Trofeu Costa de la Luz - Barbate

.

En aquesta ocasió he pogut descobrir els magnífics terrenys gaditans de Barbate dins el marc del Trofeu Costa de la Luz. Sembla ser que, tot i ser la seva primera edició, no sera la ultima. Bé, així ho espero pel plaer de provar-me en terrenys tècnics i interessants com aquests.

. 

- Començava amb el Model Event, al qual pràcticament se’m fa de nit després de 1'5h de retard de l'avió i més de 2h de cotxe des de Sevilla fins a Caños de Meca.

El terreny és el mateix que el de la Mitja, tècnic però amb molt de sotabosc. S’haurà de tenir en compte evitar-lo en la mesura del possible ja que atravessar-lo és molt lent.

Finalment, la zona de la Mitja és molt més neta que aquesta.
Fallo uns segons a la f3 i a la f13 on soc molt a prop però no la veig.
.
.- A la Llarga, pateixo molt físicament! El terreny és molt diferent a banda i banda de la carretera. A la part nord es tracta d’una vessant amb diverses rases d’erosió i a la part sud, d’una zona de dunes on l’arena et desgasta física i mentalment. Després de la primera incursió en aquesta part comencen a venir els problemes (f14 i f16). L’escala 1:15.000 em dificulta força la lectura del mapa. Tant es així que a la f7 busco un turó quan en realitat es tracta d’una depressió. Hauria d’utilitzar lupa? I és que ja tenim una edat! ;-)

Cursa molt interessant tot i que em sobren els últims trams (de la f24 a la f26) on sense massa interès tècnic i per culpa de la sorra fas un pas endavant i en retrocedeixes dos sota un sol de justicia.

Acabo força decebut de la meva cursa!

.

- A la tarda el Sprint. Després de l’esforç del matí no estic gaire motivat per tornar a córrer però finalment m’animo, o millor dit… m’animen!

Bé, el casc antic del poble de Vejer de la Frontera val la pena. Carrerons estrets, d’altres sense sortida, escales i algun pas cobert fan que els 100m de desnivell passin sense adonar-me’n. No faig errors importants.

.

.

- I finalment la Mitja. El terreny… zona de dunes amb poc desnivell i molt detall de corba de nivell (equidistància 2'5m). Alguna zona on la vegetació redueix la visibilitat però, en general, molt més net del que m’esperava. Com en totes les curses em plantejo sortir assegurant les 3 o 4 primeres fites, però amb l’emoció del moment em precipito i m’embalo sense llegir mapa estavellant-me a les f3 i f4. A partir d’aquí poso seny. Terreny i mapa incribles!

.