2 Dies del Ripollès

Ens desplacem a Vilallonga de Ter tot seguint amb la llarga sèrie de curses de cap de setmana que finalitza per aquest estiu amb el trofeu els 2 Dies del Ripollès.
Aquest mapa s'havia estrenat el 2009 però, per diferents motius jo hi no havia pogut córrer, així que al ser "mapa nou" ha sigut una motivació afegida per a mi.

Dissabte comencem, sota un sol radiant, amb una mitja física i amb la principal dificultat de trobar passos entre les zones de vegetació densa i impassable.

El desnivell és fort i el fem a l'inici de cursa per seguidament baixar seguit fins pràcticament a meta.

A la f17 el sportident i no em dona cap senyal! Torno a marcar i res! Mantic una bona estona i... res de res!! Marco al mapa. Tot seguit ve una corredora i li dona senyal! Penso... "no hauré netejat bé i tinc la memòria plena", però no, a la f18 dona senyal sense problema. Afortunadament hi ha una altra corredora que li passa el mateix i no em desqualifiquen. Misteris de la tecnologia!!

La zona en general és força neta però un petit tros d'ortigues de la f16 a la f17 ens deixa a tots ben "calentets"!!

Diumenge a la llarga surto el primer de la meva categoria. Hauré d'obrir trotxa però per contra penso que no patiré tanta calor. Finalment, fa un dia núvol així que no em beneficio massa de començar aviat.

Comencem com dissabte amb pràcticament tot el desnivell a l'inici. A la zona de la f3 a la f9 la vegetació és difícil d'interpretar, tot i així me'n surto "només" amb 2min. d'error.

L'entorn és molt maco! M'encanta la boira que em trobo camí a la f10 i que puja per la vessant sud. Dificulta la visibilitat i dona a l'entorn un aspecte inhòspit.

En alguna zona oberta de més al nord l'herba m'arriba fins a la cintura i ningú m'ha obert pas. Em desgasta força físicament!

De camí a la f15, en el tram llarg, tot i portar turmellera em torço el turmell!! Després d'uns instants de dolor segueixo sense massa dificultat però sí amb cert desconsol, doncs últimament ja m'ha passat en diverses ocasions.

I ara... a esperar a l'agost amb el OO-Cup (Eslovènia)!

2 Dies del Pirineu 2012

Els 2 Dies del Pirineu, com ja és habitual, tornen a ser dos dies de curses molt tècniques, físiques i divertides!

Repetim a Sant Jaume de Frontanyà però ho fem en una zona nova situada al nord de la coneguda.

Dissabte enmig d'una onada de fortes calors se celebra el Campionat de Catalunya de Llarga Distància. Els 32ºC fan que em decideixi a portar camelbak. Em farà un molt bon servei, doncs la calor és asfixiant i la cursa dura!

Només agafar el mapa, ja veig que una de les principals dificultats del dia, a part de la calor, serà l'escala. El 1:15000 en aquest terreny de tant de detall és un extra de dificultat i fa que hagi de parar constantment a llegir el mapa tot i portar lupa. La meva opinió personal és que aquest fet desvirtua una cursa com la que se'ns havia preparat. Però és així... què hi farem!

Independentment de l'escala, la calor i que no he dormit massa la nit anterior... faig una cursa lamentable! D'aquelles que et fan plantejar moltes coses. Entre d'altres errors(f4, f8 i f10), faig 10 minuts d'error a la f19 per falta de "disciplina"!!
Ho dono tot i acabo extenuat a meta. La motivació durant la cursa era alta però... el resultat ha sigut desencoratjador.

Així com dissabte feia un sol de justícia, diumenge baixen més de 10ºC les temperatures i fins i tot ens acaba plovent! Fa un dia perfecte per córrer.

A la mitja, la cosa només pot anar a millor i així és. La cursa te molts controls i pocs trams llargs que és on acostumo a fallar. Em noto segur pràcticament durant tot el recorregut.


En total faig uns 2min d'error principalment en els controls f14 i f15. Tot i el cansament acumulat del dia anterior, no em noto destroçat físicament. 
Em trec "parcialment" la frustració de la llarga.

Meranges, Jukola, Etang de Lers i ara St. Jaume de Frontanyà... juny, un mes d'orientació espectacular!!

Etang de Lers

Tan sols una setmana després del Jukola, semblava que poques curses podrien igualar el nivell de la carrera finesa però res d'això. A l'Etang de Lers (França), aquest cap de setmana hem pogut gaudir d'uns terrenys espectaculars, tant per la bellesa de la zona com per la dificultat i exigència física i tècnica.

S'ha de dir, però, que dissabte solament fèiem un petit tast del que realment seria el plat fort, la llarga de diumenge.

Tot i alçar-se el dia amb núvols, a migdia ja feia un sol de justícia i la calor era forta.

A la 13h començava la mitja i jo era el primer corredor del meu circuit. Males noticies, doncs en alguns ratllats era jo qui obria pas (de f10 a meta).

Faig una bona cursa, amb errors de pocs segons a l'atac d'algun control. La part més interessant és de l'inici a la f6 i m'informen a l'arribada que diumenge serà tot d'aquest estil. Perfecte!!

A la llarga de diumenge, avisat de la dificultat tècnica, començo prudent i assegurant. Algunes zones molt tècniques i aspres em recorden a la del woc2011, d'altres més obertes i amb molt de detall de relleu em transporten al mapa del Desert du Carlit. En definitiva... un luxe!!

El format de llarga distància queda ben representat en els 2 llargs trams del traçat (f4-f5 i f7-f8) on necessito uns 20min aproximadament per cada un.

Em deixo uns 2min a la f12 i faig petites errades en el atac d'algun control però cap error greu tenint en compte la dificultat del terreny.

Pateixo un petit contratemps des de la f14 a meta amb el calçat (foto) que tot i no impedir-me córrer del tot, si que em desconcentra una mica 

Es evident que el Pirineu per les dues vessants encara ens reserva molts i molts terrenys increïbles per a l'orientació.

Jukola 2012 - Valio

I tornem a Finlàndia a córrer el Jukola, la cursa de relleus més important del món. Aquest serà el 6è cop que hi vaig però no deixa de ser tot un repte, extremadament emocionant!

Aquest any es corre a Vantaa, molt a prop de Helsinki, així doncs l'equip s'evita grans desplaçaments un cop arribem a l'aeroport.

Tan sols aterrem, ens dirigim a fer el primer dels 3 entrenaments que farem abans de la competició. Aquests entrenaments, a part de ser la millor forma d'habituar-se a la cartografia i terrenys escandinaus, son un plaer en sí mateixos. Si en algun lloc existeixen fades, follets i d'altres personatges de conte, és aquí!!

La simplificació dels  elements de roca, la vegetació i les formes de relleu és significativa. Has d'obviar constantment molts elements que no son significatius però que probablement trobaries en cartografies d'altres països. 

El mapa de la dreta és del tercer entreno. Vaig fer un rodatge curt per no cansar-me massa el dia abans de la cursa i especialment després d'haver fet un llarg i extenuant entreno amb sortides en massa  i dispersió el dia anterior.

El Catalonia Team consta dels següents corredors:

        1er relleu (12'8km): Marc Serrallonga
        2on relleu (12'8km): Pol Ràfols
        3er relleu (14'1km): Biel Ràfols
        4rt relleu (7'8km): Pau Llorens
        5è relleu (8'2km): Eduard Solé
        6è relleu (10,3km): Lluís Bedós      
        7è relleu (15'2km): Benet Totusaus

A les 22:30 del dissabte comença la carrera amb una sortida en massa de 1689 corredors embogits per trobar una bona posició inicial i que és dirigeixen a un de tres possibles controls (degut a la dispersió).
Es formen rius d'orientadors que desapareixen dins del bosc durant els últims instants de claror del dia.

  - En Marc fa una posta increïble, millorant la de l'any passat i entrega el relleu en 48a posició, tant sols a 4'5min del primer equip.
  - Seguidament en Pol, de nit de principi a fi, tot i fer una molt bona carrera perd 42 posicions, doncs en Marc ho ha fet extremadament bé i mantenir la posició no és fàcil. Amb tot això, entrega el relleu en 90a posició!! 

  - Qui rep el tercer relleu és en Biel, qui en un tren d'alta velocitat recupera 22 posicions! Fa un crono realment bo! L'equip va 68è... però ja hem gastat els corredors més forts... :-P

  - En Pau i l'Edu s'estrenen al Jukola i també en terres fineses. Tenint en compte aquest fet, fan bones postes però perden 10 i 23 posicions respectivament. 

Gràcies a la curta nit escandinava, l'Edu ja ha pogut sortir sense frontal. Anem en 101a posició a falta de 2 corredors.

   - Surt en Lluís, qui no té el millor dia, acusa el cansament de les setmanes prèvies a la competició i després d'un parell d'errors perd 13 posicions més.

(mapa amb més resolució)

M'entrega el relleu en 114a posició! L'any passat vam aconseguir la 148a! Em pregunto... podré mantenir-la... o millorar-la?

Finalment ha arribat el moment! Fora nervis, fora pressions i a fer la millor cursa possible i a gaudir!!

Son algo més de 15km així que no puc començar volent menjar-m'ho tot o petaré a mitja cursa! Procuro donar un ràpid cop d'ull al mapa durant els llargs 1025m fins al triangle i intento plegar-lo lo millor possible (fet no massa fàcil, doncs estem parlant d'un dinA2).

Em trobo molts i molts corredors però son de postes anteriors a la meva i he de sortir, sovint, de la trotxa per avançar-los. 

Faig un primer error d'1min a la f4 però no torno a fallar significativament fins a la f31 (3min) on tot i ser just a sobre el tallat, no el veig i dono tombs absurdament tot desesperant-me!! 

Finalment puc dir que estic satisfet de la meva cursa. He portat un ritme no massa alt però constant. Just per aguantar el 17km que m'acaben marcant el gps.

Coincideixo amb un corredor de la f12 a la f22. Tot i tirar jo del mini-tren, em transmet certa seguretat i m'obliga a no afluixar físicament.

Arribo a meta realment cansat però content, doncs no perdo posicions sinó que en guanyo un parellet deixant a l'equip finalment en 112a posició. El nostre millor resultat fins al moment!!

- Classificacions -

Després de tot, la conclusió és... quant falta pel Jukola 2013? 

Trofeu Malniu

Terrenys increïbles és el que ens esperava a Meranges durant el Trofeu Malniu que s'ha disputat durant aquest cap de setmana i on la cursa de dissabte tenia el valor afegit de ser Campionat de Catalunya de Mitja Distància.

L'entorn del refugi de Malniu no ha decebut. Bosc pirinenc de diferents penetrabilitats, rierols, llacs, aiguamolls, prats alpins, zones de gran quantitat de roques, tarteres... i tot en un espai on al punt més baix del mapa érem a 2050m sobre el nivell del mar.

Dissabte, al que és el Camp. de Catalunya de Mitja surto a per totes, no tinc intenció de reservar res! Fa un dia preciós amb un sol radiant i molt bona temperatura.

En quant a la meva cursa... un parell de dies després m'adono que m'he oblidat d'un parell de coses prou importants. Primer, de gaudir de la cursa en sí al obsessionar-me en fer un bon resultat i segon, de valorar adequadament els diferents trams tot prenent riscos massa elevats.

Com és d'esperar, amb aquestes dues premisses, faig una mala cursa. Faig errors importants a la f9, f16, f21 i especialment a la f15 on cauen molts minuts.

