28 de març del 2012

Trofeu Adamuz

Cap de setmana a Córdoba en la que és la 4a lliga espanyola de l'any. Concretament ens desplacem al municipi d'Adamuz on s'hi situarà el centre de competició però d'on encara tenim 30min fins als Montes Comunales, zona de competició.
.
Els mapes antics de la zona prometen en quant a que presenten tota una zona de xaragalls. Fins i tot arriben a recordar-me als mapes murcians. Però el terreny en sí serà molt i molt diferent. Aquest és net, molt net i amb molta visibilitat. Aquest fet acaba significant un tipus de carrera més físic que tècnic.

Dissabte ens esperen dues curses. La primera serà una mitja de poc més de 6km. M'avisen que és molt ràpida i així me la prenc des del primer minut. 
Només començar ens trobem un triangle situat en una zona poc lògica, doncs has d'arribar-hi i tornar enrere per dirigir-te al primer control. Després d'això, gas i a fondo.
Faig un primer error a la f10 a on em trobo en un tàlveg que no apareix al mapa i que es troba paral·lel al sud d'on es troba el control. Bé, error meu per no atacar des de dalt. Segueixo bé fins que torno a fallar a la f20. Error greu de pràcticament 1min en un terreny que no admet pèrdues de tant de temps.

A la tarda correm la que serà la segona cursa, un Sprint de bosc. 
Personalment esperava molt més d'aquesta cursa. Em trobo amb uns traçats terriblement senzills que en molts controls sembla que correm a iniciació.
Físicament em noto cansat, com és lògic, després de la mitja del matí però corro tot el que puc.

Diumenge, després d'una mala nit amb fortes molèsties estomacals, amb prou feines puc sortir del cotxe. Lamentablement em perdo la llarga, que prometia, i passo un dia espantós de inacabables hores de tornada a casa.

20 de març del 2012

Campionat Catalunya de Sprint 2012 - Cornellà


Cap de setmana dedicat plenament als Sprints. Tot i no ser la meva modalitat preferida, un cop m'hi fico, pràcticament sempre gaudeixo del repte. Interpretar els múltiples passos laberíntics en parcs, jardins, i carrerons i triar la millor opció en el mínim temps possible no és tasca fàcil. Habitualment vaig massa "passat de voltes", trio massa ràpid i obvio possibilitats. És per això que tot i tractar-se d'una modalitat "no de bosc" ho passo bé i procuro no deixar de banda i millorar.

Dissabte, el primer dels 3 Sprints que corria aquest cap de setmana era a la Vila Olímpica de la Vall d'Hebron. Molts controls i papallones en un espai molt petit. Escala 1:3000 amb la que les coses passen molt i molt ràpid i sense temps per a reaccionar. No tinc temps per anticipar que ja soc al control o me n'he desviat. Interessant, molt interessant!

El segon Sprint, 5 minuts després i sense pràcticament temps per descansar és a l'entorn del Velòdrom d'Horta. Se'm farà dur i faré un error important de camí a la f10. És un altre estil que l'anterior, amb més temps entre controls però també amb punts concrets delicats. És un bon entrenament per l'endemà al Campionat de Catalunya en el sentit que m'adono que haig de portar millor el control de la ruta i la meva situació.

Diumenge el Campionat de Catalunya de Sprint al Parc Can Mercader, Cornellà.
Escalfo com puc i surto al 100%. Mentalment estic motivat. Petit moment de pànic quan tinc dificultats per veure les cintes que porten al triangle. En un inici soc prudent, em centro en el primer control i m'oblido de  tota la informació que m'arriba de cop.
Conforme avança la cursa vaig agafant confiança. He començat bé i fort, aviat veig al corredor que sortia 1min davant meu. El vaig veient però no l'atrapo, finalment se m'escapa.
Trio els itineraris ràpid i no ho faig del tot malament. Avanço amb fluïdesa tot i que en alguna ocasió surto malament del control o haig d'afluixar per llegir bé el mapa.
Personalment trobo que, a excepció d'algun punt concret, la cursa és predominantment física.

Els dos errors que faig son a la mateixa zona, a la f12 i a la f16. A la f12 quasi entro a la zona de la f16 i quan  vaig a la f16 me la passo de llarg. Traduït en temps no han sigut errades excessivament greus però sí que han acumulat segons decisius. El car objectiu del podi, se m'escapa per uns 20sg aproximadament... a prop però no lo suficient!!
Lo positiu... acabo el cap de setmana amb bones sensacions físiques i tècniques.

12 de març del 2012

Canet 2012 - Sprints a Miramar

Aquest ha estat un cap de setmana de curses a prop de casa. Començàvem el dissabte corrent a Miramar i després diumenge a Canet de Mar, en la que seria la primera cursa de copa catalana del 2012.

Els dos Sprints que corríem per la zona del Poble Sec de Barcelona resultàven força tècnics degut als múltiples caminets i escales dels jardins Costa i Llobet i força físics pel desnivell de la zona.

Un condicionant important és que no se’ns permetia sortir dels camins per tal de respectar els jardins. Fins a cert punt, això resulta ser un afegit interessant de la cursa. El que jo descobriré més tard és que aquesta condició és exclusiva per la part sud del mapa. En fi, això tampoc canvia significativament les meves eleccions de ruta.
.
Diumenge a Canet de Mar ens espera una mitja. Els que coneixem la zona ja sabem que els desnivells son molt forts i que és important no perdre contacte amb el mapa o un error pot significar molts metres de desnivell extra.
Comencem el recorregut amb uns quants controls en baixada. Soc conscient del perill que això comporta i que per altra banda, tard o d’hora tot això ho haurem de remuntar. No puc evitar sentir-me motivat. Vaig amb força fluïdesa i m'estic divertint molt.

Després de la primera vesant, un control entre la vegetació i canvi de vesant. Tot molt bé fins que arriba la f13. Al arribar a la zona de roques el meu cervellet comença a llegir com si estés buscant la f14. Evidentment no em quadra res fins que me n'adono del meu error. Desmotivat després d’una minutada d’error, necessito un parell de controls per convencem de no abandonar.
 En fi, els dies van passant i segueixo sense afinar!

5 de març del 2012

Costa Càlida 2012

Després del POM aquest cop em desplaço a Múrcia per córrer el Costa Càlida 2012 a l'Alcayna (Molina de Segura).
La motivació és alta, doncs el CEO s'apropa i cada cop més, espero anar-me trobant més a prop del punt de forma tant físic com tècnic.

Els terrenys murcians sempre m'han agradat degut a la gran quantitat de xaragalls, que no son sinó laberints formats per les aigües que representen una gran dificultat al realitzar qualsevol elecció d'itinerari. Trio l'opció llarga però fàcil pel camí o vaig molt més directe però saltant torrents i arriscant-me a errors paral·lels? Difícilment hi hagi una solució evident per a tots els trams i per a tots els corredors... i és aquí on és el repte i la diversió.

Dissabte, a la llarga, arribava a la zona de sortides sent el primer corredor de totes les categories en sortir. Eren les 9:15 i ja feia calor. Penso... pobres corredors que surten a les 12h. Per una estona és com si el mapa fos per mi sol.
Pel paisatge que vaig veient tot fent l'escalfament, sembla que tot serà un terreny aspre i obert però un cop sonen el "pips" i arribes al triangle ja veus totes les zones de bosc per on aviat et submergiràs. 

Dubtós però sense grans errors vaig avançant fins que arribo a la f6 on tinc el primer error important. No massa més tard a la f10 corro sense control fins acabar fora de mapa... aquests errors ja no els hauria de fer!!! Quan torno a entrar-hi tampoc sé ben bé a quina alçada soc. Perdo la motivació tot i no deixar de prémer les dents.
Al acabar tinc la sensació d'haver triat malament l'itinerari en la major part de trams llargs. Estic decebut. Físicament m'he notat molt bé tot i portar uns dies amb antibiòtic.
.
Diumenge, a la mitja, desitjo que el traçador em torni a ficar en els terrenys del dia anterior per millorar el mal regust de boca però no serà així. En comptes, correm per la mateixa Alcayna combinant zones urbanes amb zones de xaragalls amb forts desnivells. No puc dir que ho gaudeixi igual però està força bé.

La sortida és a la caça, això és un al·licient extra. Faig un parell d'errors de 30sg i 1min 30sg a les f1 i f11. Em costa especialment llegir els desnivells quan hi ha zones urbanes entremig.

Conclusions... com de costum el Costa Càlida és sinònim de qualitat. Tècnicament no acabo tot lo satisfet que esperava de les meves curses. Seguirem entrenant!!

22 de febrer del 2012

POM 2012 - Viseu

I finalment arriba l’esperat POM 2012 que aquest any té la seva seu a Viseu. M’he perdut les dues últimes edicions d’aquest trofeu però sortosament no serà així en aquesta ocasió. Pràcticament la totalitat de la selecció catalana participem en aquests 4 dies de competició, la qual cosa em posa un extra de pressió al mateix temps de motivació.

El número d’inscripcions a la categoria d’Elit és tant elevat, uns 260 que l’organització decideix subdividir-la en categoria d’Elit i Super-Elit en funció del World Ranking. Aquest fet produeix algunes incongruències com que corredors d’alt nivell estiguin a èlit i jo mateix, a super-elit. No obstant, per a mi és una sort, doncs això em permet comparar-me directament amb campions i sub-campions del món. Un luxe!

Divendres arribem a Viseu i ràpidament ens dirigim a fer el Model Event per agafar una idea de com serà el terreny i cartografia que ens espera. M’emporto una gran decepció, ja que és una zona força bruta, sense massa atractiu i en alguna part concreta fins i tot, de dubtosa cartografia. Afortunadament aquesta mostra és molt poc representativa del que ens esperen els propers 4 dies.

Dissabte correm una llarga de 12km. El terreny és molt interessant. La zona, en algun moment em recorda a Moscoso, també Portugal, on vam córrer l’any passat. Ràpidament m’adono que no serà una cursa fàcil. Força detall amb escala 1:15.000 i la densa vegetació que complica la progressió i visibilitat.
Començo massa ràpid i ho pago amb un error ja a la f2 d’uns 3 minuts. A partir d’aquí em centro! No vull dir que no faci més errades però sí de menys importància.

A la nit fem un esprint pel casc antic de Viseu que resulta ser molt més tècnic del que m'esperava. Eleccions d’itinerari complexes, carrerons, passos subterranis… etc etc, fan que compensi posar-se a córrer altre cop després de la llarga del matí. Vaig lent per no cansar-me i tot i així fallo estrepitosament en els trams més compromesos.
.
Diumenge repetim al mateix mapa en una mitja de 5km. Començo molt bé i, tot i alguna indecisió i un parell o tres d’errades (f6 i f9) que em fan sumar un total d’uns 3 minuts, faig una bona cursa. Acabo satisfet.

La part més complicada i divertida, la vesant de la f9 a la f14.
En alguna part del mapa, degut a la quantitat de corredors s’han format "troxes" que faciliten la progressió. Els primers corredors en sortir es veuen perjudicats.
.
.
El dilluns estrenem mapa a Satao en una altra cursa de mitja distància. En aquesta ocasió uns 6’5km. La competició és també WRE així que surto motivat.

El terreny és molt diferent al dels dos primers dies. Hi ha estructures fins a cert punt similars a les dels països nòrdics (salvant les diferències). La cartografia més concretament em recorda a la noruega, molt simplificada i de corbes completes.

Els dos dies anteriors queden eclipsats al costat d’aquest nou terreny de joc. Simplement genial.
Faig errors tot i no ser greus, però el que més noto és la falta de fluidesa durant pràcticament tota la cursa. Acabo decebut de la meva cursa.
.
.
Dimarts sortim a la caça en una llarga de 11,1km. Tornem a ser a Satao però aquest cop correm al nord-est del dia anterior. Aquesta zona és molt més abrupta i salvatge però igual d'interessant. Els desnivells son forts però l’exigència tècnica constant no dona massa temps per lamentacions.

Hi ha dues grans papallones per tal d’evitar seguiments, tot i així al llarg de la cursa et vas retrobant amb el mateixos corredors. Físicament no ho dono tot per evitar errades tècniques per cansament i precipitació, però també faig algun error.

Un altre any el POM no decepciona i torna a oferir-nos terrenys i mapes increibles enmig d’un ambient orientador digne dels països nòrdics i les altes competicions.

14 de febrer del 2012

Costa Blanca 2012


I finalment comença la temporada 2012. Després de molts mesos amb entrenos físics i tècnics arriba la primera cursa oficial de l'any en un terreny, St. Joan d'Alacant, on ja havíem corregut el 2009 però que no per això resultava més senzill.
.
.
Ja en aquella ocasió vam poder apreciar una cartografia de qualitat i de molt de detall en un terreny on els turmells pateixen i on més d'un va tornar amb un esquinç. No obstant les complexes formes de relleu fan d'aquest un repte que no em podia perdre.

Físicament he entrenat molt però principalment fent rodatges llargs i em falta molta velocitat. Tècnicament des de desembre que no toco un mapa decent... ja tenia ganes de tornar-hi. En definitiva, aquesta serà una molt bona ocasió per començar a agafar ritme de cursa.

La petita per primer cop es queda tot el cap de setmana sola amb els avis i deixa als pares que competeixin sense més preocupacions... quina diferència!! :-p

La cursa de dissabte serà de mitja distància i WRE. Especialment en aquesta distància noto molt la falta de ritme però m'alegro de no fer cap error tècnic important. Això sí, petits errors... uns quants. 

Diumenge a la llarga distància comencem amb un tram llarg i d'aquests n'anirem trobant uns quants al llarg de la cursa. Alguns de molt interessants i haig de dir que per a mi... complicats! Faig força més errors que a la mitja tot i no ser errors importants. Aquests son principalment d'elecció i execució de trams llargs.

Bon cap de setmana d'orientació, ideal per motivar-se i seguir entrenant de cara a les properes curses!

22 de gener del 2012

The Wild Boar Rogaining 2012

Aquest dissabte corríem el The Wild Boar Rogaining a l'Espluga Calba. La 4a edició de la prova però la meva segona vegada.
L'any passat tot i acabar destroçat, vaig disfrutar molt, així que aquest 2012 volia repetir. Aquest any havia fet diversos rodatges llargs (un de fins a pràcticament 4h) les setmanes anteriors a la prova per tal d'anar més preparat físicament, però la mala sort faria acte de presència i una forta gastroenteritis m'arruinaria l'alimentació i els entrenaments durant tota la setmana anterior a la prova. 
El dia anterior a la cursa em plantejo seriosament si assistir-hi o no i finalment decideixo participar-hi principalment pensant amb el meu company d'equip, en Joan Brugarolas, company de parc i de torn a bombers.
Ell està més fort físicament que jo, i especialment en aquestes circumstàncies, així que serà el motor del vaixell, jo faré de timó. El nom de l'equip: Pop-O  (nom molt escaient donades les circumstàncies!)

La cursa comença i tècnicament no fem errors. Clavem tots els controls del primer a l'últim. Les errades que fem son d'elecció d'itinerari. Per exemple, després del control 82 volem fer el 45 però m'acabo dirigint al 54 al llegir el número del revés. Bé, no té més transcendència però al ser a l'inici de cursa, sí que ens serveix per posa-nos alerta. Després de la 93 ve un moment crític de la cursa, doncs físiològicament no em noto gens bé i a més a més prenem la decisió d'arriscar-nos a atacar el control 83 sortint-nos de mapa intencionadament per evitar desnivell. Ens surt bé la jugada i paral.lelament el meu estomac sembla sentir-se millor.
A part d'això, passades les 2 primeres hores, ja començo a arrastrar-me. Les cames no em responen i més d'un cop em plantejo abandonar, però en Joan i l'autoestima m'animen a continuar. Caminem molt més estona que l'any passat però anem fent sense fer errors. Passades les 3h començo a animar-me tot i sentir-me molt i molt cansat, però serà un cop atravessem el mur de les 4h que em motivo i noto una millora física substancial (prova de la importància mental en la competició).

Som al control 51 i ens falten 45min per les 6h. Físicament estic eufòric. Tenim dubtes però valorem que tenim temps suficient per allunyar-nos altra cop per tal de sumar uns 9 punts més. Un cop marquem el control 35 ens queden 20min per arribar a meta i tornem a dubtar. Anem a meta o ens arrisquem a fer el control 44?  finalment el deixem estar i finalitzem 15min abans d'hora... un error.
El quilòmetre de tornada al poble se'm fa etern, però quan arribo, m'espera tota la familia per sorpresa. Una alegria enorme!!!!
Tant en Joan com jo acabem molt satisfets i orgullosos de la nostra cursa.

14 de gener del 2012

12 de gener del 2012

Rei de Bombers - Nocturna Fita Mòbil

Dimarts dia 10 corria la ja tradicional Cursa del Rei de Bombers (4a edició). Carrera de muntanya entre bombers i cada any en una zona diferent. En aquesta ocasió, ha sigut per la zona de St. Quirze del Vallès.

Un total de 12km i no massa desnivell, uns 350 metres aproximadament. Començo fort i vaig en primera posició en els quilòmetres inicials però a mitja cursa ja m'han avançat 4 i veig a un company que s'apropa. Els minuts van pasant i en una forta i llarga pujada del recorregut n'avanço 2. Falta un quilòmetre i ho dóno tot per conservar aquesta posició. Porto uns 100m de ventatge amb els perseguidors quan em passo un trencall. No veig les cintes!! Quina decepció després de tot l'esforç!!! Però per sort meva, veig una pista que puja en la direcció que suposadament havia d'anar. La pujo i al arribar a dalt em trobo al grupet perseguidor!! He perdut la ventatja que els duia però no la posició! Unes últimes pujades mortals i cap a meta. Bon entreno físic!
.
Dimecres dia 11, la Nocturna de La Fita Mòbil. Poques hores abans de l'inici de cursa, la meva petita no sé com s'ho fa, però em tanca al cel obert de casa. Ella és a dins i jo a fora. A dins està "segura" però... i si es fa mal? Intento que m'obri però pobreta no se'n surt (té 18 mesos). Em poso força nerviós i penso amb trucar als bombers però... quan truqui potser soni al menjador de casa ;-)  ...tampoc tinc el mòbil a sobre!! Bé, ventatjes de l'ofici, després d'uns 7 o 8 minuts eterns, aconsegueixo entrar. Després de la meva aventureta domèstica, córrer a la nocturna m'anirà genial per treure'm l'ensurt de sobre. (foto de l'artista)
La cursa te 4 controls que només hi son durant uns períodes de temps concret. Com si per mi un score no tingués prou dificultat, ara li afegeixen això!! Si vols marcar totes les mòbils, pràcticament no pots fallar en cap o no hi ets a temps. Fins a 3/4 de cursa vaig totalment a remolc d'en Tommi i en Pol. A partir d'allí se m'escapen i tot i que els torno a veure a la f36 no els aguanto el ritme i em marxen altre cop.
Divertit però físicament molt cansat de les dures pujades.

