.
El Open Croatia 2011 aquest any es cel.lebrava a les proximitats de Delnice. Aquest es un municipi croat proper a Eslovènia i que es troba just al sud del Parc Natural de Risnjak.
La competició en sí constava d’un total de 5 curses; 2 mitges, 1 esprint i 2 llargues, sent el resultat final la suma dels 5 temps obtinguts en les diferents carreres. Aquest sistema no és gaire just, doncs les curses de llarga distància tenen més pes que les de mitja i molt més que les d’esprint, però és així. S’ha de dir que és un sistema força comú en molts països tot i que no a tot arreu.
Personalment l’objectiu principal en aquesta competició és purament gaudir dels terrenys i intentar millorar tècnicament en aquells mapes tant tècnics. Físicament no vinc en el millor dels moments, però ja hi comptava.
L’organització, tot i que el Club OK Ris Delnice no sembla tenir massa components, és impecable. Traçats, informació previa, speaker, entrenaments, mapes, terrenys, resultats…etc tot pefecte. Mostra del bon funcionament és que amb prou feines t’adonaves que hi eren. A més a més, tot i les dimensions de l’esdeveniment, no tenien cap problema en atendre peticions personals com hores de sortida separades per a pares o com en el meu cas que el director de cursa es va desplaçar expressament al centre de competició per passar-me els mapes d’entenament tres dies abans de que aquest obrís.
L’única crítica, i comentat des d’una visió constructiva i molt personal, és l’hora d’inici de les curses. Les 4h de la tarda durant el mes de juliol. Ja sé que és algo bastant comú per tot Europa però tenint en compte l’època de l’any, aquest fet afegia un grau extra de duresa a les curses. I per si no fos poc, per aquestes dates passem una forta onada de calor a Croàcia. A més a més, s’hi afegia el fet de que el 4rt dia si sorties a última hora (aproximadament a les 18h) no et podies permetre massa errors, doncs a les 20h a dins del bosc no s’hi veu. (van a la mateixa hora d’aquí tot estar molt més al est).
Bé, tot i això, la màxima felicitació pels organitzadors!
- 1er dia – Vrsicak. Cursa de Mitja distància en un espai que combina dues zones molt diferents. Al nord on la vegetació és més feixuga i on és ple de lapiaz i elements rocosos significatius i al sud on trobem un bosc totalment net amb molta visibilitat, amb tot de dolines i pràcticament cap element de roca.
Començo prou bé fins que arribo a la f6 on faig un error greu. Possiblement el pitjor dels cincs dies (uns 3min perduts). En diverses ocasions en el mateix tram intento trobar els camins que hi ha al bosc però aquests son tant i tant poc visibles i vaig tant i tant cansat de les pujades inicials que els perdo o passo de llarg.
- 2on dia –
Krk. Cursa Esprint al turístic poble que es troba a l’illa del mateix nom.
Fa una calor impressionant, gairebé inaguantable. Em dutxo, amb roba i tot, tres cops abans de sortir a córrer. (…i no soc l’únic!)
La cursa està bé, divertida i força tècnica però no és precisament pel que he vingut a Croàcia. Això sí, compta amb dues zones molt diferents que la fan atractiva. Una part de carrerons i l’altre de parc.
Faig un parell d’errors importants, un a la
f13 i l’altre a la
f18. En total perdo més de 1min. Molt per tractar-se d’un esprint!!
- 3er dia – Sungerski Lug. Cursa de Mitja distància. Un dels millors terrenys on he corregut mai!! Un bosc preciós, increíble, de fades, d’arbres centenaris rodejats de molsa i molta humitat. La llum que hi entra crea uns escenaris dignes dels boscos escandinaus però amb una vegetació diferent i especial.
A part de l’entorn, tècnicament és una cursa amb molta dificultat. La vegetació no et permet tota la visibilitat que desitjaries i el relleu és tan subtil que es fa necessària l’equidistància 2’5m. Els corriols son altre cop pràcticament imperceptibles.
Cal remarcar l’alta qualitat del mapa (m’he assabentat que aquí utilitzen el sistema Lidar en l’el.laboració dels mapes com algo habitual)
La zona és molt i molt plana. El desnivell total previst sobre 6’1km és de 20 metres. Fem canvi de mapa a la f14
Faig errors, un total de 5min aproximadament, no obstant no em sembla massa degut a la dificultat tècnica de la zona.
- 4rt dia –
Delnice. Cursa de Llarga distància. Aquest cop correm al mateix poble on ens allotgem. De fet, l’apartament on dormim és dins de mapa. Això és tota una comoditat pel que fa a la Uxia, la Silvia i jo.
El recorregut és propi d’una llarga de veritat. És a dir, escala 1:15000 i amb un recorregut amb trams llargs on el fonamental és l’elecció d’itinerari.
En aquest terreny l’opció “camí” és habitualment més ràpida que “camp a través”.
Tan sols començar ja ens posen a prova i així segueixen durant els 11km de cursa. En la major part de trams és més complicat decidir per on aniràs que no pas fer-ho. Una llarga!!
Faig pocs errors tot i que segur que alguna tria d’itinerari podria haver estat més encertat.
Començo la cursa a les 18h així que quan soc a les 3 últimes fites, la claror del dia al estar dins del bosc, m’obliga a fer curtes parades per poder llegir el mapa.
-
5è dia –
Delnice. Cursa de Llarga-Mitja distància. Repetim mapa. El temps de guanyador surt uns 64min així que no podríem parlar de llarga distància en el sentit estricte i a més a més els traçats son més propers als d’una mitja (8'7km).
Casualitat o error de traçat, reconec un parell de zones del dia anterior (
f11 i
f17). Tot i això és una cursa interessant que combina trams curts i tècnics amb d’altres de més llargs amb elecció de ruta.
Finalitza el Open Croatia 2011. Un autèntic plaer! Ja tant sols em queda un dia a Croàcia per aprofitar els terrenys càrstics al màxim i cap a casa. Acabo molt satisfet de l’experiència!
- moltíssimes hores creant la web del curs.
Aquest diumenge es corria el Campionat de Catalunya d'Ultrallarga al Santuari de La Salut. El terreny és al costat mateix del mapa de Rupit. Bé, fins i tot hi apareix una petita part d'aquest.
Els terrenys son completament nous per a mi. Mesos abans he tingut diverses ocasions per a entrenar-hi però per diversos motius les desaprofito totes. 
El 2on dia es torna a córrer una cursa de Llarga Distància a Sant François de Sales però en una part més a l'oest que la del dia anterior. La cursa comença en una zona realment complicada on la millor opció és sempre la que evita el bosc degut a la lentitut de ritme de cursa que aquest implica. Després sortim a una zona oberta per tornar a entrar a la zona del dia abans. 
Després d'un dia de descans en el que es corre el Sprint del WOC a les ciutats de Aix Les Bains (semifinal) i Chambery (final), el 3er dia correm una Mitja a La Revard II. Aquest mapa s'ha utilitzat anteriorment per a entrenaments. A mi em fa il.lusió poder-m'hi estrenar, doncs té pinta de molt tècnic. 
Només donar un cop d'ull al mapa ja es pot apreciar que el relleu i microrelleu son el plat fort del dia i que, a part d'això, existèixen innumerables elements rocosos. Tots els comentaris sobre la zona dels orientadors que hi han corregut son d'autèntica admiració vers la seva dificultat tècnica així com la dificultat de progrés enmig del lapiaz i la densa vegetació.
- 3er Entreno. Dimecres al matí torno a córrer a Les Artigues. Aquest cop amb el mapa al complert però a 1:15000. Tot i que aquest cop corro sense fites, el mapa no dona opció a dubtes. Disfruto molt del llarg recorregut tot i acabar físicament molt més cansat del que m’esperava. A partir de la f10 el traçat comença a saltar a banda i banda de la carena, i això juntament amb l’alçada és el que principalment li dóna duresa física al recorregut.
- 4rt dia – Delnice. Cursa de Llarga distància. Aquest cop correm al mateix poble on ens allotgem. De fet, l’apartament on dormim és dins de mapa. Això és tota una comoditat pel que fa a la Uxia, la Silvia i jo.
- 5è dia – Delnice. Cursa de Llarga-Mitja distància. Repetim mapa. El temps de guanyador surt uns 64min així que no podríem parlar de llarga distància en el sentit estricte i a més a més els traçats son més propers als d’una mitja (8'7km).
En total puc realitzar 4 entrenos. Tres abans de les competicions oficials i un després.
- Pel 3er entreno m’haig de desplaçar una mica més. Aquest cop a la zona de Krezulna, que és a la part nord de l’enorme parc natural de Risnjak. Per evitar els calors sofocants d’aquells dies em llevo a les 5:30 per aprofiar la fresca matinal. Tot i ser aquestes hores la temperatura i humitat son força sofocants.
Inicialment, part de la selecció catalana ens desplacem dimecres a terres fineses per poder aprofitar i fer una serie d’entrenaments en terrenys nòrdics. L’objectiu principal és “posar el xip escandinau” però no cal dir que també és una excel·lent oportunitat per apendre en terrenys realment tècnics
El divendres entrenarem a Reitkalli i per la tarda descansarem, doncs els primers rellevistes de l'equip corren ja el dia següent. L’entreno consta de 2 bucles. Gaudeixo molt de les zones de roques de les f2, f3, f4 i f5. La simplificació del cartògraf fa que s’entengui perfectament un terreny que sovint sembla caòtic. Un luxe entrenar-hi!
En 15 dies serem a Finlàndia, al Jukola, on m’espera un relleu d’algo més de 15km. Així que, per preparar-me mentalment per a la distància, aquest divendres pujava a la cerdanya francesa on m’havia preparat un traçat de, també, 15km entre 2000 i 2300 m d’alçada. El temps no m’acompanya, doncs estem a 6ºC, plou, a estones pedrega i fins i tot hi ha algo de neu al terra. Tot i la no massa bona climatologia, passo uns 160min d’orientació espectaculars.
Així que divendres m'arribava a Mataró. Aquesta és una zona de típica del litoral català. És a dir... forts desnivells, molts camins i sobretot una vegetació densa i no massa agradable. Tot plegat, ideal per estar una bona estona al bosc, just en el que jo estava interessat.
Diumenge estava inscrit a una cursa de muntanya a St Jeroni de la Murtra però a última hora rebo una invitació del COB per fer una cursa-entrenament a Capolat. Ni m'ho penso!! Al berguedà falta gent!!
La qualitat dels mapes i dels terrenys, juntament amb l'enorme esforç de l'organització han tornat a fer-nos gaudir de dos dies de curses. 
Diumenge correm una llarga. Exceptuant la preciosa zona de la cantonada nord-oest del mapa, la resta la coneixem de l'any anterior. Aquest fet, però, no implica que sigui una cursa senzilla, doncs en la major part del traçat la vegetació impedeix força la visibilitat.
Com ja és habitual últimanent, em sorprenc positivament en quan als terrenys i mapes de la zona on es disputaran les curses.
Diumenge ens esperen pràcticament 11km amb uns 560m de desnivell, així que començo força tranquil. El terreny no té res a veure amb el del dia anterior. Forts desnivells, diferents tipus de penetrabilitat en quan a la vegetació, elements rocosos, zones de xaragalls... en resum, bastant més interessant. Els traçats son interessants i exigèxen concentració de principi a fi.
.
Divendres comencem amb la Llarga. No tinc la sensació d'haver arribat en el millor estat de forma física ja que en els últims entrenaments i curses em noto sempre molt cansat. Em dona la sensació que em falta algo de "xispa" ...però tot això en aquests moments ja no importa! Si hi ha una cursa en que puc aconseguir el meu objectiu, és aquesta. Doncs alguns corredors reservaran forces pels següents dies, d'altres abandonaran si fan algun error important i d'altres simplement fallaran o no hauran vingut prou preparats.
Dissabte els Relleus. Corro amb dos orientadors més que experimentats en aquesta modalitat. En Lluís Ferrer, multiple-guanyador dels relleus CEO i en Tommi Tolkko, guanyador d'un Tiomila i 5 Jukoles. Quasi res!! Tot i així, ja he fet equip amb ells altres cops i ens coneixem prou bé per saber quin paper juga cadascú.(podeu veure'ns aquí fent equip pel Badalona Orientació). 
A la tarda del dissabte, el Sprint. Em plantejo si corre'l o no, i finalment em decideixo per fer-lo. Això sí, no aniré al 100%. És preferible que em reservi "algo" d'energies per la mitja de l'andemà.