Decebut després d'haver preparat aquesta cursa des d'abril. Per altra banda l'entorn és immillorable i tinc la sensació de no haver-lo gaudit plenament.

Diumenge ens llevem amb mal dia. El temps ha canviat radicalment. Durant la nit el vent ha arrancat tendes a la zona de competició, ha plogut amb força i han baixat les temperatures. De cremar-te sota els raigs del sol a abrigar-te amb tota la roba, que no portes.

En més d'una ocasió em plantejo de si sortir a córrer o no. Deixar la petita a la guarderia amb aquest dia de pluja i fred, no em fa massa gràcia però finalment decideixo treure'm el mal regust de boca del dissabte i surto a córrer. Això sí, apuro fins l'últim moment i començo sense ni haver escalfat.

Tenim 8km de cursa. Surto a no fer errors i també a gaudir de la cursa i així ho faig especialment durant el bucle de la f5 a la f10. És una zona preciosa. El pràcticament no veure a cap corredor juntament amb el dia gris i tapat i la boira que puja per les vessants donen al lloc un aspecte inhòspit que m'encanta.

De camí a la f5 em noto la roba tota amarada d'aigua de pluja i enganxada al cos! Passo alguns moments de fred però que aviat se'm passa gràcies als forts desnivells.

Faig errors però no de greus. Acabo amb bones sensacions tot i amb ganes de tornar a la zona.

No falla, els dies que menys motivat surts, son els que finalment acabes passant-ho millor! Cap de setmana de luxe!!

EOC-Tour 2012

Paral·lelament als Campionats Europeus d'Orientació 2012 se celebrava el EOC-Tour, una competició de 4 dies en els mateixos terrenys  i en horaris compatibles a les competicions oficials per tal poder veure les  diferents qualificatòries i finals.  L'entorn, Suècia, dins del comptat de Dalarna.

És la desena vegada que viatjo a terres nòrdiques des de que faig orientació i, tot i així, mai em deixo de sorprendre i  fascinar d'aquells meravellosos terrenys. Les molses, liquens, boscos de coníferes, la gran quantitat de llacs, aiguamolls, rierols i les sensació d'estar en boscos de fades, nans i follets fan que no em cansi mai de competir-hi o entrenar-hi!

A unes 3h de Estocolm començava la nostra 1era competició. Una cursa de llarga distància al mapa de Skattungbyn, molt a prop de Orsa. Possiblement la millor de totes les etapes. Es tracta d'un terreny amb poc desnivell però de molt de detall de relleu. La visibilitat és més dolenta del que m'esperava i del que havia vist al vídeo promocional de la competició, la qual cosa ja m'agrada i em motiva!

Després de setmanes amb dolors d'esquena penso que és possible que no aguanti els 12km de cursa, però res d'això!! Els aires nòrdics em fan oblidar de molèsties i no puc fer més que gaudir del traçat. Surto motivat però conscient de que falten encara tres dies per endavant així que no ho dono tot.

Sortint de la f16 creuo un rierol i em submergeixo fins a la cintura i... està gelada!! Faig petits errors, especialment a la f3 on cauen 2'5min.

El 2on dia repetim al mateix mapa però en una zona més a l'est. Aquí els desnivells son algo més forts però es combinen amb zones de micro-relleu molt tècniques.
La cursa és de mitja distància. Surto molt motivat però ja de camí a la f1 perdo uns 3min. No em desmotivo i em decideixo a seguir a ritme fort.

A partir d'aquí faig una bona cursa tot i que noto que no estic en el meu nivell físic. De camí a la f6 penso... o afluixes el ritme o rebentes! Afortunadament a la f7 entrem en zones tècniques on haig d'afluixar de totes formes. Final de cursa donant-ho tot!!

El 3er dia ens desplacem a 90km més al sud. Concretament a Falun. En aquesta ciutat s'hi troba un important trampolí d'esquí que serà el centre de competició del 3er i 4rt dia.
Comencem dissabte amb una mitja. El terreny és molt diferent al dels dos dies anteriors. Molta més visibilitat, molts camins, poc micro-relleu i molts elements rocosos.

La cursa resulta ser molt ràpida i els temps entre corredors molt, molt ajustats. Els errors petits resulten ser importants. Ho passo molt bé però no és el que m'esperava. Potser perque aquest terreny és més "semblant" al que estem acostumats.

Diumenge i 4rt dia estic una mica desmotivat per la tipologia de terreny del dia anterior però tot i repetir al mateix mapa, ho fem en una zona força diferent que em resulta molt més interessant i divertida del que m'imaginava. La modalitat és de mitja-allargada i també acaba sent molt ràpida.

Tot i la gran quantitat de camins, molts d'ells son molt poc visibles i fins i tot es confonen amb les "trotxes" dels milers de corredors que corren per aquells paratges. La visibilitat torna a ser reduïda i la humitat omnipresent.

Inicialment pensava que es formarien trenets degut a la gran quantitat de corredors en cada categoria i al fet de sortir a cada minut, però tot i córrer uns 5000 corredors en cada una de les curses (uns 100 per categoria), els traçats estan fets de forma que pots coincidir amb un corredor durant un o dos controls, penses que fas el mateix circuit i no! ...de sobte surt en direcció oposada a tu o bé marca un control a 50m del teu. Alguns controls es troben a 20m de distància entre ells així que no et pots deixar emportar per algun corredor o per la visió d'un control proper.

Em sorprèn la desviació de les línies nord-sud del mapa. És suau però no comprenc perque no es rota el mapa perque coincideixin amb el nord del mapa/full.

Fa quatre dies que he tornat i ja tinc "mono" d'aquelles terres. Afortunadament en menys d'un mes torno a terres escandinaves a córrer el Jukola.

Entzia 2012

Estrena del O'Pyrene a Euskal Herria, concretament a la serra d'Entzia (Araba).

Molta és la meva il·lusió  per participar en una cursa en aquests terrenys i més després de conèixer la llegenda sobre la zona (llegir aquí).

Desgraciadament no vinc amb les condicions físiques que jo desitjava, doncs porto uns dies de forts dolors d'esquena que fins i tot m'impedeixen  dormir la nit de dijous.  Dissabte que tenim una mitja amb sortida amb massa però no em queda més remei que quedar-me a casa.

La desil·lusió és màxima! A saber quan es tornarà a competir en aquest mapa!!

Diumenge m'arribo a la zona de competició amb l'única intenció d'acompanyar a la Silvia a fer la seva cursa. Tot i així, porto el material per sortir a donar un tomb, però sense cap intenció d'acabar el recorregut. Bé, un cop giro el mapa i veig la zona de roques de la part nord oest m'oblido de tot, ignoro les senyals que m'envia l'esquena i em decideixo a com a mínim arribar fins allà!

El terreny és preciós... és tracta d'un modelat càrstic cobert de principalment fagedes i rouredes molt netes que permeten una alta velocitat de cursa a excepció de les zones de lapiaz. 

A les zones de roques es formen laberints naturals on desviar-se i perdre's és a l'ordre del dia però que representen un repte constant que et motiva intensament cada cop que arribes a un control. La simplificació de la zona nord oest del mapa és forçosament molt alta, la qual cosa representa un xoc al entrar-hi (...també s'ha de dir que possiblement aquesta part del mapa necessiti certa millora cartogràfica).

Finalment faig tota la cursa...espero no pagar-ho més endavant. Faig força errors... f6, f9, f11, f12... però els compensa l'alegria d'haver pogut córrer. Un diumenge genial!!

La Pobla de Lillet 2012

Aquest cap de setmana es celebraven dues curses de copa catalana al Berguedà, una a Sant Julià de Cerdanyola i l'altre a la Pobla de Lillet.

Degut a un compromís familiar em perdo la de dissabte però puc córrer diumenge a La Pobla.

S'espera una cursa llarga i dura però això no és problema, el terreny s'ho val! Tenim un canvi de mapa a la f13.

No surto massa motivat a donar-ho tot però sí a no fer errors. Finalment no estic gens fi tècnicament i faig moltes errades. Començant per l'elecció de ruta i execució de la f3, el tram més llarg de la cursa i després la f5, f10, l'elecció de la f13, f14, f19 i f23. En definitiva... una mala cursa tècnicament parlant.

L'escala 1:15.000 juntament amb una mala impressió del mapa son el punt negatiu del dia. Tot i així, passo un bon dia corrent pel bosc!

Trofeu Pinares 2012

Dos dies de curses de característiques molt diferents a Sòria i Burgos en uns terrenys de luxe.

Primer dia al mapa de Palacios de la Sierra on correm una mitja en una roureda impressionant. És un terreny molt net i amb força elements rocosos. 

Els desnivells se'm fan durísims, la qual cosa fa que en algun moment em desmotivi. Em diverteixo molt a la zona de verds al sud del mapa.

Tot i gaudir molt de la cursa, no entenc massa el criteri cartogràfic en quant a los roques... fet segurament motivat pel cansament físic!

Errors a la f12, f14 i f4 al jugar-me-la i creuar el tallat infranquejable.

.

.

Segon dia a San Leonardo de Yagüe. Aquest és un terreny preciós que en molts moments em transporta als boscos txecs tant pel que fa a les formes del terreny com per les formacions rocoses. 

Tot i tractar-se de boscos de pi roig, el sòl no és majoritàriament cobert de pinassa sinó que la humitat de la zona permet el creixement de gran quantitat de molses que a banda de fer l'entorn molt més bonic també fan agradable la carrera.

Ho passo realment bé durant la cursa tot i que faig algun error que altre... f1, f2 i f16. Físicament no acabo tant esgotat com el dia anterior.

Parc Güell - Rojals

Després del CEO toca tornar a entrenar i si és amb mapa, molt millor.

Per començar el cap de setmana, aquest dissabte feia un parell d'esprints al Parc Güell (Barcelona).

En aquest mapa ja és el tercer any que hi corro i encara hi ha parts que em sorprenen. El terreny té tot d'escales, passos a diferents nivells, laberints de camins i força desnivell que el fan dur i divertit. 

És un lloc interessant per a fer-hi aquest tipus de cursa.

Diumenge, ja per terres tarragonines, feia un entrenament en un terreny molt diferent, Rojals, dins de la Serra de Prades. L'entrenament l'organitzava el club Montsant i jo m'hi afegia amb moltes ganes. En el moment de començar l'entreno estem a 3ºC... sorprenent per trobar-nos a mitjans d'abril.

En aquest mapa, inicialment s'hi havia de córrer una cursa de copa catalana aquest any però finalment ha quedat aplaçada per l'any que ve i substituïda per la de Segalassos.

El mapa tot i ser molt antic, no ha sofert massa canvis. Per una banda té zones de bosc molt net amb formes de relleu força suaus i difícils d'apreciar i per l'altre, desnivells forts i amb vegetació més dura i desagradable.

Per motius d'horaris encadeno els dos entrenaments que estan preparats fent un total d'uns 14km. Acabo força cansat tot i que gaudeixo d'un bon entreno.

CEO 2012 - Plasència

Després de molts mesos preparant-los, finalment arriben els CEO-2012. Aquest any se celebren a Plasència (Càceres).

Els comentaris generals son de que seran uns terrenys molt ràpids i més aviat poc tècnics, però només donant un ràpid cop d'ull al model event ja vaig veure que d'això res.

Arribem dijous i faig un primer entreno (mapa) a Hervàs, poble on ens allotgem. El perfil d'aquest entrenament no te res a veure amb el que seran les competicions però em sembla molt positiu rodar tot tocant mapa.

El temps, com ja va sent costum durant la Setmana Santa, no acompanya. Plou, pedrega i fa una mica de fred però afortunadament no ho fa durant els entrenos ni les curses.

Divendres faig el model-event. Només agafar el mapa, m'emporto una molt agradable sorpresa. Sembla molt tècnic i efectivament, així és. 

Ens fa un solet molt agradable i puc gaudir i començar a adaptar-me a la cartografia hiper-carregada  d'uns terrenys de devesa amb moltes zones rocoses. L'escala és 1:7500 i tot i així la lectura no és fàcil. Aquest fet fa pensar que la llarga, on utilitzarem 1:10000, sigui en una zona menys tècnica, però aquesta és un altre suposició preconcebuda errònia.

Divendres comencen les competicions i ho fem amb la Llarga Distància. Dubto que ningú dels que va córrer no s'emportés una sorpresa al girar el mapa. Allò semblava més un formiguer que un mapa d'orientació. Que no se m'interpreti malament... m'encanta el repte.

Possiblement era un terreny per córrer a 1:7500 però suposo que passar de l'escala habitual 1:15000 de les llargues a 1:7500 era un salt massa gran. Personalment opino que l'escala s'ha d'adaptar al tipus de terreny i cartografia i no aquesta última a una escala preestablerta.

M'encanta la cursa, ho passo realment bé i ho dono tot! No reservo res. Sé que alguns corredors es reserven pels dies següents, així que puc obtenir una bona classificació, si ho faig molt bé clar. 

Bé, tenint en compte la dificultat tècnica, no faig una cursa immillorable però tampoc faig una cursa desastrosa. Sumo força minuts d'error però cap d'imperdonable.
.
.

Dissabte al matí els Relleus. No tinc la mateixa motivació en aquesta cursa que l'any passat però tampoc surto relaxat, doncs és important acabar amb bones sensacions de cara a la mitja.

Després del primer relleu, l'equip està en error en tarja però jo surto sense saber-ho. Vaig a un bon ritme però sense desgastar-me del tot fins que arriba l'error de la f13 amb uns 4min perduts, fet que em motiva a prémer les dents fins a meta. La cursa no és tant tècnica com la llarga i a 1:7500 es llegeix tot molt millor.

Per la tarda encara tenim una carrera més, el Sprint. Aquest és per dins dels carrerons del centre urbà de Plasència.

Com a tots els sprints passem incomptables hores a la zona de quarentena. Finalment i després de més de 2h d'espera surto i ho faig a un ritme fort però sense donar-ho tot. Aquest fet em permet anticipar els trams i no fer errors. Acabo amb bones sensacions tot i que soc conscient de que no és una cursa amb massa dificultat tècnica.

Em quedo amb el dubte de com ho hagués fet si hagués anat al 100%. Segurament haguessin caigut molts errors! ;-)

.
.

Diumenge la Mitja. Aquí si que no tinc intenció de reservar res i tampoc de ser conservador. A fondo des del primer segon i com és d'esperar cauen molts minuts d'error.
El traçat és tècnic i físic al mateix temps. Alguns trams son senzills i d'altres molt complicats. Em falta saber modular la velocitat de cursa i això em fa estavellar en més d'una ocasió.
La pitjor errada de totes ve a la f18 on em cauen 3min. Tot i els errors en cap moment llenço la tovallola i acabo extenuat físicament. 

Per una posició no aconsegueixo l'objectiu marcat per a aquests CEO, una 9a posició a la mitja o la llarga. Però gaudeixo immensament dels terrenys extremenys. Motivat a seguir millorant... o si més no a intentar-ho!!

Trofeu Adamuz

Cap de setmana a Córdoba en la que és la 4a lliga espanyola de l'any. Concretament ens desplacem al municipi d'Adamuz on s'hi situarà el centre de competició però d'on encara tenim 30min fins als Montes Comunales, zona de competició.

.

Els mapes antics de la zona prometen en quant a que presenten tota una zona de xaragalls. Fins i tot arriben a recordar-me als mapes murcians. Però el terreny en sí serà molt i molt diferent. Aquest és net, molt net i amb molta visibilitat. Aquest fet acaba significant un tipus de carrera més físic que tècnic.

Dissabte ens esperen dues curses. La primera serà una mitja de poc més de 6km. M'avisen que és molt ràpida i així me la prenc des del primer minut. 

Només començar ens trobem un triangle situat en una zona poc lògica, doncs has d'arribar-hi i tornar enrere per dirigir-te al primer control. Després d'això, gas i a fondo.

Faig un primer error a la f10 a on em trobo en un tàlveg que no apareix al mapa i que es troba paral·lel al sud d'on es troba el control. Bé, error meu per no atacar des de dalt. Segueixo bé fins que torno a fallar a la f20. Error greu de pràcticament 1min en un terreny que no admet pèrdues de tant de temps.

A la tarda correm la que serà la segona cursa, un Sprint de bosc. 

Personalment esperava molt més d'aquesta cursa. Em trobo amb uns traçats terriblement senzills que en molts controls sembla que correm a iniciació.

Físicament em noto cansat, com és lògic, després de la mitja del matí però corro tot el que puc.

Diumenge, després d'una mala nit amb fortes molèsties estomacals, amb prou feines puc sortir del cotxe. Lamentablement em perdo la llarga, que prometia, i passo un dia espantós de inacabables hores de tornada a casa.

Campionat Catalunya de Sprint 2012 - Cornellà

Cap de setmana dedicat plenament als Sprints. Tot i no ser la meva modalitat preferida, un cop m'hi fico, pràcticament sempre gaudeixo del repte. Interpretar els múltiples passos laberíntics en parcs, jardins, i carrerons i triar la millor opció en el mínim temps possible no és tasca fàcil. Habitualment vaig massa "passat de voltes", trio massa ràpid i obvio possibilitats. És per això que tot i tractar-se d'una modalitat "no de bosc" ho passo bé i procuro no deixar de banda i millorar.

Dissabte, el primer dels 3 Sprints que corria aquest cap de setmana era a la Vila Olímpica de la Vall d'Hebron. Molts controls i papallones en un espai molt petit. Escala 1:3000 amb la que les coses passen molt i molt ràpid i sense temps per a reaccionar. No tinc temps per anticipar que ja soc al control o me n'he desviat. Interessant, molt interessant!

El segon Sprint, 5 minuts després i sense pràcticament temps per descansar és a l'entorn del Velòdrom d'Horta. Se'm farà dur i faré un error important de camí a la f10. És un altre estil que l'anterior, amb més temps entre controls però també amb punts concrets delicats. És un bon entrenament per l'endemà al Campionat de Catalunya en el sentit que m'adono que haig de portar millor el control de la ruta i la meva situació.

Diumenge el Campionat de Catalunya de Sprint al Parc Can Mercader, Cornellà.
Escalfo com puc i surto al 100%. Mentalment estic motivat. Petit moment de pànic quan tinc dificultats per veure les cintes que porten al triangle. En un inici soc prudent, em centro en el primer control i m'oblido de  tota la informació que m'arriba de cop.
Conforme avança la cursa vaig agafant confiança. He començat bé i fort, aviat veig al corredor que sortia 1min davant meu. El vaig veient però no l'atrapo, finalment se m'escapa.
Trio els itineraris ràpid i no ho faig del tot malament. Avanço amb fluïdesa tot i que en alguna ocasió surto malament del control o haig d'afluixar per llegir bé el mapa.
Personalment trobo que, a excepció d'algun punt concret, la cursa és predominantment física.

Els dos errors que faig son a la mateixa zona, a la f12 i a la f16. A la f12 quasi entro a la zona de la f16 i quan  vaig a la f16 me la passo de llarg. Traduït en temps no han sigut errades excessivament greus però sí que han acumulat segons decisius. El car objectiu del podi, se m'escapa per uns 20sg aproximadament... a prop però no lo suficient!!

Lo positiu... acabo el cap de setmana amb bones sensacions físiques i tècniques.

Canet 2012 - Sprints a Miramar

Aquest ha estat un cap de setmana de curses a prop de casa. Començàvem el dissabte corrent a Miramar i després diumenge a Canet de Mar, en la que seria la primera cursa de copa catalana del 2012.

Els dos Sprints que corríem per la zona del Poble Sec de Barcelona resultàven força tècnics degut als múltiples caminets i escales dels jardins Costa i Llobet i força físics pel desnivell de la zona.

Un condicionant important és que no se’ns permetia sortir dels camins per tal de respectar els jardins. Fins a cert punt, això resulta ser un afegit interessant de la cursa. El que jo descobriré més tard és que aquesta condició és exclusiva per la part sud del mapa. En fi, això tampoc canvia significativament les meves eleccions de ruta.

.

Diumenge a Canet de Mar ens espera una mitja. Els que coneixem la zona ja sabem que els desnivells son molt forts i que és important no perdre contacte amb el mapa o un error pot significar molts metres de desnivell extra.

Comencem el recorregut amb uns quants controls en baixada. Soc conscient del perill que això comporta i que per altra banda, tard o d’hora tot això ho haurem de remuntar. No puc evitar sentir-me motivat. Vaig amb força fluïdesa i m'estic divertint molt.

Després de la primera vesant, un control entre la vegetació i canvi de vesant. Tot molt bé fins que arriba la f13. Al arribar a la zona de roques el meu cervellet comença a llegir com si estés buscant la f14. Evidentment no em quadra res fins que me n'adono del meu error. Desmotivat després d’una minutada d’error, necessito un parell de controls per convencem de no abandonar.

 En fi, els dies van passant i segueixo sense afinar!

Costa Càlida 2012

Després del POM aquest cop em desplaço a Múrcia per córrer el Costa Càlida 2012 a l'Alcayna (Molina de Segura).

La motivació és alta, doncs el CEO s'apropa i cada cop més, espero anar-me trobant més a prop del punt de forma tant físic com tècnic.

Els terrenys murcians sempre m'han agradat degut a la gran quantitat de xaragalls, que no son sinó laberints formats per les aigües que representen una gran dificultat al realitzar qualsevol elecció d'itinerari. Trio l'opció llarga però fàcil pel camí o vaig molt més directe però saltant torrents i arriscant-me a errors paral·lels? Difícilment hi hagi una solució evident per a tots els trams i per a tots els corredors... i és aquí on és el repte i la diversió.

Dissabte, a la llarga, arribava a la zona de sortides sent el primer corredor de totes les categories en sortir. Eren les 9:15 i ja feia calor. Penso... pobres corredors que surten a les 12h. Per una estona és com si el mapa fos per mi sol.

Pel paisatge que vaig veient tot fent l'escalfament, sembla que tot serà un terreny aspre i obert però un cop sonen el "pips" i arribes al triangle ja veus totes les zones de bosc per on aviat et submergiràs. 

Dubtós però sense grans errors vaig avançant fins que arribo a la f6 on tinc el primer error important. No massa més tard a la f10 corro sense control fins acabar fora de mapa... aquests errors ja no els hauria de fer!!! Quan torno a entrar-hi tampoc sé ben bé a quina alçada soc. Perdo la motivació tot i no deixar de prémer les dents.

Al acabar tinc la sensació d'haver triat malament l'itinerari en la major part de trams llargs. Estic decebut. Físicament m'he notat molt bé tot i portar uns dies amb antibiòtic.
.

Diumenge, a la mitja, desitjo que el traçador em torni a ficar en els terrenys del dia anterior per millorar el mal regust de boca però no serà així. En comptes, correm per la mateixa Alcayna combinant zones urbanes amb zones de xaragalls amb forts desnivells. No puc dir que ho gaudeixi igual però està força bé.

La sortida és a la caça, això és un al·licient extra. Faig un parell d'errors de 30sg i 1min 30sg a les f1 i f11. Em costa especialment llegir els desnivells quan hi ha zones urbanes entremig.

Conclusions... com de costum el Costa Càlida és sinònim de qualitat. Tècnicament no acabo tot lo satisfet que esperava de les meves curses. Seguirem entrenant!!

POM 2012 - Viseu

I finalment arriba l’esperat POM 2012 que aquest any té la seva seu a Viseu. M’he perdut les dues últimes edicions d’aquest trofeu però sortosament no serà així en aquesta ocasió. Pràcticament la totalitat de la selecció catalana participem en aquests 4 dies de competició, la qual cosa em posa un extra de pressió al mateix temps de motivació.

El número d’inscripcions a la categoria d’Elit és tant elevat, uns 260 que l’organització decideix subdividir-la en categoria d’Elit i Super-Elit en funció del World Ranking. Aquest fet produeix algunes incongruències com que corredors d’alt nivell estiguin a èlit i jo mateix, a super-elit. No obstant, per a mi és una sort, doncs això em permet comparar-me directament amb campions i sub-campions del món. Un luxe!

Divendres arribem a Viseu i ràpidament ens dirigim a fer el Model Event per agafar una idea de com serà el terreny i cartografia que ens espera. M’emporto una gran decepció, ja que és una zona força bruta, sense massa atractiu i en alguna part concreta fins i tot, de dubtosa cartografia. Afortunadament aquesta mostra és molt poc representativa del que ens esperen els propers 4 dies.

Dissabte correm una llarga de 12km. El terreny és molt interessant. La zona, en algun moment em recorda a Moscoso, també Portugal, on vam córrer l’any passat. Ràpidament m’adono que no serà una cursa fàcil. Força detall amb escala 1:15.000 i la densa vegetació que complica la progressió i visibilitat.

Començo massa ràpid i ho pago amb un error ja a la f2 d’uns 3 minuts. A partir d’aquí em centro! No vull dir que no faci més errades però sí de menys importància.

A la nit fem un esprint pel casc antic de Viseu que resulta ser molt més tècnic del que m'esperava. Eleccions d’itinerari complexes, carrerons, passos subterranis… etc etc, fan que compensi posar-se a córrer altre cop després de la llarga del matí. Vaig lent per no cansar-me i tot i així fallo estrepitosament en els trams més compromesos.

.

Diumenge repetim al mateix mapa en una mitja de 5km. Començo molt bé i, tot i alguna indecisió i un parell o tres d’errades (f6 i f9) que em fan sumar un total d’uns 3 minuts, faig una bona cursa. Acabo satisfet.

La part més complicada i divertida, la vesant de la f9 a la f14.
En alguna part del mapa, degut a la quantitat de corredors s’han format "troxes" que faciliten la progressió. Els primers corredors en sortir es veuen perjudicats.
.

.

El dilluns estrenem mapa a Satao en una altra cursa de mitja distància. En aquesta ocasió uns 6’5km. La competició és també WRE així que surto motivat.

El terreny és molt diferent al dels dos primers dies. Hi ha estructures fins a cert punt similars a les dels països nòrdics (salvant les diferències). La cartografia més concretament em recorda a la noruega, molt simplificada i de corbes completes.

Els dos dies anteriors queden eclipsats al costat d’aquest nou terreny de joc. Simplement genial.

Faig errors tot i no ser greus, però el que més noto és la falta de fluidesa durant pràcticament tota la cursa. Acabo decebut de la meva cursa.

.
.
Dimarts sortim a la caça en una llarga de 11,1km. Tornem a ser a Satao però aquest cop correm al nord-est del dia anterior. Aquesta zona és molt més abrupta i salvatge però igual d'interessant. Els desnivells son forts però l’exigència tècnica constant no dona massa temps per lamentacions.

Hi ha dues grans papallones per tal d’evitar seguiments, tot i així al llarg de la cursa et vas retrobant amb el mateixos corredors. Físicament no ho dono tot per evitar errades tècniques per cansament i precipitació, però també faig algun error.

Un altre any el POM no decepciona i torna a oferir-nos terrenys i mapes increibles enmig d’un ambient orientador digne dels països nòrdics i les altes competicions.

Costa Blanca 2012

I finalment comença la temporada 2012. Després de molts mesos amb entrenos físics i tècnics arriba la primera cursa oficial de l'any en un terreny, St. Joan d'Alacant, on ja havíem corregut el 2009 però que no per això resultava més senzill.
.
.

Ja en aquella ocasió vam poder apreciar una cartografia de qualitat i de molt de detall en un terreny on els turmells pateixen i on més d'un va tornar amb un esquinç. No obstant les complexes formes de relleu fan d'aquest un repte que no em podia perdre.

Físicament he entrenat molt però principalment fent rodatges llargs i em falta molta velocitat. Tècnicament des de desembre que no toco un mapa decent... ja tenia ganes de tornar-hi. En definitiva, aquesta serà una molt bona ocasió per començar a agafar ritme de cursa.

La petita per primer cop es queda tot el cap de setmana sola amb els avis i deixa als pares que competeixin sense més preocupacions... quina diferència!! :-p

La cursa de dissabte serà de mitja distància i WRE. Especialment en aquesta distància noto molt la falta de ritme però m'alegro de no fer cap error tècnic important. Això sí, petits errors... uns quants. 

Diumenge a la llarga distància comencem amb un tram llarg i d'aquests n'anirem trobant uns quants al llarg de la cursa. Alguns de molt interessants i haig de dir que per a mi... complicats! Faig força més errors que a la mitja tot i no ser errors importants. Aquests son principalment d'elecció i execució de trams llargs.

Bon cap de setmana d'orientació, ideal per motivar-se i seguir entrenant de cara a les properes curses!

The Wild Boar Rogaining 2012

Aquest dissabte corríem el The Wild Boar Rogaining a l'Espluga Calba. La 4a edició de la prova però la meva segona vegada.

L'any passat tot i acabar destroçat, vaig disfrutar molt, així que aquest 2012 volia repetir. Aquest any havia fet diversos rodatges llargs (un de fins a pràcticament 4h) les setmanes anteriors a la prova per tal d'anar més preparat físicament, però la mala sort faria acte de presència i una forta gastroenteritis m'arruinaria l'alimentació i els entrenaments durant tota la setmana anterior a la prova. 

El dia anterior a la cursa em plantejo seriosament si assistir-hi o no i finalment decideixo participar-hi principalment pensant amb el meu company d'equip, en Joan Brugarolas, company de parc i de torn a bombers.

Ell està més fort físicament que jo, i especialment en aquestes circumstàncies, així que serà el motor del vaixell, jo faré de timó. El nom de l'equip: Pop-O  (nom molt escaient donades les circumstàncies!)

La cursa comença i tècnicament no fem errors. Clavem tots els controls del primer a l'últim. Les errades que fem son d'elecció d'itinerari. Per exemple, després del control 82 volem fer el 45 però m'acabo dirigint al 54 al llegir el número del revés. Bé, no té més transcendència però al ser a l'inici de cursa, sí que ens serveix per posa-nos alerta. Després de la 93 ve un moment crític de la cursa, doncs físiològicament no em noto gens bé i a més a més prenem la decisió d'arriscar-nos a atacar el control 83 sortint-nos de mapa intencionadament per evitar desnivell. Ens surt bé la jugada i paral.lelament el meu estomac sembla sentir-se millor.

A part d'això, passades les 2 primeres hores, ja començo a arrastrar-me. Les cames no em responen i més d'un cop em plantejo abandonar, però en Joan i l'autoestima m'animen a continuar. Caminem molt més estona que l'any passat però anem fent sense fer errors. Passades les 3h començo a animar-me tot i sentir-me molt i molt cansat, però serà un cop atravessem el mur de les 4h que em motivo i noto una millora física substancial (prova de la importància mental en la competició).

Som al control 51 i ens falten 45min per les 6h. Físicament estic eufòric. Tenim dubtes però valorem que tenim temps suficient per allunyar-nos altra cop per tal de sumar uns 9 punts més. Un cop marquem el control 35 ens queden 20min per arribar a meta i tornem a dubtar. Anem a meta o ens arrisquem a fer el control 44?  finalment el deixem estar i finalitzem 15min abans d'hora... un error.

El quilòmetre de tornada al poble se'm fa etern, però quan arribo, m'espera tota la familia per sorpresa. Una alegria enorme!!!!

Tant en Joan com jo acabem molt satisfets i orgullosos de la nostra cursa.

Nocturna de La Virreina

.

Prepareu-vos per la nocturna de l'any!!! La Nocturna de LA VIRREINA!

.
.

.

Tota la info a: http://www.nocturnalavirreina.blogspot.com/
.
.

Rei de Bombers - Nocturna Fita Mòbil

Dimarts dia 10 corria la ja tradicional Cursa del Rei de Bombers (4a edició). Carrera de muntanya entre bombers i cada any en una zona diferent. En aquesta ocasió, ha sigut per la zona de St. Quirze del Vallès.

Un total de 12km i no massa desnivell, uns 350 metres aproximadament. Començo fort i vaig en primera posició en els quilòmetres inicials però a mitja cursa ja m'han avançat 4 i veig a un company que s'apropa. Els minuts van pasant i en una forta i llarga pujada del recorregut n'avanço 2. Falta un quilòmetre i ho dóno tot per conservar aquesta posició. Porto uns 100m de ventatge amb els perseguidors quan em passo un trencall. No veig les cintes!! Quina decepció després de tot l'esforç!!! Però per sort meva, veig una pista que puja en la direcció que suposadament havia d'anar. La pujo i al arribar a dalt em trobo al grupet perseguidor!! He perdut la ventatja que els duia però no la posició! Unes últimes pujades mortals i cap a meta. Bon entreno físic!

.

Dimecres dia 11, la Nocturna de La Fita Mòbil. Poques hores abans de l'inici de cursa, la meva petita no sé com s'ho fa, però em tanca al cel obert de casa. Ella és a dins i jo a fora. A dins està "segura" però... i si es fa mal? Intento que m'obri però pobreta no se'n surt (té 18 mesos). Em poso força nerviós i penso amb trucar als bombers però... quan truqui potser soni al menjador de casa ;-)  ...tampoc tinc el mòbil a sobre!! Bé, ventatjes de l'ofici, després d'uns 7 o 8 minuts eterns, aconsegueixo entrar. Després de la meva aventureta domèstica, córrer a la nocturna m'anirà genial per treure'm l'ensurt de sobre. (foto de l'artista)

La cursa te 4 controls que només hi son durant uns períodes de temps concret. Com si per mi un score no tingués prou dificultat, ara li afegeixen això!! Si vols marcar totes les mòbils, pràcticament no pots fallar en cap o no hi ets a temps. Fins a 3/4 de cursa vaig totalment a remolc d'en Tommi i en Pol. A partir d'allí se m'escapen i tot i que els torno a veure a la f36 no els aguanto el ritme i em marxen altre cop.

Divertit però físicament molt cansat de les dures pujades.