Al CEO em va arribar un full d'informació del Trofeu Serrania de Cuenca i no sé ben bé per què vam decidir anar-hi. Certament, no sabia que m'enduria una grata sorpresa.Després de 3 setmanes sense competir ja en començava a tenir ganes. A unes 6 hores de casa el dissabte iniciem el cap de setmana amb una llarga de 10'5km on es prioritzen les eleccions d'itinerari i l'aspecte físic en un entorn que em sorpren positivament.
El terreny és molt humit, i això que diuen que és una primavera seca a la zona. El sòl tou i gens pedregós. I la visibilitat força variable tot i que generalment bona.
Físicament no em noto gens bé, suposo que normal després de passar un parell de setmanes sense poder entrenar massa. Però tècnicament em noto amb confiança i faig poc més de 2 o 3 minuts en tot el cap de setmana.Diumenge tenim una mitja amb molts controls i amb força desnivell. Son 5'1km principalment entre les roques i tallats d'origen calcari que es troben pels vesants. És el mateix mapa del dia anterior però aprofitem les parts més tècniques. No faig pràcticament errors i acabo molt satisfet de la meva cursa.
És un cap de setmana amb l'essencial i important de l'orientació. Bon terreny, bon mapa i bons traçats! Sense dorsals, sense hores de sortida (base start), categories justes i ambient familiar. Una de les millors curses (d'àmbit espanyol) de la temporada fins al moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada