Entrenos a Euskal Herria

-
Aquesta setmana he estat a Euskadi i he aprofitat per fer un parell d'entrenos tècnics a més a més de poder fer algun entreno fisic per muntanya.

.Pel 1er entreno tècnic em desplaço a Barazar on és va correr l'any passat. Aprofito els traçats que el Club COBI aquest any posava a disposició com a entreno durant les competicions d'Orduña. Són 9km per un terreny amb força desnivell. Hi han zones precioses i d'altres més brutes però que es poden esquivar sense massa dificultat. El mapa no ha sofert variacions significatives.
.
.
Al dia següent faig un entreno pujant al Amboto, una de les muntanyes més rellevants d'Euskadi tant geograficament com cultural. L'entorn és realment molt maco. S'hi troben unes fagedes aillades que em serveixen de referencia al pujar que serveixen de refugi de la calor pel cavalls que pasturen.
Hi han troços on el desnivell quasi no em deixa correr. La baixada és fa dura per les articulacions (genolls).
.
Pel 2on entreno tècnic dubtava entre anar a Orduña o Oleta. Finalment em decideixo per aquest últim. Desgraciadament aquest terreny està quasi impracticable per a fer orientació. La vegetació és impenetrable en un 80% del mapa. Llastima perque l'entreno prometia. Decideixo correr per camins fins a la f15 on es pot entrar al bosc. Tot i així, hi han zones d'esbarzer i falgueres que dificulten molt el pas.

Mala Lazna - Eslovenia

.

A la mateixa zona d'Eslovenia on es va realitzar el OO Cup 2008, aquest any s'ha organitzat el Xtremor-09, 3 curses de mitja distancia sobre terrenys karstics d'alta dificultat tècnica i exigència física. Els boscos són impresionants ...per la seva vegetació, foscor, netedat, frescor i color.

.

El 1er dia el recorregut comença amb una tirada amb elecció d'itinerari. Encara no he entrat en mapa, ni tant sols és pot dir que hagi entrat en "país"! Així que, durant uns moments em sento molt insegur. Poc a poc vaig entenent el terreny.

.

Després dels primers moments de pànic degut sobretot a la mala elecció d'itinerari, em noto confiat i vaig encadenant les següents sense errors fins a la f8 on hi deixo un parell de minuts. Alguna zona, com just abans de la f15, presenta uns pous realment perillosos de més de 20m de profunditat. L'escenari és increíble. Disfruto tant per l'orientació com per l'entorn.

.

.

Els 2on dia venen el problemes. El nivell tècnic d'aquesta zona és molt superior al del dia anterior (sobretot a partir de la f5). No m'adono d'això fins que ja és massa tard. De camí a la f9 perdo el contacte amb el mapa però penso que em podré resituar més endavant. Quan me n'adono, ja soc fora de mapa!! Resituar-me em costarà una eternitat! Els camins quasi sols s'identifiquen si saps que hi ets, així que no ajuden gaire. Acabo molt decebut de la cursa.

.

La pitjor errada ha sigut no valorar la dificultat tècnica de la zona correctament i voler correr més ràpid del que llegeixo.

L'anecdota és que la f1 està desplaçada més de 100m. Jo la trobo de casualitat. De totes formes, un terreny increible, tot i que amb més dificultat de progressió que el dia anterior degut a branques i pedres.

.

.

El 3er dia desitjaria que tornés a ser tant tècnic com el dia anterior, però no és així. Segurament el dia menys difícil dels tres. Tot i així faig alguns errors tant en l'elecció d'itinerari com en l'atac a alguna fita.

.

.

En fi, 3 dies d'orientació realment exigent que m'han fet adonar de lo molt que queda per apendre.

.

.