Curs d'Orientació a Rupit

.

Aquest cap de setmana donava un curs d'orientació a membres del club U.E.Vic en terres osonenques.

La proposta me la van fer pels voltants de Nadal i des de llavors que recopilo gran quantitat d'informació i acabo creant una presentació en power point que el dissabte dura unes 3h! No m'imaginava que s'allargués tant!!

El curs tracta d'aspectes tècnics, físics i mentals en l'orientació.

.

Abans de la part teòrica m'arribo a Rupit on col.loco les fites que diumenge conformaran la part pràctica del curs.

Entre els terrenys propers a la zona de Vic, aquest és un dels meus favorits. Molt net, amb força desnivell i amb una vegetació majoritàriament de faig em fan gaudir del matí.

.

Diumenge, l'entrenament que els monto consta de 3 bucles. Un primer de corbes de nivell seguit d'un segon d'intèrvals amb sortides separades per pocs segons i un tercer bàsicament d'eleccions d'itinerari. Un total d'algo menys de 8km.

.

Un cop pràcticament tots els corredors han acabat, aprofito i faig un parell de bucles aprofitant que ja soc a la zona.

Entrenos a l'Aveyron

.

Gèlid cap de setmana a la zona de l’Aveyron. No confio gaire amb els pronòstics meteorològics, però aquest cop son precisos.

.

Arribem el divendres a la nit i aprofitem per fer el primer d’un total de 5 entrenos. Aquest serà al mapa de La Couvertoirade on hi fa vent i força fred, tot i que no suficient per fer enrera al petit grup d’orientadors amb “mono” de terrenys tècnics que ens hi hem desplaçat. Tot i ser un mapa on hi he corregut moltes vegades, la foscor de la nit converteix la zona en nova totalment.

.

Si la nit del divendres era freda, dissabte ho serà més! A primera hora comença a nevar i en questió de poques hores tenim una gruix de neu important que farà del que queda de cap de setmana una aventura en un entorn preciós però dur.

.

Pel matí fem un entreno al mapa de Les Rives consistent en 3 bucles amb una distància total d’uns 8km en una zona realment tècnica. Anar llegint i trobar les fites és viable, fer-ho amb fluidesa ja és una altra cosa. Entreno impressionant!

A la tarda fem uns intervals curts amb sortida en massa al mapa de La Salvetat (a l’oest de La Couvertoirade).

Pels que no estem prou cansats o el fred no se’ns ha ficat prou a dins, quan es fa fosc fem el tercer del dia. Una nocturna al mapa de Le Caylar poble.

.

Per diumenge al matí queda la cirereta del pastís. Les Bouzigasses! Un paradís pels orientadors, un dels millors terrenys on he corregut mai!
A escala 1:5000 per poder encabir la immensa quantitat de detall que hi ha, és un laberint de roques cobert d'una vegetació que no sempre et permet fer el que tu voldries.

Extremadament tècnic, mereix les 7h de viatge entre anada i tornada des de Barcelona. La 1h 19min que em dura l'entreno se'm fa molt, però que molt curta!

.

El dia que pugui fer un entrenament o competir en una mapa com aquest amb fluidesa i sense fallar ni parar de córrer en cap moment, ja no tindrà alicient fer orientació! …o en tindrà més que mai?!

.

The Wild Boar Rogaining 2011

.

The Wild Boar Rogaining o el que és el mateix, El Rogaining del Porc Senglar, ha estat el primer que corro d'aquesta modalitat, que tant de moda s'està posant últimament a Catalunya. L'experiència ha estat dura però al mateix temps gratificant.

Personalment diria que és un punt entremig entre les curses d'orientació i les curses de muntanya. És a dir, orientació, però força física i resistència per damunt de tècnica.

.

Originàriament els Rogainings eren de 24h però afortunadament hi han versions retallades de 6h com era la que corríem en Vicenç Clarena (alias Clariana) i jo aquest dissabte a l'Espluga Calba.

Comencem força forts per la quantitat d'hores que ens queden per davant però és que la sortida en massa dels més de 300 corredors ens dispara l'adrenalina. Passada la primera hora, comencem a agafar el nostre ritme. Ja sigui per errades seves o per encert nostre, a prop de les 2h de cursa portem la mateixa puntuació que l'equip guanyador, és a dir, no anem tant malament com ens pensàvem a priori. Ens motivem!

Segons van passant les hores el nostre ritme disminueix, doncs ni un ni l'altre estem gens acostumats a distàncies tan llargues.

.

En quant a l'elecció de fites a marcar, durant els minuts previs a la sortida ens marquem un itinerari inicial, però un cop a l'altre punta del mapa, i ja amb una referència més clara del nostre ritme, anem variant l'elecció. En general, creiem haver fet una bona tria tot i que lamentem haver deixat la f39, doncs no era massa lluny de la nostra ruta i a última hora ens sobren prou minuts per haver-la fet tot i que no suficients per anar a alguna propera a meta. Bé, suposo que, aquesta és una de les dificultats del rogainings. ;-)
Altres dificultats son l'escala 1:20.000 i l'equidistància 10m junt amb el fet que la cartografia sigui molt generalitzada. Això obliga a fer eleccions de ruta bàsicament per camins, doncs aventurar-se a travessar el bosc pot ser una gran pèrdua de temps.

.

Tot i inicialment pendre'm la cursa com un entreno per agafar fons, haig de reconèixer que gaudeixo de l'aventura i no descarto repetir!!!

.

Nocturna al Parc de l'Oreneta

.

La cursa del Parc de l'Oreneta, Barcelona, s'ha convertit ja en una clàssica entre les nocturnes.

El terreny (Collserola) ja sabem que no és el més idoni per a l'orientació però tractant-se d'una cursa de la lliga nocturna on la qualitat del mapa no és el prioritari, podem dir que ha estat un bon entreno.

Per altra banda, divertit, perque corríem en equip. D'un total de 21 fites n'hi havien 2 (33 i 35) que havien de fer els dos corredors, la resta ens les podíem repartir com vulguessim. L'última condició era que la darrera fita (38) s'havia de fer junts.

.
Faig equip amb en Vicenç Clarena (alias "Clariana") amb qui, a diferència de quan corro sol, només rebre el mapa, ens aturem i utilitzem tot el temps necessari per repartir-nos les fites i fer així una bona estratègia.

Personalment (circuit vermell) faig moltes errades  en les fites de més a l'oest on el terreny és força brut i quan arribo a l'última, ell que les ha clavat, ja m'està esperant. La marquem i cap a meta!

Castellar del Vallès

.

Des de fa uns quants anys que a Bombers de Barcelona per aquestes dates es corre una cursa de muntanya per diferents indrets de Catalunya. Aquest any, al igual que l'anterior, s'ha fet a Castellar del Vallès.

La cursa és iniciativa i l'organitza en Brugaroles, un company de torn i parc.

.

Per diversos motius encara no l'havia corregut mai, però haig de reconèixer que, si més no aquest cop, ha valgut la pena! Estava igual o més ben muntada que les poques curses de muntanya que he corregut amb anterioritat. Recorregut molt ben senyalitzat, punts de control, avituallament en cursa i meta, informació prèvia de la cursa...! 

.
El circuit, a més a més d'alternar desnivells positius i negatius, ens conduia per dins de corriols ben estrets, baixades tècniques i alguna pujada on difícil era mantenir el ritme de carrera i ens ajudavem de mans, braços i fins i tot orelles! ;-)

.
Eren 12'5km amb 600m de desnivell. La intenció era apretar a les pujades i afluixar a les baixades, però tractant-se d'una cursa entre companys de feina, el "pique" ha fet acte de presència i he apretat tot el que he pogut.

Nocturna a El Vendrell

.

La primera cursa del 2011 ha estat a El Vendrell. Em feia especial il.lusió corre-la ja que en aquest poble és on em vaig criar de petit. Jo vivia a 4km d'aquí però aquí va ser on vaig anar a la guarderia, a l'escola, a l'institut, on vaig fer els primers amics, el primers amors, les primeres borratxeres, porros, ratlles, punxades a la vena... (bé, això últim és broma!).

.

El poble ha canviat molt des de que jo el rondava amunt i avall. La bogeria inmobiliaria va fer que creixés desmesuradament. Ara, ja pot presumir de tenir un cony de centre comercial amb multicines, tot d'urbanitzacions ronyoses al seu voltant, que s'hagi convertit en pseudo-ciutat dormitori d'aquells que treballen a Barcelona o area metropolitana i d'allotjar a tota mena de quillos i nouvinguts amb gel.lava a qui ben poc els importen les tradicions i cultura pròpia de la zona. Sí, ...bé, això és el progrés, el futur!!

.
En fi, tot i així els carrers del nucli urbà poc han canviat, així que tot em sonava moltíssim. Vaig poder passar una molt bona estona corrent de nit entre la gent pels racons del poble. Molt encertada la idea de sortir en un lloc diferent a l'arribada. Això implicava que l'estratègia havia de ser diferent. Alguns vam caure en el parany! Una cursa molt divertida!

Com de costum, al ser un recorregut score, la meva tria d'itinerari va ser desastrosa. I és que em precipito. Em donen el mapa i surto sense pensar, com un gos de caça rera un conill.

Entrenos de Nadal - Barbate

.

Cinc dies d'entrenos a la zona de Barbate (Càdiz) durant aquests dies de Nadal. Els entrenaments estan organitzats per la FADO i l'afluència de corredors ha sigut força elevada (170 aproximadament).

.Una climatologia esplèndida, sobretot si tenim en compte que veniem d'uns dies força freds a Catalunya. Les temperatures estaven vora els 17ºC, així que fins i tot hem passat calor en alguna de les moltes sessions que hem pogut realitzar.

.

A part d'alguna fita sense col.locar o alguna que ha desaparegut, els entrenaments han sigut de molt bona qualitat. I mirant-ho amb prespectiva, ja voldria jo un curs de Nadal com aquest aquí a prop de casa.

També s'ha de dir que els magnífics terrenys de dunes del parc natural de La Breña ho han posat fàcil a l'organització. Les moltes zones de microrelleu junt amb la vegetació que en moltes ocasions dificulta la visibilitat han elevat el nivell tècnic de les sessions.

.

Dels 8 entrenaments que hem realitzat n'he triat els 5 que crec que han valgut més la pena i on més he gaudit.

.

- Començant per un entrenament amb tant sols corbes de nivell i sense brúixola i amb mapa circular sense nord. La interpretació del relleu així com l'estimació de distàncies eren un dels principals reptes. Mantenir una direcció en zones totalment planeres i amb molt de sotabosc i sense l'ajuda de la brúixola un altre.

.

- Un dels altres entrenos més interessants és el que realitzem a Punta Paloma. Aquest és un terreny que combina zones de microrelleu de dunes amb zones de vesant amb una vegetació que complica l'avanç. En aquesta sessió l'entreno previst per la organització és força curt i decidim allargar-lo.
Quan realitzo trams llargs en aquest tipus de terrenys és quan m'adono de la meva falta de fluidesa. Em veig obligat a fer moltes parades per comprovar la meva situació i és que els errors paral.lels per la gran quantitat de xaragalls i la facilitat per desviar-se degut a la vegetació son fàcils.

.

- El 3er dia correm el que és el campionat del curs. Personalment no tinc cap intenció de competir així que ni tant sols em molesto a portar el SporIdent. Em limito a practicar algo que em fan falta, l'anticipació. Aquesta em resulta "fàcil" a l'inici de l'entreno pero a mesura que passen els minuts el cansament m'ho complica. Tot un gust d'entreno!

.

A la tarda, i pràcticament amb l'última claror del dia puc fer un entreno de mitja distància en una zona molt propera a Barbate poble. Zones de relleu molt suau, camins que no apareixen al mapa, petites areas sorrenques amb força detall de relleu i una última zona de vesant fan interessant aquest entreno.

.

- L'últim entreno de l'any és una llarga de 11'5km. Gaudeixo moltíssim de les diferents parts del mapa.
Comencem en una zona d'elements grans amb algo de desnivell fins a la f15 on ens fiquem de ple en el microrelleu per finalment acabar l'entreno a la zona inicial.
.
En definitiva, terrenys, mapes i entrenaments de qualitat. La millor forma d'acabar l'any i motivar-se per començar la temporada 2011.
.

Fonts de Montjuic i Cànoves

- Dissabte corríem un parell d'Sprints dins l'entorn de les Fonts de Montjuic de Barcelona.

.

Tot i el fred dels darrers dies, el sol fa acte de presència i acabem gaudint d'un dia esplèndit ! ...i fins i tot podem córrer en màniga curta! Qui ho havia de dir!?!

.

No puc dir que tingués un bon dia tècnicament, però gaudeixo dels bonics racons de les fonts. Físicament, tot i aprofitar al màxim les escales mecàniques, acabo força cansat dels desnivells de la zona.

.

- El diumenge, m'arribo a Cànoves i Salamús, al sud del Montseny, per córrer una cursa de muntanya. Inicialment a la web indica que es tracten de 17km, però quan arribo a la zona de sortida veig un cartell anunciant que seran "20km aproximadament". Finalment el gps m'informa que han sigut 15,5km. Amb què mesuraran les distàncies aquesta gent?! ;-)

El desnivell, que no s'indica prèviament, és d'uns 650m. Primer els fem de pujada i tot seguit de baixada. Personalment hagués preferit algo més d'alternància entre pujades i baixades però ha anat així. Cap problema.

.

Pensant en els suposats 20km que m'esperen juntament amb que no parem d'ascendir, se'm fa força dura psicològicament la primera part de la carrera. Tot i així, mentre pugem puc avançar força corredors però un cop ens posem a baixar afluixo (intencionadament) i alguns em passen altre cop. I és que, encara arrastro molèsties per anar com un cafre muntaya avall des de la cursa de La Fageda.

.

Entrenos a Bordeus (França)

.

Aprofitant el Pont de la Puríssima, uns quants orientadors catalans ens desplacem a Lacanau (Bordeus) on hem entrenat en els terrenys de dunes característics de la zona.
.

Les prediccions meteorològiques son de pluja i fred però s'ha de dir que a part dels primers dies de temperatures moderadament baixes, la resta de l'estança ha estat ideal per a entrenar.

.

Fem un total de 9 entrenos. Set per la zona de Lacanau i un parell més a 2h al sud d'on ens allotjem. Entre d'altres tipologies d'entrenament, fem tres nocturnes, una llarga de 17km i unes series curtes amb sortida en massa i dispersió.

.

Als mapes, sovint apareixen inesperades zones desforestades, doncs aquestes son zones d'explotació forestal. No obstant, aquest fet no impedeix aprofitar l'entreno.

.

En total, 78km al bosc per anar agafant fons de cara a la temporada 2011 mes una dosi de bona companyia durant 5 dies d'orientacio.

.

Campionats d'Aragó - Belchite

Aprofitant que els meus pares viuen a Albinyana, el dissabte hi fem escala per diumenge arribar-nos a Belchite on es corren els Campionats d'Aragó.

.

Es tracta d'un terreny amb força xaragalls coberts majoritàriament per pi de repoblació que et permet un ritme de carrera ràpid en un sentit però molt lent en d'altres. La visibilitat és baixa i possiblement el més complicat del terreny és negociar amb el pedregós sòl que t'obliga permanentment a tenir la vista a terra per no deixar-hi un turmell. Tot i així no puc evitar fer tres aterratges de camí a la f9 on m'aixeco la pell en un parell de dits, i trenco funda i mapa...!(l'organització, amablement, me'n proporciona un altre al acabar la cursa).

Bon mapa, a excepció del fet de no estar orientat a la part superior del full. La veritat és que no me n'adono fins al acabar la cursa, doncs al doblegar-lo no prenc el paper com a referència.

.

Faig massa errors i sobretot em falta fluidesa. Començo amb un error greu de 4min a la f5 i segueixo amb errades mes petites d'atac a la fita a les f7, f10, f11, f17...etc. Aixi doncs, acabo poc satisfet de la meva cursa. Tot i aixi, ha estat una bona ocasió per competir ara que ha acabat la Copa i la Lliga.

Copa a Els Segalassos

Última Copa Catalana de l'any a Albarca, dins de l'entorn de la Serra del Montsant. Aquesta, tot i ser una zona molt interessant segueix sent força desconeguda i poc explotada des del punt de vista de l'orientació.

.

Personalment, disfruto del terreny així com del mapa. Molt de detall de relleu en un entorn on la vegetació, bàsicament d'alzina, dificulta molt la visibilitat augmentant així la dificultat tècnica.

.

En general faig una bona cursa exceptuant a les primeres fites. Fallo la f2 i la f3 i el pitjor error ve quan estic a punt de saltar-me la f4. Quan me n'adono i vull rectificar no sé on soc i perdo força temps resituant-me. A la f10 no faig una bona elecció d'itinerari.

.

Físicament no em sento gaire fort, ...i a on més ho noto és de camí a la f21. Mentalment tampoc surto amb massa confiança després dels dies de descans per una lesió que no acabo de solucionar.

Sprint a St Martí - Barcelona

.

Després de deu dies sense entrenar ni competir per lesió/sobrecàrrega, em decideixo tornar-hi en un Sprint al barri de St. Martí a Barcelona.

.

És una cursa molt ràpida i sense desnivell i de poca dificultat tècnica. Es corren dues mànigues de 2’5km on practicament no fallo. Físicament... em noto millor del que esperava. 

.

El principal objectiu del dia és tornar a engegar motors després de la llarga parada que m’ha impedit entre d’altres coses assitir i disfrutar del prometedor Trofeu Complutense de la setmana passada.

Copa a Gósol

.

.Aquest diumenge, cursa de Copa Catalana a Gósol. Tot i tractar-se de la mateixa zona on corríem l'any passat, utilitzem una part del mapa totalment nova. Tinc un molt bon record de la cursa de fa un any! Aquest cop, la cursa és possiblement mes física que tecnica pero igualment interessant.

.

Trobem dues zones diferenciades, una de més ràpida, senzilla i física de la sortida a la f9 i de la f22 a meta on dominen els prats i zones obertes i l'altre (part de les papallones) més tècnica, divertida i lenta on els boscos de pi negre, pi roig i avet cobreixen un relleu molt humit farcit de xaragalls.

.

No faig cap error greu, possiblement el pitjor és l'elecció de ruta de la f5 on faig més desnivell del necessari i a on també em veig obligat a travessar una zona de vegetació molt densa. A mig cami cap a la f20 perdo també uns 30sg en una parada per ubicar-me i finalment al llarg tram de la f23 cauen uns quants segons més.

.

Tot i acabar físicament molt cansat i fins i tot tocat, satisfet de la cursa!

Sant Gregori

.

Aquest diumenge, cursa popular a St. Gregori, tot just al costat de Girona. El sol ens  fa bona companyia ara que ja han baixat les temperatures.

.

És una zona molt planera, pràcticament sense desnivell i molt ràpida. Tot i tractar-se d’una cursa  sense massa dificultat tècnica, el sotabosc redueix força la visibilitat i fa que tant en les parts de bosc com en les zones rústiques obertes es pugui perdre algun minut en l’atac a la fita.

.

Només arribar a la zona de competició començo a notar un fort dolor d’estomac que afortunadament desapareix passats els primers minuts de carrera i que torna un cop acabo.

.

Fallo la f4 al no veure el pas entre la vegetació i perdo algo de temps de camí a la f25 on el camp de conreu ja no existeix com a tal.
.
Bon entrenament, sobretot en l’aspecte físic!

2 Dies d'Osona

Aquest cap de setmana i coincidint amb la Fira del Llibre de Muntanya, se cel.lebraven per primer cop els 2 Dies d'Osona en format de dues curses, mitja el dissabte i llarga el diumenge. Han sigut dues curses en terrenys molt propers però a l'hora molt diferents i interessants.

.

- El dissabte al municipi de Calldetenes, correm una Mitja en una zona petita però molt ben aprofitada. Canvis de direcció constants sobre un terreny molt ràpid i farcit de xaragalls formats sobre un sòl majoritariament de marga descomposta.
Tot i un desnivell acumulat dins de l'habitual, pateixo les fortes pujades que envolten l'altiplà de zona de meta.

Els pocs errors que cometo son en l'atac a la fita. Començo conservador però ben aviat em vaig animant fins al punt d'arribar extenuat a línia de meta.

.

..

- Diumenge, la Llarga serà a Tavertet. Aquest és un mapa dins d'un entorn únic. Nomes les vistes a banda i banda dels cingles que delimiten el mapa mereixen sortir a córrer. El terreny en sí consta de diverses zones molt diferenciades.

.
Comencem en la més complicada, la zona de verds3, on a part del gran turo de l'oest del mapa les referencies de relleu son escasses. A escala 1:10000, la gran quantitat d'elements juntament amb la no massa bona impressió del mapa afegeixen dificultat al circuit.

.
Trams tècnics i lents seguits d'altres de molt físics i senzills fins arribar al poble on per la meva poca anticipació penso que pràcticament he acabat la cursa, però no.
Faltarà l'última part, una zona de vessant amb força desnivell on, tot i no fallar, acabo amb les meves forces.
.

Roda de Ter

Aquest diumenge hem pogut córrer pel poble i les rodalies de Roda de Ter (Osona). La cursa en sí es tractava d'un circuit lineal amb sortida en massa.
.

El mapa tenia tres parts diferenciades: començàvem per dins de la zona urbana on trobàvem dues papallones que tenien per objectiu evitar seguiments. Després entràvem de ple a la zona boscosa i finalment acabàvem a la zona semi-rústica dels voltants del poble.

.
No puc dir que hagi estat gaire encertat en cap de les tres parts. He fallat especialment l'atac a la f10 i a la f12 on m'he adonat massa tard que el corriol que agafava no tenia sortida. Això m'ha portat a atravessar un densa i espessa zona de boix i seguidament un cingle, on hauria sigut millor utilitzar arnés, corda i mosquetons però que finalment he fet a pèl!!  ;-)  (això son enmerdades de principiant)

Ha sigut una cursa interessant i divertida. I les vistes sobre el riu Ter molt maques.

Trofeu Costa de la Luz - Barbate

.

En aquesta ocasió he pogut descobrir els magnífics terrenys gaditans de Barbate dins el marc del Trofeu Costa de la Luz. Sembla ser que, tot i ser la seva primera edició, no sera la ultima. Bé, així ho espero pel plaer de provar-me en terrenys tècnics i interessants com aquests.

. 

- Començava amb el Model Event, al qual pràcticament se’m fa de nit després de 1'5h de retard de l'avió i més de 2h de cotxe des de Sevilla fins a Caños de Meca.

El terreny és el mateix que el de la Mitja, tècnic però amb molt de sotabosc. S’haurà de tenir en compte evitar-lo en la mesura del possible ja que atravessar-lo és molt lent.

Finalment, la zona de la Mitja és molt més neta que aquesta.
Fallo uns segons a la f3 i a la f13 on soc molt a prop però no la veig.
.
.- A la Llarga, pateixo molt físicament! El terreny és molt diferent a banda i banda de la carretera. A la part nord es tracta d’una vessant amb diverses rases d’erosió i a la part sud, d’una zona de dunes on l’arena et desgasta física i mentalment. Després de la primera incursió en aquesta part comencen a venir els problemes (f14 i f16). L’escala 1:15.000 em dificulta força la lectura del mapa. Tant es així que a la f7 busco un turó quan en realitat es tracta d’una depressió. Hauria d’utilitzar lupa? I és que ja tenim una edat! ;-)

Cursa molt interessant tot i que em sobren els últims trams (de la f24 a la f26) on sense massa interès tècnic i per culpa de la sorra fas un pas endavant i en retrocedeixes dos sota un sol de justicia.

Acabo força decebut de la meva cursa!

.

- A la tarda el Sprint. Després de l’esforç del matí no estic gaire motivat per tornar a córrer però finalment m’animo, o millor dit… m’animen!

Bé, el casc antic del poble de Vejer de la Frontera val la pena. Carrerons estrets, d’altres sense sortida, escales i algun pas cobert fan que els 100m de desnivell passin sense adonar-me’n. No faig errors importants.

.

.

- I finalment la Mitja. El terreny… zona de dunes amb poc desnivell i molt detall de corba de nivell (equidistància 2'5m). Alguna zona on la vegetació redueix la visibilitat però, en general, molt més net del que m’esperava. Com en totes les curses em plantejo sortir assegurant les 3 o 4 primeres fites, però amb l’emoció del moment em precipito i m’embalo sense llegir mapa estavellant-me a les f3 i f4. A partir d’aquí poso seny. Terreny i mapa incribles!

.

Mapes i terrenys de luxe

.

.

.

Alguns dels millors mapes i terrenys d'Espanya.

.

LINK a l'article

Entreno a Urbasa

.

El diumenge, despres de Capolat, començavem el viatge cap a Euskal Herria. Aqui, a mes a mes de visitar a la familia, la idea es entrenar tot el possible aprofitant alguns dels millor terrenys de la zona. Porto 5 entrenos preparats dels quals sols puc publicar el de Urbasa. Aixi que aqui va!

.

Es el segon cop que corro en aquest terreny i no em canso de fer-ho. Es tracta d'un terreny carstic ple de dolines i lapiasos coberts de precioses fagedes. L'unic inconvenient que hi veig es que hi ha certes zones on no n'acabo d'entrendre la cartografia.

.

Em faig un recorregut de poc mes de 8km pensant que el mapa esta a 1:10000 pero mes tard m'adono que corria a 1:15000 aixi que acaben sent uns 12'5km. Content per haver fet mes distancia del previst, pero ja em val no adonar-me'n fins acabar l'entreno. Fallo algo a les f9 i f10 i faig tres errors greus a les f12, f16(que penso haver trobat i pel gps veig que no) i a la f26.
.

Campionats Catalunya 2010 - Capolat

Els Campionats de Catalunya de Llarga i Mitja Distància, aquest any es cel.lebraven a Capolat. A més estrenavem mapa, així que, doble emoció i motivació.

.

De la organització se'n feien càrrec els Clubs Farra-O i COB i s'ha de dir que ha sigut excel.lent. L'elecció dels terrenys, traçats, web de l'esdeveniment i l'ambient general han sigut inmillorables. Hem pogut disfrutar de dos dies d'orientació a propet de casa. Bé, si més no, aquesta ha sigut la meva impressió personal...

.

Començàvem el dissàbte amb la Mitja. L'inici de la cursa ens ofereix uns boscos nets i preciósos on es pot córrer a màxima velocitat. Sembla que serà una cursa molt física, però de la f13 a la f17 la cosa canvia i ens obliga a afinar força més tècnicament. Els meus pitjors errors a la f5 i a la f16.

.

Diumenge correm la Llarga. Fins a partir dels 10min de cursa no m'acabo d'acostumar a l'escala 1:15000 i haig de fer algunes aturades per llegir correctament el mapa. Ben aviat m'adono dels 2 trams importants d'elecció de ruta (f2 i f4) i ja de camí a la f1 intento escollir l'itinerari a la f2 i de camí a aquesta, el de la f4. Bé, crec que molt problablement hi havien millors eleccions que les meves però un cop escollides, no fallo en la seva execució (cosa freqüent en mi). Fallo tècnicament realment poc en la cursa. És una cursa de llarga distància com cal, trams llargs d'elecció de ruta i dura físicament.

.

Satisfet de les dues curses i també pel que fa als objectius marcats en quant a resultats.