5 de gener del 2012

Entrenos FADO 2011 - Barbate

Del 26 al 30 de desembre realitzo cinc dies d'entrenaments a Caños de Meca dins del marc del curs de Nadal organitzat per la FADO. La zona és la mateixa que la de l'any passat, el parc natural de La Breña i Marismes de Barbate. Una zona realment tècnica i interessant.

Amb excepció d'un dels entrenaments, tots els controls son cintes color granate poc visibles, la qual cosa incrementa la dificultat tècnica de les sessions. No obstant, moltes d'aquestes tenen un petit reflectant, la qual cosa permet fer nocturnes sense aquesta dificultat afegida. Desafortunadament, en aquesta edició no trepitjarem el mapa de Punta Paloma que tant interessant va resultar l'any passat.

Arribo el dia 26 a la tarda així que no puc fer el primer dels entrenos programats, però sí soc a temps de fer el segon (imatge). A tots els entrenaments se'ls han eliminat els camins per tal d'augmentar-ne el nivell tècnic.

El dia 27 pel matí fem un entreno de memòria (entreno-2) per parelles realment interessant. Durant 30sg memoritzes el màxim de controls possibles i seguidament realitzes el tram memoritzat. Un cop perds el fil o arribes al límit de lo memoritzat, passes el torn al teu company. Bon excercici d'on treure conclusions.

Per la nit fem una nocturna (entreno-3). Em noto molt fluix tècnicament i faig molts errors. Alguns controls han sigut retirats a la tarda per l'organització, la qual cosa em dóna un extra d'inseguretat. Després de l'experiència decideixo que cada una de les seguents nits, realitzaré una nocturna per treure el màxim de profit als entrenos.

El dia 28 serà possiblement el dia més dur pel que a mi respecte, doncs faig 3 entrenaments (entreno-4)(entreno-5). Dos pel matí d'uns 7km cada un i un de nocturn. En aquest últim recupero la confiança perduda en la primera nocturna (imatge).
Al final de la jornada acabo força cansat tot i que satisfet.

En aquests, al igual que en la majoria de les sessions el traçat és molt obert per tal de que la gent no coincideixi en els mateixos trams i t'aixequin els controls. De totes formes, jo al entrenar per lliure, procuro montar-m'ho de manera per no coincidir amb els grups grans al bosc.


El dia 29 faig un primer entreno principalment de rumbs (entreno-7) en una zona que desconeixia totalment i que presenta una orografia amb més pendents i menys microrelleu (l'ordre dels controls que jo faig no coincideix amb el de la imatge).
Descanso tota la tarda per sortir fresc a la nit. A l'entreno nocturn se li han eliminat camins i tallafocs i fins i tot te longitudinalment una finestra en blanc  de est a oest (entreno-8). Li tinc força respecte a aquest entreno, doncs resituar-se de nit pot arribar a ser molt complicat. A part, és el penúltim entreno del stage i no vull marxar amb mal regust de boca. A part de la f8 a on m'haig de resituar i perdo força temps, faig un bon entreno.

El dia 30 ja només em queda un circuit per passadissos sense massa dificultat (entreno-9) i avió cap a Bilbao on m'espera la familia. Allí, les temperatures ja no seran com les de Càdiz però tot i així podré fer el primer entreno tècnic del 2012 entre les precioses rouredes i fagedes basques

En conjunt, molts dies d'orientació tècnica amb un principalment clima primaveral. Bon final i inici d'any!!

22 de desembre del 2011

Nocturna St Fost de Campsentelles

.
Aquest dimecres he muntat la primera de les dues nocturnes que organitzo aquest any.
En aquesta primera ocasió ha sigut a la Serralada de Marina, dins del municipi de Sant Fost de Campsentelles.

En general, aquesta zona està dominada per boscos de molt poca penetrabilitat però en aquest reconet al sud del poble, trobem uns quants espais de bosc net i zones semiobertes amb possibilitats.
El mapa va ser cartografiat l'any 2008 i ha sigut actualitzat a finals del 2011. Aquest ha sigut el segon cop que s'utilitzava.

La nit no és massa freda (10ºC) però sí que amb força humitat a l'ambient. Es dona la sortida en massa del circuit llarg a les 20:03 i a les 20:07 la del circuit curt.

Després d'uns 47 minuts arriba el primer corredor! ...bé, per ser més concret... corredora, l'Ona Ràfols (podeu veure el seu track a l'imatge) i en pocs segons en Tommi Tolkko. En uns instants arriben els primers corredors del circuit curt i en 6 minuts el tercer corredor del llarg, en Vicenç Clarena.

Podeu consultar aquí les: Classificacions

Es fan les 22:00 i toca recollir. Després d'entrenar pel matí i muntar el circuit per la tarda, costa tornar-se a ficar les malles i tornar-hi, però els comentaris dels corredors d'haver-ho passat bé, m'animen i m'hi fico!

Molt agraït a tots els participants i en especial als col.laboradors: Jordi Arumí, Vicenç Clarena i Dani Daví!!

Fins la propera, a La Virreina.... més i millor!!
.

20 de desembre del 2011

Platja de la Mar Bella


Aquest dissabte corria dos esprints a la Platja de la Mar Bella (Barcelona).

Tot i no ser la meva modalitat preferida, m’agrada poder practicar-ne de tant en tant amb la finalitat de millorar les capacitats tècniques a ritme alt de carrera.

Ambdues curses no presentaven massa dificultat tècnica, resultant així, fundamentalment físiques.
Reconeixo que després de molts dies fent rodatges llargs i lents, córrer dos esprints a màxima intensitat, se'm fa dur.

11 de desembre del 2011

Stage - desembre 2011

Com ja va sent habitual, durant el pont de desembre m'agafo les vacances per poder fer una o-escapada amb d'altres orientadors, però mai abans n'havia fet una com aquesta.

- 9 dies d'orientació, dels quals 2 a Catalunya 2 a Alacant, 1 a Múrcia, 1 a l'Aveyron i 3 a Auvergne (França).
- un total de 2970km en cotxe.
- 5 allotjaments diferents
- 16 entrenaments amb:
    * passadissos, finestres, bucles, de nit, sols corbes, sense brúixola...
    * escales 1:5000, 1:7500, 1:8000, 1:10000, 1:12000...
    * equidistàncies a 5m i 2'5m,
    * terrenys pre-pirinencs, de dunes, de xaragalls, de roques, vulcànics.
    * temps d'entreno de 39 minuts a 2hores 44min.
    * 334 controls
    * de 6ºC a 18ºC,  ...amb pluja o vent o sol.

En resum, una marató d'orietació en alguns dels millors terrenys que he trepitjat mai!!!

23 de novembre del 2011

Ciutadella de Roses - Castell de Figueres

.
Últim cap de setmana de competició de l'any a terres gironines. Es cel.lebren el Campionat de Catalunya d'Esprint i una Copa Catalana de Mitja.

Dubto fins a l'últim moment de si córrer o no, doncs porto tota la setmana força refredat i sense poder entrenar. Tot i així, molt malament m'hauria de trobar per perdre'm una ocasió com aquesta on s'estrenen dos mapes.

Dissabte a la Ciutadella de Roses es corre l'esprint. És un terreny perfecte per a aquest tipus de modalitat. Murs, dobles alçades, passos dificils de veure i un bon traçat fan que, tot i no ser aquesta la meva modalitat preferida, disfruti molt de la cursa.
Em noto fluix físicament, però sobretot estic insegur, lent i indecís tècnicament.

Diumenge correrem una mitja a Figueres. Tot i les previsions de pluja, finalment fa un bon dia per gaudir del magnífic Castell de Sant Ferran i entorn.
Traçat que combina zones rústiques semiobertes amb els interiors del castell. Faig dos errors importants a la f14 i f20.

Fi de temporada, comença l'època de volum d'entrenaments per encarar amb bones condicions la temporada 2012.

7 de novembre del 2011

Camp. Catalunya Campdevànol

.
Aquest cap de setmana es cel.lebràven els Campionats de Catalunya de Mitja i Llarga Distància a Campdevànol (al Ripollès).
Tot i no ser l'objectiu principal de la temporada, aquestes dues curses figuràven com a segon objectiu en la meva agenda. No obstant això, per diferents motius, no les praparo com es necessari i com a conseqüència, la meva autoconfiança pel que fa a la meva forma física, tècnica i mental no és la idònia per fer uns bons campionats.

Dissabte correm la Mitja. Faig una bona cursa tot i que no lo suficiet, doncs em quedo a 23sg del podi.
El terreny i cartografia son esplèndits, amb moltes similituts en quant a formes del relleu, desnivells i vegetació a mapes de la zona com St.Jaume de frontanyà, Vallcebre, Saldes, Pobla de Lillet...etc.
Gaudeixo moltísssim de principi a fi. Comencem amb 3 controls molt ràpids per seguidament entrar a la zona de bosc i de forts desnivells. De la f11 a la f20, molts canvis de direcció en una part neta i tènica i finalment 4 últims controls en vessant i poca visibilitat. Trobo a faltar algun tram amb elecció de ruta. Fallo les f11, f18 i especialment la f21.
Sensació agredolça, doncs ho passo genial i faig una cursa acceptable però no assoleixo l'objectiu marcat, fer podi.

Diumenge correm la Llarga. No surto tant motivat com el dia anterior i físicament, em noto molt desgastat, doncs a la mitja de dissabte ho he donat tot. Tot i així, la intenció, és fer-ho lo millor possible i deixar-hi totes les reserves disponibles!!
Pràcticament més de 40 minuts fins a la zona de sortida. Voldrà dir que el terreny s'ho val? ...sí, efectivament, el terreny no decepciona!

Després de córrer a 1:7500 a la mitja, necessito un parell de controls per habituar-me al canvi d'escala. En aquesta ocasió a 1:10000.
No faig una mala cursa però acumulo cauen molts segons error rera error (...f2, f10, f13, f14, f18, f20 i f22) Cap de molt important però sí en el conjunt.
Traçat divertit, amb molts controls però per ser una llarga, no massa eleccions de ruta. Un cop arribaves a la f24 dona la sensació que la cursa pràcticament ha acabat, però res d'això. Aquests 3 últims controls seran l'últim repte de la cursa.

Magnífic cap de setmana d'orientació i Campionats de Catalunya! Felicitats a l'organització!!
.

25 d’octubre del 2011

Challenge Alaric'o 2011

.
Tres curses en menys de 20h és el que ens esperava a Carcasona i rodalies en el Challenge Alaric'o 2011.
.
A 3 hores de casa tornava a córrer en aquest trofeu després 2 anys, ocasió en la que havia sigut en terrenys realment interessants.

Dissabte a la tarda repetíem terreny de joc del 2009, corrent dins de la ciutat mitjaval de Carcasona. Però en aquesta ocasió ho feiem de dia i en una cursa de relleus.
Com és habitual, els relleus tenen aquella gràcia especial que juntament amb els laberintics carrerons i muralles de la ciutat fan força emocionant la cursa.
No faig una cursa massa bona després de fallar la f7 i f17 però passo una bona estona. No em prenc la cursa al 100% d'intensitat però a partir de la f13, la coincidèndia amb un corredor francès em porta a donar-ho tot i especialment a l'esprint final.


A la nit, després d'unes poques horetes, ens desplacem al llac de La Cavayère.
Allí ens esperen uns 4'4km en un terreny plagat de xaragalls. La cursa és molt tècnica, i especialment pel fet de ser de nit. A part d'això, la vegetació impedeix totalment la visibilitat.
La cartografia simplifica els elements de relleu que en la realitat son molt més pronunciats del que dibuixa al paper.
Faig una cursa molt irregular. Alguns trams complicats els resolc sense problemes però d'altres arribo a perdre-hi fins a 6 minunts. Em costa especialment entendre la zona de la f3 i f11.
Una cursa més que interessant, tècnica i divertida. Em quedo amb ganes de repetir-hi.

Diumenge al matí ens espera una llarga a Conhilac-Montbrun. Surto últim i tot i així, per diferents motius haig de fer un calentament realment intens per arribar a la zona de sortida. Arribo quan ja estan recollint la zona de sortides, però puc córrer el circuit sense veure afectat el meu crono.
El traçat prioritza les eleccions de ruta, tot i que en els dos trams més llargs no hi ha massa opcions. Jo personalment acabo passant 3 cops per un mateixa zona (esperó sobre les f2 i f3).
És una cursa més física que tècnica, tot i així faig algunes petites errades a l'inici i especialment a la f5.
Bon cap de setmana orientador tot i acabar força cansat després de les tres competicions.
.

17 d’octubre del 2011

Copa a Prades

.
L'any 2007 va ser l'últim cop que corria a Prades i aquest diumenge després de 4 anys hi tornava.
El record que tenia de l'últim cop era d'un terreny on s'havia de lluitar molt amb la vegetació i d'una gran zona d'avellaners a l'oest del mapa on la visibilitat és pràcticament nula.

Bé, tot i que l'organització ens avisa que els temporals han embrutat molt la zona, no aprecio massa canvi.
Començo tranquil i assegurant i... la cosa va força bé. Tot i batallar amb roures, pi roig i força sotabosc ho passo molt bé, ja que controlo en tot moment.

Arribo a la f15 sense pràcticament errors deixant enrera la part boscosa del circuit.
A partir d'aquí, comença la part d'avellaners. Subestimo la dificultat d'aquest sector i cauen més de 6min d'error entre la f15, f16 i f18. Aparentment semblen trams senzills, però la molt reduida visibilitat i la direcció dels arbres et desvia amb facilitat.
Uns últims controls entre els carrerons del poble i cap a meta.
.

9 d’octubre del 2011

Entrenos a la Cerdanya Francesa

.
Aquest cap de setmana pujàvem un grupet de catalans a entrenar a la Cerdanya Francesa.
Per motius laborals tan sols puc aprofitar el dissabte, tot i així, les 5h de viatje entre anada i tornada son recompensades pels magnifics terrenys pirinencs.
Entrenem en un mapa molt proper al de Les Artigues i acualitzat recentment. Tot un luxe!
Pel matí fem una primera sessió i després de dinar una segona abans de baixar corrent cap a Barcelona.
Les previsions meteorològiques son de molt de fred, però res d'això, amb samarreta i sense problemes!Gaudeixo moltíssim exceptuant els últims 10 minuts quan degut a la "urgència" per marxar haig de deixar estar els últims 3 controls.

2 d’octubre del 2011

Camp. de Catalunya de Relleus 2011

.
Després de les setmanes que envoltaven el curs d'orientació que vaig donar, finalment torna la normalitat de les curses!! I ho fa amb una de les curses més emocionants de l'any a l'entorn català: el Campionat de Catalunya de Relleus, a St Martí Sescorts.

Per diferents motius un dels habituals membres del Badalona-O, no pot córrer amb la qual cosa incorporem al primer equip un fitxatge femení de qualitat contrastada, l'Annabel.

Les previsions son bones, doncs els nostres principals rivals, el COC tampoc tenen als habituals entre els seus corredors aquest any. És a dir, tenim possibilitats de revalidar el campionat...!
Però, com tothom sap, els relleus no son dos i dos son quatre i per si fos poc, aquest any, altres equips venen amb molta força i motivació i no pensen regalar res!! Aquests, principalment, son: els Xino-xano, els Farra-O, el COB i els Grions.

- Bé, entrant en matèria... al nostre primer relleu corre en Lluís Ferrer, qui fa un carreron i ja a la fita vista arriba primer juntament amb els Xinos. Bé, comencem molt bé!!! Finalment, acaba el seu relleu en primera posició, tot i donar-nos un ensurt d'infart quan arribant a meta, per uns curts però eterns instants dona la sensació que s'ha saltat un bucle o alguna cosa per l'estil al dubtar en el tram cap a la f200. Tot queda en una anècdota i sortim líders juntament amb els Xinos. Els equips restants van arribant, però la sensació és que ho tenim encarat!!

- El segon relleu, l'Annabel F. Valledor, a la f3 fa un error important d'uns 7 minuts. La cosa se'ns complica. Al pas per la fita vista ja no anem primers ni segons!!
El COB i els Xinos han agafat el lideratge. Per altra banda, el COC, els Aligots i el Farra fan un bon relleu i, amb poc temps de diferència, els quatre formem el grup perseguidor!! La cosa s'ha ficat emocionant!!

- De camí a la f1 i f2 ens veiem el Badalona-O, Farra, COC i Aligots. Jo, personalment, penso en fer la meva cursa i que si haig d'escapar-me sigui per l'error d'ells i no per augmentar el meu ritme per sobre de les meves possibilitats!! Després d'un error general dels primers 3 corredors, de camí a la f6 aconsegueixo deixar-los enrera, però no sé per quants segons...! Possiblement ells em vegin però jo, no em giro a comprovar!
A la vista (f10) passo en 3a posició a la general. Però a la f11 després d'un petit error, veig al Farra que m'atrapa, al COC, no el veig però no deu ser lluny. Dels dos equips liders, els Xinos i el COB, no se'n sap res!!

Seguim junts amb el Farra fins a la f15 on jo acabo marcant el seu control. El meu és uns 40 metres més al sud. Rectifico ràpid, però penso haver perdut tota possibilitat d'atrapar-lo. Tot i així accelero i a la f16 ens tornem a trobar. Ara no se'm pot escapar!!!! Doncs bé, la meva dispersió a la f17 és uns escassos 30 o 40 metres més llunyana de cara a meta i tot i no fallar-la, quan surto d'aquesta ja el veig molt lluny! Just aquí, també puc finalment veure al corredor dels Xinos que és a prop, però no lo suficient per caçar-lo. Premo les dents tot el que puc però son massa endavant. Per més desgràcia meva/nostre, el jove i potent corredor del COC apareix del no res i cara a meta, fa un canvi que jo no puc seguir!! Finalment el nostre equip acaba 5è per darrera del COB, Farra, COC i Xino-xano.
El nostre resultat... francament dolent, però l'emoció de la carrera... impressionant!! i el terreny i mapa ajuden a que això sigui així!! Felicitats a l'organització i als guanyadors!!

Diumenge correm una mitja a l'Esquirol. És un terreny força ràpid i amb bona visibilitat exceptuant als fons de vall. No és ni la primera ni la segona vegada que hi corro però crec que és el primer cop que en cursa.

Petit error a la f1 i després de la f3 on es podia perdre força temps, la cosa va força bé. Físicament, em noto molt cansat. Després d'unes setmanes cartografiant, no estic en la millor forma, però vull enganyar-me i demostrar-me a mi mateix que sí!!
Error greu de 2'20' a la f10. Difícil recuperar! Posteriorment cauen alguns segons més a les f13 i f22.
Cursa ràpida amb molts controls i canvis de direcció. Bon cap de setmana d'orientació!!
.

18 de setembre del 2011

Curs d'Orientació de Competició

.
després de:


- moltíssimes hores creant la web del curs.
- incomptables hores preparant una presentació per a la part teòrica.
- més de 120 diapositives amb desenes d'exemples pràctics.
- més de 50 hores cartografiant el mapa de La Virreina.
- més de 50 hores cartografiant al mapa de St Fost de Campsentelles.
- incomptables hores digitalitzant abmdós mapes.
- desenes d'hores de traçats i comprovació de circuits....


     ....pràcticament tot és a punt pel curs: Orientació de Competició.
.