Lliga a Titaguas

Seguim amb una llarga sèrie de caps de setmana d'orientació sense pràcticament descans des de fa 3 mesos. Aquest cop anem a una lliga espanyola a Titaguas (València).

El dissabte fem una llarga de 9km on a l'inici la dificultat principal està en mantenir la direcció entre la vegetació i el sòl pedregós i ple de sotabosc. I seguidament el traçat ens porta a diferents trams en vessant amb molt pendent.

Faig errors a la f1, f3 i f8 però en general acabo satisfet de la cursa. Físicament no acabo massa "rebentat". Suposo que les últimes setmanes de més entrenament i moltes carreres es noten.

A la tarda de dissabte es corre un sprint al mateix poble que m'arrepenteixo molt de no haver corregut.

Part de bosc i part pels estretes carrerons de Titaguas sembla molt interessant. No entenc com l'organització no en va fer més propaganda.

Diumenge a la mitja ens movem principalment per vessant. La vegetació és força densa i disminueix la visibilitat i ritme de carrera. El traçat combina trams molt diferents i tècnics. No em resulta fàcil mantenir la concentració de principi a fi.

En cursa no tinc la sensació de fallar massa temps però un cop he acabat i miro els parcials veig que sí, que en global sumo més de 4min d'error entre les f10, f12, f15, f16 i f18.

Content del cap de setmana, em diverteixo i gaudeixo moltíssim.

Camp. Cat. Llarga Distància 2015 - Pals

El Campionat de Catalunya de Llarga Distància 2015 s'ha celebrat a Pals, en un mapa força conegut per la majoria d'orientadors però que sempre és un plaer tornar-hi a córrer.

La previsió era de pluja i de cara a la cursa me n'alegro que no s'equivoquin, doncs surto força tard i és una zona que recordo haver-hi passat molta calor.

En el moment de la meva sortida, diria que és el moment del dia en que plou amb més intensitat, però un cop començo a córrer ja no me n'adono més a excepció de quan passo per zones de vegetació densa.

Abans de sortir noto força el cansament dels sprints del dia anterior a les cames, però un cop començo me n'oblido totalment. 

Tenim 13'2km però el terreny és ràpid i no molt tècnic degut especialment a la gran quantitat de camins que hi ha.

Faig pocs errors i podria dir que les meves eleccions d'itinerari i la seva execució son encertades. Així que acabo força satisfet de la meva cursa.

Camp.Catalunya Sprint - Palamós

Aquest dissabte corríem el Campionat de Catalunya de Sprint a Palamós.
Corríem dues sèries al mateix mapa. La primera no comptava pel campionat però sí per copa catalana juntament amb la suma de la segona sèrie.

La segona sèrie és final directe. No començo massa bé, faig petits errors a la f1 i f2. Després a la f5 em costa trobar el control ja que es troba en un racó força amagat. Hi perdo bastant de temps.

Molt cansat físicament ja des de la primera sèrie, se'm fa molt dur a partir de la f13, però no faig errors importants.

A la nit, una bona fideuà i a descansar de cara al Campionat de Catalunya de Llarga Distància del dia següent.

Mazayes 2015

Feia moltes setmanes que esperava aquest cap de setmana. Dos dies a un dels més terrenys que he corregut mai, Auvergne.

Hi havia dues curses, una mitja dissabte a la tarda i una llarga diumenge al matí. Les dues al mapa de Mazayes.

Jo desitjava que es canviés de mapa però no ha importat en absolut, doncs a la mitja estrenàvem una part de mapa nova (o això crec) i a la llarga feiem servir el mapa complert.

Per tal d'aprofitar el viatge no em puc resistir de montar-me un entreno a Montlosier, també una zona increiblement tècnica.

Aquests terrenys són d'origen vulcànic. La quantitat d'informació de relleu és altíssima, el sòl és pedregós i la vegetació és densa i ofereix poca visibilitat.

Dissabte després de 1h 10min d'entreno a Montlosier descanso 3 hores i em disposo a fer la mitja. Pensava que em notaria cansat però no. Faig diferents errors però acabo força satisfet de la meva cursa.

Diumenge, a la llarga, serà molt diferent. Els 13km que ens esperen se'm fan eterns físicament. Passo 2h 33min al bosc gràcies a la gran quantitat d'errors que faig. Passo molta sed i em donen rampes als isquios.

La traçat és molt divertit, interessant i tècnic. Quina sort poder córrer curses com aquesta a "tant sols" 6 hores de casa.

Tècnicament, una de les pitjors curses que recordo en anys. En curses com aquesta és quan els que correm a èlit però no ho som, quedem més en evidència.

Frustrat sí, però motivat més que mai a seguir intentar millorant. Com deia aquell polític: l'èxit personal és la capacitat d'anar de fracàs en fracàs sense perdre l'entussiasme.

CEO 2015 - El Portillo

Com ja va sent una tradició, aquest any tornem als Campionats d'Espanya (CEO) que en aquesta ocasió se celebren a El Portillo (Vallodolid).

L'any passat a Antequera no em pensava ni de lluny que aquest any tornaria a estar en forma i competir. Així que, mirant enrere, la sensacions son de molta alegria.

Com ja és habitual el programa del CEO és molt atapeït però ara, amb l'aparició del "Mix Relay", encara més. Per tal d'encabir-hi aquesta nova modalitat, la cursa de llarga, que normalment es feia divendres, ara passa a diumenge. Amb la mitja passa just el contrari.

Jo, no sóc massa entusiasta de les proves sprint urbanes, així que em salto tant el sprint com els relleus mixtes i tot i així ja acabo destroçat físicament amb les tres proves restants. Així que no vull imaginar com acaben aquells que corren totes cinc curses dels campionats.

Els últims anys, per questions familiars, no he pogut fer el model event i aquest no és una excepció. Molts que sí l'han fet m'avisen que el relleu és molt subtil. Així que divendres a la mitja surto amb totes les "alarmes" enceses. 

La veritat és que, tot i ser un relleu molt tènue, s'entén bé i més degut al fet que la visibilitat és molt alta . També haig de dir que després dels tres dies acabo amb la sensació d'haver-me fixat més en la brúixola que en el relleu.

El terreny és molt, molt ràpid tot i el sòl de sorra que enlenteig una mica. No hi ha pràcticament desnivell.

La cursa em va força bé, però faig un error de 1min a la f5 i tres d'uns 20sg a les f2, f4 i f18.

Dissabte corro els relleus amb en Lluís Bedós i Pol Ràfols. Jo faig el tercer relleu. Amb els dos companys fem un equip equilibrat i crec que amb possibilitats de fer-ho bé. Per altra banda, crec que el terreny de la cursa no ens beneficia massa per la seva rapidesa i no massa dificultat tècnica. Acabem en 6a posició. 

Personalment, acabo content de la meva carrera, doncs en total no arribo als 2min. d'error entre les f3 i f13.

Finalment diumenge ens espera una llarga de 16'6km que em té nerviós tota la nit anterior per l'exigència física que suposa.

I efectivament, la cursa és molt divertida i força tècnica però se'm fa molt dura físicament. Des dels primers controls noto que el meu ritme és feixuc i semba que no passen els quilòmetres. Els principals errors els faig a les f4, f5 i f25.
Acabo molt cansat però en termes generals molt content de tornar a córrer un CEO a H21E.

Stage - Le Caylar 2015

Com cada any, la FCOC organitza un stage pre-CEO de cap de setmana al que, per poc que pugui, intento anar. I aquest any no ha sigut una excepció.

Com en alguna altra ocasió ens hem desplaçat a la zona de l'Aveyron degut al altíssim grau tècnic dels seus terrenys i mapes. És cert que la zona té poca similitud als terrenys del CEO que es disputarà a Valladolid, però les amplíssimes possibilitats que ofereix compensen.

Per tal d'aprofitar els dies al màxim, comencem només arribar divendres a la nit amb una nocturna al mapa de Le Caylar poble. És un dels mapes més antics de la regió però molt aprofitabe. A més a més, surts i acabes des del mateix hotel.

Dissabte, ens espera una dia atapeït. Pel matí a La Couvertoirade (un clàssic ja per molts), a la tarda a Sta. Eulalia de Cernon i al vespre a una zona propera a l'hotel.

Durant tot el dia ens fa un dia perfecte però a l'últim entreno comença a ploure i passo força fred (1ºC). No obstant, és un dels millors entrenos del stage juntament amb el de diumenge al matí.

A la nit podem veure com comença a nevar amb certa intensitat i deduïm que l'endemà no podrem desplaçar-nos al mapa de Le Patus, Però finalment les carreteres no queden cobertes i podem córrer-hi.

Aquest últim entreno de diumenge (imatges) és per gaudir-lo de principi a fi. Comencem en una zona de bosc molt coberta de neu i a on avançar és complicat. La vegetació ha variat i el gran número de camins son molt difícils de seguir. Deu ni do en Tommi per col·locar els controls en aquesta part!!

Diguem que si superaves la prova de foc inicial després venia lo millor. Molts passadissos de vegetació o de roques que t'obligaven a llegir amb molta cura. I tot mentre la neu no para de caure. Faig un error important a la f13 però en general acabo força satisfet especialment per acabar tot i la duresa de l'entorn.

Lipica Open 2015

Cinc dies de curses a Eslovènia, dins del marc del Lipica Open 2015. Ja feia mesos que ho esperava amb moltes, moltes ganes. Desafortunadament coincidia amb el Costa Calida.

Com altres vegades vol a Treviso i en dues hores som a Trieste, on ens allotgem.

Les curses seran en terreny càrstic principalment. Així que... dolines i lapiaz seran els elements més característics, juntament amb una vegetació que, tot i estar sense fulla degut a l'època de l'any, normalment s'ha de lluitar.

- El 1er dia correm al mapa Lipica i és on millor ho passo de tots els dies.

El terreny és molt pla i només es veu modificat orogràficament per la multitut de dolines que conté. Estàs quasi sempre navegant sense massa més referències que la brúixola. Les principals refrències són les dolines que et vas trobant però que se semblen totes les unes a les altres.

Comencem en una zona relativament més senzilla i seguidament, quan ja estem confiants, entrem a la part nord on la gran quantitat de lapiaz i depresions fa molt complicada la navegació.

Tot i gaudir molt, és el dia que tècnicament pitjor ho faig. En un parell d'ocasions perdo el contacte amb el mapa i m'he de resituar. Desastre!

- El 2on dia correm una llarga a un terreny ja conegut per mi, doncs hi vaig córrer fa un parell d'anys, Vahta.

Els principals errors venen per les males eleccions i/o execusions de ruta. A partir de la f19 pateixo molt físicament. Se m'acaba la bateria.

És trist però fallo algun tram similar a algun que ja havia corregut fa dos anys.
Em costa molt llegir els corriols entre murs i això fa que en moltes ocasions agafi rutes que no són les més ràpides ni de bon tros.

- El 3er dia ens desplacem més al nord, junt al poble de Ajdovscina. El terreny és de característiques molt diferents al dels dies anteriors. Una primera part de principalment vesant i una segona d'un altiplà amb vegetació semioberta i amb molts elements d'origen humà.

A part de ser el dia amb menys interès, em salto la f25. Em sap molt de greu, doncs no estava fent una mala cursa i a més a més deixo d'entrar a la classificació dels 5 dies.

- El 4rt dia tornem a Ajdovscina, però a l'est del mapa del dia antetior. És una zona molt divertida amb molts detalls de roca i de relleu en vesant. Faig pocs errors.

Durant tots els dies de curses fa força vent però aquest dia en concret, en fa de fort. He de dir, però, que un cop dins al bosc es nota poc i ni me n'adono.

Faig algun error però poc important. Físicamentm a les pujades és on veig que estic acumulant molt cansament.

- El 5è i últim dia correm a Dutovlje en un terreny força ràpid i altre cop amb desenes de dolines, murs i lapiaz. No faig una bona cursa. A part d'errors a f1 i f11, no trio bé l'itinerari d'alguns trams i em noto amb poca fluidesa.

Els terrenys, mapes, traçats i organització de tots cinc dies són espectaculars. Només una petita crítica en referència al color i transparència dels traçats que sovint fan difícil llegir quin control estàs buscant.

En resum, cinc dies de carreres d'alta dificultat tècnica que em fan veure quantíssim tinc a millorar. Físicament, ho dono tot a cada cursa.

AOM 2015 - Punta Umbria

Lliga espanyola a Punta Umbria (Huelva) en el Andalusia Orienteering Meeting.

Ens desplacem en AVE fins a Sevilla (4'5 hores) i des d'allí fins a la zona de competició en cotxe en poc més d'una hora.

- El dissabte correm la mitja en un terreny de dunes on hi ha gran quantitat de formes de relleu i a on gestionar les zones de vegetació és important. 

De fet, gràcies a la baixa visibilitat que ofereix la vegetació, el terreny es converteix en més tècnic i interessant.

La cursa és WRE i això atrau a corredors internacionals. Tenim la sort de poder competir al costat de corredors com Daniel Hubman, Edgard Bertuks, Alasdair Mcleod, Scott Fraser...etc.

Faig una cursa amb petites errades a l'atac d'algun control, però cap error important. Possiblement, però, sí que hauria d'haver evitat alguna zona de vegetació densa. Físicament la cursa és molt exigent.

- Diumenge correm una llarga de 15km però que resulten ser molt ràpids.

La sortida és en massa amb diverses papallones per evitat seguiments. La primera part del traçat, personalment em resulta poc interessant. Molt físic i ràpid.

A partir de la f19 fem un tram llarg i entrem en una zona divertidísima de dunes amb micro-relleu i molts canvis de direcció. Gaudeixo al màxim.

Pràcticament no faig errors en aquesta zona, tot i desviar-me molt a la dreta a la f28.

Acabat aquest sector, un altre tram llarg cap a la zona inicial i a enfilar meta.

Satisfet de les meves dues curses tècnicament, però no massa físicament.

Camp. Catalunya de Relleus 2015 - El Bruc

Després dels relleus del 2014 on corríem, però fora de competició, el Badalona Orientació aquest any volíem revalidar el títol de Campions de Catalunya de Relleus a El Bruc.

Després d'uns quants anys amb un mateix ordre de rellevistes, en aquesta ocasió tornem a col·locar-nos en una posició més clàssica. És a dir, el corredor més fort al final per si ha de decidir-se tot a l'últim relleu.

- En Lluís Ferrer, surt al primer relleu. Aquest és complicat, doncs molts dels equips col·loquen al millor del seus corredors aquí. Tot i anar amb el grup davanter, al control 8 perd el tren i entrega el relleu en 4a posició, just darrere del U.E.Vic i davant GO-Xtrem i COB a pràcticament 5min.

- Jo, surto al segon relleu. Tot i tenir clar com faré el primer tram, fallo l'atac al control i hi perdo 3'5min. L'error és greu però intento borrar-lo de la ment i seguir al màxim. De camí a la f3 veig al corredor de GO-Xtrem. Segueixo convençut que no podré atrapar als altres dos equips per culpa del error inicial. Sense saber-ho avanço al COB a la f7.

Vaig encadenant controls sense errors importants (10sg a la f8 i uns altres 10sg a la f13). Potser prenc més riscos dels necesssaris però ho faig perquè tinc la sensació d'anar per darrere. De fet, he avançat als equips catalans sense saber-ho però el corredor del OK Ozons de Letònia m'avança a mi.

Gaudeixo especialment de tot el tram després de la fita vista.

- El tercera i última posició surt en Tommi Tölkkö qui, tot i sumar uns 4 minuts d'error en 4 o 5 controls, acaba fent un molt bon temps i arriba en primera posició, proclamant-nos Campions de Catalunya. Tots tres molt satisfets!!!

-  Classificacions 2015  -

Felicitar al COB i U.E.Vic per les seves 2a i 3a posició al Campionat de Catalunya i al OK Ozons per la segona posició en el global.

Costa Blanca 2015 - La Nucia

Ja feia dies que tenia ganes de competir en una cursa de dos dies i finalment ha arribat el dia. En aquesta ocasió ens desplacem a La Nucia (Alacant) on es disputarà el Costa blanca 2015.

Després de l'organització de la Copa Catalana a La Virreina, m'adono que porto mesos molt concentrat en l'àmbit de l'organització i que la competició ha quedat en un segon pla. Finalment, m'alegro de poder canviar de xip.

Després d'un any molt fluix per mi, aquesta temporada decideixo tornar a córrer a la categoria èlit. El meu estat de forma ha anat millorant respecte als últims mesos, però no estic en el mateix estat de forma que al 2013.

- El cap de setmana comença amb una mitja que puntua pel world ranking. Hi ha corredors molt bons, entre els quals destaca el suec Jonas Leandersson, qui ha sigut campió d'europa i del món recentment. Quin luxe!

Només girar el mapa, hi veig moltíssima informació. Vaig en compte. Després d'un primer control amb certa "sort" veig que he de controlar molt més si no vull fer cap error important.

Gaudeixo molt de la cursa, doncs tot i fer petites errades, no en faig cap d'important. Físicament, acabo molt cansat, doncs ho he donat tot.

Esperava un terreny amb molt de sotabosc però em sorprèn positivament. Gran quantitat de detall de retlleu i elements de roca i una vegetació amb poca visibilitat però sense ser brut.

- Diumenge, ens espera una llarga de 11'4km. Tot i que sé que portaré un ritme més còmode, em fa força respecte la distància i especialment en un terreny on els desnivells són importants. 

Començo trenaquil i els quilòmetres van passant. Aguanto bé. 

A la f16 tenim un canvi de mapa. No estic satisfet d'algunes de les meves eleccions d'itinerari, especialment de la f15, fet que em desmoralitza força en cursa. El principal error el faig a la f20, on cauen entre 2 i 3 minuts.

No gaudeixo tant de la cursa com el dia anterior, doncs els traçats em porten a repetir diverses vegades alguns trams que se'm fan una mica monòtons. 

Del que sí que acabo content és d'aguantar bé la distàcia i sortir motivat a seguir entrenant.

Casserres

Diumenge passat, en motiu de la marató de TV3, el COB organitzava una cursa a Casserres. 

La cursa també formava part, com a primera prova, de la nova proposta del club en format lliga al berguedà.

El dia es despertava gris i fred però això no va fer que pocs corredors apareguessin a la cursa.

Jo desconeixia el terreny i la veritat, la sorpresa va ser positiva. Principalment, la zona era molt neta i ràpida tot i que també hi havia algun racó de vegetació impassable. Tant a la sortida com a l'arribada corríem per dins del poble.

No faig massa bona cursa, doncs sortint del f2 vaig en direcció totalment oposada. Perdo més de 3min i la moral cau en picat. La resta de cursa la faig sense errors fins altre cop, al sortir del f22 on torno a sortir en direcció contrària. En resum... precipitacions i mala concentració!! Sort que terreny i mapa van compensar la meva actuació.

La Cavarère i Lagrasse 2014

Cap de setmana per la zona de Carcassonne. França. Aquesta és la quarta vegada que corro per aquests indrets.

El dissabte pel matí feia un entreno al mapa de Pradelles en Val, on havíem fet una mitja molt tècnica el 2009. 

A part de que no tenen mapes per a tothom i ens hem d'anar passant els existents, l'entreno està bé, tot i que trobo a faltar un traçat interessant abans que molts controls en format score.

Per la tarda tenim un Sprint a Lagrasse, un poblet amb un casc antic preciós. Mapa nou per a mi.

La cursa té algun tram molt interessant, especialment quan s'entra a l'abadia benedictina de Sta. Marie d'Orbieu on s'hi troba un escrit de Carlemany.

No faig massa errors i físicament em noto força bé tot i ser per la tarda.

Diumenge correm al Lac de Cavayère. Aquí hi havíem corregut una nocturna el 2011 i ja recordava la dificultat als vessants i a les zones de vegetació densa.

És un terreny on s'hi pot córrer diverses vegades i seguir treient -hi profit.

Faig molt errors i no acabo gens satisfet de la meva cursa tot i gaudir-ne moltíssim.

Martin Kronlund 2014

Aquest cap de setmana s'ha corregut el Martin Kronlund per la zona de La Berzosa.

Feia temps que volia orientar per aquesta zona, doncs en mapes antics ja es preveia tècnica gràcies a la gran quantitat de roques i afloraments rocosos enmig d'una vegetació que dificulta el pas i la visibilitat.

Dissabte, a la llarga correm per zones on la cartografía em desconcerta. És cert que la inmensa quantitat de roques fa que no hi puguin sortir totes, però en cursa es fa difícil determinar quin és el criteri mínim per què aquestes hi siguin o no.

Haig de dir que gaudeixo de la cursa tot i acabar molt, molt cansat. Al pas a la fita no puc més que mirar la meta amb desig però m'anima que només falta un petit bucle.

El sol i la calor que fa junt amb que la zona no té massa ombres, no ajuda.

Faig alguns errors com a la f10, f17 i sobretot f20.

Diumenge correm la mitja molt a prop del mapa del dia anterior. 

El mapa és molt petit però la zona és molt interessant. En aquesta ocasió, la cartografia s'entén molt bé.

Fallo més de 2 minuts a la f1 i decideixo jugar-me-la i anar a fondo la resta de la cursa. Bé, l'estratègia és arriscada i funciona fins a la f16 on pel cansament faig un error massa gran (3min).

M'encanta la zona però no acabo satisfet de la meva cursa.

Trofeu Nazaries 2014

Després d'un any i mig sense córrer una lliga espanyola, en aquesta ocasió em torno a decidir. 

La veritat és que m'ha fet molta il·lusió tornar-hi; el llarg viatge, els dos dies de curses, la visita turística del dissabte per la tarda, el trobar-se amb amics i coneguts tant lluny de casa...

Les curses han sigut a les zones de xaragalls de Guadix i Benalúa. Un indret fantàstic per a fer-hi orientació degut a la gran quantitat de detall de relleu.

Dissabte corríem la llarga en un mapa nou on combinàvem zones planes i amb vegetació que dificultava la visibilitat amb els clàssics xaragalls de la zona. Tot i no ser una cursa senzilla en absolut, si que acabo amb la sensació de predomini del factor físic sobre el tècnic. Bé, ja se sap, es tracta d'una llarga.

No faig massa errors tot i algun moment de desconcentració. Acabo satisfet de la cursa.

Diumenge fem la mitja a un terreny on ja s'havia corregut l'any 2008 i on jo hi havia corregut. En aquella època, jo portava un parell d'anys fent orientació i em va semblar una cursa increïblement tècnica. I de fet, ara m'hi segueix semblant tot i haver millorat en relació a llavors.

El recorregut comença per una zona no massa complicada i força física i a partir de la f5 entrem en l'univers de xaragalls que fan que gaudeixi al màxim del circuit. Hagués volgut que no s'acabés mai! Bé, físicament no ho portava tant bé! :-p

Tot i fer una bona cursa, cauen alguns petits errors però que fins a cert punt "m'auto-perdono" degut a la dificultat de la zona.

Cap de setmana dur per la quilometrada en cotxe (8h + 8h) però amb sensacions retrobades i molta felicitat! ;-)

 

Camp. Catalunya de Llarga 2014 a Gurb

Aquest diumenge hem corregut el Campionat de Catalunya de Llarga Distància a Gurb, a tocar de Vic.

El terreny és típic de la zona d'Osona. Zones obertes de marga plenes de xaragalls, camps de sembrat, boscos de vegetació més aviat densa i desnivells sobtats.

Durant el dia anterior i la mateixa matinada plou amb certa intensitat, així que el sòl és humit. Tot i així no trobem el fang que imaginàvem. Durant les hores de cursa ens fa molt bon temps.

L'any passat, en aquest terreny, hi vam córrer una mitja, així que ja tinc una idea de quin tipus d'orientació ens espera. I la veritat és que em trobo força encertat navegant i atacant els controls. 

No perdo contacte amb el mapa pràcticament en cap moment. 

El traçat és de llarga distància, amb pocs controls i amb prioritat a les eleccions de ruta i al factor físic. El fet de córrer a 1:10000 per una zona amb tant de detall de relleu fa que no trobem controls a les zones més tècniques de xaragalls.

Faig algun error (f3, f10, f12) però en termes generals faig una bona cursa. Acabo cansat físicament però molt satisfet!

Camp.Catalunya de Relleus 2014 - Rasos

Els relleus sempre són una cursa molt especial i més en una zona com la de Rasos de Peguera.

Aquest és un mapa del Badalona-O, que hem cedit per als relleus 2014 a l'UPC. És per aquest motiu que el nostre equip corríem Fora de Competició. Més que res per una qüestió d'esportivitat. Personalment, he corregut menys aquí que en la majoria de mapes del berguedà.

El nostre primer rellevista, és en Tommi Tolkko. Com ja ens esperàvem, arriba primer. Em comenta que no ha fet més de 10sg d'error, en total. 

Jo, surto en segona posició. La segona, és una posta sense massa pressió i a on, donat al meu baix estat de forma, em sento molt còmode. 

Faig petits errors però cap d'ells de més de 20sg. En total no he perdut més de 1 minut. Per tant, acabo molt satisfet. 

Físicament, se'm fa molt dura. Entrego el relleu en primera posició.

En Lluís Ferrer, a la 3a posta, tot i un parell d'errors de 1min fa un molt bon temps. Arriba en primera posició i, tot i córrer fora de cursa, ens sentim satisfets, orgullosos i campions!!

Desert du Carlit 2014

Fantàstic cap de setmana a la cerdanya francesa. Feia setmanes que esperava amb il·lusió que arribessin aquestes competicions, doncs és una zona preciosa i a més a més tècnica.

El divendres tinc la sort de poder pujar ben aviat i un cop instal·lat espero a la nit per poder fer un entreno-o nocturn. La ràpida sensació de cansament em fa pensar atemorit en la llarga de diumenge on correrem entre 2000m i 2300m d'alçada.

Dissabte al matí ja tenia previst no córrer la score que es fa a Odeillo i espero a la tarda, quan disputa un sprint a Mont Louís. La cursa promet, doncs aquesta es desenvolupa per dins i els voltants de la ciutadella fortificada de la vila. L'exèrcit francès encara hi té una guarnició.

La cursa no decep! Murs, ponts, passos subterranis i escales on no hi passen dues persones fan que no puguis baixar la guàrdia ni un instant.

No veig per enlloc els 120m de desnivell que ens anuncia l'organització, però no els trobo a faltar!! :-p

Diumenge al matí correm al mapa del Desert du Carlit. No és la primera vegada que hi corro, però sí que és la primera que s'hi fa una cursa, doncs es tracta d'una zona protegida i suposo que deu ser complicat aconseguir-ne l'autorització.

La zona és meravellosa. Tècnica, física i molt maca. Sobre el llac de Les Bulloses tot un seguit de petits llacs envoltats de turons fan que juntament amb una cartografia nòrdica, em senti com si fos altre cop a Noruega.

A part de la distància, el traçat és també de llarga.... trams llargs d'elecció d'itinerari, pocs controls i exigent físicament. Tot i acabar molt cansat, acabo millor del que m'esperava, ja que calculava estar més estona de la que finalment necessito per realitzar el recorregut.

Acabo satisfet de la meva cursa tot i alguns errors que en un primer moment considero de poca importància però que un cop descarregat el track del gps, veig que no ho són tant.

Suècia O-Tour 2014

Tenia 3 dies per poder-me escapar, així que ho aprofito i volo a Estocolm. Des d'aquí començo un o-tour per diferents zones del país aprofitant mapes i terrenys de molta, no...  moltíssima qualitat! 

En total faig uns 900km en cotxe però els reparteixo de manera que no arribo a fer-ne més de 150 de seguits per evitar molta estona al volant seguida.

Entre dissabte a la tarda i diumenge al matí, faig 6 entrenos.

- Començo per Lumsheden. 

- L'endemà diumenge: Nora pel matí i Eskilstuna per la tarda. 

- I finalment dilluns al matí: Vasteras (final mitja woc 2004) i dos entrenos a Lunsen, Uppsala (imatges).

Reconec cert risc en córrer per aquests indrets, sol i tant lluny de casa... però en certes ocasions no queda més opció que arriscar. Mai porto mòbil en entrenos... ni en els nocturns, però en aquesta ocasió, l'agafo. Una altra cosa és que hi hagi cobertura dins del bosc! ...ni ho miro! 

Els entrenos son de 10km cadascun a excepció dels del dilluns que son de 6, 5 i 7km. Un total de massa quilòmetres pel meu estat de forma... però vull aprofitar al màxim el viatge!! Ho pago... en algun moment arribo a esgotar-me fins al punt "d'apajarar-me"!!!

Quasi en totes les sessions em plou en algun moment o altre i la temperatura ronda els 10ºC. Així que, les condicions son ideals per gaudir del bosc.

L'últim, és un entreno amb "només corbes". El repte no és fàcil, doncs a part de que l'equidistància és 2'5m i el relleu força subtil, la vegetació no permet massa visibilitat. 

Una mica arriscat deixar-lo pel final per si no va bé i el conseqüent mal gust de boca. Però finalment, tot i moments de "pànic" en que perdo el contacte amb el mapa, aconsegueixo finalitzar bé i la recompensa és doble.

Curt, intens... amb ganes de repetir!

Fjord-O Vest 2014 - Førde

Feia anys que volia visitar els fjords. Havia estat en un parell d'ocasions a Noruega però mai per aquesta zona. Així que aquestes competicions eren ideals per a gaudir de curses espectaculars al mateix temps que visitar llocs meravellosos.

Aterrem la família sencera a Bergen, on passem el primer dia i podem fer de guiri clàssic: menjar salmó i visitar el barri històric de Bryggen. L'endemà, una decebedora visita al zoo de la mateixa ciutat, pensada especialment per l'Uxia i... tot seguit, unes 3h de cotxe cap al nord, a Førde, on serà la seu de les competicions.

Ens allotgem a prop de Viksdalen, en una cabana preciosa d'un camping perdut enmig de terra de ningú. L'entorn és idíl·lic! És tranquil, amb vistes precioses i envoltat de vegetació.

Els terrenys on correm durant aquests quatre dies són molt diferents entre sí. No m'esperava tanta varietat en una mateixa zona. Ara, si una cosa tenen en comú és la gran quantitat d'aiguamolls que contenen. 

Degut a les pluges constants que ens acompanyen durant tota l'estança, encara van més carregats d'aigua. Arriben a ser esgotadors! Constantment enfonsante i lluitant per progressar. Gaudeixo molt de les zones humides, però durant aquests dies quasi acaben amb mi!!

El primer dia correm a Kråkenesmarka. És una zona amb desnivells moderats i amb diferents zones de vegetació. Fins i tot una gran taca de verd 3 al ben mig del mapa. Pensava que de verds 3 no n'hi havia per aquelles latituds!! 

La vegetació és molt generalitzada i sovint els blancs corresponen a zones d'arbres molt dispersos. Gaudeixo moltíssim! Un dels millors dies dels quatre, sens dubte.

El segon dia correm a l'arxipèlag de Værlandet. Per accedir-hi hem de pujar a un ferri que en 30min ens porta a la zona de competició.

És una zona pràcticament oberta en la seva totalitat. És caracteritza per grans blocs de roca conglomerada de fins a 100m d'alçada que afloren sobtadament del terra. Només hi ha dues opcions en els itineraris..., o fas desnivells extres per sobra els afloraments rocosos o vas per les zones d'aiguamolls on avançar és farragós.

El divendres, dia de descans, aprofitem per visitar el Nærøyfjord, el fjord navegable més estret del món i afluent del Sognefjord, el segon fjord més llarg del món.

Dissabte, el 3er dia de competicions, correrem a prop de Førde en un terreny preciós, molt obert i net. Paral·lelament es corre el Campionat de Noruega d'Ultrallarga. Fan 23'4km! Em fan enveja per les parts de mapa que toquen, però seria massa pel meu estat de forma més la resta de cursa.

I finalment diumenge competim a Bøyadalen, just a sota d'una llengua del glaciar Jostedalsbreen, el més gran de l'Europa continental. 

El terreny és brutal. Poca visibilitat, molt de detall de microrelleu, molta roca...! L'únic inconvenient és que per culpa de les constants pluges, a falta de 2 controls ens fan parar. 

Alguns ens atrevim a travessar el riu que impedeix el pas i finalitzem el recorregut però trenca força el ritme de cursa.

A la tarda toca tornar cap a Bergen per l'endamà agafar l'avió de matinada. Voldria repetir ben aviat per què l'experiència ha sigut brutal, però malauradament aquest país és extremadament car.

Entrenos per la Cerdanya

Aprofitant un dia entre setmana pujo a la Cerdanya a fer-hi un parell d'entrenaments. I és que en un parell de setmanes marxo al Fjord-O Vest 2014, a Noruega i voldria tocar un mínim de mapes abans.

Em trobo amb un amic que s'està uns dies amb la família al càmping Pla de Barres i fem un entreno al mapa del mateix nom. Com no pot ser d'altra manera gaudeixo de la zona durant l'hora i mitja que dura el recorregut. La vegetació, els aiguamolls, el relleu... etc, fan que un no és cansi mai de córrer en aquests paratges per més vegades que hi hagi corregut.

Un cop acabat el circuit, temps de canviar-me de roba i ràpid fins a Malniu. El camí de pujada en cotxe per l'estreta carretereta és fa llarg i farragós però a dalt t'espera la recompensa.

És una zona preciosa! ...tot i que molt diferent a la d'abans. Molt de desnivell, vegetació més aspre, grans quantitats de roques sovint en forma de tartera...etc fan d'aquest un entreno molt diferent.

Per cert, al refugi, a part de cobrar-te 3€ per accedir en cotxe a l'esplanada de dalt, també et poden subministrar mapes d'un circuit permanent amb 3 recorreguts de diferent dificultat.

Vaig molt just de temps, així que un cop acabo, sense temps de recuperar l'alè, agafo el cotxe i tornada als boscos de cotxes, corriols d'asfalt i roques en forma de pisos de bcn. Acabo esgotat però satisfet.