Magnífics terrenys han sigut els que ens han posat a disposició aquest cap de setmana a la Ciutat Encantada de Conca en el Trofeo Quijotes.
Dissabte comencem amb una llarga que, a part de dura també és molt tècnica. No faig grans errors però sí que vaig acumulant petites errades aquí i allà. Físicament acabo força esgotat.
De camí a la f19 envesteixo una roca amb el genoll i quan se'm refreda pràcticament no el puc doblegar. Per uns moments penso que l'endemà no podré córrer.
Per sort meva, dos ibuprofenos i força gel em permeten gaudir al màxim de la divertidíssima mitja que ens espera diumenge.
Pràcticament cap control sense dificultat no et permet que baixis la guàrdia ni un instant. Recordo que en cert moment de la cursa (no sé exactament quan) m'adono que he d'obligar-me a centrar-me doncs se'm fa feixuc estar tanta estona concentrat.
Faig bona cursa tot i perdre contacte en més d'una ocasió. Tot i així, és el meu dia de sort ja que cada cop em reubico amb rapidesa i no faig cap errada important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada