Jukola 2018 - Lahti

Després d'un any sense escriure, l'ocasió bé s'ho val, el Jukola (Finlàndia).

Aquesta cursa de relleus s'ha convertit ja en una mena de tradició per mi.

Aquest any es corria a Hollola/Lahti en uns terrenys peculiars a Finlàndia. És tracta d'una zona que, tot i no d'origen càrstic, presenta multitud de depressions (no puc dir dolines) l'una al costat de l'altre. Tot i que a vista de mapa puguin semblar suaus, la realitat és que moltes d'elles són abruptes i profundes. La vegetació és força densa i amb no massa visibilitat.

Les circumstàncies em porten a córrer amb un equip Finlandès de la zona de Tampere (Finlàndia): el Oriveden Ponnistus (equip de la Tina).

Faig el 3er relleu. És a dir, llarg i amb molta nit. Si bé, a cel descobert es veu algo de claror, dins del bosc és totalment fosc fins a 3/4 de cursa. Són 12'7km amb no massa controls i moltes eleccions d'itinerari. Alguns trams passen per zones realment complexes a nivell d'orografia i més al tractar-se d'una nocturna.

Fallo 3 minuts a l'atac a la f1, 1 minut més a la f15 més alguns moments de dubte/pànic a la f5. Posem uns 5 minuts d'error en total. Prou satisfet després de 1h 38' de cursa.

Físicament acabo força fos, doncs m'exprimeixo tot el que puc.

Ara ja només queda esperar a l'any que ve!!!

Jukola 2017 - Joensuu

El meu 10è Jukola ha sigut a prop de Joensuu. I al igual que l'any anterior, corro amb la selecció catalana.

Degut a una lesió a una costella que m'ha tingut pràcticament un mes i mig parat, no vinc amb l'estat de forma que desitjaria però amb la mateixa il·lusió de sempre.

El dia anterior faig un petit entrenament per provar el terreny però intento no desgastar-me massa. El terreny no sembla massa meravellós. No m'espanta doncs no és la primera vegada que el model event no fa justícia als terrenys que després ens trobem en competició.

L'equip el composem:

1- Pau Llorens

2- Marc Serrallonga

3- Pol Ràfols

4- Benet Totusaus

5- Sebastian Ordóñez

6- Lluís Ferrer

7- Lluís Bedós

L'objectiu i desitg general és baixar de la 100a posició però desgraciadament no ho aconseguim. Acabem en la 164a posició. Decebuts però al mateix contents ja que tothom ho dóna tot de principi a fi.

Faig una bona cursa tot i un error de 2-3 minuts de camí a la f3 a on les trilles del Venla han fet un camí nou que confonc amb un de dibuixat al mapa. La resta pràcticament sense errors tot i que patint molt i molt físicament. Després de marcar l'últim control no em queda res per finalitzar els innacabables últims metres fins a meta. El terreny és preciós com és habitual en els Jukoles. 

Vulcan'O 2017

Dues curses a dos mapes increibles: Vulcania i Mazayes.

Abans de la cursa fem un entreno al mapa d'Aydat. Plou, així que l'aventura és doble.

A l'hora de la mitja a Vulcania, tot i que fa fred, ha parat de ploure. Mitja cursa és molt tècnica però després es torna en una cursa molt senzilla. Llàstima, ens podrien haver exigit més.

Diumenge a Mazayes, tot i córrer en una zona increible, el traçador ens castiga amb una cursa força simple. Quina llàstima haver fet 8 hores de cotxe des de El Vendrell per córrer un traçat com aquest.

Camp. Cat. Nocturn 2017 - Pals

Cursa a Pals amb sortida en massa. Canvi de mapa amb una primera part de bosc i una segona en format sprint.
Faig uns quants errors i això m'allunya del grup davanter. Acabo en 5a posició.
La part urbana, tot i no esperar-ne res, em sorpren positivament.

Diumenge fem una llarga al mateix mapa. Tot i ser un traçat força senzill i sense massa reptes tècnic, ho passo prou bé i ho dóno tot de principi a fi. Acabo molt cansat.

Campionat de França de Clubs 2017

Al igual que l'any passat, aquest any torno a córrer als Campionats de França de Clubs amb el Club NORD.

En aquesta ocasió correm a Casteljaloux, per la zona de Burdeus.

El dissabte per la tarda corro el Campionat de França de Mitja en una zona de dunes amb molt poca visibilitat. Tot i la calor i sortir sense ànsies de fer un bon temps, faig una bona cursa doncs pràcticament no faig errors.

L'endemà ens llevem a les 5:45 per tal de poder aaribar a la sortida en massa del CFC. Jo faig l'últim relleu, així que em tocarà esperar el meu torn fins a les 11:30 aprox.

Així com l'any passat vam aconseguir pujar el club a la National-1 (màxima categoria), aquest any hem d'aconseguir mantenir-la, fet que és fins i tot més complicat que pujar.

Tots els 8 corredors fem curses sense grans errors i acabem en 10a posició. Millor del que esperàvem!

Gaudeixo molt del traçat, mapa i terreny. Val la pena les més de 5 hores de viatge!!!

CEO 2017 - Canencia

Aquest any el CEO s'ha disputat a Canencia (Madrid). Com altres anys el format ha sigut molt comprimit. Tot i així, sembla ser que a partir de l'any que ve els CEO es repartiran en dos caps de setmana. En gran part, això s'agraeix, doncs córrer 5 carreres en tant sols 3 dies és excessiu.

Comencem amb una mitja espectacular. Moltes roques en un entorn preciós per després seguir amb una gran, gran vessant pràcticament tota de baixada. Tot i algun error, faig una bona cursa sense errors significatius.

A la tarda, sense pietat, ens esperen els relleus en un mapa que no ofereix massa possibilitats tècniques. Així doncs, es comberteix en una cursa molt i molt física. El traçat tampoc complica massa la cursa.

El dissabte al matí fem un sprint força divertit per dins del municipi de Miraflores de la Sierra. Combina una primera zona rústica per després entrar al poble. Divertit traçat entre carrerons.

A la tarda es corren els relleus mixtes. Jo no els corro però sí que els puc gaudir com a espectador des de dins de la plaça de toros del mateix poble. Resulta molt emocionant la disputa entre els priners equips seniors de catalunya i la comunitat valenciana.

Diumenge, per finalitzar la sèrie de competicions, correm una llarga amb tot el que ha de tenir aquesta modalitat. Llargs trams, duresa física i pocs controls. L'escala 1:15000 no es cap empediment, ja que els controls són col·locats en zones que l'escala permet bé ka seva lectura.

Faig algun error però gaudeixo molt de la cursa.

Burgohondo 2017

A la província d'Àvila és troba un petit poblet anomenat Burgohondo.

La gent del poble ben segur que no sabia res de l'orientació fins que l'any passat les ordes de buscafites el van envair. Doncs aquest any altre cop.

Dissabte estrenem mapa al sud-est del municipi en una mitja tècnica i divertida.

Es tracta d'un terreny principalment obert però amb força vegetació a nivell de terra. Hi ha gran quantitat de roques, la qual cosa no és d'estranyar a la Serra de Gredos.

Gaudeixo enormement de la cursa.

Errors a la f5 (2min) i f19 (1'5min).

A la tarda correm un Sprint per terrenys molt diversos. Tant aviat som entre carrerons, entre roques, com dins del riu.

Divertit tot i que massa llarg per tractar-se d'un Sprint.

Diumenge tornem a estrenar mapa a l'oest de Burgohondo amb una llarga de 14'1km.

És una zona possiblement no tant complicada com la de la mitja però no vull dir amb això que sigui fàcil.

La cursa té força trams llargs, com pertoca a aquesta modalitat. Pocs d'aquests són per camí així que hi ha poc temps per relaxar-se.

El traçat és tècnic i dur físicament i mental. Especialment després del canvi de mapa quan veus que queda un bon tros i que has de tornar enrere d'allà mateix a on vens.

Creuant el riu crec que un tronc em lliurarà de mullar-me però s'enfonsa i acabo amb l'aigua fins al pit. Freda, freda! ;-)

Acabo molt cansat físicament però havent gaudit molt.

Springtime in Larzac 2017

Feia tant sols 15 dies que havia estat a la zona , tot i la llunyania, el repte tècnic dels terrenys de Larzac em motiva a tornar-hi.

Dissabte correm una mitja a Le Caylar Oest. Tot i que gaudeixo molt de la cursa, em sap greu que no ens hagin fet entrar a la zona sud-oest del mapa.
Els principals errors vénen a la f8 (1min) i a la f10 (2min). La cursa és molt ràpida.

Diumenge anem al Foret de l'Escandorgue a fer-hi una llarga.
El terreny és genial. Moltes formacions rocoses enmig d'una vegetació molt densa. Tant és així que sovint no veus les grans roques de més de 5 metres fins que no hi ets just a tocar.

Faig força bona cursa tot i un error a la f1 (2min) i un a la f18 (3min) quan ja estava a punt d'acabar. Aquests fan molta ràbia.
La resta força neta tot i alguna petita imprecisió.

L'únic punt negatiu de la cursa és al control f4 que és troba desplaçada 20 o 30 metres al sud. Afortunadament no hi deixo més que 1 minut rastrejant.

No em canso de córrer en aquests terrenys. Sempre et plantegen un repte per més cops que hi hagis estat.

 

Nocturna Can Vilallonga

Ahir corríem una nocturna a Can Vilallonga, Cassà de la Selva.

Cursa de 4'1km lineals, completament de bosc i amb el luxe adicional de poder córrer amb sportident.

És curiós com un terreny que conec tant bé, doncs el mapa l'he fet jo, quan hi corres de nit ja no resulta tant familiar.

Se m'apaga el frontal de camí al control 21. Sort que en porto un de petit per llegir el mapa i, tot i que amb moltes més dificultats, puc acabar la cursa.

Stage d'hivern FCOC 2017

Aquest any el tradicional stage d'hivern organitzat per la FCOC, ha estat a la zona de Guardamar. Concretament als impressionants i recentment actualitzats mapes de Guardamar Nord i Centre i, també al nou mapa Guardamar Sud.

Aquest és un terreny de dunes que resulta un repte tècnic constant però que al mateix temps no és especialment físic per l'absència de forts desnivells i pel tou sòl arenós.

De divendres a diumenge els orientadors catalans han realitzat fins a 6 sessions d'entrenament. Dues d'elles nocturnes i una de cronometrada amb sportident. 

La col·locació i retirada de les bases sportident ,així com la comprovació de tots els controls del stage l’han portat a terme els membres de la selecció catalana.

Com a responsable del stage, sento gran satisfacció per la resposta i participació dels 55 orientadors catalans, a qui no els ha importat desplaçar-se a pràcticament 600km per entrenar, millorar i gaudir del bon ambient.

Costa Càlida 2017

Aquest cap de setmana passat correm el Costa Càlida per les rodalies de Cehegín. Me l'havia perdut els últims anys però aquest hi volia ser.

Corro les tres curses del cap de setmana; llarga, sprint i mitja. 

Dissabte al matí fem una llarga de pràcticament 14km. He de dir que no la gaudeixo gaire, se'm fa dura i no és un terreny que m'emocioni massa.

A la tarda corro el sprint. No havia orientat mai a Cehegín i he de dir que m'emporto una molt grata sorpresa.

És de les poques vegades que gaudeixo molt més d'una cursa urbana que la de bosc.

Diumenge tornem al bosc. Aquest cop a la mitja. Passo una bona estona, especialment a la part sud-est a on hi ha gran quantitat de xaragalls.

Després del cap de setmana, la conclusió és que em falten moltes competicions.

Nocturna Manlleu 2016

Aquest dijous i a les portes del 2017 corro la que serà l'última cursa de l'any.

Surto des de El Vendrell en direcció a Manlleu/Torelló amb ganes de córrer els 5'7km de cursa que ens esperen en un mapa nou (si més no per a mi) que és tot un misteri.

El mapa i terreny no deceben i ens ofereixen un interessant i tècnic repte de principi a fi. Gaudeixo molt de tota la cursa.

Com a error meu a destacar, l'atac a la f10 a on hi deixo 2min per trobar el passadís d'entrada que porta al control. I possiblement l'elecció d'itinerari de la f7 a on deu ser més ràpid rodejant per l'esquerra.

Cantonigròs 2016

Aquest dissabte hem corregut la que és l'última Copa Catalana de la temporada 2016 i ho hem fet a Cantonigròs (Osona).

Tot i no fer gaire fred, hi ha gran quantitat de boira i això representa un plus de dificultat a la cursa. A part, ho fa força més divertit, doncs algun control que a priori pot semblar senzill, deixa de ser-ho. 

El terreny és molt maco i especialment a aquesta època de l'any amb la tota la fulla a terra.

De camí al primer control agafo un corriol pensant que n'agafo un altre i això em porta a sortir-me de mapa. Hi deixo molts minuts i encara no he arribat a la f1. A resultes d'això no puc evitar fer la resta de cursa totalment desmotivat.

Per diferents motius, ja venia mentalment poc preparat per a la cursa i el resultat no podia altre.

Dos Dies del Berguedà 2016

Cap de setmana per les rodalies de Gironella corrent els 2 Dies del Berguedà.
Dissabte tenim els Campionats de Catalunya de Sprint i ho fem en terreny de bosc, al mapa de Sant Marc.

Aquest és un terreny que sempre que puges en direcció a Berga es veu a mà esquerra i a on sempre havia desitjat poder-hi orientar per la gran quantitat de roques que s'hi intueixen. Finalment, el COB ens brinda la possibilitat de corre-hi i ho fa amb dues curses sprint; qualificatòria i final.

La qualificatòria és en la zona més senzilla del mapa però tot i així és fàcil fer-hi petites errades que et poden fàcilment deixar fora de la final.

Faig dos petits errors (40sg+20sg) però em classifico.

La final és en una part molt més tècnica i amb més desnivell. Moltes roques, tallats i afloraments rocosos a escala 1:4000 fan que hagis d'estar molt concentrat en tot moment.

Cauen alguns errors, especialment a la f5 o a la f16. Acabo satisfet de la cursa tot i amb la sensació de poder haver afinat una mica més.

En qualsevol cas, gaudeixo moltíssim d'ambdues curses.

Diumenge, correm una mitja a Cal Rosal (Olvan). A la informació prèvia de la cursa se'ns diu que aquesta pot tenir una durada lleugerament superior al d'una mitja perquè així ens poden fer arribar a la part més maca del mapa (fent referència a la part est).

Bé, per la meva naturalesa més pròxima a la d'un senglar que a la d'un orientador, he de dir que a on gaudeixo especialment és a la part oest. No és que m'agradi esgarrinxar-me, sinó que prefereixo les zones sense visibilitat a on has d'avançar a cegues confiant amb la teva capacitat de portar bé el rumb.

Dit això, bon mapa i terreny que sorprèn positivament. Faig més errors dels desitjables i en controls no especialment complicats.

Trofeu Quijotes 2016 - Conca

Magnífics terrenys han sigut els que ens han posat a disposició aquest cap de setmana a la Ciutat Encantada de Conca en el Trofeo Quijotes.

Dissabte comencem amb una llarga que, a part de dura també és molt tècnica. No faig grans errors però sí que vaig acumulant petites errades aquí i allà. Físicament acabo força esgotat. 

De camí a la f19 envesteixo una roca amb el genoll i quan se'm refreda pràcticament no el puc doblegar. Per uns moments penso que l'endemà no podré córrer.

Per sort meva, dos ibuprofenos  i força gel em permeten gaudir al màxim de la divertidíssima mitja que ens espera diumenge.

Pràcticament cap control sense dificultat no et permet que baixis la guàrdia ni un instant. Recordo que en cert moment de la cursa (no sé exactament quan) m'adono que he d'obligar-me a centrar-me doncs se'm fa feixuc estar tanta estona concentrat.

Faig bona cursa tot i perdre contacte en més d'una ocasió. Tot i així, és el meu dia de sort ja que cada cop em reubico amb rapidesa i no faig cap errada important.

Santpedor 2016

Aquest diumenge corríem una mitja de Copa Catalana a Santpedor organitzada pel club UPC, tot i que el mapa era cedit pel COC.

El terreny no és tècnicament massa exigent. Aquest fet, juntament amb un traçat de molts controls curts i sense trams d'elecció d'itinerari fan que es converteixi en una cursa molt, molt física.

Així que es posen a prova els nostres estats de forma física juntament amb la capacitat de ràpida lectura i presa de decisions.

Faig pocs errors i tots són de pocs segons en l'atac al control. Acabo la cursa donant-ho tot i exhaust.

Sabiñánigo 2016

Com ja va sent habitual, aquest setembre tornem a Sabiñánigo a corre-hi un parell de curses de la Lliga O'Pyrene.

Per desgràcia meva, els últims dos anys, tot i desplaçar-m'hi com a acompanyant, no hi havia pogut córrer per culpa de les lesions.

En aquesta edició, tornem a la zona oest d'Hostal de Ipiés, que ja havíem utilitzat els anys 2012 i 2013.

Tot i que desitjava molt utilitzar la part est (nova per mi), això no podrà ser, tot i que aquest també és un terreny molt interessant gràcies a la gran quantitat de formes de relleu que conté.

Dissabte correm una mitja divertida, intensa i ràpida. Tot i els forts desnivells, el sòl és net i permet una velocitat alta de carrera.

Faig una bona cursa a excepció del control f11 a on desconfio del que estic fent i acabo perdent un parell de minuts. Al control f1 també hi deixo un minut, concretament per anar fins al triangle i no retallar abans. La veritat és que ni me n'adono.

Diumenge, a la llarga, estrenem una zona nova més a l'oest de la ja coneguda. 

El terreny és preciós... zones amb micro-relleu, zones de forts desnivells, canvis de vegetació...etc fan que gaudeixis molt de la cursa.

No acabo gens satisfet de la meva execució. Fins al control f6 molt bé però a partir d'aquí començo a encadenar error rera error. Fins que no arriba el llarg tram de la f15-f16, a on tampoc crec triar el millor itinerari, no aconsegueixo encadenar més de dos controls seguits correctament.

Torno a casa content d'on hem estat però amb mal regust de boca de la meva orientació durant la llarga.

2 Dies de la Cerdanya 2016

Aquest cap de setmana, el CCIO ens ha organitzat un genial cap de setmana d'orientació a la Cerdanya francesa.

Començàvem el dissabte al matí amb una mitja a Les Artigues. Es tracta d'un terreny tècnic i interessant per la gran quantitat de formes de relleu que sovint són força subtils i difícils d'identificar així com una vegetació canviant.

En algun tram trobem algun camí que no apareix al mapa, suposo que creat recentment, i que per alguns moments em fa dubtar molt però en general faig una cursa molt neta. L'excepció, el control f17, segurament el més senzill de la cursa i a on hi deixo 1 minut.

Diumenge estrenem un nou mapa al Llac d'Aude. Un terreny molt proper però molt diferent alhora. Ja existia una mapa de la zona però la seva cartografia estava totalment desfasada.

És tracta d'una zona amb forts pendents i principalment tota en vessant. La sensació és de córrer en un terreny molt salvatge. Grans roques i tallats, extensos aiguamolls i llacs... etc fan que a part de gaudir de la cursa tècnicament, també gaudeixi enormement de les vistes i l'entorn.

És una cursa física alhora que tècnica amb una cartografia simplificada. 

Tot i alguns errors als controls f5, f14  i f15 mantinc contacte en tot moment amb el mapa. Per altra banda, en els trams llargs, crec fer bones eleccions d'itinerari així com una bona execució. Acabo satisfet de la meva cursa.

Suècia O-Tour 2016

Després d'un mes d'agost de descans, el primers cinc dies de setembre torno a Suècia com ho porto fent durant els últims anys.

La idea és fer tants entrenaments com sigui possible i, si es pot aprofitar alguna cursa per la zona, doncs molt millor.

De dijous a dilluns m'allotjo a Märsta, a prop d'Uppsala aprofitant els magnífics terrenys que hi ha per la zona.

Durant la planificació de l'estada trobo 3 curses properes durant el cap de setmana i decideixo aprofitar-les.

- La primera es tracta d'una nocturna de 9km a Ärla. Faig una cursa conservadora per evitar les perdudes de l'any passat a la nocturna a Sigtuna.

Acabo satisfet, doncs mantinc contacte amb el mapa pràcticament en tot moment. No obstant faig un error absurd que em costa 5 minuts a la f14. Gaudeixo de la cursa tot i que acabo amb la sensació que el traçat podria haver aprofitat més les parts interessants del mapa, a part del llarg tram sense massa interès de la f10-f11.

- Dissabte, sense massa hores de descans, corro una llarga a Strömma. Els tres entrenaments i nocturna dels dos dies anteriors fan que els 12'7km se'm facin força llargs. No obstant, gaudeixo moltíssim de la cursa de principi a fi. La zona és tècnica i l'entorn es preciós.

A diferència de tots els mapes utilitzats durant aquests dies, aquí correm amb equidistància a 5 metres, donat que el terreny està conformat de formes més pronunciades.

Com a llarga que és, correm a 1:15000. Això no representa cap inconvenient doncs la cartografia es prou simplificada per a aquesta escala.

- Diumenge, torno a córrer una llarga. Aquest cop tambe de 12'6km però en un terreny molt diferent al del dia anterior. Aquí, a Skepptuna, el relleu és molt més subtil i planer. Per altra banda la vegetació és força més densa, especialment en la part oest del mapa.

Se'ns avisa que hi ha força camins no dibuixats al mapa. Més ben dit, es tracta de les trilles creades pels corredors que el 2015 van córrer el Tiomila. No obstant, en cap moment porten a confusió.

Preocupat de en quin estat acabaria la cursa, porto prou avituallament a sobre per no buidar-me com el dia anterior. No només acabo bé la cursa, sinó que per la tarda puc aguantar un entreno més.

Dilluns toca tornar cap a casa després de cinc entrenaments i tres curses. Molt i molt cansat però content d'haver pogut gaudir dels increïbles terrenys suecs.

OO-Cup 2016

La OO-Cup d'aquest any ha estat especial en quant a que, per primera vegada, s'ha disputat en 3 països diferents. Aquests han sigut; Àustria, Itàlia i Eslovènia.

A part d'aquest al·licient, també s'ha de comptar en que ha sigut l'any amb més participació i en uns terrenys difícilment immillorables.

Per contra, personalment ha sigut un viatge poc afortunat pel que al transport es refereix. Començant amb 3 hores de retard en la sortida de l'avió d'anada. Seguint per 3'5 hores de cotxe per fer un trajecte de 1'5h per culpa de la visita del president rus a la zona i els conseqüents talls de carreteres. I per finalitzar les 2 hores de retard en l'avió de tornada a Barcelona, que finalment aterra a les 3h de la matinada.

Pel que fa a la meteorologia, tot i alguns aiguats intensos, a mi no em plou en cap de les 5 curses. La calor és alta però a dins del bosc s'està bé.

- El 1er dia correm a Àustria, a pocs minuts de la casa a on ens allotgem, a Villach. El mapa és espectacular. Moltes formes de relleu i  micro-relleu amb forts desnivells i en un terreny de sòl aspre que et dóna poc temps per llegir el mapa i t'obliga a estar constantment controlant per no topar amb branques o pedres.

Físicament em noto molt cansat i pateixo força. Tècnicament faig diversos errors però especialment a la f26.

- El 2on dia ens desplacem a Itàlia, concretament al Laghi di Fusine. Aquest és un entorn meravellós, dels de passejar tot fent fotos i a on fer un bany a les aigües de color blau cel dels dos llacs que hi ha.

Pel que fa a l'orientació, és encara més espectacular. Roques, grans tallats i multitud de formés de relleu fan realment molt tècnica la zona. El sòl et permet córrer però en qualsevol moment perds contacte amb el mapa i rel·localitzar-te és molt complicat. Cauen molts errors però tot i així acabo satisfet de la cursa.

- El 3er dia repetim al mateix mapa del dia anterior però a part d'utilitzar la zona de roques també fem servir una part al sud dels llacs a on el tipus d'orientació és molt diferent.
Els rumbs i la vegetació juguen un paper especial en aquesta nova part.

Tot i tractar-se d'una cursa tècnica, el factor físic hi juga una part molt important.

- El 4rt dia ens desplacem a Eslovènia. Concretament a Soriska Planina.

En aquest mapa i en el del dia següent ja hi havia corregut l'any 2013 però serà un plaer repetir-hi.

Comencem amb una zona amb moltíssim desnivell. Segurament és el mapa amb les pendents més pronunciades que he corregut mai. L'existència d'un telefèric, ja que es tracta d'unes pistes d'esquí, fa que la sortida es pugui situar a dalt de tot i així no fer uns desnivells acumulats extrems.
Gran part del mapa és obert. No obstant això també hi ha zones de bosc que en general són força denses i poden ser lentes de travessar.

- El 5è dia correm a Stonah. Aquest és el mapa a on l'any 2002 es va iniciar el OO-Cup i és una zona realment idíl·lica per a la pràctica de l'orientació.

Es tracta d'un terreny càrstic que combina multitud de formacions típiques com poden ser dolines, simes, lapiaz...etc amb grans formacions i desnivells. El sòl és, en termes generals, força net.

Començo a les 14:00, sent jo l'últim corredor de la categoria. Així que no hi ha massa gent al bosc. Faig una bona cursa i gaudeixo moltíssim de tot el circuit. Difícil acomiadar-me millor d'aquests fantàstics dies per terres estrangeres.