El terreny era el que a priori em motivava més, doncs ja en coneixia les precioses fagedes. Per altra banda el fet de que correguéssim amb mapa d'orientació, no simplificat, a 1:15000 i fossin cinc hores en comptes de sis, també era un atractiu afegit per a mi.
La cursa era dissabte així que divendres de bon matí sortíem amb en Joan, company de bombers i d'equip, i fèiem un entreno de poc més de 1h de camí a Vitòria on ens allotjàvem.
Com ja vam fer al rogaining de l’Espluga Calba, jo portava l’orientació i ell se’n cuidava de no oblidar hidratar-nos i alimentar-nos adequadament.
L’estratègia en quan a la tria de controls s’havia de fer en 15min i, tot i haver fet una bona elecció d'itineraris, sí que fallàvem al calcular que no es podien fer tots els controls quan sí era possible. Ens n'adonem d'això massa tard quan ja n'hem deixat algun molt enrere. Tornem a meta 22min abans d'hora. Això sumat als 15min de “error” que fem, es temps suficient per haver fet les 4 que vam deixar. (comencem per la f34.)
L’únic errada tècnica que fem és a la f81 (7min) on fem un error paral·lel entre tàlvegs. A part, perdem 3min més a la f47 al atrevir-nos a seguir un corriol que acaba sent pràcticament un atzucac i uns llargs 5min més al parar al santuari d’Urkiola (al nord del mapa) a omplir els camelbak d’aigua.
Acabem realment cansats, com és d'esperar, però satisfets d'haver gaudit dels increïbles boscos, prats, muntanyes i sobretot vistes!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada