Entrenaments a La Féclaz

Després de molt i molt de temps planificant-ho, finalment aquesta setmana passada m’he desplaçat a La Féclaz, dins del parc natural del Massís de Bauges (França). 

Als 6 dies del O’Festival Savoie Grand Revard de l’any passat ja vaig decidir que aquella zona la volia trepitjar de nou per l’altíssim nivell tècnic i duresa del terreny. 

Han estat 7 dies doblant entrenaments, matí i tarda i on no sé si n'hauré après o no, però on sí que puc dir que he gaudit al màxim. 

Algunes parts del mapa on he corregut han sigut modificades; o bé per l’aparició de nous camins o per la tala d’arbrat i el conseqüent brancatge al terra que fa quasi impossible l’avanç. No obstant, això és bona senyal, doncs denota que aquí es cuiden del bosc. El que encara no he descobert és quin criteri fan servir en quan a la zona concreta a netejar. Sincerament no sembla seguir una lògica concreta, tot i que segur que hi és.

Des de casa, quan em plantejava els entrenaments, semblaven una cosa però un cop allí han sigut una altra. I és que resulta que el que jo pensava que necessitaria uns 60min, ha acabat sent cada dia de 1h 45min a 2h 20min. El sòl càrstic ple de lapiaz i moll, la densa vegetació, el brancatge a terra i la dificultat tècnica del relleu feien molt lenta la velocitat de carrera. 

Tenint en compte que doblava matí i tarda i que de mitjana tenia de 30 a 40min extres trotant entre arribar al triangle i tornar de meta... doncs al final les cames, genolls, cul i esquena em clamaven descans!

El temps tampoc ho feia massa fàcil... doncs hi havia molta boira, ha plogut més de la meitat de deies i feia força fred (7C).

Els d’aquesta setmana han sigut 12 entrenaments però en un sol mapa!! I és que estem parlant d’un mapa de 50km2. Impressionant! El principal cartògraf de la zona és en Marian Cotirta (40km2), qui ha cartografiat també terrenys tant tècnics com els de l’Aveyron i els d’Auvegne. Segons explica ell mateix, ha necessitat 4000 hores aproximadament, entre treball de camp i digitalització. Tractant-se d’un terreny amb tanta quantitat de detall de relleu i d’una superfície tant extensa, no es gens estrany. (entrevista M.C) 

La cartografia està molt simplificada i és que hi ha tantíssimes microformes que seria impossible encabir-ho tot fins i tot a escales més grans que la de 1:10.000. Possiblement un dels principals reptes d'aquesta zona és interpretar què és significatiu i per tant estarà dibuixat i què no. 

Ara que es comença a utilitzar la nova tecnologia “Lidar” en els mapes d’orientació (veieu aquest interessant document), realment m’encantaria veure aquesta mateixa zona cartografiada a partir d’aquest tipus de mapes base.

Durant aquests dies he tingut la impressionant sort de tot de camí a un dels entrenaments, trobar-me un cartell on posava: “course d’orientation” i és que tot i no saber-ho, es feien dues curses aquests dies aquí. Bé, jo no portava ni SportIdent ni el maleït certificat mèdic que aquí sempre demanen però sí que podia córrer el circuit i aprofitar uns traçats fets per algú altre que no fos jo mateix (com els de tots els entrenos) i la seguretat de la ubicació dels controls. Tot i portar molts dies aquí faig una cursa llastimosa! 

Aquestes son les vistes de l'apartament on m'estava! ...és el mapa de la final de mitja del woc2011. Només calia obrir la porta i... ja!

El propietari de la casa on m’allotjava, quan s’assabenta que faig orientació em diu: 

- Veus aquesta casa aquí davant (a 100m)? ...doncs aquí hi viu un orientador!

...i jo li pregunto:  - Ah sí?, i com és diu? 

I em respon: - Es diu Thierry Gueorgiou, el coneixes? ...em sembla que es molt bo!

 ...jo: - Sí, sí, força bo!  :-P 

A les curses d’aquest cap de setmana, també hi era! ...no és estrany, viu ...o vivia dins la zona de competició!

En fi... que m'he tret temporalment el mono d'aquests terrenys i mapes, però em vindrà de nou!!! ...ho noto!!!!!

Camp. Cat. Ultrallarga - Gósol

Després de 3 anys sense córrer a Gósol, hi tornem i ho fem disputant-nos el Campionat de Catalunya d'Ultrallarga Distància.

Personalment, no soc molt de "ultra's" i especialment si la sortida és en massa, però haig de reconèixer que en un terreny com aquest, val la pena.

El mapa combina zones de xaragalls amb zones de vesant amb poc detall de relleu. En general el desnivell és moderat/fort i la vegetació fa que la visibilitat no sigui massa elevada. Tot això fa que, tot i sortir en massa, en termes generals, sigui difícil que hi hagin seguiments.

Si una cosa, però, té de divertit aquest tipus de sortida és que vas coincidint amb certs corredors i pots saber en quina posició et trobes. Tot i que, sempre hi ha alguna sorpresa!!

El traçat és d'uns 13km i 750m de desnivell. Molts controls i trams no excessivament llargs, tot i tractar-se d'una ultrallarga distància. Un parell de papallones dispersaran als corredors.

Físicament no començo amb massa bones sensacions... no he pogut escalfar massa i el dia anterior he estat de casament. Tot i les molèsties de genoll de les últimes setmanes, durant la cursa no me'n ressento.

Tècnicament no acabo gens satisfet de la cursa. Faig un primer error a la f12 on em desvio a l'esquerra al atacar el control i d'altres errades a la f6, f15, f20, f21 i f29. Però el pitjor error ve a la f24 quan començo l'última papallona. Em desvio a l'esquerra marcant erròniament la f27. a partir d'aquí segueixo amb la f25, f26 i f27 on m'adono que allí, ja hi he estat. 

En aquest moment se'm plantegen dues opcions... abandonar o tornar a començar. Opto per seguir, tenint que refer tooota la papallona sencera... continuo amb tota la intensitat possible, però totalment decebut!

Trofeu Ciutat de Cuenca

Aquest cap de setmana se celebrava el Trofeu Ciutat de Cuenca dins del marc de la lliga espanyola.

Les curses es feien a uns 15min de la ciutat de Cuenca i força a prop de la coneguda ciutat encantada. És per aquest motiu que fins a cert punt m'havia fet il·lusions de que en algun aspecte la zona tingués alguna semblança... en plan: laberints de roca, però no és el cas.

Dissabte correm la llarga. El sol pica fort, tot i que a l'ombra la temperatura és acceptable. Els corredors que surten últims pateixen la calor intensament.

El terreny és molt net i amb molta visibilitat... massa pel meu gust. Aquest fet fa que es vegin molts controls des de lluny i que la cursa adquireixi un caire més físic.

Perdo algo de temps a les f12, f15, f18 i a l'elecció d'itinerari de la f19, però cap d'ells és un error greu.

Diumenge correm la mitja a la mateixa zona. Així doncs, s'espera una cursa ràpida i així és.

Cometo molts més errors que al dia anterior... segurament deguts a l'augment del ritme de carrera.

El primer error ve a la f7 on no distingeixo en quin dels arbres característics es troba el control, f11 on m'obro massa al final del recorregut i l'atac al control de la f13 i f21. Massa errors per tractar-se d'una mitja i tant ràpida.

Físicament em noto bé però no motivat a donar-ho tot.

Un cop acabada la cursa... sortim corrent a busca la petita que passa el cap de setmana encantada amb el avis però que nosaltres ja trobem a faltar!! :-p

2 Dies del Berguedà 2012

Les d'aquest cap de setmana a Capolat, han estat dues curses en un mateix entorn però molt diferents en molts aspectes.

Per començar, dissabte corríem una llarga amb pocs controls, trams molt llargs i durs físicament, fites bastant amagades i tot en un espai on es combinaven zones de vegetació molt neta amb zones de poca visibilitat i que et podien ralentitzar força la velocitat de cursa.

El mapa ja s'havia estrenat el 2010, així que ja sabíem més o menys què ens podíem esperar, tot i així al girar el mapa i veure on teníem la f1, s'ha de dir que m'agafa una mica per sorpresa.

Preveig una cursa llarga i dura així que començo bastant tranquil. El fet de sortir el mateix matí d'una guàrdia moguda  tampoc m'ajuda gaire així que procuro ser conservador i no desfondar-me a mitja cursa.

El fet és que faig pocs errors importants i tinc prou energia per apretar un cop superat l'equador de la prova.

Diumenge correm una mitja totalment diferent. Molts controls en trams curts i en una zona molt i molt neta i amb visibilitat. Alguns controls o els elements on aquests es troben es veuen de de lluny i la duresa ve marcada principalment pel alt ritme de cursa de principi a fi.

Perdo molt poc temps, possiblement màxim 1min entre la f3 i la f9.

Surto fort, a meitat de carrera he d'afluixar per no petar i l'últim quart de cursa torno a accelerar. Psicològicament estàs patint tota l'estona, doncs no hi ha un moment de respir.

2 Dies de Font Romeu 2012

Després d'una llarga parada d'estiu, tornen les curses amb molta força, doncs n'hi ha programades pràcticament cada dissabte i diumenge de setembre i octubre.

En aquesta ocasió, ens desplacem cap a la zona de la cerdanya francesa on l'any passat vam organitzar a La Quillane i on hi ha ple de mapes i terrenys de molt bona qualitat.
Em fascina aquesta zona, doncs reuneix moltes de les característiques dels terrenys escandinaus però tan sols a poc més de 2h de cotxe de casa. Una de les diferències amb aquests terrenys però, és que ens movem en una zona propera als 2000m sobre el nivell del mar. Aquest fet és nota físicament.

Dissabte correm una mitja al mapa Les Artigues, Bolquere. Faig una bona cursa tot i algun petit error. Terreny amb interessants formes de relleu. Físicament noto que fa molts dies que no competeixo.

Tot haver tingut un estiu amb temperatures altíssimes, ens sorprèn una onada de fred que fa que a inicis de setembre estiguem entre els 4C i 12C de temperatura. Ideal per a córrer!

Diumenge correrem una llarga al Pla de Barres, just al nord de la zona que hem corregut el dia anterior. La zona limita al nord amb el mapa de La Quillane, on tantes vegades hem corregut.

No puc dir que faci una molt bona cursa, doncs ja a la f2 perdo uns 4min al atacar malament el control dins una zona de vegetació densa i en perdré uns 2min més a la f14 on marco un control proper al meu i no me n'adono fins poc després de deixar-lo.

Ha plogut suaument durant el matí i el bosc té uns colors brillants. El paisatge és espectacular... aiguamolls, rius, rierols. Realment un plaer córrer en aquest terreny on l'únic "inconvenient" és que està plagat de camins.
Gaudeixo d'allò més... molt bona tornada al "cole"!

Nocturna a Gironella

Si durant el proper mes de setembre hi ha curses de cap de setmana programades per a cada cap de setmana, durant l'agost no hi ha res a menys que surtis a l'estranger. Així que una nocturna, lineal, amb sortida cada minut, majoritàriament per bosc i amb sportident a Gironella és una molt bona ocasió per entrenar.

Divendres després de dos entrenos a la Cerdanya Francesa em dirigeixo a la zona de cursa. Arribo juntament amb l'organització. Fa una calor asfixiant (35C). No estic cansat dels entrenos però sí que se m'ha carregat força la zona lumbar.

Començo la cursa amb dificultats per llegir el mapa. Tot i ser a escala 1:10000 els símbols semblen estar reduïts com si correguéssim a 1:15000. Aviat m'hi acostumo...

Certa indecisió durant els primers controls però encadeno bé els següents fins a la f12 on faig un petit error. A partir de la f14 em trobo a 3 corredors i comencen a venir els problemes. Mirant per on va l'un i per on va l'altre, si un s'escapa o no... no faig la meva cursa i pocs controls torno a clavar.

Afortunadament, a la f16 que es troba desplaçada, estem tots junts i després de rastrejar la zona la trobem i col·loquem al seu lloc. Error a la f18 al pensar que podria travessar el tallat infranquejable.

Realment s'agraeix poder fer una nocturna pràcticament tota per bosc o zona rústica.

Finalment arribo a la 1h de la matinada a casa cansat però content després d'un dia d'orientació.

OO-Cup 2012 - Postojna

Després de tres anys torno a Eslovènia a gaudir dels magnífics terrenys càrstics. El OO-Cup es realitza a les rodalies de Postojna, poble on s'ubica la coneguda Postojna Jama.

Aterro a Treviso (Italia) i de camí a l'allotjament aprofito per fer un primer entrenament a la zona de Mala Lazna, on vaig córrer al Xtremor el 2009.

L'entreno és en una zona realment tècnica i dura. Tot i que el mapa dibuixi la vegetació com a neta, el sòl és completament ple de branques i roques que dificulten l'avanç.

L'escala és 1:7500 i tot i així costa de llegir, doncs els desnivells son forts i les formes de relleu son capritxoses i inesperades. Per si no fos poc, és un mapa sense camins.

Tot i portar un ritme suau, per poc més de 3km d'entreno necessito 63min, fallant uns 5min (f9)!!

.

.

- El 1er dia del OO-Cup soc conscient que el terreny serà diferent al de Mala Lazna però tot i així surto amb prudència ja que estic inscrit a la categoria H21-Ultimate on s'han eliminat tots els camins del mapa.

Inicialment venia al OO-Cup més a pendre-m'ho com a uns dies d'entrenos que a competir, però reconec que un cop arriba el dia, acabo donant-ho tot. Al cap i a la fi, anar a ritme de cursa és el millor entreno possible! ...i perque no dir-ho, em pico am facilitat! :-p

Faig una bona cursa tot i enganxar-me en un parell de controls, on tot i estar molt a prop, no el veig (f1 i f8). En cap moment perdo contacte amb el mapa. El córrer sense camins en uns terrenys on pràcticament no es distingeixen sembla que no m'ha afectat massa en aquesta primera carrera.

.

.

- El 2on dia, repetim al mateix terreny, a prop del poblet de Sajevse.Tot i utilitzar una part de mapa més a l'oest algun tram és molt semblant al del dia anterior.

En aquesta cursa comencen a venir els problemes...! A part del primer dia, a cada carrera d'aquests 5 dies tinc algun error de concentració.

En aquesta, després del bucle de f14 a f17 surto en direcció a la f13 arribant-la a marcar i tot, moment en que m'adono de l'error (2'5min). Petita decepció però res tenint en compte que és un tram curt i el que faré el 4rt dia!!

La zona en sí és molt neta i permet un ritme alt de carrera a excepció d'algun punt molt concret. Trobem tant zones de microrelleu com de grans formacions. Com a típic terreny càrstic estem sempre envoltats de dolines que tant poden fer menys de 5m com 50m de profunditat. Algun camp de lapiaz però no predominant.

- El 3er dia de cursa ens desplacem a la segona i última zona de competicions, just al nord de Postojna i tocant a la coneguda cova de  mateix nom (que apareix al sud del mapa del 4rt dia).

La cursa d'aquest tercer dia és la més curta de tots cinc dies però el nivell tècnic fa que no correm a la mateixa velocitat. A part, ens movem en zones de lapiaz que t'obliguen a anar constantment pendent d'on poses els peus. 

Molt de detall de relleu on fer errors paral·lels no és gens difícil. Escala 1:7500... es llegeix molt bé!

Estic fent una bona cursa fins que m'encallo a la f8. La zona és de vegetació molt densa i no ataco suficientment bé. Rastrejo durant uns 4min fins que finalment el trobo. L'element (depressió) és més petit del que m'esperava i hi he passat a prop, però no l'he vist.

Tot i l'errada, gaudeixo molt de la cursa! La cosa es posa molt interessant!!

- Tot i el cansament de la cursa del matí, que dura més del previst, per la tarda decideixo fer un entrenament en un mapa situat a Novi Svet, a 25km de Postojna.

La simple visió del mapa és estimulant, així que, tot i el cansament i la calorada d'aquests dies (34ºC) estic convençut de ficar-m'hi.

L'entreno és molt més tècnic del que m'esperava en un principi. Surto confiat i traçant molt en línia recta i acabo tenint que tornar al triangle després de 20min buscant la f1 i f2.

El mapa dibuixa un terreny molt net però la realitat és una altra. La vegetació i el sòl t'obliguen constantment a desviar-te o t'impedeixen la visibilitat de les formes de relleu. És l'únic dia que corro amb camins, però molts d'ells son tant difícils d'apreciar que tampoc és una gran diferència. És més, en alguna ocasió fallo tot seguint-ne un (f11) o provant de trobar'l-ho.

Em passo de temps, doncs en total estic aproximadament 90min al bosc. Massa tenint en compte que l'endemà tornem a competir. Tot i així realment val la pena! No sé quan... però hi tornaré!!

- El 4rt dia és el de pitjor cursa de tots. El mapa i zona de competició és pràcticament idèntica a la del dia anterior,  recordant fins i tot algun punt concret durant la carrera.

Al igual que els dies anteriors, vaig trobant correctament control rera control fins que a la f9 el cervell em diu que "fins aquí".

El cas és digne d'explicar, doncs a part de còmic és decebedor... de camí a la f9 em desvio massa a l'esquerra perdent contacte amb el mapa. Casualment, i "gràcies" a la presència d'uns corredors, trobo la f10. Pensant-me que és la f9, la marco i surto en direcció a la "f10". Evidentment res em quadra. 

Intentant ressituar-me, m'acabo trobant la f11 per casualitat, així que convençut de que busco la f10 m'hi dirigeixo, la marco i m'adono que allí ja hi he estat!!! A partir d'aquí, tornem a començar... f9, f10 per 3er cop i f11 per 2on cop!!! ...amb tot aquesta papallona que em monto jo solet m'hi deixo 10min!! ...trist, però cert!

- I arriba el 5è i últim dia de cursa. Mateix mapa però estrenant-ne una part més al nord-oest. Seguim amb molts elements típics del relleu càrstic (...dolines i més dolines)! Molt , molt interessant!

Surto amb l'esperança de fer una cursa neta, com quasi la del primer dia, però a la f7 em precipito, penso haver avançat més del compte i em llenço a buscar el control molt abans d'hora. Perdo uns 7min. Pensava que aquest errors tant greus ja no els feia però és evident que sí.

Físicament potser no vinc en el millor moment de la temporada però no puc negar que en cada cursa ho he donat tot. M'agrada aquesta sensació!

Els ritmes de cursa han sigut alts doncs s'ha de dir que les distàncies d'aquests dies no son especialment llargues. En general, el temps de guanyador de cada jornada ha sigut molt proper al d'una cursa de mitja distància.

Surto una mica decebut d'aquests dies però com que no em dono per vençut fàcilment, després de dinar i abans d'agafar l'avió, encara em queda temps per arribar-me a Mala Lazna per segon cop i fer un entreno en una part més a l'est de la del primer dia.

La zona no és tant dura com la del dia primer dia en quant a branques i roques però sí pel que fa als desnivells. 

Bé, no sempre es té l'oportunitat de tocar aquests terrenys, així que si només t'has de desviar 1 hora i tens temps (molt justet) compensa tot i acabar físicament cansat. A part, és la millor forma de motivar-me després d'una mala cursa!

Han sigut 5+3 curses/entrenos en 6 dies en terrenys i mapes d'altíssima qualitat i en boscos que ja voldríem tenir una mica més a prop.

I l'experiència "ultimate"...doncs res de realment nou, ja que molts entrenos els fem sense camins, però sí convençut de repetir-ho en cursa!!!

2 Dies del Ripollès

Ens desplacem a Vilallonga de Ter tot seguint amb la llarga sèrie de curses de cap de setmana que finalitza per aquest estiu amb el trofeu els 2 Dies del Ripollès.
Aquest mapa s'havia estrenat el 2009 però, per diferents motius jo hi no havia pogut córrer, així que al ser "mapa nou" ha sigut una motivació afegida per a mi.

Dissabte comencem, sota un sol radiant, amb una mitja física i amb la principal dificultat de trobar passos entre les zones de vegetació densa i impassable.

El desnivell és fort i el fem a l'inici de cursa per seguidament baixar seguit fins pràcticament a meta.

A la f17 el sportident i no em dona cap senyal! Torno a marcar i res! Mantic una bona estona i... res de res!! Marco al mapa. Tot seguit ve una corredora i li dona senyal! Penso... "no hauré netejat bé i tinc la memòria plena", però no, a la f18 dona senyal sense problema. Afortunadament hi ha una altra corredora que li passa el mateix i no em desqualifiquen. Misteris de la tecnologia!!

La zona en general és força neta però un petit tros d'ortigues de la f16 a la f17 ens deixa a tots ben "calentets"!!

Diumenge a la llarga surto el primer de la meva categoria. Hauré d'obrir trotxa però per contra penso que no patiré tanta calor. Finalment, fa un dia núvol així que no em beneficio massa de començar aviat.

Comencem com dissabte amb pràcticament tot el desnivell a l'inici. A la zona de la f3 a la f9 la vegetació és difícil d'interpretar, tot i així me'n surto "només" amb 2min. d'error.

L'entorn és molt maco! M'encanta la boira que em trobo camí a la f10 i que puja per la vessant sud. Dificulta la visibilitat i dona a l'entorn un aspecte inhòspit.

En alguna zona oberta de més al nord l'herba m'arriba fins a la cintura i ningú m'ha obert pas. Em desgasta força físicament!

De camí a la f15, en el tram llarg, tot i portar turmellera em torço el turmell!! Després d'uns instants de dolor segueixo sense massa dificultat però sí amb cert desconsol, doncs últimament ja m'ha passat en diverses ocasions.

I ara... a esperar a l'agost amb el OO-Cup (Eslovènia)!

2 Dies del Pirineu 2012

Els 2 Dies del Pirineu, com ja és habitual, tornen a ser dos dies de curses molt tècniques, físiques i divertides!

Repetim a Sant Jaume de Frontanyà però ho fem en una zona nova situada al nord de la coneguda.

Dissabte enmig d'una onada de fortes calors se celebra el Campionat de Catalunya de Llarga Distància. Els 32ºC fan que em decideixi a portar camelbak. Em farà un molt bon servei, doncs la calor és asfixiant i la cursa dura!

Només agafar el mapa, ja veig que una de les principals dificultats del dia, a part de la calor, serà l'escala. El 1:15000 en aquest terreny de tant de detall és un extra de dificultat i fa que hagi de parar constantment a llegir el mapa tot i portar lupa. La meva opinió personal és que aquest fet desvirtua una cursa com la que se'ns havia preparat. Però és així... què hi farem!

Independentment de l'escala, la calor i que no he dormit massa la nit anterior... faig una cursa lamentable! D'aquelles que et fan plantejar moltes coses. Entre d'altres errors(f4, f8 i f10), faig 10 minuts d'error a la f19 per falta de "disciplina"!!
Ho dono tot i acabo extenuat a meta. La motivació durant la cursa era alta però... el resultat ha sigut desencoratjador.

Així com dissabte feia un sol de justícia, diumenge baixen més de 10ºC les temperatures i fins i tot ens acaba plovent! Fa un dia perfecte per córrer.

A la mitja, la cosa només pot anar a millor i així és. La cursa te molts controls i pocs trams llargs que és on acostumo a fallar. Em noto segur pràcticament durant tot el recorregut.


En total faig uns 2min d'error principalment en els controls f14 i f15. Tot i el cansament acumulat del dia anterior, no em noto destroçat físicament. 
Em trec "parcialment" la frustració de la llarga.

Meranges, Jukola, Etang de Lers i ara St. Jaume de Frontanyà... juny, un mes d'orientació espectacular!!

Etang de Lers

Tan sols una setmana després del Jukola, semblava que poques curses podrien igualar el nivell de la carrera finesa però res d'això. A l'Etang de Lers (França), aquest cap de setmana hem pogut gaudir d'uns terrenys espectaculars, tant per la bellesa de la zona com per la dificultat i exigència física i tècnica.

S'ha de dir, però, que dissabte solament fèiem un petit tast del que realment seria el plat fort, la llarga de diumenge.

Tot i alçar-se el dia amb núvols, a migdia ja feia un sol de justícia i la calor era forta.

A la 13h començava la mitja i jo era el primer corredor del meu circuit. Males noticies, doncs en alguns ratllats era jo qui obria pas (de f10 a meta).

Faig una bona cursa, amb errors de pocs segons a l'atac d'algun control. La part més interessant és de l'inici a la f6 i m'informen a l'arribada que diumenge serà tot d'aquest estil. Perfecte!!

A la llarga de diumenge, avisat de la dificultat tècnica, començo prudent i assegurant. Algunes zones molt tècniques i aspres em recorden a la del woc2011, d'altres més obertes i amb molt de detall de relleu em transporten al mapa del Desert du Carlit. En definitiva... un luxe!!

El format de llarga distància queda ben representat en els 2 llargs trams del traçat (f4-f5 i f7-f8) on necessito uns 20min aproximadament per cada un.

Em deixo uns 2min a la f12 i faig petites errades en el atac d'algun control però cap error greu tenint en compte la dificultat del terreny.

Pateixo un petit contratemps des de la f14 a meta amb el calçat (foto) que tot i no impedir-me córrer del tot, si que em desconcentra una mica 

Es evident que el Pirineu per les dues vessants encara ens reserva molts i molts terrenys increïbles per a l'orientació.

Jukola 2012 - Valio

I tornem a Finlàndia a córrer el Jukola, la cursa de relleus més important del món. Aquest serà el 6è cop que hi vaig però no deixa de ser tot un repte, extremadament emocionant!

Aquest any es corre a Vantaa, molt a prop de Helsinki, així doncs l'equip s'evita grans desplaçaments un cop arribem a l'aeroport.

Tan sols aterrem, ens dirigim a fer el primer dels 3 entrenaments que farem abans de la competició. Aquests entrenaments, a part de ser la millor forma d'habituar-se a la cartografia i terrenys escandinaus, son un plaer en sí mateixos. Si en algun lloc existeixen fades, follets i d'altres personatges de conte, és aquí!!

La simplificació dels  elements de roca, la vegetació i les formes de relleu és significativa. Has d'obviar constantment molts elements que no son significatius però que probablement trobaries en cartografies d'altres països. 

El mapa de la dreta és del tercer entreno. Vaig fer un rodatge curt per no cansar-me massa el dia abans de la cursa i especialment després d'haver fet un llarg i extenuant entreno amb sortides en massa  i dispersió el dia anterior.

El Catalonia Team consta dels següents corredors:

        1er relleu (12'8km): Marc Serrallonga
        2on relleu (12'8km): Pol Ràfols
        3er relleu (14'1km): Biel Ràfols
        4rt relleu (7'8km): Pau Llorens
        5è relleu (8'2km): Eduard Solé
        6è relleu (10,3km): Lluís Bedós      
        7è relleu (15'2km): Benet Totusaus

A les 22:30 del dissabte comença la carrera amb una sortida en massa de 1689 corredors embogits per trobar una bona posició inicial i que és dirigeixen a un de tres possibles controls (degut a la dispersió).
Es formen rius d'orientadors que desapareixen dins del bosc durant els últims instants de claror del dia.

  - En Marc fa una posta increïble, millorant la de l'any passat i entrega el relleu en 48a posició, tant sols a 4'5min del primer equip.
  - Seguidament en Pol, de nit de principi a fi, tot i fer una molt bona carrera perd 42 posicions, doncs en Marc ho ha fet extremadament bé i mantenir la posició no és fàcil. Amb tot això, entrega el relleu en 90a posició!! 

  - Qui rep el tercer relleu és en Biel, qui en un tren d'alta velocitat recupera 22 posicions! Fa un crono realment bo! L'equip va 68è... però ja hem gastat els corredors més forts... :-P

  - En Pau i l'Edu s'estrenen al Jukola i també en terres fineses. Tenint en compte aquest fet, fan bones postes però perden 10 i 23 posicions respectivament. 

Gràcies a la curta nit escandinava, l'Edu ja ha pogut sortir sense frontal. Anem en 101a posició a falta de 2 corredors.

   - Surt en Lluís, qui no té el millor dia, acusa el cansament de les setmanes prèvies a la competició i després d'un parell d'errors perd 13 posicions més.

(mapa amb més resolució)

M'entrega el relleu en 114a posició! L'any passat vam aconseguir la 148a! Em pregunto... podré mantenir-la... o millorar-la?

Finalment ha arribat el moment! Fora nervis, fora pressions i a fer la millor cursa possible i a gaudir!!

Son algo més de 15km així que no puc començar volent menjar-m'ho tot o petaré a mitja cursa! Procuro donar un ràpid cop d'ull al mapa durant els llargs 1025m fins al triangle i intento plegar-lo lo millor possible (fet no massa fàcil, doncs estem parlant d'un dinA2).

Em trobo molts i molts corredors però son de postes anteriors a la meva i he de sortir, sovint, de la trotxa per avançar-los. 

Faig un primer error d'1min a la f4 però no torno a fallar significativament fins a la f31 (3min) on tot i ser just a sobre el tallat, no el veig i dono tombs absurdament tot desesperant-me!! 

Finalment puc dir que estic satisfet de la meva cursa. He portat un ritme no massa alt però constant. Just per aguantar el 17km que m'acaben marcant el gps.

Coincideixo amb un corredor de la f12 a la f22. Tot i tirar jo del mini-tren, em transmet certa seguretat i m'obliga a no afluixar físicament.

Arribo a meta realment cansat però content, doncs no perdo posicions sinó que en guanyo un parellet deixant a l'equip finalment en 112a posició. El nostre millor resultat fins al moment!!

- Classificacions -

Després de tot, la conclusió és... quant falta pel Jukola 2013? 

Trofeu Malniu

Terrenys increïbles és el que ens esperava a Meranges durant el Trofeu Malniu que s'ha disputat durant aquest cap de setmana i on la cursa de dissabte tenia el valor afegit de ser Campionat de Catalunya de Mitja Distància.

L'entorn del refugi de Malniu no ha decebut. Bosc pirinenc de diferents penetrabilitats, rierols, llacs, aiguamolls, prats alpins, zones de gran quantitat de roques, tarteres... i tot en un espai on al punt més baix del mapa érem a 2050m sobre el nivell del mar.

Dissabte, al que és el Camp. de Catalunya de Mitja surto a per totes, no tinc intenció de reservar res! Fa un dia preciós amb un sol radiant i molt bona temperatura.

En quant a la meva cursa... un parell de dies després m'adono que m'he oblidat d'un parell de coses prou importants. Primer, de gaudir de la cursa en sí al obsessionar-me en fer un bon resultat i segon, de valorar adequadament els diferents trams tot prenent riscos massa elevats.

Com és d'esperar, amb aquestes dues premisses, faig una mala cursa. Faig errors importants a la f9, f16, f21 i especialment a la f15 on cauen molts minuts.

Decebut després d'haver preparat aquesta cursa des d'abril. Per altra banda l'entorn és immillorable i tinc la sensació de no haver-lo gaudit plenament.

Diumenge ens llevem amb mal dia. El temps ha canviat radicalment. Durant la nit el vent ha arrancat tendes a la zona de competició, ha plogut amb força i han baixat les temperatures. De cremar-te sota els raigs del sol a abrigar-te amb tota la roba, que no portes.

En més d'una ocasió em plantejo de si sortir a córrer o no. Deixar la petita a la guarderia amb aquest dia de pluja i fred, no em fa massa gràcia però finalment decideixo treure'm el mal regust de boca del dissabte i surto a córrer. Això sí, apuro fins l'últim moment i començo sense ni haver escalfat.

Tenim 8km de cursa. Surto a no fer errors i també a gaudir de la cursa i així ho faig especialment durant el bucle de la f5 a la f10. És una zona preciosa. El pràcticament no veure a cap corredor juntament amb el dia gris i tapat i la boira que puja per les vessants donen al lloc un aspecte inhòspit que m'encanta.

De camí a la f5 em noto la roba tota amarada d'aigua de pluja i enganxada al cos! Passo alguns moments de fred però que aviat se'm passa gràcies als forts desnivells.

Faig errors però no de greus. Acabo amb bones sensacions tot i amb ganes de tornar a la zona.

No falla, els dies que menys motivat surts, son els que finalment acabes passant-ho millor! Cap de setmana de luxe!!

EOC-Tour 2012

Paral·lelament als Campionats Europeus d'Orientació 2012 se celebrava el EOC-Tour, una competició de 4 dies en els mateixos terrenys  i en horaris compatibles a les competicions oficials per tal poder veure les  diferents qualificatòries i finals.  L'entorn, Suècia, dins del comptat de Dalarna.

És la desena vegada que viatjo a terres nòrdiques des de que faig orientació i, tot i així, mai em deixo de sorprendre i  fascinar d'aquells meravellosos terrenys. Les molses, liquens, boscos de coníferes, la gran quantitat de llacs, aiguamolls, rierols i les sensació d'estar en boscos de fades, nans i follets fan que no em cansi mai de competir-hi o entrenar-hi!

A unes 3h de Estocolm començava la nostra 1era competició. Una cursa de llarga distància al mapa de Skattungbyn, molt a prop de Orsa. Possiblement la millor de totes les etapes. Es tracta d'un terreny amb poc desnivell però de molt de detall de relleu. La visibilitat és més dolenta del que m'esperava i del que havia vist al vídeo promocional de la competició, la qual cosa ja m'agrada i em motiva!

Després de setmanes amb dolors d'esquena penso que és possible que no aguanti els 12km de cursa, però res d'això!! Els aires nòrdics em fan oblidar de molèsties i no puc fer més que gaudir del traçat. Surto motivat però conscient de que falten encara tres dies per endavant així que no ho dono tot.

Sortint de la f16 creuo un rierol i em submergeixo fins a la cintura i... està gelada!! Faig petits errors, especialment a la f3 on cauen 2'5min.

El 2on dia repetim al mateix mapa però en una zona més a l'est. Aquí els desnivells son algo més forts però es combinen amb zones de micro-relleu molt tècniques.
La cursa és de mitja distància. Surto molt motivat però ja de camí a la f1 perdo uns 3min. No em desmotivo i em decideixo a seguir a ritme fort.

A partir d'aquí faig una bona cursa tot i que noto que no estic en el meu nivell físic. De camí a la f6 penso... o afluixes el ritme o rebentes! Afortunadament a la f7 entrem en zones tècniques on haig d'afluixar de totes formes. Final de cursa donant-ho tot!!

El 3er dia ens desplacem a 90km més al sud. Concretament a Falun. En aquesta ciutat s'hi troba un important trampolí d'esquí que serà el centre de competició del 3er i 4rt dia.
Comencem dissabte amb una mitja. El terreny és molt diferent al dels dos dies anteriors. Molta més visibilitat, molts camins, poc micro-relleu i molts elements rocosos.

La cursa resulta ser molt ràpida i els temps entre corredors molt, molt ajustats. Els errors petits resulten ser importants. Ho passo molt bé però no és el que m'esperava. Potser perque aquest terreny és més "semblant" al que estem acostumats.

Diumenge i 4rt dia estic una mica desmotivat per la tipologia de terreny del dia anterior però tot i repetir al mateix mapa, ho fem en una zona força diferent que em resulta molt més interessant i divertida del que m'imaginava. La modalitat és de mitja-allargada i també acaba sent molt ràpida.

Tot i la gran quantitat de camins, molts d'ells son molt poc visibles i fins i tot es confonen amb les "trotxes" dels milers de corredors que corren per aquells paratges. La visibilitat torna a ser reduïda i la humitat omnipresent.

Inicialment pensava que es formarien trenets degut a la gran quantitat de corredors en cada categoria i al fet de sortir a cada minut, però tot i córrer uns 5000 corredors en cada una de les curses (uns 100 per categoria), els traçats estan fets de forma que pots coincidir amb un corredor durant un o dos controls, penses que fas el mateix circuit i no! ...de sobte surt en direcció oposada a tu o bé marca un control a 50m del teu. Alguns controls es troben a 20m de distància entre ells així que no et pots deixar emportar per algun corredor o per la visió d'un control proper.

Em sorprèn la desviació de les línies nord-sud del mapa. És suau però no comprenc perque no es rota el mapa perque coincideixin amb el nord del mapa/full.

Fa quatre dies que he tornat i ja tinc "mono" d'aquelles terres. Afortunadament en menys d'un mes torno a terres escandinaves a córrer el Jukola.

Entzia 2012

Estrena del O'Pyrene a Euskal Herria, concretament a la serra d'Entzia (Araba).

Molta és la meva il·lusió  per participar en una cursa en aquests terrenys i més després de conèixer la llegenda sobre la zona (llegir aquí).

Desgraciadament no vinc amb les condicions físiques que jo desitjava, doncs porto uns dies de forts dolors d'esquena que fins i tot m'impedeixen  dormir la nit de dijous.  Dissabte que tenim una mitja amb sortida amb massa però no em queda més remei que quedar-me a casa.

La desil·lusió és màxima! A saber quan es tornarà a competir en aquest mapa!!

Diumenge m'arribo a la zona de competició amb l'única intenció d'acompanyar a la Silvia a fer la seva cursa. Tot i així, porto el material per sortir a donar un tomb, però sense cap intenció d'acabar el recorregut. Bé, un cop giro el mapa i veig la zona de roques de la part nord oest m'oblido de tot, ignoro les senyals que m'envia l'esquena i em decideixo a com a mínim arribar fins allà!

El terreny és preciós... és tracta d'un modelat càrstic cobert de principalment fagedes i rouredes molt netes que permeten una alta velocitat de cursa a excepció de les zones de lapiaz. 

A les zones de roques es formen laberints naturals on desviar-se i perdre's és a l'ordre del dia però que representen un repte constant que et motiva intensament cada cop que arribes a un control. La simplificació de la zona nord oest del mapa és forçosament molt alta, la qual cosa representa un xoc al entrar-hi (...també s'ha de dir que possiblement aquesta part del mapa necessiti certa millora cartogràfica).

Finalment faig tota la cursa...espero no pagar-ho més endavant. Faig força errors... f6, f9, f11, f12... però els compensa l'alegria d'haver pogut córrer. Un diumenge genial!!

La Pobla de Lillet 2012

Aquest cap de setmana es celebraven dues curses de copa catalana al Berguedà, una a Sant Julià de Cerdanyola i l'altre a la Pobla de Lillet.

Degut a un compromís familiar em perdo la de dissabte però puc córrer diumenge a La Pobla.

S'espera una cursa llarga i dura però això no és problema, el terreny s'ho val! Tenim un canvi de mapa a la f13.

No surto massa motivat a donar-ho tot però sí a no fer errors. Finalment no estic gens fi tècnicament i faig moltes errades. Començant per l'elecció de ruta i execució de la f3, el tram més llarg de la cursa i després la f5, f10, l'elecció de la f13, f14, f19 i f23. En definitiva... una mala cursa tècnicament parlant.

L'escala 1:15.000 juntament amb una mala impressió del mapa son el punt negatiu del dia. Tot i així, passo un bon dia corrent pel bosc!

Trofeu Pinares 2012

Dos dies de curses de característiques molt diferents a Sòria i Burgos en uns terrenys de luxe.

Primer dia al mapa de Palacios de la Sierra on correm una mitja en una roureda impressionant. És un terreny molt net i amb força elements rocosos. 

Els desnivells se'm fan durísims, la qual cosa fa que en algun moment em desmotivi. Em diverteixo molt a la zona de verds al sud del mapa.

Tot i gaudir molt de la cursa, no entenc massa el criteri cartogràfic en quant a los roques... fet segurament motivat pel cansament físic!

Errors a la f12, f14 i f4 al jugar-me-la i creuar el tallat infranquejable.

.

.

Segon dia a San Leonardo de Yagüe. Aquest és un terreny preciós que en molts moments em transporta als boscos txecs tant pel que fa a les formes del terreny com per les formacions rocoses. 

Tot i tractar-se de boscos de pi roig, el sòl no és majoritàriament cobert de pinassa sinó que la humitat de la zona permet el creixement de gran quantitat de molses que a banda de fer l'entorn molt més bonic també fan agradable la carrera.

Ho passo realment bé durant la cursa tot i que faig algun error que altre... f1, f2 i f16. Físicament no acabo tant esgotat com el dia anterior.

Parc Güell - Rojals

Després del CEO toca tornar a entrenar i si és amb mapa, molt millor.

Per començar el cap de setmana, aquest dissabte feia un parell d'esprints al Parc Güell (Barcelona).

En aquest mapa ja és el tercer any que hi corro i encara hi ha parts que em sorprenen. El terreny té tot d'escales, passos a diferents nivells, laberints de camins i força desnivell que el fan dur i divertit. 

És un lloc interessant per a fer-hi aquest tipus de cursa.

Diumenge, ja per terres tarragonines, feia un entrenament en un terreny molt diferent, Rojals, dins de la Serra de Prades. L'entrenament l'organitzava el club Montsant i jo m'hi afegia amb moltes ganes. En el moment de començar l'entreno estem a 3ºC... sorprenent per trobar-nos a mitjans d'abril.

En aquest mapa, inicialment s'hi havia de córrer una cursa de copa catalana aquest any però finalment ha quedat aplaçada per l'any que ve i substituïda per la de Segalassos.

El mapa tot i ser molt antic, no ha sofert massa canvis. Per una banda té zones de bosc molt net amb formes de relleu força suaus i difícils d'apreciar i per l'altre, desnivells forts i amb vegetació més dura i desagradable.

Per motius d'horaris encadeno els dos entrenaments que estan preparats fent un total d'uns 14km. Acabo força cansat tot i que gaudeixo d'un bon entreno.

CEO 2012 - Plasència

Després de molts mesos preparant-los, finalment arriben els CEO-2012. Aquest any se celebren a Plasència (Càceres).

Els comentaris generals son de que seran uns terrenys molt ràpids i més aviat poc tècnics, però només donant un ràpid cop d'ull al model event ja vaig veure que d'això res.

Arribem dijous i faig un primer entreno (mapa) a Hervàs, poble on ens allotgem. El perfil d'aquest entrenament no te res a veure amb el que seran les competicions però em sembla molt positiu rodar tot tocant mapa.

El temps, com ja va sent costum durant la Setmana Santa, no acompanya. Plou, pedrega i fa una mica de fred però afortunadament no ho fa durant els entrenos ni les curses.

Divendres faig el model-event. Només agafar el mapa, m'emporto una molt agradable sorpresa. Sembla molt tècnic i efectivament, així és. 

Ens fa un solet molt agradable i puc gaudir i començar a adaptar-me a la cartografia hiper-carregada  d'uns terrenys de devesa amb moltes zones rocoses. L'escala és 1:7500 i tot i així la lectura no és fàcil. Aquest fet fa pensar que la llarga, on utilitzarem 1:10000, sigui en una zona menys tècnica, però aquesta és un altre suposició preconcebuda errònia.

Divendres comencen les competicions i ho fem amb la Llarga Distància. Dubto que ningú dels que va córrer no s'emportés una sorpresa al girar el mapa. Allò semblava més un formiguer que un mapa d'orientació. Que no se m'interpreti malament... m'encanta el repte.

Possiblement era un terreny per córrer a 1:7500 però suposo que passar de l'escala habitual 1:15000 de les llargues a 1:7500 era un salt massa gran. Personalment opino que l'escala s'ha d'adaptar al tipus de terreny i cartografia i no aquesta última a una escala preestablerta.

M'encanta la cursa, ho passo realment bé i ho dono tot! No reservo res. Sé que alguns corredors es reserven pels dies següents, així que puc obtenir una bona classificació, si ho faig molt bé clar. 

Bé, tenint en compte la dificultat tècnica, no faig una cursa immillorable però tampoc faig una cursa desastrosa. Sumo força minuts d'error però cap d'imperdonable.
.
.

Dissabte al matí els Relleus. No tinc la mateixa motivació en aquesta cursa que l'any passat però tampoc surto relaxat, doncs és important acabar amb bones sensacions de cara a la mitja.

Després del primer relleu, l'equip està en error en tarja però jo surto sense saber-ho. Vaig a un bon ritme però sense desgastar-me del tot fins que arriba l'error de la f13 amb uns 4min perduts, fet que em motiva a prémer les dents fins a meta. La cursa no és tant tècnica com la llarga i a 1:7500 es llegeix tot molt millor.

Per la tarda encara tenim una carrera més, el Sprint. Aquest és per dins dels carrerons del centre urbà de Plasència.

Com a tots els sprints passem incomptables hores a la zona de quarentena. Finalment i després de més de 2h d'espera surto i ho faig a un ritme fort però sense donar-ho tot. Aquest fet em permet anticipar els trams i no fer errors. Acabo amb bones sensacions tot i que soc conscient de que no és una cursa amb massa dificultat tècnica.

Em quedo amb el dubte de com ho hagués fet si hagués anat al 100%. Segurament haguessin caigut molts errors! ;-)

.
.

Diumenge la Mitja. Aquí si que no tinc intenció de reservar res i tampoc de ser conservador. A fondo des del primer segon i com és d'esperar cauen molts minuts d'error.
El traçat és tècnic i físic al mateix temps. Alguns trams son senzills i d'altres molt complicats. Em falta saber modular la velocitat de cursa i això em fa estavellar en més d'una ocasió.
La pitjor errada de totes ve a la f18 on em cauen 3min. Tot i els errors en cap moment llenço la tovallola i acabo extenuat físicament. 

Per una posició no aconsegueixo l'objectiu marcat per a aquests CEO, una 9a posició a la mitja o la llarga. Però gaudeixo immensament dels terrenys extremenys. Motivat a seguir millorant... o si més no a intentar-ho!!