21 de setembre de 2016

Sabiñánigo 2016

Com ja va sent habitual, aquest setembre tornem a Sabiñánigo a corre-hi un parell de curses de la Lliga O'Pyrene.
Per desgràcia meva, els últims dos anys, tot i desplaçar-m'hi com a acompanyant, no hi havia pogut córrer per culpa de les lesions.

En aquesta edició, tornem a la zona oest d'Hostal de Ipiés, que ja havíem utilitzat els anys 2012 i 2013.
Tot i que desitjava molt utilitzar la part est (nova per mi), això no podrà ser, tot i que aquest també és un terreny molt interessant gràcies a la gran quantitat de formes de relleu que conté.

Dissabte correm una mitja divertida, intensa i ràpida. Tot i els forts desnivells, el sòl és net i permet una velocitat alta de carrera.
Faig una bona cursa a excepció del control f11 a on desconfio del que estic fent i acabo perdent un parell de minuts. Al control f1 també hi deixo un minut, concretament per anar fins al triangle i no retallar abans. La veritat és que ni me n'adono.

Diumenge, a la llarga, estrenem una zona nova més a l'oest de la ja coneguda. 
El terreny és preciós... zones amb micro-relleu, zones de forts desnivells, canvis de vegetació...etc fan que gaudeixis molt de la cursa.
No acabo gens satisfet de la meva execució. Fins al control f6 molt bé però a partir d'aquí començo a encadenar error rera error. Fins que no arriba el llarg tram de la f15-f16, a on tampoc crec triar el millor itinerari, no aconsegueixo encadenar més de dos controls seguits correctament.
Torno a casa content d'on hem estat però amb mal regust de boca de la meva orientació durant la llarga.

14 de setembre de 2016

2 Dies de la Cerdanya 2016


Aquest cap de setmana, el CCIO ens ha organitzat un genial cap de setmana d'orientació a la Cerdanya francesa.

Començàvem el dissabte al matí amb una mitja a Les Artigues. Es tracta d'un terreny tècnic i interessant per la gran quantitat de formes de relleu que sovint són força subtils i difícils d'identificar així com una vegetació canviant.

En algun tram trobem algun camí que no apareix al mapa, suposo que creat recentment, i que per alguns moments em fa dubtar molt però en general faig una cursa molt neta. L'excepció, el control f17, segurament el més senzill de la cursa i a on hi deixo 1 minut.

Diumenge estrenem un nou mapa al Llac d'Aude. Un terreny molt proper però molt diferent alhora. Ja existia una mapa de la zona però la seva cartografia estava totalment desfasada.

És tracta d'una zona amb forts pendents i principalment tota en vessant. La sensació és de córrer en un terreny molt salvatge. Grans roques i tallats, extensos aiguamolls i llacs... etc fan que a part de gaudir de la cursa tècnicament, també gaudeixi enormement de les vistes i l'entorn.

És una cursa física alhora que tècnica amb una cartografia simplificada. 

Tot i alguns errors als controls f5, f14  i f15 mantinc contacte en tot moment amb el mapa. Per altra banda, en els trams llargs, crec fer bones eleccions d'itinerari així com una bona execució. Acabo satisfet de la meva cursa.

7 de setembre de 2016

Suècia O-Tour 2016

Després d'un mes d'agost de descans, el primers cinc dies de setembre torno a Suècia com ho porto fent durant els últims anys.
La idea és fer tants entrenaments com sigui possible i, si es pot aprofitar alguna cursa per la zona, doncs molt millor.

De dijous a dilluns m'allotjo a Märsta, a prop d'Uppsala aprofitant els magnífics terrenys que hi ha per la zona.

Durant la planificació de l'estada trobo 3 curses properes durant el cap de setmana i decideixo aprofitar-les.

- La primera es tracta d'una nocturna de 9km a Ärla. Faig una cursa conservadora per evitar les perdudes de l'any passat a la nocturna a Sigtuna.
Acabo satisfet, doncs mantinc contacte amb el mapa pràcticament en tot moment. No obstant faig un error absurd que em costa 5 minuts a la f14. Gaudeixo de la cursa tot i que acabo amb la sensació que el traçat podria haver aprofitat més les parts interessants del mapa, a part del llarg tram sense massa interès de la f10-f11.

- Dissabte, sense massa hores de descans, corro una llarga a Strömma. Els tres entrenaments i nocturna dels dos dies anteriors fan que els 12'7km se'm facin força llargs. No obstant, gaudeixo moltíssim de la cursa de principi a fi. La zona és tècnica i l'entorn es preciós.

A diferència de tots els mapes utilitzats durant aquests dies, aquí correm amb equidistància a 5 metres, donat que el terreny està conformat de formes més pronunciades.

Com a llarga que és, correm a 1:15000. Això no representa cap inconvenient doncs la cartografia es prou simplificada per a aquesta escala.

- Diumenge, torno a córrer una llarga. Aquest cop tambe de 12'6km però en un terreny molt diferent al del dia anterior. Aquí, a Skepptuna, el relleu és molt més subtil i planer. Per altra banda la vegetació és força més densa, especialment en la part oest del mapa.

Se'ns avisa que hi ha força camins no dibuixats al mapa. Més ben dit, es tracta de les trilles creades pels corredors que el 2015 van córrer el Tiomila. No obstant, en cap moment porten a confusió.

Preocupat de en quin estat acabaria la cursa, porto prou avituallament a sobre per no buidar-me com el dia anterior. No només acabo bé la cursa, sinó que per la tarda puc aguantar un entreno més.

Dilluns toca tornar cap a casa després de cinc entrenaments i tres curses. Molt i molt cansat però content d'haver pogut gaudir dels increïbles terrenys suecs.