Aquest cap de setmana s'ha corregut el Martin Kronlund per la zona de La Berzosa.
Feia temps que volia orientar per aquesta zona, doncs en mapes antics ja es preveia tècnica gràcies a la gran quantitat de roques i afloraments rocosos enmig d'una vegetació que dificulta el pas i la visibilitat.
Dissabte, a la llarga correm per zones on la cartografía em desconcerta. És cert que la inmensa quantitat de roques fa que no hi puguin sortir totes, però en cursa es fa difícil determinar quin és el criteri mínim per què aquestes hi siguin o no.
Feia temps que volia orientar per aquesta zona, doncs en mapes antics ja es preveia tècnica gràcies a la gran quantitat de roques i afloraments rocosos enmig d'una vegetació que dificulta el pas i la visibilitat.
Dissabte, a la llarga correm per zones on la cartografía em desconcerta. És cert que la inmensa quantitat de roques fa que no hi puguin sortir totes, però en cursa es fa difícil determinar quin és el criteri mínim per què aquestes hi siguin o no.
Haig de dir que gaudeixo de la cursa tot i acabar molt, molt cansat. Al pas a la fita no puc més que mirar la meta amb desig però m'anima que només falta un petit bucle.
El sol i la calor que fa junt amb que la zona no té massa ombres, no ajuda.
Faig alguns errors com a la f10, f17 i sobretot f20.
Diumenge correm la mitja molt a prop del mapa del dia anterior.
El mapa és molt petit però la zona és molt interessant. En aquesta ocasió, la cartografia s'entén molt bé.
Fallo més de 2 minuts a la f1 i decideixo jugar-me-la i anar a fondo la resta de la cursa. Bé, l'estratègia és arriscada i funciona fins a la f16 on pel cansament faig un error massa gran (3min).
M'encanta la zona però no acabo satisfet de la meva cursa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada