests dies (34ºC) estic convençut de ficar-m'hi.

L'entreno és molt més tècnic del que m'esperava en un principi. Surto confiat i traçant molt en línia recta i acabo tenint que tornar al triangle després de 20min buscant la f1 i f2.

El mapa dibuixa un terreny molt net però la realitat és una altra. La vegetació i el sòl t'obliguen constantment a desviar-te o t'impedeixen la visibilitat de les formes de relleu. És l'únic dia que corro amb camins, però molts d'ells son tant difícils d'apreciar que tampoc és una gran diferència. És més, en alguna ocasió fallo tot seguint-ne un (f11) o provant de trobar'l-ho.

Em passo de temps, doncs en total estic aproximadament 90min al bosc. Massa tenint en compte que l'endemà tornem a competir. Tot i així realment val la pena! No sé quan... però hi tornaré!!

- El 4rt dia és el de pitjor cursa de tots. El mapa i zona de competició és pràcticament idèntica a la del dia anterior,  recordant fins i tot algun punt concret durant la carrera.

Al igual que els dies anteriors, vaig trobant correctament control rera control fins que a la f9 el cervell em diu que "fins aquí".

El cas és digne d'explicar, doncs a part de còmic és decebedor... de camí a la f9 em desvio massa a l'esquerra perdent contacte amb el mapa. Casualment, i "gràcies" a la presència d'uns corredors, trobo la f10. Pensant-me que és la f9, la marco i surto en direcció a la "f10". Evidentment res em quadra. 

Intentant ressituar-me, m'acabo trobant la f11 per casualitat, així que convençut de que busco la f10 m'hi dirigeixo, la marco i m'adono que allí ja hi he estat!!! A partir d'aquí, tornem a començar... f9, f10 per 3er cop i f11 per 2on cop!!! ...amb tot aquesta papallona que em monto jo solet m'hi deixo 10min!! ...trist, però cert!

- I arriba el 5è i últim dia de cursa. Mateix mapa però estrenant-ne una part més al nord-oest. Seguim amb molts elements típics del relleu càrstic (...dolines i més dolines)! Molt , molt interessant!

Surto amb l'esperança de fer una cursa neta, com quasi la del primer dia, però a la f7 em precipito, penso haver avançat més del compte i em llenço a buscar el control molt abans d'hora. Perdo uns 7min. Pensava que aquest errors tant greus ja no els feia però és evident que sí.

Físicament potser no vinc en el millor moment de la temporada però no puc negar que en cada cursa ho he donat tot. M'agrada aquesta sensació!

Els ritmes de cursa han sigut alts doncs s'ha de dir que les distàncies d'aquests dies no son especialment llargues. En general, el temps de guanyador de cada jornada ha sigut molt proper al d'una cursa de mitja distància.

Surto una mica decebut d'aquests dies però com que no em dono per vençut fàcilment, després de dinar i abans d'agafar l'avió, encara em queda temps per arribar-me a Mala Lazna per segon cop i fer un entreno en una part més a l'est de la del primer dia.

La zona no és tant dura com la del dia primer dia en quant a branques i roques però sí pel que fa als desnivells. 

Bé, no sempre es té l'oportunitat de tocar aquests terrenys, així que si només t'has de desviar 1 hora i tens temps (molt justet) compensa tot i acabar físicament cansat. A part, és la millor forma de motivar-me després d'una mala cursa!

Han sigut 5+3 curses/entrenos en 6 dies en terrenys i mapes d'altíssima qualitat i en boscos que ja voldríem tenir una mica més a prop.

I l'experiència "ultimate"...doncs res de realment nou, ja que molts entrenos els fem sense camins, però sí convençut de repetir-ho en cursa!!!

Mala Lazna - Eslovenia

.

A la mateixa zona d'Eslovenia on es va realitzar el OO Cup 2008, aquest any s'ha organitzat el Xtremor-09, 3 curses de mitja distancia sobre terrenys karstics d'alta dificultat tècnica i exigència física. Els boscos són impresionants ...per la seva vegetació, foscor, netedat, frescor i color.

.

El 1er dia el recorregut comença amb una tirada amb elecció d'itinerari. Encara no he entrat en mapa, ni tant sols és pot dir que hagi entrat en "país"! Així que, durant uns moments em sento molt insegur. Poc a poc vaig entenent el terreny.

.

Després dels primers moments de pànic degut sobretot a la mala elecció d'itinerari, em noto confiat i vaig encadenant les següents sense errors fins a la f8 on hi deixo un parell de minuts. Alguna zona, com just abans de la f15, presenta uns pous realment perillosos de més de 20m de profunditat. L'escenari és increíble. Disfruto tant per l'orientació com per l'entorn.

.

.

Els 2on dia venen el problemes. El nivell tècnic d'aquesta zona és molt superior al del dia anterior (sobretot a partir de la f5). No m'adono d'això fins que ja és massa tard. De camí a la f9 perdo el contacte amb el mapa però penso que em podré resituar més endavant. Quan me n'adono, ja soc fora de mapa!! Resituar-me em costarà una eternitat! Els camins quasi sols s'identifiquen si saps que hi ets, així que no ajuden gaire. Acabo molt decebut de la cursa.

.

La pitjor errada ha sigut no valorar la dificultat tècnica de la zona correctament i voler correr més ràpid del que llegeixo.

L'anecdota és que la f1 està desplaçada més de 100m. Jo la trobo de casualitat. De totes formes, un terreny increible, tot i que amb més dificultat de progressió que el dia anterior degut a branques i pedres.

.

.

El 3er dia desitjaria que tornés a ser tant tècnic com el dia anterior, però no és així. Segurament el dia menys difícil dels tres. Tot i així faig alguns errors tant en l'elecció d'itinerari com en l'atac a alguna fita.

.

.

En fi, 3 dies d'orientació realment exigent que m'han fet adonar de lo molt que queda per apendre.

.

.